El racó d'en Quim

Bon Nadal i feu bondat

2010-12-13T19:13:00.004+01:00

Com ja ve sent habitual des de fa una colla d'anys, de fet des de que en Marc m'ho va passar, us felicito les festes d'aquesta manera, tot i que ja està una mica repetida a mi encara em fa gràcia.
Per cert, el meus dos "nens" també s'hi apunten.

Terra de Trobadors 2010

2010-09-02T10:14:00.010+02:00

I ja hi tornem a ser, a veure que ens espera aquest 2010, a mí em segueix fent la mateixa il·lusió de sempre, això que cada cop sóc més gran, però aquests dies, tot i que són molt cansats, em desconnecten tant de l'actualitat que em fan sentir fins i tot més jove. El fet d'implicar-me directament amb el festival fa, suposo, que el gaudeixi més, viure'l més; tampoc cal presumir-ne massa, doncs sóc només una petita part, amb actuacions puntuals a diferents esdeveniments, però on per sobre de tot, el que faig és divertir-me amb el meu arc o la meva espasa. De fet, és l'arc el faig servir més, juntament amb en Dani, en Miquel, en Ramon i en Jesús, som els Arquers del Comtat d'Empúries. Es va acostant el dia en que tot comença i aquell rum-rum a la panxa cada cop és més intents, així que, aquí us deixo el programa i a veure com va tot; ja aniré penjant les vivences d'aquests dies com de costum.

No hi falteu, desitjo que us agradi

Estrella Damm 2010 - Mediterràniament

2010-06-07T00:53:00.011+02:00

Tot i que com ja sabeu, darrerament passo moltíssim del blog, pot ser per falta de motivació, o pot ser una mica cansat ja de tant fer; tant se val, com que la meva cervesa preferida ha tret un nou video promocional, doncs no em queda més remei que escriure quatre línies. De fet, a mi personalment em va agradar més el de l'any passat, Formentera o la cançoneta o alguna altra coseta que guardo per mi en el record, això sí, ja fa molt temps; però si una cosa m'ha captivat l'anunci d'aquest any, és el concepte en si, Cadaqués, un fantàstic poblet a escassa mitja hora de casa; navegar, tant de bó tingués un vaixell per poder fer-ho i Menorca, concretament Ciutadella, la primera vila menorquina que vaig visitar.
Crec que el tall que s'emet per la tele pot arribar a confondre, doncs no es veu massa la relació entre Cadaqués i Ciutadella, suposo que per manca de temps d'emissió, però fins que no he vist tot sencer el video, no ho he vist clar, així que aquí us el deixo tot i desitjo que us agradi; fem una estrella?

Terra de Trobadors 2009 - El Mercat

2009-09-17T20:31:00.004+02:00

I arriba el diumenge, el darrer dia del festival i nomalment el dia més multitudinari, és el dia del mercat medieval, on a part de totala faràndula dels altres dies, també és pot comprar artesania i altres estris o aliments fets d'una manera tradicional, així que al matí, quan arriba la meva mare i en Ramon, la Lídia i jo ens posem les vestimentes per l'ocasió i anem direcció al centre. La sorpresa és gran, quan tot i que és força d'hora, de gent n'hi ha, però no tanta com altres anys; que ho deu fer? fa bon dia, per tant això no és, de sobte em ve un pensament, ja ho tinc, altres anys, l'endemà del darrer dia és festiu o encara la mainada té vacances, però aquest any toca escola i la gent de contrades una mica allunyades han aprofitat el divendres i el dissabte i se n'han entornat cap a casa; però de totes maneres, l'espectacle està garantit i es pot caminar millor. Fem una primera volta pel mercat i després anem a veure la meva germana, amb en Jordi i els nens(també vestits com cal aquests dies), que s'ho estaven passant pipa en una mena de pista americana per nens, però amb caires medievals; un cop passat això, segim passejant fins tornar cap a casa on la Lídia ens ha preparat una fideuà com només ella sap fer. Tothom marxa ja cap a descansar, però encara falta que arribin en Marc i la Gina per veure també el festival. Jo a la tarda, al convent de la Mercè torno a tenir tir amb arc, primer ensenyem als nens a utilitzar-lo de manera segura i acabem jugant-nos la ronda amb en Francisco, a veure qui s'acosta més a la carbassa, i és clar, els arquers (en Jesús, en Miquel i jo) la guanyem, ah, se siente ;)
Després d'això ja només queda la clausura, on els Berros de la Cort fan el concert de clausura a la plaça de la basílica, mentre les diapositives la van il·luminant d'una manera espectacular.
Així s'acaba el XIXè Festival Terra de Trobadors, molt bonic, molt espectacular i sobretot molt cansat, però el millor de tot és que ja falta un dia menys pel XXè Festival Terra de Trobadors.
Fotos no en vai fer gaires, i de video poc, una mica del concert però se sent fatal, així que ho poso però no ho recomano.

Les millors imatges de la Catedral de l'Empordà

I aquí els videos.

Terra de Trobadors 2009 - El Torneig

2009-09-16T09:21:00.004+02:00

I arriba el dissabte, per mi particularment el dia més esperat, el que més m'agrada, al matí, a passejar una mica per la vila tot veient espectacles, bestioles, comerços ben engalanats i gent, molta gent, és més moltíssima gent, em penso que mai abans havia vist tanta gent en dissabte, però es clar, el dia acompanyava i ningú es volia perdre aquesta festa. Mentre la Lídia ha anat a buscar al seu nebot, en Joel, jo em poso el vestit més guerrer, o sigui el d'arquer, en comptes de l'arc agafo l'espasa i a voltar cap al centre; com m'agrada sortir i veure tanta gent, vestida com cal per l'ocasió, uns com treballen, altres, com jo, que passegen, en fi, es que m'hi trobo molt bé així, llàstima que només duri tres dies.

Quan arriba la Lídia amb en Joel pugem cap el centre altra vegada, equipem el nen alb un casc i una espasa de fusta i només calia veure la cara d'aquell nen, com alucinava amb les actuacions dels carrers, amb els animals, una mica amb l'ambient, Déu n'hi do.

Pero el més important ja s'acosta, el torneig, canvio l'espasa per l'arc i mentre la gent va en processó des de la basílica fins al camp del torneig, els arquers ens dirigim cap al camp d'en Capella per acabar de lligar-ho tot. Arriben el comtes amb el sèquit, saludem a la gent i als comtes i comença l'espectacle, uns tirem fletxes, altres fan demostracions d'habilitat amb els cavalls, mentrestant la gent crida i l'speaker els fa embogir amb històries de l'agrat de la gent, ens retirem i començen els cavallers fent demostracions espectaculars de precisió i domini del cavall i en acabat comencen les justes, a mort, realment espectaculars i plàstiques, la gent "flipa" i no és per menys, al final en cavaller templer guanya a l'almogàver i s'acaba el torneig. Tothom s'ho ha passat molt bé i ara la gent es dirigeix cap al centre. La meva germana, amb en Jordi pare i els nens han arribat una mica tard, però també han pogut veure les evolucions del torneig, en Jordi i en Xavi molt ben vestits, de medievals com el seu pare i com cal aquests dies.

El torneig s'ha acabat, però el dia encara seguiex amb moltíssimes actuacions, nosaltres, els arquers fem exhibicions d'arqueria al convent de la Mercè, només arribar-hi ja està ple de gent veient la representació teatralitzada de baralles, espases i llances, seguidament comencem nosaltres i deixem participar al públic perquè es puguin iniciar en aquest mòn. Es va fent tard però encara queda un altre acte espectacular; a mitjanit, 5 colles de diables fan el seu espectacle desde la plaça de la basílica fins al camp d'en Capella, ballant amb els monstres i cremant pòlvora i més pòlvora tot el camí, genial.

Ara si que la nit ja comença a tocar a la fi i cap a casa que el dimenge s'acosta i encara toca més.

Un recull de fotos del dia.

Un retall de videos (grabats amb mòbil) de la jornada, la qualitat és péssima, però és el que hi ha.

Terra de Trobadors 2009 - El Sopar

2009-09-14T11:36:00.008+02:00

Abans de res, he de dir que estic baldat, han sigut tres dies intensíssims i ja començo a tenir una edat que no em permet fer massa excessos, però anem per feina que el que va passar a Castelló d'Empúries el passat cap de setmana va ser molt espectacular, molt bonic i amb molta, moltíssima gent.

Aquest any, el primer dia del XIX festival Terra de Trobadors coincidia amb la Diada Nacional de Catalunya, l'11 de setembre, així que un cop acabats els actes protocolaris de la Diada, van començar pels carrers i places de la vila les activitats pròpies del festival; s'obrien les tavernes, les botigues al carrers, els espectacles, les conferències, .... era impressionant, la gent gaudia d'allò més, hi havia tanta gent que amb prou feines es podia caminar, es van superar totes les espectatives i per sort, tot va sortir rodó.

S'acostava l'eix central del divendres, el Sopar Medieval, una gran festa que els Comtes d'Empúries ofereixen als nobles, cavallers i demés habitants de la vila. Per aquest acte cal anar vestit d'acord amb les dates, per tant, res de texans i espardenyes, s'ha d'anar amb roba medieval per així poder assaborir millor les delicadeses que ens esperen. La concentració és a la plaça de la basílica, on es poden veure unes diapositives reflectides a la façana que són del tot espectaculars, quin goig que fa. Ens col·loquem darrera l'escut que ens toca i anem en comitiva cap el pati del Palau dels Comtes, on ja està tot apunt. Bon menjar, danses, baralles, falcons i voltors, música, una nit exquisida, que més es pot demanar? Vam estar de sort i tot va sortir rodó, acabat això, passar per la taverna del convent de la Mercè i cap a casa que ja es tard i demà toca més i més espectacular encara, però això ho explicaré ben aviat.
Per cert van venir en Jordi i la Laura (que no hi havien vingut mai) i van flipar; si voleu una explicació més detallada del sopar visiteu el blog de la meva germana.

Aquí us deixo un recull de les fotos que vaig fer durant tota la jornada del divendres, la qualitat és pobre, però tant fotos com videos estan gravats amb el telèfon mòbil, així que encara gràcies que no em va fallar.

I aquí hi ha un petit muntatge que dona una idea de com vam passar la nit.

Ja arriba el TERRA de TROBADORS 2009

2009-08-31T18:54:00.007+02:00

Un any més, com cada any pels volts de l'11 de setembre, a Castelló d'Empúries retrocedim uns quants centenars d'anys enrere per reviure les èpoques més glorioses del nostre municipi, la capital del Comtat d'Empúries; aquesta ocasió es la XIX cita amb la història i reculem fins l'any 1317, on les ordres religioses eren peces claus de la societat medieval.

Encara falta una setmana però al poble ja es comença a respirar l'ambient, els carrers ja estan ben engalanats, el camp on es celebrarà el torneig ja està a punt, s'està acabant de deixar-ho tot en les condicions necessàries per que tot surti bé, encara queda feina, però tot va sobre rodes. Si una cosa té Castelló és experiència en aquest tema i de segur que com cada any serà un èxit absolut, on la gent podrà gaudir de l'àmplia oferta que s'ofereix.

Com és tradició, el divendres començarem amb el sopar que oferirà el compte d'Empúries als vilatans, on es podrà degustar les dolces menges reservades a la noblesa.

El dissabte, el plat fort és el Torneig Medieval, Memorial Fernando Arnau, impulsor d'aquest espectacle i que malauradament ens va deixar fa un parell d'anys; l'acció, els cavalls, les batalles, els arquers, ..., tot el que es pot donar per complaure als comtes d'Empúries i al públic estarà present en aquest esdeveniment.

Però això no ho serà tot, també hi haurà per tota la vila espectacles, tabernes, bestiar i més coses que ara no em passen pel cap que faran que grans i petits s'ho passin d'allò més bé.

I el diumenge, l'acte estrella, el que fa que sigui el dia amb més moviment, on el volum de gent és immens, és el Mercat Medieval, on els productes artesans són els reis de la jornada i la moneda oficial passa a ser els "Diners"; cal canviar els Euros per diners per poder comprar.

I com el dia anterior, durant tota la jornada hi haurà espectacles, visites guiades, xerinola, música, ... pels carrers de la vila.

Aquí us deixo la temàtica

tematica TdT 2009

I aquí us deixo el programa del XIXè festival Terra de Trobadors

Programa TdT 2009

I aquí us deixo el petit muntagte que he fet dels videos oficials de la web del XIX Festival Terra de Trobadors

Espero que aquesta promoció us hagi agradat i ens veiem a partir de l'11 de setembre, vestits per la ocasió a Castelló d'Empúries, el 1317, no t'ho perdis.

Estrella Damm - Summer Cat

2009-06-17T11:44:00.004+02:00

Ara feia una temporadeta que no entrava a publicar res per aquí, però com que encara estic madurant les imatges del darrer creuer, he decidit publicar-ho tot més endavant i ara seguir amb les coses que trobo, que m'agraden i que penso que poden agradar-vos també.

Així que com gran amant de la cervesa i client fidelíssim de l'Estrella Damm (per mi la millor cervesa del país) i si exceptuem les cerveses belgues, de les 10 millors del món. Segurament, el que trobo més a faltar sempre que marxo de vacances és el poder fer una Estrella ben fresqueta. Sóc gran amant de les cerveses, i puc presumir d'haver-ne begut moltíssimes, de moltíssims països i de diferents qualitats i tot i que n'he tastat de realment bones, em segueixo quedant amb "la meva". Fins i tot amics de la resta d'Espanya o de la resta d'Europa saben gaudir de l'Estrella Damm. Però després d'aquesta introducció tan personal, vaig a centrar-me en la vessant publicitària d'aquesta empresa; promocionat programes com Polònia o Cracòvia fan que la gent s'interessi per aquest producte. Patrocinant el F.C. Barcelona aconsegueixen encara més repercussió (només cal veure les imatges de la rua del triplet); Però el que fant molt bé la gent de l'"Estrella" és la publicitat a la televisió, vàries vegades els seus anuncis han portat la banda sonòra de la cançó de l'estiu, música que molts recordem, anuncis que no deixen indiferent(2007, 2008,...) , i aquest any s'han superat, la música enganxosa, la lletra molt escaient, l'entorn fabulós, Formentera, el darrer paradís de la Mediterrània, realment m'agrada moltíssim aquest anunci. Aquí el teniu sencer, me l'he descarregar directament de la web de l'Estrella Damm, a veures si us agrada tant com a mi.

Perquè els que vivim al món rural volem seguir així

2009-02-19T08:33:00.003+01:00

Ja sé que ha sortit moltes vegades, però cada cop que ho veig, ho sento o ho llegeixo en un mitjà de comunicació, em bull la sang, és vergonyós que la gent de les capitals pretenguin imposar les seves condicions al medi rural, no en tenen prou en fer malbé on viuen si no que pretenen que els que no en tenim culpa també hàgim de modificar la nostra manera de viure. "És que el territori és patrimoni de tothom"; i una MERDA (ai no que fa pudor); Bé, no segueixo doncs cada mot que escric fa que un altre amb més ràbia i indignació em sorgeixi, però no abans sense manifestar la meva oposició a tots aquells alcaldes de tots aquells municipis que per tal de tenir uns ingressos més de foresters, fan que els que hi viuen i paguen religiosament des de sempre hagin de modificar els seus hàbits per tal de fer feliços a quatre turistes, "dominguerus" o es diguin com es vulguin dir. Aquí deixo un text que ja he rebut unes quantes vegades per e-mail que mostra plenament, de manera més correcta i encertada, el que des dels pobles de Catalunya opinem d'aquesta situació:

Les vaques porten esquella i la merda fa pudor!

Ja n'hi ha prou! La població rural de Catalunya està patint una amenaça!
Des de fa segles les campanes dels pobles toquen cada hora, les vaques, les ovelles i els cavalls porten esquelles al coll, els galls canten a la matinada i la merda fa pudor (com no pot ser d'altra manera).
Darrerament hi ha hagut un gran augment de població urbanita "post moderna" que fa turisme rural per "respirar aire fresc" i "viure la natura". Això no hauria de ser un problema si no fos perquè alguns d'ells, Ajuntaments i constructores estan posant en perill la tasca dels pagesos i ramaders.
Es veu que les esquelles i les campanes "molesten", els galls "criden" massa i els tractors "destorben" a la carretera, i segons algun Ajuntament no es cumpleixen alguna norma que s'han tret de la màniga.

Serà certa la dita tan nostrada "de fora vingueren que de casa ens tregueren"?

No hi ha cap problema en compartir el món rural, el que cal és respectar-lo com es mereix.
A Catalunya tenim la sort que hi ha gent que pot viure encara de l'agricultura i ramaderia, una tasca que, de moment, no fa fums ni cal posar límits de velocitat a les vaques perquè pasturin.
La muntanya no és Port Aventura! És real i és de veritat! Ajudem tots plegats perquè segueixi sent així.

Passa-ho.

Domènec Farràs

SEAFIGHT

2009-02-06T11:44:00.003+01:00

Com havia anunciat al post anterior, el que em fa estar més estona davant l’ordinador (a part de la meva feina), avui per avui és un joc dels que s’anomenen (segons jo) súper – adictius: El Seafight. El joc en si no està especialment bé ni de gràfics ni de sons, però la jugabilitat és tan bona que tot i que al principi no em va causar massa bona impressió, mica a mica i a mida d’anar passant estona amb aquest joc, cada vegada m’agrada més, així que anem al tema i us ho explico:
Vaig començar a conèixer aquest joc de mala manera, de tant en tant se m’obria una web sense jo haver-la demanat de jocs on-line que em posava dels nervis; però al cap d’un mes o així, em va arribar un missatge d’en Marc on em deia que em registrés, ja vaig veure que a la seva foto del messenger hi havia posat un vaixell amb el nom Nepomuceno, així que li vaig fer cas i em vaig registrar. Em va fer una sessió ràpida d’ensinistrament, i vaig començar a jugar.
La missió del joc és aconseguir créixer com a pirata o mariner, tot depenent del punt de vista, caçant mostres marins, enfonsant vaixells, trobant tresors, ... Tot això està molt bé, i a més, pots tenir o pertànyer a un clan, on els membres del mateix t’ajuden tan econòmicament com en atacs i a més es poden formar aliances, on cadascú d’aquesta aliança ajudarà al seu “aliat” tot i pertànyer a un altre clan. Nosaltres tenim un clan, petit però eixerit, el [ROS] (Rosa de mar) i pertanyem a l’aliança [A-M] (Aliança Màgica), que tot i que no som massa, estem ben avinguts, però hi ha carnissers d’altres aliances que ens tenen una mania terrible; que hi farem, ja s’ho trobaran.
Així que vaig començar a una “patera”, un vaixell ridícul, petit i esquifit, i a mida d’anar caçant mostres marins i anar trobant petits tresors, al cap de poc vaig aconseguir un vaixell de 1000000 monedes d’or, sembla molt, però no deixava de ser un “caiuco” al costat dels vaixells “Élite”.
Per fi, i aprofitant en esdeveniment (Evento), que són unes dates aleatòries on és força fàcil aconseguir bons premis, vaig poder comprar-me un vaixell “ELITE”, alguns canons dels més potents del mercat i alguna coseta més no tan important, el fet és que ara ja sóc “ELITE” 3 i juntament amb en Marc, quan podem fem quedades i anem de cacera. Realment enganxa moltíssim, així que si voleu gaudir com vertaders pirates des de la comoditat de casa, no ho dubteu: SEAFIGHT.

Aquí us deixo un petit vido per anar fent boca, i sobretot perquè trobo que la música és boníssima.

Ja torno a ser per aquí

2009-02-03T14:42:00.003+01:00

Pels que fa dies que no em veieu per la xarxa, us he de dir que ja torno a ser aquí, porto un mes sense connectar-me gaire, per això ni vaig fer cap post sobre la sortida que vam fer la Lídia i jo amb en Marc i la Gina pels Aiguamolls de l’Empordà ni el toc que vam anar a fer al Centre de Paracaigudisme més important d’Europa (Skydive). També ha sigut el meu aniversari, 37 ja, i tampoc ho he posat al blog, tot i que he rebut moltíssimes felicitacions a través del Facebook (on tampoc hi entro gaire).
Vam sortir amb la Lídia a passejar des de la platja de l’Almadrava a Roses fins a Punta Falconera, amb els gossos, que anaven voltant per allà amb el meu patiment que no caiguessin per cap penya-segat. Teníem molt bones vistes i el dia era francament bo per ser gener, però el que realment m’ha fet decidir a tornar a escriure ha sigut el que tinc una mica més de temps lliure i el “Seafight”, quin joc més adictiu, primer el trobava odiós, doncs a vegades s’obre com un pop-up, però quan en Marc em va dir que m’ho mirés bé, ja no puc parar, com a mínim ½ hora al dia hi dedico, però això ja ho explicaré un altre dia.

Ja ha arribat el 2009

2009-01-03T12:08:00.003+01:00

S'ha de veure que curt que se m'ha fet el 2008 i que aviat ha arribat el 2009, la veritat, és que en tenia moltes ganes, doncs el desembre per mi ha sigut catastròfic, afortunadament no és res greu en quant a salut, però si que m'afecta i molt la butxaca: se m'espatlla l'assecadora; em fan la revisió de la hipoteca tres dies abans de la baixada d'interessos i em toca pagar més (suposo que ja aconseguiré arreglar-ho, però de moment l'alegria all'a està) i per si fos poc se m'ha trencat el motor del cotxe, amb 62000 km, un error que tenen la majoria de motors 2.2 dci de 150 CV dels Renault Laguna (dels que hi ha més de 2000 afectats a tot Europa) i Renault no ho vol reconèixes, per tant ara em toca la feina de denunciar-los a Consum per un defecte de fabricació; o sigui que millor que ja hagi passat el 2008, que també ha tingut coses molt positives, és clar.

Però anem al tema; la colla, cada cap d'any intentem fer la cel·lebració a casa d'algú diferent, si l'any passat va tocar a casa meva, aquest ha tocat a casa d'en David i la Núria a Cadaqués, amb la sort que tenen una casa gran i fantàstica i ens vam poder quedar tota la colla a dormir allà mateix i així estalviar-nos el cotxe; la cosa va estar molt bé, cadascú preparava un primer diferent (amanides, crema de marisc, empanades, canapés, truita, xampinyons, ... ) i de segon encarregàvem vedella amb bolets, el resultat va ser un àpat bo i econòmic que vam allargar fins gairebé mitjanit, hora de menjar el raïm tot escoltant les campanades del canvi d'any. Poc després els amfitrions han d'anar a dormir, doncs a les 6:00 del matí han d'obrir "Es Fornet", el seu negoci que no poden descuidar, doncs la clientela s'hade servir. Després a voltar una mica pels Pubs de Cadaqués, per acabar a una hora prucencial (o4:oo) tornant cap a casa, i és que l'edat no perdona.

Al matí (uns a les 7:30, altres a les 9:00) esmorzem coca, tortell i xurros que en David i la Núria ens havien deixat, recollir, netejar i començar a desfilar, doncs la majoria tenen mainada i s'han d'anar a recollir. Els que no tenim pressa acabem d'arribar fins al far de Cap de Creus per fer un cafetó abans de marxar. Anem a acomiadar-nos dels amfitrions i tornem cap a casa, doncs hem dormit poc i a Castelló encara tenim feina per fer. En definitiva, un altre any passat amb una bona festa, ara només queda decidir que farem l'any que vé.

Suposo que entre avui i dilluns em portaran les fotos (doncs jo em vaig oblidar la càmera) i les podré penjar.

I el temporal ja ha passat

2008-12-30T20:48:00.006+01:00

Aquest passat Sant Esteve ha sigut un dia que aquí a l'Empordà es recordarà força, un temporal de mar fortíssim acompanyat de la tant esperada pluja, si bé la necessitat d'aigua d'aquesta zona era ben evident, la pujada de la Muga no ha sigut ni molt menys una gran "mugada", però si ha permés als castellonins veure passar el riu per sota les set arcades del pont vell, cosa que ja feia més de dos anys que no passava. També cal lamentar la mort d'un jove de Castelló al ser arrossegat ell i cotxe riu avall, tot i que aquí encara falta molt per esbrinar, doncs no se sap res de la resta d'ocupants del vehicle. Però bé, lamentant aquest fet, en general la pluja ha sigut molt beneficiosa; l'embassament de Boadella ha passat del 22% al 41% i encara està entrant aigua, així que sembla que per fi sortirem de la sequera.

El que ha sigut realment espectacular ha estat la virulència de les ones, fa molt temps que no es recordava un episodi tant espectacular, segur que a la tele o al youtube haureu vist imatges corprenedores.

La Lídia i jo hi vam anar l'endemà, que les ones ja eren força més petites, i vam quedar xops, estàvem a la bocana d'Empuriabrava i la veritat és que era força impressionant, i a més hi havia un sonat fent Kitesurf.

Després d'això, i passats uns dies, en Miquel i jo hem anat cap a la platja a veure quins tresors ens havia deixat el mar, i la veritat és que només començar hem trobat un nero (mero) de 7 o 8 kg fet malbé, això si que sap greu, després d'això hem trobat sípies, un popet, rufins i altres peixos de mar i carpes que el riu devia haver portat al mar i el mar a la sorra. Però el que hem trobat en bon estat han sigut unes cloïses i escopinyes d'una mida exagerada, ara només falta provar-les, a veure que tal són.

I aquí deixo un recull de les fotos que hem anat fent buscant "tresors".

Bones Festes

2008-12-24T18:09:00.001+01:00

Send your own ElfYourself eCards

Hotels a Sitges

2008-12-18T17:54:00.002+01:00

No us heu plantejat mai anar a la vila costanera possiblement més coneguda del litoral Barceloní? Doncs aquí hi ha una fantàstica oportunitat per acostar-s'hi; aquest serà un post finançat per Zync i gràcies a ells i a la idea que han tingut de que jo fes un anàlisi sobre els hotels de Sitges, he trobat hotels fantàstics a través d' Hotels a Sitges, he començat a visitar la web i ara us en faig 5 cèntims; només entrar ens trobem l'opció de triar en quin idioma volem navegar, entre ells hi ha el català, cosa que és d'agraïr, doncs cadascú pot buscar la seva informació de la manera que més còmode s'hi trobi, i en aquesta mateixa plana ja trobem el buscador, fàcil, accessible i molt complert, i també hi trobem el llistat dels principals hotels de la ciutat. Un cop trobat l'hotel que més ens agrada, trobem de seguida els preus i una àmplia i extensa informació del lloc en qüestió, acompanyat d'un plànol de situació que serà molt útil per saber on ens trobem. També hi trobarem la valoració que li han donat a cada hotel els usuaris, cosa que ens pot fer dacantar per un o altre. Pot ser la única cosa en que podria millorar la web seria en el fet de que quan es canvia de plana, torna al castellà, però tampoc és cap inconvenient per trobar facilment la informació que com ja he dit, és clara i extensa.

Qui no ha sentit parlar mai del Festival de Cinema de Sitges? El festival de cinema fantàstic més important del món, o el Carnaval de Sitges, un dels més coneguts de catalunya; només aquest dos ja són bons motius per fer-hi una escapada, però també té moltes altres coses interessants que faran que la visita a la vila sigui molt gratificant. Com a dada curiosa, fa uns quants anys vaig anar al carnaval de Sitges, i em va encisar, m'ho vaig passar d'allò més bé, però vaig acabar dormint a la platja, d'haver conegut la web que us he presentat no m'hagués passat això; no ho dubto, si mai hi torno a anar, primer visitaré la web d' Hotels a Sitges i segur que tindré solucionada l'estança.

Si algun dia voleu fer una escapada, si voleu anar de viatge, no dubteu a visitar l'enllaç que us acabo de deixar, quedareu meravellats de les destinacions i els preus que allà hi trobareu, amb la mateixa facilitat de navegació que haureu trobat anteriorment en l'elecció de l'hotel, sense cap mena de dubte, si existeix, allà ho trobareu, i difícilment trobareu un preu més just que el que allà hi figura.

Quina meravella de cuina

2008-12-01T17:54:00.004+01:00

La veritat és que gairebé no sé per on començar, a veure si ens podem entendre, aquest matí he rebut una sol·licitud d'anàlisi patrocinat per part de Zync que m'ha fet força il·lusió, doncs he d'analitzar un tema que fa poc em va atreure molt i és el mòn de les cuines. Suposo que com molta gent un dia o algun altre haureu vist el famós programa de Tele5, Gran Hermano; i suposo que a ningú li haurà passat desapercebuda la fantàstica cuina que tenen, doncs bé, jo no acostumo a seguir massa aquest tipus de programes, però el que si em va captivar va ser la cuina, em va cridar l'atenció de seguida, i ha arribat a les meves mans una informació excepcional, el fabricant d'aquestes cuines, i és clar, quan he obtingut l'adreça el primer que he fet ha sigut visitar-la i la veritat és que no té desperdici, només cal que hi doneu un cop d'ull i veureu que fàcil que resulta navegar i trobar el que es busca, visiteu, no badeu : http://www.thesingularkitchen.com/, la cuina singular, ja el nom de l'empresa "The Singular Kitchen" resulta d'allò més suggerent i convida a entrar-hi, i a l'entrar, ens trobem cinc tipus de persones, que ens indiquen que és allò que busquen en una cuina, o sigui que d'entrada ja enganxa, seguidament entrem al menú principal i allà hi trobem tota la informació que necessitem, molt ben explicada i detallada, fàcil d'accedir i aclarint qualsevol dubte que poguem tenir, i el que és més important, tinguent un concessionari molt a prop de casa, estiguem on estiguem. Podem triar entre diferents tipus de cuines, tot depèn del nostre pressupost, però en tots els casos, la qualitat estarà garantida, realment m'ha entussiasmat aquesta web i no dubto en contacta amb ells per la propera reforma de la cuina de casa. Mireu aquesta cuina, o aquesta, qua a mi m'han agradat molt, però mireu-les totes a la web i quedareu fascinats.

Quin pal

2008-11-28T15:00:00.000+01:00

És ben bé que aquesta época, o estàs en plena forma o si no és una porqueria, ara ja fa uns quants dies, per no dir molts que porto un refredat a sobre que em deixa del tot aixafat, però sense acabar de deixar-me KO; però no m'agrada, no puc fer res interessant en el meu temps lliure, i això ja m'avorreix, però tampoc estic prou fotut com per quedar-me recluït a casa, o sigui que a veure si milloro una mica i puc fer alguna activitat que em tregui de sobre aquesta peresa. Queda molt poquet per fer vacances, de fet el desembre faré més vacances que dies treballats, però espero estar en plena forma per poder sortir a fora, al camp o al mar, si no quin mal rotllo.

Per fi he acabat el puzzle

2008-11-17T08:05:00.002+01:00

Si, per fi, ja tocava, us ho explico però em fa fins i tot vergonya. De fet el vaig començar aproximadament fa 6 anys, sempre m'han agradat molt els puzzles, i just en vaig acabar un de 1000 peces, que li faltaven tres (quin mal rotllo), quan vaig decidir començar-ne un de nou, també de 1000 peces, però d'un nivell més alt, amb moltes més peces d'una tonalitat molt similar, i més peça a peça; doncs jo que començo, ràpidament faig els voltants i la segona corona, però després em comença a costar més i el meu interés decau; i decau de tal manera, que no el vaig ni tan sols voler desmuntar, vaig deixar-lo mig muntat a la part de baix de la taula del menjador, que és de vidre i així el veia força sovint, però de tant veure'l, va arribar un moment que ja ni el veia, era part del decorat de la casa; però ara farà una setmana, vaig decidir tornar-m'hi a posar i dit i fet, amb quatre tardes complertes el vaig acabar, amb molt mal d'esquena, això si, però amb la satisfacció d'haver acabat aquest tema pendent. Ara ja està i suposo que en breu en començaré un altre, però ja us ho faré saber.

Per fi he tornat a l'aigua

2008-11-07T20:02:00.008+01:00

És cert, ho sento ja fa massa dies que no penjo res, i no és pas per manca de material, és perquè vaig una mica de corcoll, estic una mica estressat i per això no he pogut estar sempre publicant com jo voldria, però als que teniu blogs us he anat visitant gairebé cada dia. Un altre factor és el que m'he unit al Facebook, com gairebé tothom, però la veritat és que tampoc li dedico massa temps, però de moment fa gràcia; però anem al que comentava, aquest matí he decidit que com que encara em queden força dies de vacances, doncs que avui faria festa, i aprofitant que el temps acompanyava, doncs a quarts de 9 del matí he agafat els trastets i cap a Cadaqués, concretament als Caials, el meu lloc preferit, on normalment sempre hi trobo alguna cosa. M'he equipat de rigoròs hivern, pot ser m'he passat i a més, he posat un quilo massa de pes, si no hagués passat dels -6 o -8m, ab 12 kg hagués anat bé, però la meva idea era estar normalment entre -10 i -12m, i baixava com una bala. Ara tinc un nou rellotge - ordinador, que per fi he pogut estrenar, i entre les moltes opcins que té, em marca a velocitat de descens i d'ascens, donant 25,8m/min de baixada per 16,4m/min d'ascens (ho veieu com anava massa carregat de plom?).

He començat fent la ruta de sempre, la primera pedra que miro, normalment no hi ha mi res, és a -4m i avui hi havia un petit nero (mero) d'aproximadament 100gr. que el confonia amb les castanyoles, seguidament he baixat a una zona a uns -6 -8m on sempre hi veig una bona molla, però en aquest cas, no n'hi havia cap, a es pedres d'aprop hi he vist dos congres d'entre 3 i 4kg. però he decidit de moment no caçar-los, qui sap, pot ser més tard. Quan he arribat, el dia estava radiant, però mentre em posava la roba d'anar a sota aigua ha comnençat a entrar una brisa de mar que em feia pressegiar males notícies, i així ha estat, fins aquell moment tenia una visibilitat que superava de llarg els 9m, però de cop i volta, l'aigua s'ha anat tornant més tèrbola i la visibilitat s'ha reduit a 4m, una pu--da si la idea és anar pujant i baixant a més profunditat sense tenir referències, i a més, han començat a entrar meduses, petites però ja les coneixo per experiència (desagradable, és clar); n'hi havia de dos tipus, i semblava que em perseguissin, per sort no he tingut cap contacte amb elles (almenys amb la poca pell que em surt). He començat a baixar i pujar com un beneit a buscar els caus que coneixo i només podia agafar de referència la corda blanca de la boia, en fi, una sortida on normalment faig unes 25 baixades, avui n'he hagut de fer 32. Després de repassar tota la zona, res, res de res, ja en començava a estar fart, però encara em quedava una altra zona força interessant i que no sol fallar mai, està una mica més fonda, però hi arribo bé, a -14,25m; efectivament, arribo a baix, miro el cau i al fons, a uns 2m hi veig una molla d'uns 700gr, però està massa lluny, segueixo mirant al la llaterna, i a la meva dreta, a escassos 40cm de la meva cara, veig un cap roig d'1kg aproximadament, he de recular una mica, però l'agafo, quina il·lusió, ja tinc dinar pel dissabte. Torno a baixar i torno a veure la molla, però segueix estant massa lluny, així que desisteixo i vag tornant, penso amb els congres, però ja estan bé allà on estan, si de cas un altre dia, vaig sortint esquivant meduses i ja està, amb una pesca suficient, amb el mono d'aigua tret i amb el Suunto D4 estrenat. A l'arribar a casa el caig connectar al portàtil, i això és una de les moltes coses que em va mostrar, però encara he d'apendre molt com funciona.

I això és el resultat de la jornada d'ahir: Bon Profit.

Ja tinc el Suunto D4

2008-10-27T12:49:00.005+01:00

Doncs si, fa molt temps que li anava al darrera, però per A o per B, mai acabava de fer el pas; jo que sóc un apassionat de les activitats subaquàtiques, inverteixo el que calgui en la meva afició preferida, i fins ara anava fent amb un Citizen Aqualand Promaster, un rellotge al meu entendre força bonic, que a més em donava informació sobre el que feia a l'aigua, profunditat màxima, profunditat mitjana, temperatura de l'aigua, temps a sota, ..., una sèrie de dades que em permetien fer un estudi de les meves immersions, però a l'aficionar-me també a bussejar amb aire, vaig poder comprobar que la informació que em donava no era del tot correcte (segurament perquè ja té 9 anys) i això en el mòn submarí amb aire era un problema; havíem detectat que als 20m de profunditat només m'en marcava 16 i pot semblar una tonteria, però t'hi pots jugar la salut, així que quan he tingut quatre euros estalviats he fet el cop de cap i m'he comprat el rellotge - ordinador que necessitava, el Suunto D4. N'hi ha de més cars, però no tenen el que jo necessito, aquest és el més complert per mi, i per això me l'he quedat. Té la funció principal per mi que és la de l'Apnea, el submarinisme a pulmó, per fer la pesca submarina, fent un detallat enregistrament de les dades obtingudes a les immersions, té el mode aire, que em dona totes les dades necessàries per fer les immersions d'una manera segura i mostrant tota la informació que jo puc necessitar; també disposa del mode Nitrox, una altra manera de fer submarinisme que permet estar més estona a sota aigua, però encara no domino, tot arribarà, i moltes coses més que aniré descobrint a mida que ho vagi probant, doncs encara no l'he pogut estrenar, i el temps sembla que tampoc m'ho deixarà fer aquesta setmana, però de momnet ja el tinc; vaig comprar també el software i l'interface per poder descarregar-me les dades a l'ordinador i així visualitzar més detalladament les evolucions a sota aigua, ja tinc ganes de poder-vos-ho ensenyar,de moment però m'he d'esperar.

Els meus rellotges subaquàtics.

Viatge de Noces VI - La tornada

2008-10-16T15:00:00.000+02:00

Dia 8:

I ja arriba el darrer dia que passarem a terres mejicanes, hem intentat allargar un parell de dies més la nostra estància, però se'ns dispara el pressupots i per tant, tot i que el matí s'ha llevat amb un sol espeterrant, decidim que aquell serà l'últim dia (però hi tornarem, segur) de les nostres vacances al carib.

Com bé he dit, el dia es llevà radiant, cosa que feia molta ràbia, doncs ens havia plogut cada dia, però la decisió estava presa i aquell dia el passaríem a l'hotel, el vol sortia a les 19:15 i podiem estar a l'hotel fins les 16:00, així que després de fer les darreres compres a l'hotel, vam deixar les maletes a consigna, ens vam posar els banyadors, vam agafar les tovalloles i vam baixar cap a la piscina, per estar estès al sol, amb els meus mojitos, fer un banyet, anar a la platja, on la sorra era finíssima i no cremava, fer un parell més de mojitos, passejar una mica més per la platja i fer algun bany a les càlides aigües del carib, tumbar-me a sota una ombrel·la de fulla de palmera, fer un altre mojito, i de sobte comença a ploure, una pluja suau de 10 minuts i un altre cop un sol radiant, això sí és el clima caribeny i no el que ens havíem trobat; deixa de ploure i tornem a les tumbones de la piscina, a fer un altre mojito i la Lídia una pinya colada, fins que van arribar un grup de músics mejicans amb uns barrets enormes tocant música divertida.

Després d'això, el dia es va començar a ennuvolar d'una manera més seriosa i vam decidir tornar caminant per acomiadar-nos també de la fauna de l'hotel i anar cap a dinar i tornar les tovalloles, vam acomiadar-nos d'en Javi i l'Amparo, que van ser més espavilats que nosaltres i es van quedar dos dies més. Després d'això, vam anar a buscar roba per canviar-nos a consigna, ens van entregar una habitació de cortesia i just abans d'abandonar l'habitació va començar a caure aigua d'una manera exagerada, vam haver de demanar al conserge de l'edifici on estàvem que ens fes venir a recollir i portar dins al hall; allà per fer temps ens vam connectar a internet fins que van venir a recollir-nos i a les 16:00 puntuals ens venien a recollir, mentrestant i gràcies a internet, vam saber que la Lídia havia acabat la carrera que estudiava, quina alegria, ara ja és Educadora Social.

De camí cap a l'aeroport de Cancún, deixa de ploure i el sol torna a sortir, allí, una hora de retard en pujar a l'avió i una altra hora asseguts dins l'avió esperant que els operaris carreguessin les maletes; començavem malament la tornada, i això només era el principi. A les 21:15 sortíem direcció a Madrid, ens quedaven 9 hores de vol, vam sortir que ja era fosc, entre pel·lícula i pel·lícula anaven posant infomació sobre el vol, 1.080 Km/h, 14.000m d'altura, -65º de temperatura, tot això estava bé, doncs jo no sé dormir als vehicles i els trasllats s'em fan molt llargs.

Dia 9:

Seguim volant i jo veient pel·lícules, o les de l'avió o les que m'havia portat jo a l'MP4, i així, mica a mica, va anar clarejant i vam anar arribant a Barajas, les imatges dels núvols des de l'avió eren espectaculars, aviat es veia per la finestra les Rias Baixas de Galícia, i finalment arribem a destinació. Havíem d'arribar a les 12:00 i en realitat eren les 14:00 i el nostre vol cap a Barcelona sortia a les 15:45. Surt a correcuita de la T-4 Satélite cap a buscar les maletes a la T-4; Tarden una barbaritat, però per fi arriben, anem ràpidament cap al taulell d'IBERIA que se'ns assigna, quan arribem allà ens fan anar a un altre passadís, després de fer la cua, l'operadora ens diu que els bitllets que portem no serveixen, que hem de treure les targes d'embarcament a una mena de caixers automàtics, faig el que em diuen, trec les targes i les cintes de les maletes, anem a facturar i em diu la noia (per no dir un disbarat) que porto sobrepés, que en els vols nacionals no es pot portar tant pes, li explico d'on venim però no entra a explicacions, li dic que em cobri el recàrrec i em diu que no pot fer-ho i que el vol està tancat; ai, la mare que els va...., comencem a moure cel i terra per no haver de quedar-nos a Barajas però tot són negatives, que el vol sortirà sense nosaltres; una altra parella de Camallera està en el mateix problema que nosaltres, ens diuen que agafem el Pont Aeri, però això significa 200€ més, i no teníem perquè pagar, doncs ja ho teníem tot pagat i si havíem perdut el vol era per culpa de la incompetència d'una dona que passava de tot. Després de moltes reclamacions al final ens permeten tornar cap a Barcelona amb el Pont Aeri sense haver de pagar res, agafem el vol de les 16:46, però just abans de sortir, l'avió es para, no és res greu, però perdem una hora més, al final, sortim, però el vol de les 15:45 ens estava encara esperant perquè ningú els havia comunicat l'anulació dels nostres passatges, perquè diguin que no teníem temps d'arribar; finalment arribem a la terminal C de l'Aeroport del Prat a les 18:40, anem caminant fins l'estació de tren, i el tren surt molt tard, a les 19:15, nosaltres convençuts que el darrer tren cap a Figueres surt al voltant de les 20:00, estem neguitosos, al final arribem, pugem a les oficines i pel camí veiem que el tren cap a Figueres està apunt de sortir, comprem els tiquets i quan arribem a baix una altra vegada ens trobem que acaba de sortir; ja ens veiem agafant un tren cap a Girona i després que ens vinguin a recollir, però afortunadament, encara n'hi ha un altre una mica més tard, a les 20:25; uf! quina sort, ara ja si, tot tranquil, arribem a les 22:30 a Figueres on en Narcís, el pare de la Lídia ens ha vingut a buscar, ens acomiadem de la parella de Camallera i anem a Vilamalla a sopar; quin dia, Déu meu, però a la fi anem cap a casa.

I, arribem a casa i, sorpresa, la colla ha passat per aquí;

Si, com veieu, les imatges són fosques però així ho van deixar, tota la part de baix ornamentada amb paper higiènic, els sofàs girats, els matalassos al menjador, l'escala plena de gots i plats plens d'aigua i l'habitació plena de globus, la 01:00 de la matinada i nosaltres traient globus i pujant el matalàs, que pesa un ou, la resta ho deixem per l'endemà.

Per cert, us recordeu del cocu que em vaig emportar de record de Sian Ka'an, aquí teniu les imatges, boníssim.

Blog Action Day 08 - La pobresa

2008-10-15T00:00:00.001+02:00

Novament ens trobem en la data que un munt de bloggers ens unim per fer una reivindicació, un acte per cridar l'atenció de les més altes instàncies, les que realment poden fer front als problemes actuals de les societats on vivim; una jornada on la pressió mediàtica que podem fer és tan i tan gran que de ben segur (o això espero) tindran alguna repercusió en el món en que vivim. Però anem per feina, aquest any el tema estrella el Blog Action Day és "la pobresa", si, la pobresa, aquella paraula que ens pensem que ens és molt llunyana, però que realment la tenim també a les portes de casa; evidentment els casos més extrems els trobem als països en via de desenvolupament, aquells països on els pobres són molt pobres mentre els governants són molt rics, però com que hem de mirar de fer l'escrit relacionant-lo amb la nostra temàtica, em quedo una mica limitat, però intentaré vincular-ho al que conec, o això em penso, que són els casos d'immigració que es reben a Espanya. Milers de persones fugen de les seves cases per buscar-se una vida millor, fugir de la pobresa extrema a la que estan sotmesos, a jugar-se la vida per una mínima possibilitat d'èxit, la desesperació de famílies senceres, una tragèdia humana que es repeteix dia rere dia, ara siguin pasteres a l mediterrània o cayucos a l'atlàntic, tot per aconseguir un somni, la majoria de vegades un malson. Gran part, per no dir tota la culpa, de la pobresa d'aquells indrets de l'Àfrica són els seus governants, tenen tot la riquesa per ells mentre el seu poble es mor de gana, la mala o nula gestió dels recursos naturals, que els podria donar una sortida; però cal culpar també als poderosos, aquells estats que en el seu dia es van comprometre a donar el 0,7% del PIB per ajudar als més necessitats i que ha quedat en paper mullat, molt bones intencions, però nul·la implicació, això és vergonyós, per tant, espero que aquesta jornada fac veure als qui realment tenen el poder, que fent un mínim esforç, es poden salvar moltes vides permetent que la gent no hagi d'abandonar els seus països i estalviar-se així el que això comporta.

Viatge de Noces V - Sian Ka'an

2008-10-09T19:20:00.000+02:00

Dia 7:

És dimarts al matí i el dia es lleva radiant, esmorzem i anem cap al hall de l'hotel, hem quedat a les 07:15, però ningú no ens porta fins a l'entrada de l'hotel que és on normalment quedem amb els nois d'Aventura México, però després de demanar insistentment que ens vinguessin a recollir, en aquesta ocasió, un Jeep Wrangler vermell arriba fins al hall i ens recull; de bones a primeres ja pugem a un Jeep. Cal dir que aquesta sortida em feia moltíssima il·lusió, doncs els que em coneixeu ja sabeu que m'apassiona tot el que sigui estar a la natura, i en aquesta ocasió en tindria l'oportunitat de gaudir-ne com mai abans ho havia fet, doncs es tractava d'un indret llunyà i amb animals que no tenim a casa, per tant, el dia es presentava genial.

Arribem a un centre de lloguer de vehicles AVIS, i se'ns assignen els nostres respectius Wranglers, molt nous, el meu blanc de canvi manual i 4.0l de benzina, ens fan engegar a tots les llums i posar les llargues i comencem a desfilar en renglera direcció Tulum. Ens va tocar anar amb una parella molt maca de Madridn en David i la Gema; la teoria era que ens anéssim turnant per conduir, però per sort per a mi, ningú més va voler fer-ho i per tant vaig poder gaudir jo tot sol de la conducció del Jeep durant tot el trajecte. Primer 70Km d'asfalt, això no té cap gràcia, però que hi farem, i seguidament comença una pista forestal dins la reserva de Sian Ka'an, 45Km entre mar, llacunes, manglars, palmeres cocoteres, en fi, una passada, no ens estava permès córrer, però tampoc estàvem parats, davant nostre només hi havia el Jeep dels guies i el Jeep d'una colla d'Hostalric, darrera portàvem 15 o 20 Jeeps més; com que feia molt bon dia i molt sol, vam treure les capotes i les noies podien anar dretes sobre els seients amb les melenes al vent, mentrestant, jo anava conduint i filmant el trajecte. De sobte, el cel es va tapar i va començar a ploure, primer d'una manera feble, però al cap de poc va començar d'una manera més insistent, moment en el que vam decidir tornar a col·locar la capota, just a temps, i al cap de pocs quilòmetres tornar-la a treure, una altre cop un sol radiant, quina calor; finalment arribem a la vila de Punta Allen, al bell-mig de la reserva, declarada com a Reserva Especial de la Biosfera i Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1987. Moment oportú per posar-se el protector solar, ens entreguen els equips d'snorkel, fem un petit esmorzar i comença l'aventura, primer a banyar-nos en una macro piscina natural d'aigües cristal·lines i poca profunditat, per seguidament anar a la recerca d'alguna tortuga, però no em feu dir quin tipus, ens va costar, però al final la vam trobar, després de fer-li alguna fotografia i filmar-la una mica, vam decidir anar a la busca dels dofins, no vam trigar gaire a trobar-ne un grup de 8 adults i una cria, salvatges però no s'espantaven i rondaven al voltant de la nostra embarcació, segons em va dir el patró, en aquella zona hi ha més de 1000 dofins, que macos, no m'hagués cansat mai de fer-los fotos; per emissora vam rebre una senyal de l'avistament d'un altre animal, no estava previst, però si, es tractava d'un manatí, això si em va fer una especial il·lusió, doncs és una espècie molt rara de veure i que només havia vist en algun documental de la tele, i estava allà, esquívol però molt a prop, al cap de poc en vam veure sortir a respirar dos més, però massa lluny, quan vam arribar-hi ja no els vam saber trobar. Ara tocava apropar-nos als manglars i veure diferents ocells, especialment fragates, pelicans i corbs marins, moltes aus, els arbres estaven farcits, però ja tocava la darrera activitat aquàtica de la jornada i ens vam dirigir cap a uns esculls situats al mig de la badia, on vam poder fer snorkel, la pena és que l'aigua es va enterbolir una mica i les fotos amb la càmera que portava no van quedar gaire bé, però vam poder veure peixos lloro, cirugians, altres que conec però que no se el nom i fins i tot una barracuda d'un metre a poc més d'1,5m sota meu. Després d'això, vam anar cap a la costa per dinar, molt bo, molt casolà i molt curiós, en un cobert a sobre la sorra finíssima de la platja; un bon àpat i de tornada, un altre cop agafar el cotxe, però abans de marxar em vaig emportar un record, un coco amb pallofa i tot, que tenia molt bona pinta; en aquesta ocasió estàvem gairebé a darrera de tot, millor, jeje. I dic jeje, perquè així no teníem tant control i podíem fer una mica més el que volíem, la pista era un fangar, ple de basses i és clar, "la ocasión hace al ladrón" i jo era com un nen amb una joguina nova, els d'Hostalric que anaven darrera nostre, al veure el que fèiem, doncs ells també, llàstima que els cotxes nostres fossin blancs i no es veia el fang, però us puc assegurar que era vergonyós, quina passada, i així 45 km més; després 70km més d'asfalt i ja de ben fosc arribar al punt de sortida, ens vam acomiadar d'en David i la Gema i cap a l'hotel, que les vacances estaven tocant a la fi i l'endemà ens tocava el dia més dur i trist de tots, però això ja vindrà més endavant.

Per cert, en aquesta ocasió algunes de les fotos són dels companys de vehicle, als qui he de donar les gràcies, i aquesta la del coco, que més endavant en veureu més; i una altra cosa, veieu com van quedar els cotxes, doncs les imatges no donen fe de com va quedar el nostre, la de l'interior si, però estava per fora molt més brut que el vermell.

Viatge de Noces IV - Tulum, Cobá i "Aldeas Mayas"

2008-10-08T11:46:00.000+02:00

Dia 6: Així es va despertar el dilluns, quina magnífica vista des de l'habitació, poc ens pensàvem que al cap de poc començaria a ploure a bots i barrals, però així fou, tan aviat ens vam acabar l'esmorzar, que cada dia que teníem sortida ens pujaven a l'habitació, al dirigir-nos cap a la sortida de l'hotel, va començar a ploure, primer d'una manera lleugera, i després ja d'una manera més insistent. Aquest cop en Mario i en Gerry van ser molt puntuals i de seguida vam anar a buscar a la resta de la gent per començar una ruta fantàstica i inoblidable.

Quan ja havíem recollit a tothom, en aquesta ocasió a la van érem 8, la Lídia i jo, una parella de Barcelona, una altra d'Alacant i una parella més anglesa, doncs això, un cop tots a bord, en Gerry García ens va proposar fer un canvi de ruta, en comptes de començar per Tulum que està arran de costa, començar per Cobà, seguir per les Aldeas Mayas i acabar a Tulum, pensant que així el temps ens seria més favorable, i ho va ben encertar.

Agafem rumb cap a Cobà i només arribar, sorpresa, ja no plou, fantàstic, comencem la ruta a peu i comencen les explicacions, per seguidament agafar bicicletes o les "limosines mayas" per circular per l'antiga ciutat fins arribar al més famós i alt temple del Yucatan.

Després d'haver pujat i baixat els 142 esglaons del temple, tornem a agafar les bicicletes i seguim una mica més per la selva entre les restes de la ciutat maya, parant a seguir les explicacions del guia fins acabar la visita, que em va agradar molt.

Als pocs metres de sortir de l'aparcament de Cobà, vam arribar a un cenote espectacular, petit, d'aigües cristal·lines, amb un trampolí d'uns 10m d'alçada que no em vaig poder resistir, l'aigua calentíssima, un banyet curt, però intens.

Sortint del cenote, en una llacuna molt propera, es veien una sèrie de troncs, que de fet no eren tal troncs, sino cocodrils, i és clar, vam parar per poder-los veure de ben a prop, la veritat, feien uns quatre metres, però me'ls imaginava més grans, tot i que no m'hi vaig acostar a menys de dos metres per si de cas.

Ara ja vam agafar la carretera i en vam dirigir cap a un encavament maya, on hi vivia una família de la manera tradicional, vivint del que cultivaven, caçaven o pescaven, domesticaven una sèrie d'animals que aquí ens semblaria impensable, com teixons, senglars o cervatells i fabriaven útils i robes per vendre als turistes, va ser una experiència força enriquidora, veure com vivien aquella gent.

I ja va arribar l'hora de dinar, a les portes de Tulum, un menjar força típic, força bo, i és clar, amb una cervesa diferent, tot seguit ens vam acostar cap a l'antiga ciutat maya de Tulum, la única emmurallada i en un petit penyasegat, preciós, amb molt sol, el guia ens va explicar tot d'una manera tan fàcil d'entendre, que no em costaria gaire explicar-ho, però no és el cas, vam veure el més important, i en acabar vam anar a fer un bany a la magnífica platja del peu del penyasegat, poca estoneta doncs a les 5 de la tarda tancaven l'enclavatge maya i havíem de marxar, però realment va ser un dia molt i molt complert.

Ara només quedava tornar a l'hotel, sopar al restaurant italià, un dels millors, i anar a dormir d'hora, doncs l'endemà teníem un altre dia dur, la visita al parc natural de Sian Ka'an, tota una experiència.

Per acabar us deixo uns mica de resum en video del que vam viure aquell dia, espero que us agradi.

Viatge de noces III

2008-10-08T10:06:00.000+02:00

Dia 4 i dia 5:

La veritat és que aquests dos dies no van ser massa profitosos, però abans de res, així ens vam trobar l'habitació la nit abans (pot ser no es veu massa bé, però era un conill ben fet).

Com que no teneíem cap sortida prevista vam aprofitar els dies per visitar Playa del Carmen amb en Javi i l'Amparo de Madrid, que també s'estaven al nostre hotel, encara sort que van agafar el paraigües que ens facilitava el Blue Bay, doncs ens va caure un xàfec que no ens va quedar més remei que tancarnos en un bar i és clar, beure. Va ser una tempesta forta però va durar 20 minuts com a molt, així que vam seguir de visita per les botigues agafant idees i acabant de contractar les excursions que volíem fer. A la tarda va millorar una mica el temps i vam caminar platja amunt i platja avall fins trobar un bon lloc d'aigües turqueses a poc més de 5 minuts caminant, però el temps no acompanyava massa i vam recular, això si, recollint records marins que ara tenim a casa; el temps va millorar una mica i ens vam quedar per la zona de la piscina (ben a prop del bar per fer jo mojitos i la Lidia Pinya colada) i ja va ser hora d'anar a sopar, en aquesta ocasió a base de carns, que bona que tenen la carn aquí, i que bé que la preparen; havent sopat vam veure una mica de show de l'hotel i vam anar a dormir relativament d'hora, això si, trobant això quan vam entrar a l'habitació.

El diumenge va ser una mica més del mateix, un temps una mica estúpid que vam aprofitar per anar al poble a comprar els regals i record per amics i família, passejar una mica més per la platja, jo vaig tirar una mica amb arc i la Lídia va aprofitar el poc sol que feia; a la nit sopar, en aquesta ocasió francés, molt bo també, veure l'espectacle mejicà de l'hotel i cap a dormir doncs l'endemà si que teníem una excursió, i molt bona per cert: Tulum, Cobá i Aldeas Mayas.

Viatge de Noces II - Chichén Itzá

2008-10-04T17:13:00.001+02:00

Dia 3:

I si, arriba la primera escapada cap a la cultura Maya, ni més ni menys qua a l'antiga ciutat de Chichén Itzá, una de les 7 meravelles del món modern, però la destinació més llunyana de les que anàvem a fer; ens havien avisat de la forta calor que fa en aquell indret, i per tant vam agafar roba lleugera, banyador i tovallola; a quarts de vuit del matí ens van venir a recollir amb una van (vehicle de 14 places) on vam acabar anant 8 passatgers, dues parelles britàniques, un parella de Madrid, una de Sevilla i nosaltres, a part d'en Mario (el conductor) i en Gerry García (el guia).

El viatge es fa una mica llarg, 3 hores aproximadament, però en arribar comença el que esperem, primer de tot omplir-nos de repelent contra mosquits, agafar una ampolla d'aigua i seguir en Gerry (guia), només entrar trobem una gran iguana i veiem l'arbre més utilitzat pels "mayas", a pocs metres més endavant ja trobem l'esplanada dels temples (cal recordar que no són piràmides, són temples) i comença l'explicació, anem cap el lloc del joc de la pilota, on el guanyador era decapitat, però no el concepte que tenim nosaltres sobre la mort, és molt diferent i difícil d'explicar, però ben narrat és de ben entedre, sempre i quant no ens tanquem en el nostre pensament, obrint la porta a altres pensaments. És impressionant el so que es produeix picant de mans a l'interior de "l'estadi", quina acústica més bona; seguidament seguim fent la ruta i les explicacions d'en Gerry cada cop es fan més interessants, almenys per a mi que m'agrada molt la història antiga, la passió d'aquella gent per l'astronomia i la fertilitat, per donar vida, tot i que des dels nostres ulls sembla més aviat que la treien, eren sacrificis o operacions? Cal recordar que els maies creien en la vida després de la vida, i el seu sacrifici era només un pas per reunir-se amb Kukulcan (déu principal que significa serp emplomada). Tenien la fixació en aconseguir l'equilibri i tenien la creu com a símbol, però no la creu com la coneixem, sino com a punt mig, p.e. nord-sud-est-oest, ... En un d'aquests punts mitjos ben triat pel nostre guia, i que cap altra guia sabia trobar, tot i que volien copiar-lo tots s'equivocaben en algun moviment o punt estratègic, en Gerry picant de mans, ara cap al nord, ara cap al sud ara cap a l'est ara cap a l'oest aconseguia unes resonàncies impressionants; acabada les explicacions, vam tenir temps per anar a mirar paradetes d'artesania i el "cenote" (pou sagrat), on les donzelles farcides d'or eren empeses (previament sedades o drogades) i on morien ofegades per algun dels molts rituals de fertilitat que tenien; a data d'avui encara hi ha gairebé totes les restes i les joies al fons del cenote, però està molt ben vigilat i allà s'ha de quedar. Seguidament vam anar a visitar el primer observatori astronòmic que es coneix, situat a pop del temple de Kukulcan i vam haver d'anar sortint doncs se'ns acabava el temps i encara quedava alguna cosa més per fer, però si per mi hagués sigut m'hi hagués quedat tres o quatre hores més, doncs amb les tres hores que hi vam estar no e vaig tenir prou per satisfer la meva curiositat.

Seguidament vam anar fins a un "cenote" proper per poder fer un banyet en un d'aquests pous, on l'aigua estava molt calenta, com a tot el carib, i des d'on es podia saltar i fer una mica l'indi com veureu en aquestes imatges.

Ja per acabar i després d'un dinar típic, havíe de visitar la ciutat de Valladolid, on tenen la catedral més antiga d'Amèrica, però una fortíssima tempesta ens va impedir baixar del vehicle i vam haver de tornar cap a l'hotel on teníem per sopar un deliciós àpat de peix i marisc.

Aquí us deixo un resum en video de la jornada, disculpeu la meva mala pata fent anar la càmera, però és de l'Arale i era la primera vegada que a feia servir, i el zoom no és massa bo, per cert, els primers animalons són habitants de l'hotel.

Viatge de Noces I

2008-10-03T23:03:00.000+02:00

Doncs si amics, ja he arribat, quina ràbia, jo m'estimo molt la meva terra, però la vida que portava a 8000 km. d'aquí era meravellosa i això que no hem tingut massa bon temps, doncs ens ha plogut cada dia, però que hi farem, hi ha coses que s'escapen i la climatologia és un tema on no hi podem fer gaire res (de moment per sort); però anem al tema i comencen aquesta sèrie de successives entrades que aniré fent per explicar el viatge, també en breu obriré un altre blog més detallat amb més fotos i videos per si a algú li interessa.

Dia 1:

A les 03:30 del matí del dia 1 sóna el despertador, esmorzem, agafem les maletes i anem amb el cotxe cap a Vilamalla, on el pare de la Lídia ens portarà fins a l'estació d'autobusos de Figueres per començar el trajecte fins a l'aeroport del Prat amb el bus Ràpid Aeroport. A les 05:00 sortim cap a l'aeroport i hem d'esperar fins les 09:40 a que surti el vol d'IBERIA fins a Barajas on espero no haver de tornar-hi mai més, i després de perdre 3 hores voltant per passadissos i terminals, a les 14:00 surt el vol d'IBERWORLD amb destinació a Cancún, un cop arribar a Mèxic i abans de sortit cap a la Riviera Maya descobrir que el viatge contractat amb Viajes Iberia realment estava organitzat per Iberojet, però per sort no va passar res especialment greu que no tingués una relativa ràpida solució, però aixó serà al final del viatge i ja ho explicaré. Total que després de 10 hores de vol, arribem a un indret molt calurós, amb una diferència horària de 7 hores menys que a casa i allà pugem a un nou bus direcció a Playa del Carmen per arribar al nostre hotel, el Blue Bay Grand Esmeralda. Arribem que ja fosqueja, ens donen les targetes er entrar a les habitacions i les targetes del servei de tovalloles de platja i anem cap a les habitacions per dutxar-nos, canviar-nos i anar a sopar, arribem a l'edifici Chichén Itzà, habitació 7312 i ens trobem això:

que bonic, ens canviem per sopar i després a dormir que estem molt cansats del viatge.

Dia 2:

Ens llevem d'hora per esmorzar i anar a una xerrada on ens expliquen una mica com funicona tot i ens volen vendre les excursions més típiques, però nosaltres preferim anar primer a Playa del Carmen per veure preus i després decidir, i així és, els preus a la ciutat són bastant més econòmics que a l'hotel i després de veure força llocs ens decantem per Aventura México, no són els més barats, però el meu olfacte em va dir que seria una bona elecció, i així va ser. Vam mirar força botigues, vam anar a fer un toc de cervesa, és clar, i vam triar Corona en aquest cas (el que aquí s'anomena coronita, però allà la coronita seria aquí un quinto) i vam seguir vistant botigues sobretot de plata, doncs aquí és bastant barata i tornar cap a l'hotel, doncs feia un sol espeterrant i volíem anar a la platja o piscina. Ja dins l'hotel i anant cap a la nostra habitació, ens vam trobar alguns dels animals que viuen dins els jardins de l'hotel (iguanes, teixons (diferents als d'aquí), crancs, ossos rentadors (mapache), ocellots, sargantanes, ... i aquí en teniu un parell que van aparèixer.

Després a la nit vam anar a fer el primer sopar temàtic i vam triar el mexicà, però sincerament ens va decebre força, de tots els temàtics que vam fer va ser el que menys ens va agradar, però que hi farem, foto amb els barrets i cap a dormir doncs el dia següent feiem la primera visita i aquesta era la més llunyana Chichén Itzà però això ja ho explicaré en el següent post.

Ja m'he CASAT!!!!!!

2008-09-23T09:12:00.000+02:00

Si amics, ara ja fa uns dies, però això de casar-se és molt dur, i no ho dic en el sentit de que sigui una llosa emocional, que no ho és, sino en la feina que arriba a portar i no només abans de l'acte en si, sino després també, és per aquesta raó que he tardat tant, però ara, abans de marxar cap a Mèxic en el viatge de noces, intentaré sintetitzar el que va suposar per a mi el passat dissabte 20 de setembre; comencem.

És dissabte, aviat al matí, arriben en Marc (el meu padrí) i la Gina per recollir-me i portar-me a casa de la meva mare a Figueres, que és on m'hauré de canviar, mentrestant, ells van a buscar el ram que s'ha de portar a la núvia i guarnir una mica el cotxe, i jo em començo a posar la roba de "bonito", o no?

Al mateix temps, la Lídia a Castelló també es va vestint per l'ocasió.

Un cop en Marc ja té el ram i el cotxe ornamentat, va cap a casa on la núvia l'espera i li porta les flors i aquest emotiu vers.
Ara jo ja sóc de camí cap a l'antic convent de Santa Clara, on l'Ajuntament ha habilitat la capella per a poder realitzar-hi actes civils, com ha sigut el meu cas, una cerimònia civil. Només arribar està ple de gent que s'espera a les portes de la capella, faig les salutacions pertinents i anem entrant cap a dins per esperar que la núvia faci l'entrada per la porta. I a la fi arriba, una mica tard, però ja se sap, la núvia ha de ser la darrera d'entrar i a vegades els convidats no troben el lloc, i més a Castelló on tothom coneix la catedral, però la gent que no és del poble desconeix el convent de Santa Clara.

La cerimònia fantàstica, amb en Ramon, l'oficiant, amic personal meu, que s'estrenava en aquests actes va portar el que podia haver sigut una pallissa d'esdeveniment en un tràmit entretingut i distès, on la gent va poder gaudir força; gràcies especialment a la Gemma, cosina de la núvia que ens va cantar un parell de cançons, gràcies a la Sònia, que estava més nerviosa que nosaltres i ens va llegir unes paraules, gràcies també a en Francesc, per aquell escrit tant ocurrent i distés que ens va dedicar, i sobretot, moltes gràcies a tots els que van venir per acompanyar-me en un dia tan especial; però no us penseu que s'acaba aquí el relat, no, això només és el començament, sortint de la cerimònia, fotos de grup i els convidats cap a l'Hotel Sant Marc de Santa Margarida i la Lídia, el fotògraf i jo cap a fer unes fotos de record. Vam triar el carrer empedrat de la sortida de la capella, la llotja i el rentador, suposo que hauran sortit unes fotos boniques, però fins que no estigui acabat l'àlbum no ho sabré, però en Josep se'l veia molt professional pel que no tinc cap dubte de que tot estarà bé.

Mentre els convidats esperaven que els nuvis arribéssim, a l'Hotel Sant Marc els tenien preparat un aperitiu fabulós, explèndit, com només els del grup Prestige saben fer, hi havia molt, de tot i molt bo, no faltava de res, els que ja coneixien el lloc sabien on anaven, però la resta de la gent estava astorada, "quina passada!" deien, i la veritat és que tot estava molt bo, vam arribar nosaltres i també vam estar picant plats i més plats fins que va arribar l'hora de dinar; el saló estava molt ben decorat, tant el peix com la carn estaven boníssims, i que dir del pastís, genial, en Surroca és un crack de pastisser i la seva obra va ser formidable, gràcies Bartomeu. Per anar acabant, vam entregar uns nuvis a la Melissa i en Carles, uns altres a la Gina i en Marc (a veure si es decideixen), el ram de la núvia va ser per la meva iaia i vam acabar donant una planta a les mares respectives, va ser el toc emocionant de la festa, després, les diferents colles ens van anar fent jocs i conyes per riure tots una mica, i es clar, alguns, el seu regal va ser una currada impressionant, ja veureu les fotos dels regals, quina paciència per fer-los i per desfer-los, es clar, després ball, barra lliure i més ball fins que vam haver de plegar. Quan ja quedàvem quatre gats vam baixar a la disco de l'hotel fins quarts de dues, hora en que ja van anar a dormir. Ara si que ja he acabat, donant les gràcies a tots els que heu fet que aquest dia tan important per nosaltres hagi sigut un dia inoblidable, gràcies per passar-vos-ho tan bé i fer que nosaltres també gaudíssim i gràcies a l'hotel Sant Marc per la seva atenicó i professionalitat, ara només em queda acomiadar-me fins d'aquí a uns deu dies que torni de viatge i publiqui alguna cosa nova.

Tinc moltíssimes fotos per publicar, però realment no tinc gens de temps així que us prometo que més endevant faré una entrada bàsicament de fotos del casament, sempre i quant la meva germana no es decideixi a fer-ho abans. Per cert, aquests eren alguns dels regals:

Terra de Trobadors 2008 - Les Imatges - Els Videos

2008-09-17T21:05:00.000+02:00

Aquí us deixo un recull d'imatges i alguns videos que he trobat o he creat sobre el Festival Terra de Trobadors 2008, a veure si us agrada.

També hi ha les fotos que va fer la meva germana.

I aquí hi teniu algun video, per començar el promocional.

Ara un petit muntage que vaig fer amb la càmera de fotos del Torneig Medieval.

Aquí un altre muntage sobre un petit espectacle que es va fer al Claustre de la Mercè.

Per acabar, un video de Tramuntana Tv, que he trobat per internet.

Podeu veure molts més videos si visiteu el Youtube.

Només em queda desitjar que us hagin agradat aquests escrits i hàgiu passat unes estones entretingudes veient com ens ho passem al nostre poble.

Terra de Trobadors 2008 - El Mercat Medieval - Diumenge

2008-09-16T18:22:00.000+02:00

I ja ha arribat el diumenge, el darrer dia de la festa i normalment el dia amb més públic, però aquest any, ja sigui pel mal temps, o bé per la imminent anada a l'escola dels més menuts just l'endemà, sigui per la raó que sigui, el diumenge va ser més fluix del desitjat; de gent n'hi va haver molta igualment, però no tota la que s'esperava. Però la festa seguia i tocava el gran dia del Mercat Medieval, un mercat on no es pot comprar amb la moneda corrent, aquest dia toca anar a la caixa de canvi i comprar monedes ambientades en l'epoca, els diners, cadascun amb el seu valor, i que dóna un toc de diferenciació amb la resta de festes i actes d'aquesta mena.
El valor dels diners és el següent;

- Diner d'Or: 5 €

- Diner de bronze: 2€

- Mig diner: 1€

- Petita: 0,5€.

Doncs bé, cap al migdia van arribar a casa la meva mare amb en Ramon i poc després la Laura, el Jordi, en Jordi i en Xavi, i en aquesta ocasió, la Lídia si es va vestir com tocava; vam sortir a passejar una mica i a visitar el Mercat Medieval, com ja he dit abans, cal bescanviar els euros per moneda representativa de l'època per poder adquirir els productes artesanals que en aquell dia es venen. La veritat és que m'esperava que hi hagués molta més gent, doncs havent vist la quantitat de visitants de dissabte res feia pensar que el diumenge seria més fluix, principalment per dues raons, la primera la climatologia, la Tramuntana cada cop bufava amb més força i a més, al ser el dilluns dia laborable i que la mainada comença el cole, doncs va fer que l'afluència de gent no fos del tot l'esperada, tot i que segons m'han dit alguns comerciants coneguts, d'haver tingut més gènere també l'haguessin venut, però bé, vam veure una mica de tot, una exposició - demostració de falconeria i vam seguir la nostra ruta pels diversos carrers de la vila, on hi havia bestiar que feien les delícies dels més menuts, i espectacles per les places. Després d'això vam anar cap a dinar, i en aquesta ocasió vam triar la taverna de la colla d'en Jaume, situada a la Posada dels Jogladors i on es menjava realment bé, aquí s'escapaven dels pinxos i piruletes fent costelló de porc, empanada i una torrada amb verdures, molt bo, cal felicitar-los l'elecció.

Havent dinat i després de xerrar una estona amb la colla, on els més petits ja van vestits de l'època per anar acostumant-s'hi, em va tocar anar al Claustre de la Mercè per fer el segon dia d'exhibició d'arqueria, però en aquest cas estava més encaminat cap als més menuts; després de tirar una mica nosaltres perquè anessin veient com es feia, els vam donar una sèrie de directrius de seguretat i funcionament i sota la nostra més estricta supervisió els vam permetre tirar i tirar fins que vam haver de parar per tal que les següents actuacions tinguessin el seu temps.

Ja a les acaballes de la jornada, vam assisitir a l'espectacle final situat a la plaça de la catedral, amb una mica de llum i foc, i vam acabar sopant a la farinera i cap a casa que el cos ja no aguantava.

Per acabar només dir que aquests dies m'ho he passat realment bé, crec que tot i el mal temps ha estat un éxit extraordinari i segur que l'any vinent ens hi tornarem a trobar.

Terra de Trobadors 2008 - El Torneig Medieval - Dissabte

2008-09-16T12:27:00.000+02:00

I arriba el dissabte, a mi personalment és el dia que més m'agrada, la activitat principal de la jornada és la més espectacular de les actuacions de tot el festival, i a més, durant tot el dia hi ha actuacions, representacions, jocs i diverses activitats a totes les places i placetes de la vila, però en aquesta ocasió em centraré principalment en les activitats en les quals vaig participar, que són les que vaig viure més intensament, el Torneig Medieval i l'exhibició d'arqueria que vam fer al Claustre de la Mercè.
Aquest any, el Torneig ha estat anomenat el "I Memorial Fernando Arnau", organitzador de l'espectacle, i que l'any passat ens va deixar. De totes maneres, la família Arnau segueix fent que aquest acte sigui tinguent el nivell altíssim que en el seu dia en Fernado va obtenir.
A les cinc de la tarda surt des de la plaça de la catedral la cercavila que portarà als Comtes fins al camp d'en Capella on tindrà lloc el Torneig Medieval. Amb en Pons Hug i n'Adelaida al capdevant (els gegants de Castelló) la comitiva va passant i seguidament entrem al camp de joc els arquers, els escuders, les banderes (a cavall), els malabaristes (nens amb cavall) i finalment els Cavallers, es fan les salutacions als comtes i comença l'espectacle, en un costat els arquers fem una demostració de tir des de diferents distàncies

i ajudem als joves arquers en l'inici de tan noble feina; a l'altre costat, els nens fan equilibris sobre els cavalls (quin perill), jo dels seus pares patiria força. Així, entre uns i altres vam estar pràcticament 20 minuts, i en acabar va començar realment el plat fort del dia, el més espectacular, els cavallers fent el seu show d'habilitat, precisió i domini dels cavalls, seguidament es preparen per les justes, amb les llances un contra altres, tal i com sempre hem vist a les pel·lícules de cavallers, amb una destresa digna de l'època i que feien que els centenars o milers de persones que s'aplegaven a les vores del recinte gaudissin d'allò més, mai havia vist tanta gent, impressionava, però esncara no s'havia acabat l'espectacle, faltava la lluita d'espases entre els diferents grups de templers, els blancs contra els negres per tal de venjar l'assassinat a traició del seu representant, en fi, fantàstic, un espectacle com pocs es poden veure i el més important, de franc; personalment em pensava que aquest any no hi hauria massa gent, doncs l'any passat es va haver de suspendre per la mort del principal organitzador, en Fernando Arnau, i perquè el temps no acompanyava massa, podia ser que caigués aigua o fes tramuntana, i al final va ser aquesta qui va regnar i va impedir que es fes una altra actuació lligada al torneig, que era el vol de diversos rapinyaires, però amb el vent no es podien controlar, però de totes maneres va ser un èxit espectacular que de cares a l'any que ve haurem de mirar de superar.

Seguidament, els arquers vam anar cap al Claustre de la Mercè, una de les moltes tavernes que hi ha aquests dies, però amb la diferència de que aquí disposen de molt espai per realitzar-hi un munt d'activitats, com nosaltres els arquers, trobadors, lluites d'espases, .... Pel que fa referència a nosaltres, primerament fèiem una demostració de tir amb arc i a la segona tanda de la nit, després de tirar, vam permetre que la gent que s'aplegava al voltant nostre tingués l' oportunitat també d'experimentar amb aquesta arma sota el nostre assessorament i vigilància. Crec que en general va estar molt bé i la gent va sortir contenta, doncs d'això es tracta, nosaltres disfrutem i la resta de la gent té l'ocasió de participar.

Aquella mateixa tarda van venir la meva germana, el meu cunyat i els meus nebots, per veure una mica com ens ho passem de bé la gent de Castelló, a veure si algun any s'animen i també participen més activament en aquest festival. També a la tarda van venir els pares de la Lidia, amb els oncles de Banyoles, la seva germana amb el seu marit i el petit Joel, al qui vaig portar a molt a prop d'una euga molt manyaga però li feia una mica de por, doncs aquell animal era molt gran.

Finalment, tot i que volíem anar a visitar alguna taverna més, era tanta la fred que vam passar que els arquers van anar cadascú a casa seva i esperar que el diumenge fos tan bo com cada any.

Aquí us deixo un petit video, que vaig grabar amb la càmera de fotos, perquè veieu una mica com va ser el torneig, però recordant que va durar una hora ben bona.

Terra de Trobadors 2008 - El Sopar Medieval - Divendres

2008-09-14T11:38:00.000+02:00

El Sopar Medieval és l'acte que oficialment obre les portes cada any al Festival Terra de Trobadors i per no ser menys que en altres ocasions, l'espectacle no va decebre, a veure si la meva manera d'explicar-ho fa endinsar-vos dins d'aquest esdeveniment que tant m'agrada.

De fet, abans del sopar sempre hi ha alguna conferència que realment és l'obertura oficial, però la més coneguda, esperada i multitudinària és, sense cap mena de dubtes, el Sopar Medieval.

A 1/4 de 10 del vespre i un cop degudament vestit per l'ocasió vaig passar a recollir en Miquel i la Judit i als seus convidats en Raul i la Belen per anar xino-xano cap a la plaça de la catedral (oficialment basílica, però per als castellonins és la Catedral), que és des d'on sortia la comitiva direcció al pati del Palau dels Comtes on tindria lloc l'esperat sopar. Allà a la plaça la presentació va ser espectacular, es va fer un espectacle de llums sobre la façana de la catedral i seguidament es va utilitzar la mateixa per mostrar-hi imatges, senzillament espectacular; després es forma una filera de parelles (en aquest cas jo anava sol, doncs la Lídia tenia un altre sopar amb unes amigues) i després de desfilar per la part antiga de Castelló, arribàvem a les portes del pati del Palau dels Comtes (actual ajuntament) on se'ns anava distribuint per les diferents taules, en el nostre cas a la taula reservada pels integrants del Torneig Medieval. El menú selecte, digne de la situació en la que ens trobàvem, la visita del rei Jaume I.

La gran pena és que les condicions de llum i el fet de no tenir grans càmeres van fer que les fotos d'aquella nit no fossin de massa qualitat, però es va fer el que es va poder. La veritat és que la vetllada va ser força entretinguda, el menjar era bo, les animacions van ser adequades, sobretot l'actuació de diversos rapinyaires que van donar un toc exòtic a la nit, però la nostra estimada Tramuntana, que en un principi era agradable, es va tornar freda i més freda fent que la nit es fes molt llarga i que totes les ganes d'anar a prendre alguna cosa després de sopar s'esvaïssin d'una manera radical, feia molt temps que no passava tanta fred, però ja se sap, a l'estiu poca roba i els canvis de temperatura és noten molt. De totes maneres, el tret de sortida estava donat i el festival tenia bona pinta.

Terra de Trobadors 2008

2008-09-08T14:11:00.000+02:00

Un any més arriba a la comtal vila de Castelló d'Empúries el Festival Terra de Trobadors, aquest any és ni més ni menys la divuitena edició d'aquest magnífic espectacle que avui en dia es pot trobar en molts indrets de Catalunya, però no n'hi ha cap que es pugui comparar al nostre, ja sigui per indret, per història o per implicació de la població; si una cosa fa gran el TdT de Castelló és la falera de la gent per reviure temps memorables on la nostra vila era la més important de la zona i de les més importants de Catalunya. Ja fa dies que el poble s'està engalanant per l'ocasió, s'estan acabant de perfilar els darrers detalls perquè el proper divendres 12 de setembre es pugui donar el tret de sortida al festival, seran tres dies on en cada un hi haurà un aconteixament que destacarà per sobre dels altres, però sense oblidar-nos de la resta d'espectacles, d'animacions, exposicions i demés actes que tindran lloc durant aquest dies. El plat fort del divendres és el Sopar Medieval, una recreació dels sopars de l'època on no hi ha productes que no existissin aleshores, ni estris que no siguin de fusta, tot això amenitzat amb espectacles diversos que faran que els començals gaudim d'allò més. El dissabte hi ha potser l'acte més espectacular, centenars per no dir milers de persones s'apleguen als marges de la carretera de tocar el camp d'en Capella que és on s'ha instal·lat l'escenari del torneig, on cavallers, falconers, arquers i templers faran mostra de les seves habilitats per tal de fer passar una bona estona als espectadors. El Torneig Medieval rep ara el nom de Memorial Fernando Arnau, promotor de l'acte i Mariscal de camp que ens va deixar l'any passat a les portes d'aquest esdeveniment que tanta il·lusió li feia i tantes alegries li havia donat. Ja per acabar, el diumenge, l'acte més multitudinari és sens dubte el Mercat Medieval, un mercat on per poder comprar s'ha de canviar la moneda actual (euros) per moneda inspirada en l'època; aquí hi podreu trobar molt material i molt variat relacionat amb aquella era tan gloriosa per la vila on els castellonins erem un poble important. A part d'aquesta actes, un fotimer de tavernes (massa segurament) faran que ningú es quedi sec ni famèlic, després monjos, meuques, bruixes i bestiar divers ompliran la resta de les jornades donant un punt d'humor del tot necessari; tallers, exhibicions, dances, lluites i demés actuacions es podran trobar a les diferents places i carrers del casc antic.
Perquè ho explico tan detalladament i amb tantes ganes, doncs ben senzill, de pagar-me no em paguen ni un duro, però considero aque si una cosa es fa bé en aquest municipi aquesta és el Festival Terra de Trobadors, a més, un servidor, com molta més gent del poble, també hi posa el seu gra de sorra, participant amb la resta d'arquers (Ramon, Miquel, Dani, i Jesús) en el Torneig Medieval, i a més, juntament amb els tronats d'arquers, fem un parell d'exhibicions d'arqueria al convent de la Mercè, on no tan sols tirem, sinó que ensenyem a la gent a utilitzar l'arc d'una manera acurada i sensata, permeten-los provar la seva punteria d'una manera segura; l'any passat va ser un èxit, espem aquest any poder repetir i com a mínim igualar les acutacions passades.
Aquí us deixo el video promocional del XVIIIè Festival Terra de Trobadors, aquest any anomenat Temps de Conquesta, on s'intentarà recrear les relacions del comte Pons Hug IV, comte d'Empuries, amb el que possiblement va ser el rei més important de la Corona d'Aragó, Jaume I el Conqueridor.

També us deixo l'enllaç del programa d'actes per poder estar ben informats de tots els esdeveniments d'aquests dies http://www.terradetrobadors.cat/

Programa TDT2008 - Upload a Document to Scribd

Espero que els que pugeu hi assistiu i en gaudiu tant com els que hi actuarem.

El meu comiat de solter

2008-08-31T19:17:00.000+02:00

I és que és evident, després de la comunicació del meu futur enllaç, ha tocat "despedida" i com no pot deixar de passar, els meus amics han aparescut a casa i ha començat el xou, a veure si us agrada el meu relat:Jo, tot feliç, surto on són ells i em diuen que ja puc canviar-me, que a la bossa que hi ha al cistell hi trobaré la meva indumentària, o sigui que ja està, disfressat com una mala cosa, amb el meu sentit del ridícul super desenvolupat i cap a passejar per Castelló. Doncs ja podeu veure, un colla de ximplets seguint a una mena de "CUPIDO" o "EROS", o sigui jo, amb un arc i fletxes, i amb una missió; em van donar una safata plena de piruletes i jo em pensava que eren per anar picant, donc NO, resulta que havia de vendre les piruletes per poder pagar-me el sopar; quina gràcia que em va fer, no us ho podeu imaginar, jo, petit com sóc, ridícul com mai i a més a guanyar-me quatre euros; vam començar per plaça, i només arribar va i trobem a un altre pobre desgraciat també de comiat de solter, aquest pobre l'havien disfressat de medieval i li feien un fotimer de "perreries", com a mínim a mi només em feien fer el ridícul; però l'important era el tema pirueltes i aquestes es van començar a vendre, fantàstic, pero encara tenien un altre cop amagat, a part d'haver de demanar les comandes al bar, em feien tirar a una diana i si no la tocava havia de beure més, quin fart de beure que em vaig fer. Després d'uns quants bars i seixanta piruletes venudes, va tocar anar cap a casa perquè tothom es pogués canviar, menys jo, es clar i així anar a sopar a Empuriabrava, això si, amb 73€ guanyats venent les piruletes; el sopar va estar molt bé, ja érem tots els que havíem de ser, i en acabar de sopar va venir el plat fort, però curiosament, a partir d'aquest moment va desaparèixer la càmera, però bé, hi faré un petit incís, i és que vam anar al Look Cabaret a fer la penúltim copa i allà em van fer un streptease com "il faut", va estar molt bé, i els que hi van venir també ho van poder disfrutar. Bé doncs, un cop passat el tràmit reglamentari, em van deixar vestir de civil i ja vam sortir com una colla normal, primer al Septimània per recordar vells temps i vam acabar a Passarel·la on feia força temps que no anava i on hi vam acabar de passar la nit.De manera resumida aquest ha estat el meu comiat de solter, vaig passar molta vergonya, vaig fer molt el ridícul, però sobretot vaig riure molt i ens ho vam passar molt bé, tant que estem plantejant fer-ne algun altre aviat, però que es disfressi algú altre aquesta vegada.

Per acabar us deixo els noms dels culpables de tal festa: Lluís, Valentí, Josep Ma., Joan T., Geli, Joan P., Jaume, Ramon, Jesús, Dani, Jordi, Miquel, Víctor, Francesc, Albert i un ridícul servidor.
Mireu, si voleu, les fotos que em van fer, us asseguro que no n'hi ha cap de censurada, senzillament no n'hi ha més; per què serà???

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

I per fi arriba l'esperada notícia

2008-08-25T12:12:00.000+02:00

Si, ja tocava, com començar per explicar-ho, a veure si m'en surto per tal de fer un bon post d'aquest esdeveniment.

Benvolguts amics, molts ja sabeu del que parlo, d'altres encara no, però no trigareu gaire a saber-ho, deixeu-me fer una mica d'introducció.

Ja fa força temps que tinc aquest blog, i l'actualitzo més o menys d'una manera habitual, però encara fa més temps que tinc parella i és clar, que passa quan fa força anys que surts i en el meu cas convius amb algú? doncs molt senzill, o et tires els plats pel cap o t'acabes casant, i aquest és el meu cas; després de més de quatre anys de convivència, al final hem decidit donar un cop de cap i legalitzar la nostra situació de parella. Això és, el proper 20 de setembre, o sigui, d'aquí a quatre dies mal comptats la Lídia i jo ENS CASEM.

En realitat és molt més maca del que es veu a la imatge, doncs la qualitat del paper amb les llums que fa no poden quedar reflectides en una foto.

Ja ho tenim gairebé tot lligat: l'indret de la cerimònia civil, el restaurant, els músics, els anells, el pastís, el padrí (en Marc per cert), i falta només acabar de confirmar el viatge (un 99% segur a la Rivera Maia), les flors i el fotògraf.

Els actes ja han començat, aquest dissabte passat les noies de la colla, juntament amb amigues de tota la vida, la meva germana i la Gina van acompanyar a la Lídia en el seu comiat de soltera, s'ho van passar força bé, tot i que no he vist les fotos, i la setmana que ve em toca a mi, segur que m'en faran alguna de grossa, doncs tenen més ganes de festa els meus amics que jo, ja penjaré alguna coseta en una entrada posterior, però només el que es pugui veure, es clar.

Doncs bé, l'esperada notícia ja està donada, ara a esperar que acabin de passar els dies i que tot surti d'allò més bé.

Com si tingués casa nova

2008-08-20T13:13:00.000+02:00

Ara feia molt que no publicava res, massa temps, i mira que m'agrada escriure, però he anat de cul (amb perdó), he estat de vacances, però només em deixen fer de setmana en setmana, i clar, quan vull adonar-me'n ja he de tornar a treballar. D'acord que he anat a pescar un parell de dies, i tot i que no ha anat massa bé, hem tornat a menjar mero i torno a tenir peixos per fer fumet, però el que més m'ha absorbit el temps ha estat, sense cap mena de dubte, la terrible xafogor que fa per aquests indrets, una calor tant horrorosa que em deixava ben xafat i no era capaç de fer res. Entre les coses positives, molt positives d'aquests dies, la més destacable va ser que per fi vaig fer coneixença de la Martuky i en Jose, molt macos, de molt bon tracte i sobretot molt coerents, llàstima d'haver triat aquestes dates, però com a mínim, ja ens hem posat cares.
Per celebrar el sant de la Iaia, la Lídia va convidar-la a venir a dinar a casa, juntament amb l'Eduard, la Fàtima, en Gerard, en Ramon i la meva mare, que li agrada venir perquè no li deixem fer res, li costa estar-se quieta, però com que és una convidada, a casa no es pot moure de la taula.

Però anem al quit de la qüestió, la casa, amb el que portem d'any hi he fet una inversió una mica important (molt important pel que fa a la meva butxaca) per anar condicionant l'indret i que ja no fos la més lletja del carrer; primer va ser el portal, després treure la porqueria que hi havia a l'entrada i posar-hi una bonica terrassa tota igualada que li dona com a mínim un aspecte més net, i per fi, i com a fase quasi final dins l'apartat de la façana davantera de la casa, ha sigut pintar la casa. Si, pintar-la, jo mateix amb puntuals ajudes de la Lídia. Així era abans de pintar-la:

A mi que pintar em fa urticària, a mi que en general les feines de carrer se'm fan molt pesades i la pintura en particular, a mi que, ..., doncs si, a mi m'ha tocat pintar, i perquè, doncs per la senzilla raó de que sóc una mica garrepa (com bon català que sóc); si m'ho venien a pintar havia de pagar al voltant de 3.000€, i fent-ho jo "només" me n'ha costat 382€, la raó és evident, i per no ser professional, el resultat ha sigut prou bo com podeu observar.El color és una mica atrevit, pistatxo, però cada dia m'agrada més. Ara ja està fet, el davant acabat i tota la casa pintada, de cares a l'any que ve mirarem d'arreglar la terrassa de darrera i si és possible condicionar també la resta de pati, però això ja es veurà el 2009.
Per acabar, s'apropa novament el Blog Action Day que tan bona acollida va tenir l'any passat, a veure si aquest any podem ser uns quants més.

Blog Action Day 2008 Poverty from Blog Action Day on Vimeo.

Una estoneta a Cap de Ras

2008-08-04T07:51:00.000+02:00

O Cap Ras com en diem per aquí, doncs si, certament, aquest any encara no hi havia anat, tot i ser un dels indrets que més m'agraden per a fer pesca submarina; l'accés no és fàcil, però per els que no disposem d'embarcació ens hem de conformar en accedir als llocs on es pot fer a peu. Com que l'accés no és fàcil, abans d'anar-hi vaig trucar a en Jorge per comentar-li si a ell i a la seva dona els faria gràcia venir (els del casament de Madrid), doncs de joves ens havíem fet farts d'anar-hi, i com que em va dir que cap problema, doncs preparo el meu arsenal i els passem a recollir; això va ser ahir, a una hora prudencial, migdia, anem cap allà, i es clar, a aquella hora no hi ha ni un trist aparcament, però jo tossut, torno a fer el mateix recorregut i en trobo relativament a prop de l'accés.

Sota un sol de justícia comencem a caminar per una pineda on els efectes de la tramuntana són evidents, i al cap d'un quart d'hora caminant més o menys bé, arribem al penya-segat on es troba el nostre destí. Una vista fantàstica, l'aigua cristal·lina, semblava més de les Balears que no pas d'aquesta part de la Costa Brava.

Així que un cop meravellats amb l'indret, comencem a baixar per col·locar-nos arran d'aigua i començar a gaudir de l'indret. D'acord que pot ser no és el lloc més còmode per estar, però segons el meu parer, l'esforç paga la pena, a més a més, egoistament, jo hi vaig per pescar i si s'hi està còmode o no, doncs no em preocupa gaire.

Total, que em poso l'equip, netejo de garotes perquè els altres puguin accedir còmodament a l'aigua i començo a capbussar-me; miro el primer forat, a -8m, on normalment hi sol haver una molla de bona mida, i en efecte, hi és, però gira cua i s'amaga, apa, comencem bé; em dirigeixo cap al segon cau, a -12m, on també hi sol haver alguna bona molla, i en aquesta ocasió, veig una ombra i quan encenc la llanterna veig un mero d'entre tres i quatre quilos que em defuig, no s'amaga totalment, però no li puc disparar; baixo tres o quatre vegades més, però no em dóna la cara, pel que decideixo anar cap a un altre indret on també acostumo a tenir èxit, però mentre pujo a agafar aire, veig un pop d'1 kg i mig al que no li faig fàstics i el pesco, no és el que m'esperava però bé, és una peça bona i legal i segueixo la recerca; arribo al lloc, a -5m, i em trobo en el mateix forat un rufí de 1/2 quilo i un altre pop d'1kg i mig, els pesco tots dos i torno cap a l'inici; faig una volta per les petites illes que hi ha al davant i veig que la roca està arrasada, una zona que estava plena de musclos ara és pedra pelada; fa pena i no m'estanya que es prohibeixi, els que sempre els hem agafat amb les mans no fem cap mal, seleccionem els grossos i ja està (ara ja no n'agafem, no es pot ;) ) però hi ha qui hi va amb rasclinets i ho arrasa tot, els grans i els petits i això és nefast. Així que per anar acabant, faig un darrer repàs a les dues pedres on he vist la molla i el mero per veure si tinc més sort. Baixo al primer forat per la molla i la veig a contra llum, espero un moment que es posi bé i la clavo, bona molla, ronda el quilo; vaig cap al cau del mero, em ventilo, baixo, miro i,..., res, no està on l'havia deixat, abans de pujar, però, faig una batuda per tots els racons i el veig en una esquerda, el clavo bé i no em costa gens treure'l, al final feia 3kg 400g, bona peça que servirà per sopar.

Estava realment content, no és massa habitual que pesqui meros i ho havia d'exterioritzar, així que vaig enfilar-me a unes roques i mireu, mireu com n'estava de content.

Ara ja només quedava la penosa tornada, pujar el penya-segat i tornar cap el cotxe, quinze minuts més per una hora a l'aigua, però content. A l'arribar al cotxe, sorpresa, tots els cotxes sota un sol infernal i el meu a l'ombra, fins hi tot així vaig tenir sort. Arribem a Llançà, anem a buscar pollastre per dinar, tot tancat, però mentre netejaven els en quedava encara un, més sort encara; Ens vam acomiadar d'en Jorge i l'Almudena que ja tornen cap a Madrid i la Lídia i jo vam anar a la platja davant la casa de la meva mare, mala elecció, tot havia sortit rodó, i una medusa minúscula em va xafar la tarda, primer noto com una descàrrega elèctrica i poc a poc una cremor a l'espatlla, sort de la Creu Roja que em van posar una pomada i ja no em fa mal, encara es veu la marca, però cap molèstia; per tant, aquest diumenge ha estat, en general fantàstic, però esgotador.

Last April

2008-07-21T13:19:00.000+02:00

Aquest és el nom d'un dels gossos d'en Carles i la Mercè; però abans d'entrar en matèria, deixeu-me que us expliqui una mica qui són aquesta parella abans esmentada; doncs són dos vells amics de Llançà amb els quals he passat grandíssims moments i que per raons de feina han haut de traslladar-se a Madrid, però no per això han oblidat el seu Empordà, i cada quan poden fant una escapada per visitar família i amics, i es clar, com bons llançanencs no es poden perdre les festes del Port, i ha sigut en aquestes dates que ens hem tornat a trobar. Des de sempre han tingut passió pels gossos, eren socis amb una botiga de mascotes a Llançà, van iniciar-se en el mòn de la cria de Pointers, però la seva gran passió eren i són els cockers, encara m'en recordo, fa ja un grapat d'anys, un cocker molt simpàtic, l'Eliot, el primer que van tenir, al cap de poc va venir una femelleta una mica més tímida, la Boira. Van començar a criar uns animalons preciosos, que a més donaven grans resultats en les competicions nacionals i internacionals de bellesa, més endavant van veure un cadell d'Spaniel Springer i no s'en van poder estar, va ser el primer Springer de la família i el seu nom va ser LAST APRIL. A partir d'aquí, ja de cadell, tot van començar a ser premis i més premis en la categoria de bellesa, han anat fent cries i adquirint algun nou exemplar per aconseguir camades campiones. Actualment es dediquen a la cria de Cockers i Springers, i tenen la sort (és la meva opinió) de que aquesta no sigui la la seva principal font d'ingressos i per això poden seleccionar als futurs amos dels animals, no és només una qüestió de diners, el benestar dels gossos ha d'estar garantit, per això, si voleu algun animal d'aquest i reuniu les condicions per tenir-los, no ho dubteu, poseu-vos en contacte amb ells a tavés del web o per correu ordinari a la següent adreça:

Carlos Baños - Mercè Garriga
C/ Uno, 26 Urbanización Monteacevedo 28514 Nuevo Baztán (MADRID)
TELF.: 678623184 - 607804352

Viatge a Gàmbia

2008-07-18T15:27:00.000+02:00

Increïble, no m'ho podia creure, quan he rebut la sol·licitud de fer un anal·lisi sobre un viatge a Gàmbia per part de Zync.es, Gàmbia és un dels indrets que més em captiva, pot ser per la seva recent obertura al turisme, pot ser per l'aventura que suposa estar en un país de l'Àfrica subsahariana, pot ser per un miler de coses per encara descubrir i és clar la primera opció on buscar informació ha sigut la web de magnífics viatges per el mòn de Destinia, perquè trio aquesta web, doncs molt senzill, en alguna altra ocasió, després d'haver fet algun viatge, assabentar-me de l'existència de Destinia i quedar-me parat de les ofertes que aquí es trobaven, fantàstiques, deixant en mi aquell sabor agre-dolç, doncs jo havia pagat més pel mateix viatge que si l'hagués fet a través del lloc web de Destinia, però al mateix temps, content per haver descobert un lloc on poder consultar o contractar les meves futures vacances amb la garantia de trobar la millor qualitat-preu, tentint en compte que sempre estarem parlant d'una altíssima qualitat; un altre raó és per la facilitat per navegar pel lloc web i trobar allò que es busca, però centrem-nos en el tema de Gambia , com he dit un país fascinant, per tant he buscat viatges econòmics a Gàmbia i he trobat una sèrie d'ofertes d'allò més interessants, estades tranquiles, safaris exòtics, platges fantàstiques, tota mena d'aventures a uns preus realment fantàstics, llavors he recordat que aquest darrer any, un amic meu, en Miki amb la seva xicota van anar de vacances a Gambia, així que els he trucat perquè m'expliquessin una mica com els havia anat, i tal com anaven parlant se m'anava fent la boca aigua, i quan els he dit que miressin la web de Destinia,, han flipat amb els preus i amb les diferents opcions que els proposaven, i com jo, cada cop que tinguin intencions de marxar de viatge, el primer que faran serà visitar Destinia.
Si voleu fer-vos una petita idea del que trobareu a Destinia, no us podeu perdre el video de youtube, senzillament encetadíssim i amb una musiqueta super coneguda i la mar de divertida.

Aquest és una¡ anàl·lisi patrocinat.

Doctor Loft 05:00

2008-07-07T18:43:00.001+02:00

Aquest és el nom que han utilitzat els promotor del Doctor Music Festival per la jornada de música a l'aire lliure que hi hagut aquest darrer cap de setmana al meu poble, Castelló d'Empúries. DOCTOR LOFT 05:00 EL FESTIVAL QUE EMPIEZA DONDE LOS DEMAS ACABAN.En un principi no em feia massa il·lusió, només hi veia probemes, fins i tot vaig fer un comentari al blog de la Martuki sobre els problemes que portaria als veïns el Rock in Rio Madrid; però estava equivocat, tot i que no ha estat un èxit de públic (el Doctor Loft, el Rock in Rio si que ho ha estat), per mi ha sigut una experiència molt gratificant, així que anem al tema.

Per començar, tot i la qualitat de les imatges que més endavant penjaré, si hi ha algú amb drets sobre el que publicaré, només cal que es posi en contatce amb mi i eliminaré el que no pugui publicar, tot i que com podreu veure, la qualitat tant d'imatge com de so és bastant lamentable, però de fet, tot ha estat enregistrat amb el telèfon.

Com ja he dit abans, a mi no em feia especial il·lusió, però l'estrella convidada era ni més ni menys que R.E.M., també hi havia Iggi Pop entre d'altres, i a la Lídia si li feia gràcia, per tant, vaig començar a moure'm per tal de mirar de trobar alguna manera d'accedir sense necessitat de pagar els més de 60 € que costava l'entrada; gràcies a alguns contactes que tinc, i després de molta incertidumbre vaig aconseguir un parell d'invitacions que ens donaven a la Lídia i a mi accés a l'espectacle.

El programa d'actuacions era força complert, cada cop tenia jo més ganes d'anar-hi, anava arreplegant tota la informació que podia, tríptics i similars per tal de saber en cada moment que hi havia a cada lloc, només quedava esperar a que arrivés el diumenge per poder accedir, ja havia aconseguit el que buscava.

El diumenge a les 5 del matí (d'aquí ve el nom 05:oo) va começar a sonar la música,no molt forta, però perfectament audible tot i que entre el lloc del festival i casa meva hi ha uns 5 quilòmetres, però tampoc massa molesta, així que m'hi vaig girar de cantó i vaig seguir dormint.

Ara ja només quedava anar a buscar els passis per accedir tantes vegades com calgués. La previsió per part de l'organització era que hi hagués 35.000 espectadors, però la veritat és que a mi m'havien arribat veus de que n'hi havia força menys, i en efecte així era, però això ho explicaré una mica més endavant. De fet, nosaltres només volíem anar a veure una mica com era tot el muntatge i gaudir del concert de R.E.M. per tant vam aprofitar el dia com millor ens va semblar, ara si que ja ho teníem tot, braçalets per accedir i el plànol de situació dels diferents ambients.Però com ja havia dit abans, l'afluència de gent no era l'esperada i en alguna de les clàusules dels artistes s'exigia un mínim de públic, per tant els promotors van fer una cosa que pel que tinc entés es força habitual i és el fet de regalar entrades a tothom, no sé quantes exactament, però quan un ocellet em va dir el que passava, vaig avisar a la colla per tal de poder arreplegar força braçalets per tal d'accedir a l'espectacle, el telèfon anava de cul (amb perdó), localitzàvem a tots els coneguts i la resposta va ser espectacular, ens van volar de les mans, i això que en teníem moltes, però ocasions com aquestes no són massa comuns i s'havia d'aprofitar, així que de ser només dos, vam passar a ser la colla, la meva germana, el meu cunyat, la Sònia(amiga de la Lídia) i allí ens hi vam trobar en Miquel amb la Judit i en Dani amb la Sara. Mentre estava veient el partit de tenis d'en Nadal, gràcies al fantàstic so del show, l'Iggy em deia que era hora d'anar desfilant, i així ho vaig fer, vam haver d'aparcar el cotxe a uns 15 minuts del recinte, amb una polseguera espectacular, però ja hi érem, després d'entrar vam passar per davant d'una carpa blava espectacular on hi havia música més haviat "xumba-xumba" anomenada "Doctor Loft XXXL Club", però nosaltres anàvem cap a l'"Escenari Open Air" que era on hi havia el concert pròpiament dit, entre aquests dos espais hi haia un xiringuito de Kebab i una altra zona anomenada "We Love Sundays Terrace" que era també de música més disco, però nosaltres cap a l'"OPEN AIR" entre d'altres coses perquè allí hi havia les barres Happy Hour on les begudes eren a meitat de preu, i això és important, per exemple, una cervesa valia 6 € però a les barres Happy Hour "només" 3€. Va acabar el concert d'Iggy & The Stooges , espectacular tot i l'edat del protagonista, i començava l'esperat concert de R.E.M. Emoció, els mítics artistes al costat de casa, cantant cançons noves i conegudes, My Religion potser és per mi la més coneguda, però n'hi va haver moltes altres,el cantant no

parava d'anomenar els camps de girasols de les rodalies i ens va fer interactuar fent llum amb les pantalles dels telèfons, un espectacle, tothom estava gaudint del moment, inclòs els VIP com ara Miguel Bosé o Andreu Buenafuente.

Però el concert va acabar i la gent va començar a marxar en tromba, nosaltres vam preferir fer temps i quedar-nos una estona a la carpa XXXL CLUB, on Jeff Mills començava el seu espectacle de llum i so i on vam aprofitar per ballar una miqueta, música que no és la nostra preferida, però a la hora que era estava prou be, encara quedava força gent, les gogos s'anaven movent i la resta començàvem a pensar que al cap de poques hores tocava llevar-se per anar a treballar, però encara hi havia molta gent que marxava i per estar-nos esperant fent cua al cotxe, preferíem acabar de cremar l'estona a la pista de ball.

Ja al final vam tornar cap el cotxe i un cop trobat i escapolint-nos per un lateral de l'aparcament vam aconsguir arribar a la carretera força ràpid i cap a dormir, doncs a les 7:00 tocava el despertador i encara es sentia la música, però ja està.

Crec que l'organització no haurà quedat gaire satisfeta del resultat, per la gent de les rodalies va estar molt be, ara cal esperar que de cares a properes vegades facin un plantejament una mica diferent, o fer-ho més endavant que els turistes hagin arribat o contractar algun grup català o espanyol que tingui força tirada, a part de promocionar-se per altres canals o altres mitjans de més audiència dels que ho han fet.

Que passa amb el hi5?

2008-07-01T09:10:00.001+02:00

Entrem una mica en matèria, el hi5 el vaig descobrir una mica per casualitat, de fet vaig tenir compte a hi5 abans de tenir blog, en un principi tenia i encara tinc (però fa molt que no el toco) un espai al messenger, un perfil creat gràcies al meu cosí, en Marc, que en aquests temes sempre ha anat un pas endavant meu. Un dia vaig rebre una invitació per entrar a formar part de la comunitat d'usuaris de hi5; em va fer gràcia i m'hi vaig apuntar, vaig començar a cuidar el meu espai però al cap de poc en Marc em va mostrar com es feia per tenir un blog; la idea em va captivar, semblava interessant, seria com tenir un diari obert a la gent; vaig começar a escriure, uns quants més es van anar apunant al tema blog, junts formem un grup interessant, tot i que de la majoria dels que vam començar ara actius només en quedem poquets, però aixo no és el cas, fent la meva ruta habitual pels blogs de la nostra "secta", de sobte, veig que el d'en Marc, qui va iniciar tota la moguda, no hi és; que ha passat? el truco i m'explica que al hi5, algú li havia suplantat la identitat; ell ja feia almenys un any que s'havia desvinculat de hi5, i ara, de cop sortia un usuari amb les seves dades i amb fotos seves, fotos que no tenia ningú; ostres, que fort, em diu que s'ha desfet del seu blog perquè ningú no pugui agafar més dades seves. Al matí següent, a la feina, obro el correu electrònic de l'oficina i em trobo un missatge que diu :"Quim Torres te invita a formar parte de hi5", al correu de la feina, d'on ha tret la meva direcció de la feina, la meva germana em diu que també ha rebut la meva invitació, als meus correus privats també arriba, això em mosqueja perquè no se a qui més s'ha enviat ni qui ho envia. La Gina m'envia un retall de diari on explica el que està passant en espais com hi5 o facebook, quina ràbia, segur que els espais ha estat creats amb bona intenció, però això em sobrepassa, per tant he decidit cancel·lar el meu usuari de hi5 i centrar-me només en els blogs. Em sap greu si algú més ha rebut la meva invitació i espero que no li feu massa cas, almenys fins que no es solucioni el tema del phising.

Visiteu aquest enllaç per obtenir més informació: http://www.elpais.com/articulo/internet/Facebook/Hi5/sufren/ataque/masivo/phising/elpeputec/20080625elpepunet_7/Tes

Una mica de publicitat aquí:

mujeres

Vacances? Si, però quin stress

2008-06-25T08:41:00.000+02:00

Quin títol més rar, però no sabia que posar-hi, he fet una setmana de vacances i encara no m'he refet, quin stress, gairebé no he parat, he gaudit del mar com poques vegades, he anat quatre dies a fer submarinisme, tres a fer pesca i un a bussejar amb en Marc, de la pesca no em puc queixar, he fet una molt bona reserva de pops de gran mida que aniran d'allò més be pels àpats d'estiu; hi he anat la l'hora dels senyors, al matí però no aviat, o a la tarda però no tard. El dijous vam anar amb en Marc a Colera a fer immersió, que bonics que són els fons de la platja de Colera, sembla mentida que a tan poca profunditat el fons sigui tan maco, al principi pot ser no massa, però a partir de mitja platja, illes de posidònia, sorra clara, molts cargols, un pop molt gran ben amagat, una sípia força maca, tot això dins els límits de les boies, això és a menys de 6m de profunditat; l'anècdota de la jornada va ser la demostració d'habilitat d'en Marc i el control de la flotabilitat d'un servidor, a veure, m'explico, en Marc probava una nova botella d'aire de més capacitat, i resulta que al ser més gran, l'aixeta li feia nosa, sol·lució, es treu el jacket per baixar-la una miqueta i així poder anar més còmode, però, a la poca profunditat a la que estàvem i al portar un tratge sec, en marc semblava un flotador, jo l'aguantava a baix com podia i cada cop que en Marc inspirava, jo deixava anar tot el meu aire i així ens compensàvem, al final i amb molta habilitat va col·locar la botella correctament i vam seguir bussejant.
A més de tot això, amb una calor horrorosa, en Joan, en Josep i jo vam anar a jugar a bàsquet, quan era jove ho feia força, però l'edat i els quilos em van jugar una mala passada, que hi farem, ja ho vaig passar bé, però quin cansament.
Però si tot això no fos prou, el més dur va ser treure part de la runa que vaig passar a darrera quan vaig arreglar la terrassa de davant (de fet encara no estic ni d'acabar d'arreglar la terrassa ni de treure la runa).
El dissabte a la tarda ja va anar tot millor, quan la Lídia va tornar de la platja, vam agafar els trastets i ens en vam anar al camping Bassegoda Park d'Albanyà, allà ens vam trobar amb els anfitrions la Laura, en Jordi i els nens (en Jordi i en Xavi), en Marc i la Gina i els veïns de caravana la Marina, en David i l'Arnau. Pica-pica, carn a la brasa, cervesa i cubates, de fet, com que vam arribar tard no vam poder gaudir de la piscina, per tant vam haver de fer altres activitats, com jugar amb la mainada a la zona de jocs per nens (on li vaig donar un cop al cap d'en Xavi, ho sento) preparar una mica el sopar on el xef Jordi feia que la carn a la barbq sortís d'allò més bona.

El dilluns vaig treballar, però a la nit hi havia revetlla al meu barri, en aquesta ocasió, la colla vam decidir fer-ho aquí, a Castelló, bon ambient, tranquil i a prop de casa (més a prop d'uns que d'altres, és clar); la festa no era cap bestiesa, però va estar bé, a l'aire lliure, molta mainada, força menjar i veure, va estar be, ja no tenim aquella edat que fa que aguantis fins les tantes i encara més, ara ens ho agafem tot amb més relax.

Com que era l'aniversari de ma germana, van sortir a celebrar-ho amb el seu marit i la Lídia i jo vam fer de cangurs dels nens, es

van portar molt bé, i el millor de tot, s'ho van passar pipa, jugant, corrent, tirant-se aigua, fent amics, tota una experiència, van aguantar be fins la 1 de la matinada, en aquell moment la Lídia se'ls va emportar cap a casa i jo em vaig quedar amb la colla per acabar de xerrar i recollir-ho tot. A veure si la propera vegada m'enrecordo d'agafar la càmera de fer fotos i en puc penjar alguna més, la qualitat del telèfon no és la millor, però que hi farem.

Sorpresa, sorpresa

2008-06-09T07:58:00.000+02:00

No sé si és el títol més escaient, però aquest cap de setmana ha sigut força interessant, tot comença el passat 24 d'abril al vespre quan rebo un missatge de la Lurdes (P) on diu que reservem el cap de setmana del 7 - 8 de juny per fer festa grossa, en Joan (T), el seu marit acaba de fer 30 anys i això s'ha de celebrar, però és TOP SECRET!!! Quin mèrit, ha organitzat una sortida per tota la colla a una casa de colònies a Vilopriu, però s'ha d'anar amb molt de compte doncs en Joan no s'espera res. Van passant els dies, l'Eva ho va coordinant tot, fins arribar al dissabte. Al matí vaig al poble i em trobo pel carrer de cares en Joan (T), la Lurdes (P) i la petita Cèlia, se'm fa un nus a l'estómac, glubs!! En Joan em pregunta que faig el cap de setmana i el primer que se m'acudeix és dir-li que la Lídia i jo anem a Albanyà, al camping a veure la meva germana, i que el diumenge me'l passaré davant la tele doncs hi ha Fórmula 1, Moto GP i Roland Garros; em contesta que ell anirà a veure un partit de futbol del seu nebot, en Pol i quedem que ja ens veurem, uf, sembla que s'ho ha cregut. Arriba la tarda i quedem a casa de l'Eva i en Valentí (i la Sara) i allà ens trobem amb en Jaume (que porta el llitet de la Cèlia, roba per en Joan, etc.), la Lurdes (S), en Joan (P), l'Anna i la Lali. Ja està tot apunt, doncs som-hi, cap a Vilopriu; Trobem el restaurant i casa de colònies "El Ginebró" relativament be (excepte un petit lapsus) i allà ens trobem la Carme i l'Arnau, en Josep no ha pogut venir per feina i la Leti, en Lluís i en Guillem, però en Lluís ha de marxar doncs té compromisos ineludibles (un comiat de solter), però ja tornarà diumenge per dinar; ara ja només queda esperar. Sona el mòbil de l'Eva, és la Cati, la germana d'en Joan, que vénen en un altre cotxe amb en Josep, la Xènia i en Pol, ja estan arribant, en Joan no sospita res, es pensa que s'han perdut una mica, però com que en Pol porta el xandall, doncs de moment tot va perfecte. Arriben i ens troben a tots a l'aparcament de la casa de colònies, Sorpresa, quin GOL que li hem clavat, en Joan (T) està astorat, no s'esperava absolutament res, i ara està preocupat per la roba, però tot controlat, té de tot per poder canviar-se. Ens donen les habitacions, ens distribuïm i anem a explorar una mica les instal·lacions; el primer que ens trobem és una colla de burros catalans molt dòcils, hi ha una piscina força maca, diversos jocs infantils, taula de ping - pong, camp de futbol de dimensions diferents igual que la "pista" de bàsquet. Mentrestant ja han arribat també en Víctor i la Judit (la feina és la feina i han vingut quan han pogut) i els nois hem començat a fer "l'indio" a les cistelles de bàsquet amb la Xènia i en Pol. S'acosta l'hora de sopar i toca anar cap al menjador, sopem a l'hora dels europeus (2/4 de 9, massa aviat per mi) i després sobre taula, amb jocs i cerveseta i wisket i vodka i beefeter, ... que hi farem, tampoc hem de conduir, jejeje. Anem a dormir que el diumenge ja està aquí; Al matí esmorzem, les noies van a fins al poble que està a 1 km i nosaltres ens quedem jugant a futbol i bàsquet; al cap de poc ja tornen, Vilopriu és molt petit, és força maco, però no hi ha ni un trist bar per fer un cafè, nosaltres també pleguem i alguns anem a la piscina, l'aigua està fresqueta, però s'hi està força be; mentrestant ha arribat en Geli que havia anat a veure ballar a l'Esther, els pares de la Lurdes (els sogres d'en Joan) i els pares d'en Joan, al cap de poc arriba el Lluís també, amb cara de son i amb poca veu, sembla que la nit ha estat dura, però és que ja tenim una edat. Dinem i a l'hora dels regals "Nova sorpresa" hi ha regals per l'Eva, dimarts és el seu aniversari, i ella no sabia que també tenia regals. Mengem els pastissos, fem sobre taula i anem cremant els darrers cartutxs, estem força cansats, jo almenys; ha sigut una experiència gratificant, la mainada s'han portat molt be i en termes generals crec que tot ha sortir com s'esperava, no m'importaria gens repetir. Les instal·lacions de la casa de colònies "el Ginebró" m'han agradat força, tot estava molt net i el personal molt agradable. Ha sigut un cap de setmana diferent, sortint de la monotonia, llàstima d'aquells que no han pogut venir sigui pel motiu que sigui, a veure si en una altra ocasió podem ser-hi tots.

Per fi plou

2008-05-27T09:46:00.000+02:00

Sembla estrany, però l'amenaça de sequera a l'Empordà ha estat i encara és força important, aquest any hi ha hagut poques pluges i de poca intensitat; el nivell del pantà és baixíssim, i aquí a Castelló, fa temps que de tant en tant es veuen peixos morts per la falta d'oxigenació de l'aigua del riu, la veritat és que es una situació molt llastimosa, gens habitual, però que hi farem, ens hem d'adaptar, d'aigua al meu poble no en falta, però això ja ho explicaré més endavant.

El que em fa tenir més esperança és que des de fa uns dies, torna a ploure, ho fa d'una manera no massa seguida ni massa abundant, però tampoc entra la tramuntana, per tant, cal ser una mica optimistes i pensar que aquest mal moment s'acabarà aviat. Durant aquest darrer mes, anava veient a les notícies que plovia a tot arreu menys a l'Alt Empordà, curiós, estem en un indret propici per la pluja (sempre que no bufi tramuntana) doncs tenim costa, muntanyes i força vegetació, a més disposem d'un embassament a la part alta del riu que és el que subministra aigua a la zona. Però ara l'important no és que plogui al planer, sinó que ho faci a la capçalera de la Muga, a veure si puja el nivell que a data d'avui dimarts està al 27,37%, ahir estava al 26,54%, a veure si aguanta així uns dies més i es pot sortir de la fase d'excepcionalitat 2.

Fins aquí l'alegria de que plogui, però, anem al tema, Castelló d'Empúries és un municipi que depèn de la conca de la Muga, per això està subjecte a les restriccions que s'imposin des de l'ACA, però Castelló no es nodreix de les aigües de la Muga, i molt menys del pantà de Boadella, Castelló disposa d'uns aqüífers que estan al 100%, l'aigua d'aquests aqüífers es creu que ve del Canigó, doncs la composició química de l'aigua així ho indica, i per tant, de sequera al nucli de Castelló no n'hi ha; que per solidaritat amb els pobles veïns s'apliquin mesures per a fomentar l'estalvi d'aigua em sembla correcte, però que s'imposi i s'obligui a tancar tan l'aixeta sota l'amenaça d'una sanció em sembla desmesurat, per això espero que segueixi plovent durant uns quants dies més, poc a poc però anar fent; aquesta nit hi ha hagut una tempesta molt forta, amb pedra petita (per sort), però només han caigut 12 l/m2, el mateix que a Boadella, si segueix tal com ara unes quantes hores més potser arribarem als 50 l/m2 i això si seria una bona notícia. A veure si els meteoròlegs es tornen a equivocar i segueix plovent, doncs ahir semblava que ja no plouria més, i de moment no para.

Reformes a casa

2008-05-07T12:05:00.001+02:00

Tenir una casa vol dir no deixar de gastar, si ara això, si després allò, sempre hi ha quelcom on invertir, però de totes maneres, sempre és més agradable que gastar els diners en les tonteries del cotxe (que també és una butxaca sense fons).

Després de la grandíssima inversió que és la compra, queden tots els detalls; primer de tot la comoditat, és clar, mobles, llums i similars, però després comencen les obres menors; la colla que som molt trempats fem el que podem, però hi ha coses que se'ns escapen de les mans i no tenim més remei que acudir als professionals; primer va ser un troç de tanca de gelosia, després un cobert per evitar que entri aigua al soterrani (quan plou, perquè ploure no ho fa gaire, però quan s'hi posa fa por), el portal corredís automàtic d'accés al garatge, i ara, de moment la terrassa de davant, he eliminat la porqueria de jardí que tenia i només he conservat l'olivera, i he arrancat la rampa del garatge per treure les pedres i enrajolar-ho tot, deixar un parell de jardineres per quatre plantes i ja està. Sembla fàcil però no ho és, per algú a qui la seva feina no li requereix de massa esforços físics, trencar, carregar, traslladar i abocar 7000 kg de runa és molt dur, i més haver d'atravessar tota la casa per abocar-ho al pati de darrera per la propera intervenció que hi faré, ara ja gairebé el davant estarà acabat, si tot va be demà al mig dia ja hauran acabat, ara ens faltarà acabar de decidir quin color utilitzarem per pintar la casa, però en aquesta tasca ja m'ajudarà més la colla, encara sort en vaig tenir que el divendres em va ajudar en Joan i el dissabte la Lídia, sino ara estaria destrossat. Aquí deixo un parell de fotos, de la runa que he hagut de tirar al pati de darrera i dels paletes col·locant el terra.

Si tot va com ha d'anar i el temps (que sembla que si) acompanya, demà ja s'haurà acabat.

Per cert, el diumenge vam anar a dinar amb en Marc i la Gina a Colera i vam aprofitar la tarda per fer una sortideta amb barca cap a la reserva natural de Banyuls (França); en Marc i jo vam fer submarinisme i la Lídia i la Gina es van quedar al vaixell, va ser una magnífica immersió; mireu les fotos. A veure si em compro una càmera submarina i puc fer fotos magnífiques del fons marí; tot arribarà.

Coneixeu el moviment "SLOW"?

2008-04-28T13:24:00.000+02:00

A la vida diària, com més avantatges tenim, menys temps disposem per gaudir, aquest fet em rondava pel cap, havia sentit parlar d'alguns corrents socials lligats amb aquest tema, però no n'havia fet massa cas; parlant amb en Marc va treure el tema d'aquesta corrent anomenada "Slow", i vaig decidir investigar una miqueta a través de wikipedia i Flylosophy per veure de que tractava exactament, doncs el terme "slow" significa lent, poc a poc o alguna altre sinònim i volia veure en que s'aplicava. El concepte "slow" va sorgir per oposar-se primerament als comerços de mejars ràpids (Fast food) i s'anomenà Slow food, però s'ha anat aplicant a altres aspectes de la vida quotidiana; el concepte principal és el de gaudir del temps, no fer-ho tot de seguida, sino saber el que s'està fent, treballar per viure i no pas viure per treballar, en fi, dedicar-se a un mateix el temps necessari per poder fer les coses de la manera més correcta possible, sense presses, ... Això jo ho veig una mica utòpic, seria fantàstic poder dedicar tot el temps a fer-ho tot lentament, conscient del que es fa, però al mòn on vivim això és difícil; difícil pot ser si, sobretot dins l'horari laboral, però i el nostre temps lliure? no us heu plantejar mai agafar el vostre temps i invertir-lo en fer una sola cosa, però a consciència, dedicant-li tot el temps que requereixi, gaudir plenament del que s'està fent en aquell moment. En la vessant del temps de lleure, en les activitats que jo realitzo sempre he intentat que això fos així, però no sempre és possible, sobretot si depens de tercers per poder fer-ho; per posar un exemple, els lectors del meu blog sabeu que tinc una autèntica passió pel mar, i que practico les disciplines esportives més implicades en el medi aquàtic; doncs bé, aquí jo hi practico el que jo anomeno "Slowsea" o mar lent, que és la manera com jo em sento còmode en aquest espai, si vaig en apnea, el temps que tinc d'immersió és relativament curt, però relativament només, doncs aquells segons els passo amb una pausa, inclòs el meu cor batega més lentament, escolto els sorolls, miro els detalls, cada alanada és una nova experiència. Quan faig busseig amb escafandra autònoma, faig el mateix, poc a poc, relaxat, observant, sense presses, gaudint del que significa ser una petita criatura dins d'un mòn enorme, desconegut, fantàstic; però això tan idílic que estic explicant no sempre és possible, sobretot quan hi ha interessos econòmics per mig, quan vas a un centre i et tracten com xais, un ramat a toc de pito que fan que no estiguis plenament gaudint de la situació, però es clar, això és una disciplina que mou molts interessos; per altra banda, es pot trobar un club com el que vaig explicar en el post anterior, el club rosa de mar, on la prioritat és fer que qui els acompanyi s'ho passi be, vulgui repetir, anant sense presses, sense crits, tractant a la gent amablement, ells si que apliquen la teminologia "slow" al que fan, perquè recordeu que en aquesta vida hi estem de passada i els bons records seran els que ens acompanyaran durant aquesta, per tant, en el temps lliure de cadascú, que faci el que es vulgui, però "slow", "slow".

Vols fer submarinisme de veritat?

2008-04-17T09:30:00.000+02:00

Si, això mateix, submarinisme de veritat; amb això no vull dir que no es pugui fer a altres llocs, però la opció que ara us presentaré, és per mi, una de les millors opcions que podem trobar a la Costa Brava. Em refereixo a la Costa Brava perquè de tot Catalunya és la zona més "verge" si és que queda alguna cosa "verge" en el nostre litoral. La seu principal es troba a la bonica vila de Sant Feliu de Llobregat, ciutat de les roses, per això han anomenat al club "Rosa de Mar", però les immersions es fan on la costa és més bonica i el fons marí més variat; principalment les sortides seran a Palamós, però s'està mirant de trobar altres destinacions properes però no per això menys atractives, al contrari, ben diferents i amb moltíssimes possibilitats. Les sortides es preparen amb detall, quines zones, quina fondària, quin tipus de terreny trobarem, les espècies que hi veurem, no es deixa res a l'atzar. Tenim la sort de que els fons marins de l'Empordà són molt variats, podem trobar grans praderies de posidònies, turons submarins, delerictes (vaixells enfonsats), coves, canons, les mal conegudes escolleres, túnels, ...; i de fauna, que us puc dir de la fauna d'aquesta costa, aquí hi podem trobar tot tipus de peixos, nudibranquis, coralls, gorgònies, cucs espectaculars com els espirògrafs, crustacis, mol·luscs, cefalòpodes, .... Segur que m'oblido d'alguna cosa, però el que és segur és el tracte amable i professional que us donaran al club Rosa de Mar no us deixarà indiferents.

De fet fins aquí he explicat el que hi trobaràs si ja ets submarinista, però si no ho ets? Doncs si no ho ets estàs anant també al lloc indicat, a més de planejar sortides, al club Rosa de Mar hi torbareu grans instructors que us iniciaran en aquest meravellós món amb el tradicional bateig, o us formaran sigui quin sigui el vostre nivell per aconseguir gaudir cada cop més d'aquest entorn que tant ens apassiona.

El fet de que aquest club l'hagin creat entre d'altres en Marc (veure també aquí i aquí) i la Gina fa que això sigui una garantia d'èxit on us trobareu com a casa, només dir-vos que el meu primer títol me l'he tret amb el Marc de monitor.

A veure si us animeu, per qualsevol consulta visiteu el seu blog on hi torbareu les activitats previstes http://www.clubrosademar.blogspot.com/ o enviar-los un mail a clubrosademar@gmail.com .

Buuuuuuffffffff!!!!!!!!

2008-04-03T08:52:00.000+02:00

No se m'ha acudit cap altre títol per posar en aquesta entrada, no se com descriure en poques paraules el que publicaré, és com un examen de quan anava a l'escola, però més modern, en lloc d'un comentari de text, serà un comentari de video, però buf!, no sé per on començar; la veritat és que fa molts dies que em ronda pel cap la manera de fer un post sobre això però no m'atrevia, no veia la manera de fer una entrada curosa, polida i seriosa. Tot això em turmentava, doncs crec que si bé en Josito em malairà els ossos per haver penjat això, amb el bon gust que té ell per la música, aquesta obra d'art mereixia com a mínim una referència, i, per no fer d'una "cosa" maca, natural i artística una "cosa" lletja, bruta i sincera, pensant, pensant, he trobat la manera d'exposar el tema dissimulant els més baixos instints que poden arribar a aflorar; EL COMENTARI DE VIDEO; comencem:
Que hi trobem en aquest video-clip, doncs pel sentit de l'oide es tracta d'una música enganxosa, molt repetitiva, que pot agradar o no agradar, basada en un principi amb instruments tradicionals com trompetes i timbals, però modificada electrònicament; També hi trobem lletra, si, una lletra amb veu femenina que diu això: Vaig deixar la meva feina, el meu "jefe", el meu cotxe i la meva casa, marxo cap una destinació que encara no coneixo, a algun lloc on ningú te deures a casa; i si t'agrada això, segueix-me, aleshores, anem-hi; segueix-me. Anirem al lloc on pertanyem i deixarem els nostres problemes a casa, vina amb mi, podem anar, a un paradís d'amor i alegria, una destinació desconeguda. Ara no sentiré aquells deures pesats, no més; la meva vida és millor ara i finalment gaudeixo; si, tota la gent vol venir aquí, i si és així, vine, uneix-te a nosaltres ara, anem, segueixe, i anem al lloc on pertanyem, i deixem els problemes a casa; vine amb mi, podem anar al paradís de l'amor i l'alegria, a un paradís desconegut. Hem marxat de la ciutat, de la contaminació, de la multitud; l'aire és clar, l'oceà és blau, m'encanta aquest so; estem contents per aquesta destinació que hem trobat; i si t'agrada això, pots seguir-me; anem, segueix-me, anem, al lloc on pertanyem i deixem els problemes a casa, vine amb mi, podem anar-hi, a un paradís d'amor i alegria; una destinació desconeguda.
En aquest text podem descobrir la utopia de trobar un lloc fantàstic, lluny dels maldecaps de la vida quotidiana, un desitg d'escapar.
Pel sentit de la vista podem observar principalment uns contrastos de color força encertats combinant el vert amb el blanc i el negre juntament amb el daurat dels inturments de vent, també podem observar una coreografia força aconseguida amb moviments sincronitzats amb la música (em sembla) i unes ballarines interpretant bé la seva funció. Hi ha algunes imatges una mica discordants que deuen ser per "enlairar" l'espectacle.
Un cop analitzat el video, us deixo l'enllaç per poder jutjar aquesta creació:

La quantitat de tonteries que acabo d'escriure per justificar aquesta fantàstica obra d'art, quines dones, quins moviments, quins ...... desitjos més pecaminosos, si és que hi ha coses que haurien d'estar censurades, jeje, només faltaria, visca l'alegria i aquest Alex Gaudino amb Destination Calabria.

Ja m'he tret el "mono"

2008-03-27T21:43:00.000+01:00

Ara feia un grapat de dies que no anava a practicar l'esport que més em captiva, la pesca submarina, i tot i que estic força refredat, i el dia no pintava massa be, he decidit agafar els trastets i anar a l'aigua. De fet ha anat força be, tot i que hi he anat força tard, però el matí treballava, per tant, després de dinar hi he anat. Malgrat que fos després de dinar, el risc de patir un tall de digestió és mínim, doncs l'equip que porto és de rigurós hivern i per tant no pateixo cap canvi brusc de temperatura, però anem al tema.

Carrego les coses al cotxe i cap a Roses, que és l'indret amb costa rocallosa més proper que tinc; entre que m'equipo i em poso a l'aigua és ja 2/4 de 6, una mica tard, però el dia ja és força llarg. Només entrar a l'aigua veig un pop que deu fer mig quilo, massa petit, començo a mirar uns forats on habitualment hi ha congres i, res de res, dues morenes, una de les quals molt gran ocupen els llocs del congres, i com que aquestes morenes no m'agraden gens, m'en vaig rápidament; segueixo una mica més i veig un pop d'un quilo, aquest si que el pesco, no és gaire gran, però fa la mida reglamentària, quan encara el tinc punxat em surt a davant, al mig de la posidònia una sípia força maca, torno a carregar ràpid el fusell i la clavo, ja estic content, esperava trobar-ne alguna i ja la tenia, veig mig amagat un tord d'uns 300 grams i el pesco també, doncs per fer fumet és molt bo, i amb aquest fumet la Lídia fa una fideuà per llepar-se els dits; segueixo cap un forat on sempre hi ha una molla de bona mida, però en aquesta ocasió el cau és buit, miro al forat del costat i hi veig un congre força gros, em costa força però al final puc disparar, quina batalla, però al final guanyo i el penjo a la boia; és força tard i he de tornar, de camí ca a la platja veig una altra sípia de bona mida, la pesco i al cap de poc una altra. S'ha donat força be la tarda, surto de l'aigua i vaig cap el cotxe per recollir-ho tot i de camí cap a casa. Al final he pescat un pop d'un quilo, un tord de tres cents grams, tres sípies (700, 750 i 800 grams) i un congre de vuit quilos dos cents grams, bona pescada. Vaig estar de 2/4 de 6 fins a 2/4 de 8 a l'aigua, però pescava a tan poca profunditat que només vaig estar a sota l'aigua 12 minuts i mig, la profunditat màxima a la que vaig estar va ser de 3,4m i el promig de només 1,9m, la temperatura de l'aigua va ser de 12,1º, per això vaig agafar una mica de fred a les mans.

El proper dissabte aniré amb en Marc a fer submarinisme a Palamós, en aquest cas utilitzaré la meva faceta predadora només per localitzar els animals, doncs canvio el xip i de pesca res de res, cada cosa al seu moment, però d'això ja en parlaré en una propera entrada.

Calçotada a can Surroca

2008-03-11T12:03:00.001+01:00

Ara feia dies que no actualitzava els blogs, he estat travessant una mandra profunda que m’emboirava la ment i m’impedia redactar noves entrades, de material en tenia, però era més fort que jo, molta mandra, però ja m’ha passat i per celebrar-ho us explicaré com va anar la darrera calçotada que vam fer amb la colla de cacera.
De fet la vam fer el passat 2 de març, no hi érem tota la colla però Déu n’hi do, en aquesta ocasió també hi estaven convidades les dones, doncs això dels calçots ens agrada a gairebé tots. Al mig dia vam començar a anar cap a la barraca d’en Surroca per preparar-ho tot, en Miquel feia poc que n’havia fet una amb uns nois de Tarragona, i ens va ensenyar com ho preparaven ells, bastant més pràctic que nosaltres, enfilats els calçots en un filferro, fantàstic per girar-los. Comencem a preparar les brases amb branques primes d’olivera, doncs no es tracta de fer caliu, si no una bona flama i quan el foc agafa fort, els calçots a sobre i esperar que suïn; mentrestant, anem preparant el foc amb llenya per en aquesta ocasió fer un bon caliu per coure la carn pel segon plat. Un cop ben cuits els calçots, cap a taula, la Judit B i en Jesús han preparat un romesco fabulós, per llepar-se els dits, jo fent fotos si bado ni en menjo, han desaparegut en un moment, senyal que eren bons. De segon carn a la brasa, botifarra picant, botifarra negre, xuies, ... per quedar ben tips, i per postres, pastissos de can Surroca, garantia de que són bons. Al final, mentre la mainada jugava, els “grans” em fet una mica de sobretaula abans de recollir i tornar cap a casa. Haurem de mirar de repetir-ho aviat, si no és amb calçots, amb alguna altra cosa, però aquesta àpats amb colla sempre ban be. Al dinar érem tots aquests: Jesús i la Judit B., en Bartomeu (Surroca) i la Rosi, en Francesc i la Marta amb l’Oriol i en Francesc (els fills), en Miquel i la Judit P. amb en Joan (fill), en Dani i la Sara amb l’Arianna (filla) i finalment la Lídia i jo, en faltaven alguns per compromisos familiars, a veure si a la propera hi podem ser tots. Mireu les fotos dels devoradors de calçots.

Passejant pels voltants de casa

2008-02-25T20:33:00.000+01:00

Amb aquesta bonança metereol·lògica que tenim, dona gust sortir a passejar pel camp, i es clar, a mi no em costa gaire, doncs visc molt a prop del riu i els conreus; aprofito per treure els gossos i mentre ells corren, juguen i fan el que volen, la Lídia i jo ens entretenim agafant espàrrecs, espàrrecs salvatges o silvestres, verds, només tenen un problema, i es que creixen (almenys a Castelló) al mig de bardisses o acàcies, amb unes punxes enormes que fan que per més guants que porti sempre acabi amb les mans fetes un cromo, però ja se sap que "sarna con gusto no pica", doncs jo vinga a punxar-me i vinga a agafar espàrrecs, això si, porto sempre el podall per poder obrir-me pas entre punxes i canyes, però arribar a casa, netejar-los, trocejar-los i amb truita, estan divins, ummmm!! que bons; s'ha d'aprofitar doncs la temporada d'espàrrecs és curta, però de moment encara n'hi ha i forces, aquí us en deixo una foto per fer-vos venir gana.

Ironman

2008-02-15T08:19:00.000+01:00

Quina passada, s'ha de veure per creure, aquest matí, fent la meva ruta habitual de blogs amics, en el d'en codex, he vist una entrada que m'ha emocionat, gràcies Jordi per penjar-ho; tant bon punt ho he vist, he pensat fer jo també una entrada per poder difondre més el missatge que hi ha, reconec que sóc bastant fred en quan a expressar els meus sentiments, les meves emocions, però el que he vist al teu blog ha sobrepassat el meu control i no he pogut deixar escapar alguna llàgrima, estava realment emocionat.

El tema és sobre un pare que participa en la famosa i duríssima proba de l'Ironman, l'home de ferro, ja de per si dura, però no hi participa sol, ho fa amb el seu fill que té paralisi cerebral. Ho torbareu molt detallat i ben explicat clickant aquí o a través d'aquí http://codex37.blogspot.com/2008/02/emociones-ejemplares.html, espero que us agradi i us emocioni tant com a mi.

Novetats al blog del creuer

2008-02-11T11:12:00.000+01:00

Encara no el tinc acabat, però hi estic fent algunes aportacions noves, la Laura i en Jordi portaven la serva videocàmera i de la còpia del creuer qeu tinc, després de fer de cirugià, he pogut exteure una sèrie de fitxers de video que els aniré penjant per que pogueu veure d'una altra manera el nostre creuer. El procés ha estat entretingut, però cada vegada m'agrada més fer aquest tipus de coses, primer extreure el fitxer del dvd i passar-lo a format mpg, seguidament retallar per destinacions, retallar encara més per mirar de només mostrar el més destacable, comprimir-ho, tornar a retallar i tornar a comprimir fins aconseguir que pesi menys de 100 Mb i finalment penjar-ho, molt entretingut.
A mida que vagi recollint més informació com plànols, escrits, menús, o qualsevol altre dada que consideri important ho aniré publicant.
A veure si us agraden les noves aportacions que hi vaig col·locant i recordeu el blog Mares y Mitos Clásicos.

36

2008-01-28T15:54:00.000+01:00

Avui és dilluns, 28 de gener, aquesta setmana faig vacances, i com que la Lídia no pot, doncs em quedaré per casa; fa un dia fantàstic, agafo els trastets i cap a fer pesca submarina, l'aigua no està gaire clara, i tot i que només està a 11.5 graus, no tinc gens de fred, el sol ajuda molt. Al cap de dues hores surto de l'aigua i no he pescat absolutament res, ni tan sols he vist res que fos interessant per pescar, quin desastre, jo que anava convençut de trobar alguna cosa. Em truquen de la feina si hi puc passar un moment per arreglar un petit problema; jo hi vaig i es soluciona, vaig cap a dinar, aquesta tarda ja veurem que faré, potser una mica de bricolatge que ja m'agrada.

I vull donar les gràcies als que s'han recordat que avui és el meu aniversari, 36 anys ja, déu n'hi do, us deixo que els que no ho heu fet encara o perquè no ho sabíeu, o perquè no us recordàveu, em deixeu els vostres missatges de felicitació , si voleu regalar-me coses, m'ho dieu i quedem, jejeje. Gràcies a tots.

Pianistes

2008-01-25T14:28:00.000+01:00

He rebut aquest mail, i com no tinc cap tema important o cap anècdota nova, us deixo això per anar-vos entretenint, a veure si us agrada, són uns artistes

Els meus nens

2008-01-12T14:23:00.000+01:00

Realment de nens encara no en tinc, però tincs dos gossos que són com criatures, en tenia tres, però en Puck es va morir, pobret, va ser el primer que vaig tenir, i tot i no ser el més maco dels pastors alemanys, era el meu gos. Per sort o per desgràcia, els tinc mig assilvestrats, que vull dir amb això? doncs que no he volgut mai que fossin uns autòmates que segueixin uns patrons, també cal dir, que tinc la sort de disposar de terreny per a ells i no em cal tenir-los a dins de casa, tenen el pati d'uns 100 m2 i a més tot el sotarrani d'uns 90 m2 també és per a ells. El fet que no els tingui massa ensenyats, però, no significa que no em facin cas; també tinc la sort de viure a escassos metres de la Muga i tinc camp molt a prop on poden correr i divertir-se. En Puck sabia instintivament seure i donar la pota, i ningú li havia ensenyat, segur perquè el vaig tenir des de cadell, en Doc, el breton, és potser el més autònom, és un caçador nat, però no marxa mai més de 25 o 30 metres de mi, i en Magnum, el cocker, és el més carinyós, també el més nerviós, la seva única missió en aquesta vida és complaure'm, però a la seva manera, des de que es va morir en Puck, sempre que surto a caçar me l'emporto també, doncs es passava el dia plorant perquè es trobava sol, però ells només volta, fa companyia, i li poso una esquella perquè a vegades es perd i així el puc trobar, el més graciós que fa és llençar-se en planxa a l'aigua des d'un petit pont, fa molta gràcia; en Doc és més pràctic, ràpid i astut, mentre un salta a l'aigua, l'altre dóna la volta i retalla nedant menys estona, en fi, em solen donar força alegries, són molt agreïts, però una mica bèsties. Aquí us deixo les fotos dels nens, inclosa la d'en Puck, que ja no hi és.. Per cert, es tiren al riu tot l'any, tan si fa calor com si hi ha gel, la feina és meva per evitar que hi entrin.

Traductor

2008-01-10T13:56:00.000+01:00

Veient que algunes de les visites que tinc són des d'altres indrets on no es parla el català, i especialment de Madrid (Hola Marta i José), he instal·lat als meus blogs un traductor per aquells que tinguin dificultat en entendre el que escric; fent click als botons que hi ha a dalt a la dreta, es pot triar en quin idioma es vol veure el blog (Castellà, anglès, francès i alemany), i s'obre en una altra finestra. De totes maneres agraeixo els esforços que fan els lectors de llengua no catalana per entendre el que escric i recomano només utilitzar el traductor en cas que no sigui possible comprendre el texte.
Aquí us deixo el link d'on he trobat el traductor per si algú s'ho vol instal·lar també.
http://traductor.gencat.net/jsp/button-download.jsp?locale=ca
Ara hauré de mirar més l'ortografia.
Per cert, a vegades és una mica lent.

Mars i Mites Clàssics

2008-01-03T19:11:00.000+01:00

Al final m'he engrescat i he decidit crear un blog per poder explicar amb calma el que va ser aquest viatge sobre la història passada del nostre món. Les pedres parlen, no estic boig, a l'estar envoltat de tanta construcció antiga, t'endinses en aquell món, intentes comprendre, no es pot descriure amb paraules, senzillament un viatge fantàstic, espero que el meu relat us agradi i us animi a viatjar. Aquest blog el dedicaré especialment a la meva mare que va ser la "culpable" de que això fos possible. Gràcies mama, va ser fantàstic. http://www.maresymitosclasicos.blogspot.com/

La publicitat a l'antiguitat

2008-01-03T08:12:00.000+01:00

L'altre dia, veient el Blog de la Marta, sobre el viatge que va fer a Sicília, em va cridar l'atenció els mosaics de les noies jugant a una espècie de voleibol amb una indumentària força similar al que actualment anomenem bikini, i mirant aquelles imatges em vaig recordar que en un creuer meravellós que vaig fer ara aviat farà dos anys, en una de les visites que més em va agradar, la de l'antiga ciutat d'EFESO, hi havia, a terra, en una de les avingudes principals de l'antiga ciutat, un anunci publicitari força peculiar, el considerat primer anunci publicitari de la història. Hem de tenir en compte alguns conceptes que s'utilitzaven en aquella època ara ens resulten desconeguts, i utilitzen altres símbols per voler dir el mateix. Per exemple, un quadrat pintat a terra, significa edifici important, un forat a terra significava diners, un peu era el que ara diem una mà, això està a mà dreta o mà esquerra, i amb aquest conceptes ja podríem entendre el que significa la següent imatge o publicitat. És evident, no? Veiem un forat, un peu esquerre, un quadrat i un dibuix d'una senyora. Es tracta de la primera publicitat de tots aquells locals que trobem per les carreteres plens de llums de colors vius i on hi ha senyores que fumen i et tracten de tu, si si, es tracta de la publicitat d'un prostíbul, espavilada aquella gent!
Solució:
Si vas per aquesta avinguda i tens diners (forat) darrera de l'edifici (quadrat), a peu esquerra hi trobaràs dones.
Vaja uns punyeteros, a més, aquesta ciutat va ser la primera de la història que va il·luminar mitjançant torxes els seus carrers principals, o sigui que la publicitat es podia veure a totes hores.
Aquell viatge va ser espectacular, però necessitaria gairebé un blog per cada destinació que vaig visitar, Roma, El Caire, Xipre, Esmirna (Turquia), Rhodas, Atenes, Olympia, ja ho deia el creuer, Mars y Mites Clàssics, tot allò a bord del Costa Fortuna, en aquell moment era el vaixell insígnia de la companyia Costa Cruceros, si m'animo intentaré sintetitzar en una altre entrada el més bàsic del creuer, però serà difícil.

Nit del canvi d'any

2008-01-01T18:45:00.000+01:00

En un principi, aquesta nit hauria de ser com qualsevol altre, ni és el dia més llarg, ni el més curt, ni som més joves ni més vells, en un to físicament racional no tindria perquè ser diferent, però vet aquí on es mostra la nostra condició humana i permetem que els nostres sentiments i les nostres emocions (col·lectives) ens facin passar aquesta nit com a una especial, tant especial com poques, a gairebé tot el món es fa algun acte o alguna festa, la gent es posa les seves millors gales i es preparen per passar "LA NIT", allargant fins a altes hores de la matinada o fins que el cos aguanta, doncs en aquesta nit es solen fer excessos tant en menjar, com en beure, i per aquesta raó, des de fa forces anys, a la meva colla procurem realitzar el sopar i la conseqüent festa a casa d'algú, afortunadament quasi tots tenim casa i això ens permet tenir suficient espai per poder estar tots. En aquesta ocasió va tocar a casa meva, érem vint-i-dos, si si, 22 tal com sona, i vam cabre-hi força justets, però el més important és que vam poder estar tots junts. Com és tradició en aquesta colla, cadascú prepara alguna cosa de primer plat i s'encarrega el segon. Ahir vam tenir primers de tot tipus, truites de patata i carbassó, empanades, vol-au-vent de delícies del mar, sopa de carbassa, amanida de pasta, amanida normal, canapés i més coses que ni tan sols sé pronunciar, però que va estar molt bo, i en quantitat industrial, i de segon vam tenir rodó de vedella amb salsa, tortells i torrons per postres i cava, molt cava de Peralada, força bo per cert.

Falten pocs minuts perquè arribi el punt culminant de la nit, els darrers minuts de l'any i toca perdre la vergonya i el sentit del ridícul i guarnir-se amb el cotillò per estar ornamentat per l'ocasió de fer el canvi d'any espantant qui sap què; jo personalment em poso el dotze grans de raïm de més gran a més petit per tal de poder menjar-me'ls tots sense perill d'ofergar-me en l'intent, hi ha qui els treu la pell i els pinyols, però jo encara no arribo a tant. Sonen els quarts, preparats i campanada rera campanada raïm cap dintre, al final tan els que ho hem aconseguit com els que no alcem les copes, brindem, petons i abraçades i ja estem a l'any nou, ara és el moment de començar a posar la musiqueta ben alta i a ballar, tenim la sort de que cap dels veïns del voltant estan a casa i per tant podem fer el soroll que volem.

Això si, mica en mica tothom va desfilant, doncs uns perquè l'1 treballen, altres per la mainada o per la raó que sigui, van marxant. al final, la festa la vam acabar a quarts de tres de la matinada, ens fem grans, però qui va aguantar més va ser la Carme, ai Carmeta, que ens pensàvem que et posaries de part a la festa però encara aguantes, molt bé per tu.

Al matí m'he llevat a una hora totalment impensable fa molt pocs anys, les 9 del matí del dia 1, increïble (més si tenim el precedent de l'any anterior) i amb una estranya sensació per ser dia 1, NO TENIA GENS DE RESACA, dues paraules ho descriuen in - creïble.

Només em queda desitjar a tothom que es compleixin aquells propòsits que hàgiu fet per aquest any que acabem d'entrar.

Sant Esteve 2007

2007-12-26T17:48:00.000+01:00

Aquest any, el Sant Esteve és força entretingut, al matí ens hem llevat i hem sortit a fer una llarga passejada amb els gossos, per fer temps per anar cap a casa la mare a fer el tradicional dinar, molt dinar, uns canelons boníssims, un rodó de vedella per llepar-s'hi els dits, i postres fets per la meva mare o artesans d'en Surroca, els nens ens han recitat els poemes de Nadal i ens han buidat les butxaques de monedes, anaven fent bisos per cobrar cada cop, al final ja deien que ho feien de franc, quina gràcia, no saben res, els pillos; però el més bo estava encara per veure, hem anat la meva germana, el meu cunyat, els nens, la Lídia i jo cap a la Rambla, on hi ha instal·lada una pista de gel, per veure com patinaven els petits, dels grans, només la Lídia s'ha atrevit i se n'ha sortit prou bé, en Jordi té massa pressa per fer-ho bé i això provocava que caigués força vegades, en Xavi, passet a passet anava fent i la Lídia els controlava com podia. Aquí us deixo un video perquè us feu a la idea de com ha anat.

Després els nens han volgut pujar a un tren-trineu amb la Laura i la Lídia, mentre en Jordi gran i jo ens ho miràvem, més riure.

Ara encara ens queda anar a can Josep i la Carme a portar-los un regal, doncs el petit Arnau està a punt a punt d'arribar.

Bon Nadal i Feliç Any Nou

2007-12-24T08:33:00.000+01:00

Ja sé que el títol és molt obvi, ja sé que en aquestes dates tothom fa el mateix d'una manera molt ritual, ja sé que en aquest món on vivim, el consumisme està a l'ordre del dia, ja sé, que a banda de certs aspectes diferenciador som tots més o menys iguals i busquem les mateixes coses, ja ho sé. O no, hi ha coses que moltes vegades donem per suposades doncs no hi parem suficient atenció perquè sempre han estat allà, i d'altres tan sols les desconeixem, i només parant una mica d'atenció ens adonem que estem envoltats d'una realitat que en algunes ocasions, tot i estar al nostre voltant, no les havíem encara descobert. El meu desig per aquest dies, setmanes, mesos, anys que vindran és, almenys aquesta és la intenció, parar més atenció a les coses més insignificants del meu voltant, cada dia és diferent i com a tal s'ha de viure. No pretén ser aquest post una incitació a fer res, només és una idea, com milers d'altres idees tant o més vàlides que es faran aquests dies.

Vull donar les gràcies al meu cosí, en Marc per iniciar-me en aquest apassionant món dels blogs (que per cert el té molt abandonat) i gràcies a això he conegut, encara no personalment però espero que tot arribi, a gent molt maca que amb les seves aportacions als seus respectius blogs han fet que m'entretingués i ho passés bé cada matí. Gràcies a això ara tinc ciber-amics al voltant meu, però també a Tarragona, una asturiana a Manchester, i una parella molt maca a Madrid, que per la propera vegada que pugin a l'Empordà, si no avisen els poso falta.

Seguiu així amics, doncs gràcies als vostres blogs us coneixo cada dia més, sé que és el que us agrada i el que us inquieta i com més escriviu més us coneixo, ànims i que l'esperit del Nadal, o el Tió, o els reis o qui vulgueu us porti sobretot salut i felicitat, i inspiració per escriure i escriure i fer que aquesta aliança es faci més forta; tingueu tots unes molt bones festes de Nadal i una bona sortida del 2007 i millor entrada al 2008. Aneu amb molt de compte sense oblidar-vos de la diversió, abraçades i petons per tothom; quedem al Blog?

Segona classe pràctica d'Scuba

2007-12-20T19:59:00.000+01:00

Aprofitant que estic de vacances, i que el temps encara ho permet, quedem amb el meu instructor particular (Marc) per fer la segona classe pràctica, el lloc triat, Canyelles petites altra vegada, perquè? doncs molt fàcil, per l'accés, que és molt proper al lloc d'immersió, per la gran praderia de posidònia que hi ha, i per la quantitat d'animalons que hi veiem. En aquesta ocasió ens acompanya també en John, grandíssim bussejador i millor persona, valent com pocs, però això ja ho explicaré més tard, anem al tema. El matí és fresquet però no pas fred, però jo, que sóc gat vell en tema d'anar a l'aigua a l'hivern, porto mig neoprè posat de casa (el meu neoprè és molt còmode), o sigui, que de fred gens, en Marc em mostra quines són les pràctiques que realitzarem avui, tant en superfície com a sota, i entrem a l'aigua; mentrestant, en John va fent des de sota, controlant el que un novell com jo evoluciona. Comencem fent un remolc en superfície, primer en Marc i després jo, i un cop fet, ens enfonsem i comencem a bussejar, el fons de posidònia està ple de nacres de vàries mides, això és senyal inequívoc de la puresa de l'aigua, trobem una clapa de sorra prou gran, ens aturem i fem les primeres pràctiques a sota aigua, fem la respiració amb l'equip de l'altre, intercanviem regulador principal amb secundari (octopus) i anem pel més "complicat"; en Marc em fa senyals de que el miri, es fa entrar una mica d'aigua a les ulleres, es posa els dits a la part alta de les ulleres, deixa anar aire i l'aigua surt, em diu si em veig amb cor de fer-ho i jo dic que si, ho faig, i encara no sé com, però em surt bé a la primera; ara en Marc es treu les ulleres i se les torna a posar, jo vaig a fer el mateix, i quan me les torno a posar estan plenes d'aigua, faig la maniobra anterior, però l'aigua es nega a sortir, ho probo vàries vegades, però no hi ha manera, al final, utilitzo la meva lògica, em trec el regulador i trec l'aigua de les ulleres directament amb l'aire del regulador, me les col·loco bé, i en Marc em fa senyals de pujar a superfície, pugem i em diu que el que he fet no és d'alumne, és d'instructor, però jo ho he fet per deducció, no se m'ha ocorregut cap altra manera; el que realment passava és que l'aigua de les ulleres s'havia de treure expulsant aire pel nas, però és tan obvi que ningú m'ho havia explicat i jo he improvisat; tornem cap a vall i ens dediquem a bussejar i observar la fauna, veiem un altre "cerianthus" de bona mida, alguns popets, molta castanyola i peixos petits, trobem un delericte (vaixell enfonsat), dedueixo que era una barca de pesca de mida mitjana-petita, anem mirant els racons i raconets que queden, i en un forat, enmig d'un munt de peixos, hi ha un congre, calculo de dos o dos quilos i mig, i a escassos metres, al mig del motor el seu aliment favorit, un altre popet; fem una volteta i comencem a tornar, mentrestant, en John que pulula per allà fa unes maniobres més avançades amb en Marc, i em fixo que no porta guants, d'acord que l'aigua encara no està massa freda, però tampoc cal exagerar, en fi, que tornem, arribem a la platja, sortim i amem descarregant els trastos; ens traiem els neoprens i sorpresa, el neoprè d'en John està obert, se li ha petat la cremallera i el paio ni se n'ha assebentat, ja ho dic jo que és molt valent. Al final, la immersió ha estat de 45 minuts aproximadament, a una profunditat màxima de gairebé nou metres, la temperatura de 14 graus, però a mi em marcava 12 de mínima, i hem consumit relativament poquíssim aire, a veure com anirà la propera i a veure també si el dissabte fa bo i el B-Team pot anar a col·locar el pessebre a sota aigua, per mi una altra vegada serà.

Per cert, a la primera classe pràctica, al sortir de l'aigua, per canviar-me, em vaig posar un barnús i així estava ben calentó, i avui, quan m'estava canviant, amb el barnús, miro cap en Marc i també en portava un, jejeje, l'instructor instruït.

El Tió

2007-12-19T11:52:00.000+01:00

Aquesta és una tradició molt arrelada a Catalunya, i a casa de sempre s'ha fet; és un procés que dura una sèrie de dies i culmina amb la obtenció dels regals que el Tió fa principalment als més petits. Un dels aspectes més importants és alimentar bé al tió, pricipalment amb fruita, la cara que se'ls queda als més menuts quan li posen la fruita nova i li treuen les peles de la que ja s'ha menjat és un espectacle, i qun més dies passen més és l'espectació que desperta en els nens. Ahir vaig anar a casa la mare i hi havia en Xavi, em va agafar de la mà i em va portar cap el menjador per ensenyar-me com estava el Tió i quina fruita li donava, quina il·lusió que tenia aquell nen i quines ganes de fer que el Tió mengés força. La nit de dilluns agafarem els bastons i donarem força cops al Tió per veure si "caga" forces regals, i al final, quan hagi cagat el tortell, en menjarem i els nens començaran a jugar; no sabrán que fer ni que triar de les emocions que experimentaran aquell dia.

El Nadal de l'escola dels més petits

2007-12-16T14:48:00.000+01:00

És dissabte a la tarda, fa un dia de gossos, plou i el termòmetre està clavat a tres graus, no neva, però l'aigua és pesada, que passarà, nevarà o no nevarà; fa anys que no neva aquí, per una banda fa gràcia, però per una altra no. A dos quarts de cinc de la tarda, en Jordi i en Xavi fan una actuació a la Salle; canten cançons de nadal i fan una mica de dansa, separats per grups d'edat i junts també; fan morir de riure, i ells sembla que s'ho passen prou bé, de fet només vam poder veure les acuacions dels nens de P-3 (Xavi) i els de P-5 (Jordi), però no vam poder veure l'actuació final on cantaven tots els nens P-3, P-4 i P-5, però teníem un altre compromís igual d'important.

A les cinc de la tarda, a Vilamalla, en Joel fa de pastoret, és un pesebre vivent de nens de llar d'infants, són molt macos i fan molt riure, alguns ho passen millor que d'altres, però els grans disfruten veient els seus fills com actúen. Va ser una pena, però nosaltres vam arribar just quan acabàven, però vam tenir temps de veure els nens com jugaven. Són molt petits i és molt difícil que tots creguin, però el resultat va ser molt bonic.

De quan era petit

2007-12-11T17:31:00.000+01:00

Tal com vaig explicar en un post anterior, la meva passió pel mar ve de molt petit, i la pesca sobretot, i com que a la Pirula li va fer gràcia la meva historieta de com agafava els pops quan era petit, buscant una mica he trobat aquesta foto de quan tenia 8 anys, espero que us agradi, com podeu veure la meva cara de felicitat ho diu tot.

Primera classe pràctica a sota aigua

2007-12-09T12:09:00.000+01:00

És divendres al matí, hem quedat en Marc (cosí - instructor), la Gina (ja en sap) i jo, que he estat molt a sota aigua però com a màxim quasi tres m, inuts i prou seguits, per realitzar la meva primera immersió, el "bateig" com es diu normalment. El matí es lleva una mica ennuvolat i això fa que la Gina hagi preferit quedar-se a dormir (ella s'ho ha perdut, tururut); en Marc i jo anem a buscar les ampolles ("botelles") i cap a la platja de Canyelles a Roses; el mar estava com una bassa d'oli, surt el sol, i comencem amb el ritual de l'equipament, posant a la pràctica el que havia estudiat poc abans; el meu equip bàsic és d'apnea, cosa que significa que el neoprè és molt més engorrós de posar d0ncs s'ha de mullar amb aigua i sabó, però amb una gran ventatja i és que és més càlid i permet més mobilitat, però de totes maneres és un pal posar-se'l (sort que hi tinc pràctica). Ens col·loquem tot l'equip tal si fòssim astronautes i cap a l'aigua. Aquesta caleta és bàsicament de sorra, amb una de les praderies de posidònia més important de la Costa Brava; anem nedant fins arribar a una zona d'uns tres metres de profunditat i l'instructor diu de submergir-nos; abans comprobo que no resulta cap trauma per mi respirar artificialment, i un cop vist això, cap avall; jajaja, que t'ho creus; tal i com em va passar el darrer cop que vaig anar a pescar, no duia prou plom, i tot i el pes de l'ampolla no era prou per enfonsar-me; en Marc en passa una peça de dos quilos que afegits als nou que ja portava al cinturó haurien de ser suficients, però tampoc, el jacket estava completament buit d'aire i jo com una boia; sol·lució apropar-nos a una zona de roques per trobar pedres per guanyar pes; una, dues, tres, quatre, fins a cinc rocs vam necessitar per aconseguir que en Quim anés cap a fons, però un cop aconsequida una flotabilitat negativa vam començar a avençar per sota l'aigua. En el trajecte ja vam veure un petit llenguado i tot seguit una sèpia de bona mida, ja més endavant, i quan encara no teníem gaire profunditat vam veure un popet, i és que el meu instint depredador em fa veure animals per tot arreu, arribem a un clap de sorra enmig de la posidònia, a uns quatre metres de profunditat i comencem a fer les pràctiques; per mi el problema més gran que vaig tenir i que suposo que encara tindré algunes sortides més, és trobar la flotabilitat neutre. Seguim nedant bussejant i al mig de les algues, veig un pilot de sorra, això m'indica que hi ha algun ésser viu, però no aconsegueixo veure'l, miro cap en Marc i em fa senyals d'alguna cosa gran, m'ho miro bé i veig que és una tremolosa enorme, de cinc o sis quilos, millor no tocar-la doncs enrampa molt. Seguim i al mig de la sorra veiem una mena d'espirògraf, que no s'amaga el tot, cargols, ermitanys, un altre pop amagat, i fauna vària; quan en Marc veu que hem gastat unes cinquanta o seixanta atmòsferes decidim tornar; vam fer més pràctiques pel camí i sortida com si hi hagués mala mar, les sensacions van ser extraordinàries i em sembla que per ser la primera vegada va estar prou bé; no vam anar a gaire profunditat, vuit metres màxim per quaranta minuts de busseig, però va estar molt bé. Segur que em descuido alguna cosa, però van ser moltes sensacions amb poca estona, a veure la propera sortida com va. Aquí us deixo les fotos de la sortida de l'aigua i dels ploms i les pedres que vaig haver d'utilitzar per poder bussejar.

I ara Scuba

2007-11-29T13:26:00.000+01:00

Com sempre he anat dient, la meva gran passió és el mar, des de petit he tingut la sort d'estar sempre molt vinculat al mar, a casa teníem una barqueta i aprofitàvem sempre que feia bo per sortir a passejar, o a pescar, o senzillament navegar, també tinc la gran sort de que a casa, tot i viure molt a prop del mar, des de que jo recordi, hem tingut una segona residència a escassos metres de la platja. Ja de petit petit, recordo que amb una mica de fil i un ham em podia passar la tarda al Port de Llançà pescant peixets que després em menjava fregidets, amb quatre anys vaig pescar el meu primer pop amb les mans, no recordo si era gaire gran, només recordo que se'm va enganxar al bracet i vaig estar 15 dies amb les marques i que va ser l'àvia Joana (l'àvia dels meus cosins) qui m'el va treure; amb 6 o 7 anyets entrava a la platja amb una fitora i al cap de 15 minuts ja sortia amb 1 ó 2 pops, em coneixien com el nen dels pops, quan vaig tenir l'edat necessària vaig tenir el meu primer fusell, amb aquell estri pescava més peixets i menys pops, però seguia estant a l'aigua; ens reuníem 4 ó 5 nois d'entre 12 i 15 anys i anàvem caminant fins a la punta de Cap Ras (des de Llançà, una horeta de camí) carregats amb fusells, canyes i el que calgués, i ens hi passàvem gairebé totes les tardes d'estiu; a mida que vaig anar creixent, la meva passió anava augmentant, principalment la pesca submarina, però també feia sortides només per mirar el que hi havia, em vaig comprar el meu primer neopré i l'equip bàsic, vaig començar a baixar a més profunditat, a estar més estona a sota aigua, a adquirir més experiència en un mitjà que no és el meu, i ara només em queda una cosa per fer relacionada amb el món submarí, i és gaudir del fons sense presses, no mirant sino observant l'entorn, completant el que més m'agrada, el mar.

De sempre he pensat que no té perquè ser incompatible la pesca amb l'Scuba, al contrari, ens hem de respectar, som dos maneres d'entedre el que més ens agrada, no perquè pesquem no ens estimem el mar, al contrari, pescar es la fi d'un procés que requereix un esforç enorme, i que moltes vegades no dóna fruit, bussejant, es poden veure infinitat d'éssers que a pulmó és impossible; per això, a partir d'ahir amb el meu instructor Marc (Castell)(www.budasdive.blogspot.com, www.meupaispetit.blogspot.com, www.pecioscostabrava.blogspot.com) vam començar a fer el curs per obrenir la 1a estrella; en un principi sembla bastant senzill, de totes maneres, hi ha molta cosa que per la meva experiència a l'aigua em resulta més fàcil assimilar, però ja veurem, de moment només hem començat.

Sabia que tard o d'hora donaria aquest pas, i el fet que en Marc sigui instructor m'ha acabat de decidir, ara ben aviat podré sortir amb en Marc, la Gina, en Patrick i la Teta, només em faltarà que s'acabi de decidir la Lídia, però aquest any entre feina, carrera i anglès no té temps, a veure si l'any que ve, ...

Ja seguiré explicant que tal em va aquest nou projecte que he començat.

Cap de setmana ocupat

2007-11-26T09:31:00.000+01:00

Aquest dissabte vam cel·lebrar l'aniversari del nebot de la Lídia, en Joel, que fa 2 anyets, ho vam fer al local de l'escola de Vilamalla, el nen s'ho va passar pipa que és del que es tracta, el menjar va estar bé, com a mi m'agrada, amb força carn a la brasa i per postres el pastís que es veu a la imatge.

Després, a la tarda-vespre van venir a casa la meva germana amb el meu cunyat i els meus nebots, la idea era fer un berenar - sopar, però els grans si que ho vam fer, però els petits tenien més interés en jugar que no pas en menjar; esgotat, aquesta és la paraula que descriu el meu estat després d'haver passat el dia amb tanta mainada, però és un esgotament sa, els nens estan contents i els adults també.

El diumenge va tocar anar a Capmany a fer una cargolada, en aquest cas érem pràcticament tota la colla, 19 en total, cadascú va preparar un primer plat o postres i de segon cargols, són ocasions per ajuntar-nos tots i explicar les nostres batalletes, ara ens hem citat per passar el cap d'any a casa meva, segur que ens ho passarem bé, com cada any. Vam quedar ben tips i després de fer el sorteig secret per jugar a l'amic invisible que es conclourà el proper cap d'any, els nois vam anar a jugar a dards, de fet va ser un "mano a mano" entre el Güibas i en Lluís, on va guanyar el primer, per variar, i on un servidor no va tocar gairebé cap vegada el número que apuntava, i en concloure les partidetes vam fer unes pregàries al déu de la pluja a base de Play Station Singstar, de fet ens ho passem pipa fent el ridícul, a la nostra edat i bramant (la manera més suau de dir el que fem), i així acabem de passar la vetllada, aquí us deixo una perla per anar-vos fent una idea.

Setmana de pesca, circ i bateig

2007-11-19T19:49:00.000+01:00

La Setmana passada vaig estar de vacances; fèia molts dies que no anava a fer pesca submarina, una de les meves passions, i després d'estar tot el dilluns fent d'electricista a casa i pendent del temps que s'apropava vaig decidir anar a Cadaqués a veure si trobava peix, la veritat és que hi vaig anar molt decicit i no vaig calcular massa bé un petit detall; arribo a lloc, em vesteixo per l'ocasió, em vaig posar el neoprè d'hivern (vaig passar una mica de calor) i vaig calcular el pes de ploms que havia de portar, si amb el neoprè de 3mm porto 4 o 5 Kg, amb el de 5mm en porto 6 Kg, doncs vaig pensar que amb 9 Kg en faria prou, ... ERROR!!! semblava una boia, cada cop que m'enfonsava tenia la sensació de que hi havia algú a dalt estirant-me perque no pogués baixar, ja feia anys que no practicava física però si no ho recordo malament (i si no em corregiu) vaig experimentar la llei de Boyle-Mariot en questió de fluids, quin desatre, havia de fer un sobre esforç per aconseguir arribar a fons, amb la conseqüent despesa d'oxigen que feia que un cop arribava a fons, hagués de pujar immediatament amb les reserves d'aire sota mínims, tot i així, i deixant dues molles de bona mida al seu cau doncs m'era impossible disparar, vaig aconseguir capturar un congre d'uns 8 kg, una molla d'un quilet i un rufí de mig quilo. Les fotos no tenen massa qualitat, però el dia tampoc acompanyava. De tornada cap a casa em vaig parar en un mirador de la carretera de Cadaqués, ja baixant cap a la plana i ja em direu que us sembla la vista des d'aquest punt.

Ja el dissabte, la Lídia i jo vam quedar amb la meva germana per portar els nens al circ, no savíem que tal reaccionarien, però estaven molt contents de venir amb el Tete i la Lídia. Els vam recollir a quarts de cinc de la tarda per arribar a l'hora al circ Imaginari, basat en acròbates xinesos, malabaristes txects i pallassos catalans.

Sortint del circ vam anar a fer un berenar-sopar al Lizarran, en Jordi i la Laura ens van convidar, i cap a casa ben calentons a esperar el diumenge a la tarda.

I el diumenge a la tarda, van venir els pares de la Lídia per anar al bateig d'en Xavi, ja tocava, però per culpa d'un cabr´(o) de funcionari apalancat s'ha hagut d'esperar fins ara. L'acte era a les 6 de la tarda a la capella de la Mare de Déu del Port, al Port del Llançà, i la veritat va anar molt bé, sobretot perquè l'homenatjat dormia; a mi em fallava la bateria de la càmera i les fotos van sortir com van sortir.

Acabada la cerimonia inicial el capellà va procedir a realitzar el bateig d'en Xavi tal com cal, com es pot veure a les fotos, el nen estava completament adormit, la cerimònia va transcòrrer normalment amb la peculiaritat que a l'església no hi havia calefacció, s'havia espatllat poc abans i el dia no era precisament càlid, però tant és, l'important era el que s'hi fèia, no el temps que fèia. A que són una cucada els meus nebots?

Sortint de l'església vam anar a can Beri, un magnífic restaurant, on la qualitat està garantida, hi hem anat força vegades i sempre hem sortit ben tips i ben alimentats, allí en Xavi va rebre un munt de joguines i s'ho va passar d'allò més bé, això era el més important, doncs de fet, encara que no en fos massa conscient, era el seu dia. Ja entrada la nit vam tornar cap a casa; a, me n'oblidava, en Marc ja va presentar en societat a la Gina, tot perfecte, jo ja sabia que causaria bona impressió.

Per cert, la meva família som una mica bloggers, en Jordi (pare) és en Blade (http://www.blade07.blogspot.com/), la Laura (mare) és l'Arale (http://www.elmondelarale.blogspot.com/); la Gemma (Teta - padrina) és l'Akelarre (http://www.akelarredecolors.blogspot.com/); en Marc és el País Petit (http://www.meupaispetit.blogspot.com/); la Gina és la Gina Cocinitas (http://www.lacocinadegina.blogspot.com/); el meu ja el sabeu, i el que avui trenca rècors és el dels nens (http://www.pelsnens.blogspot.com/).
Com podeu veure som un petit clan agermanat amb altre gent amb la mateixa il·lusió per les noves tecnologies, per tots vosaltres, UNA FORTA ABRAÇADA (i molts petons a les noies, jejeje).

Cap de setmana a Madrid

2007-11-05T09:30:00.000+01:00

La veritat és que no sé per on començar, ha estat un cap de setmana de no parar, i sobretot conduir molt, moltíssim, entre pitus i flautes hem fet 2068 quilòmetres en tres dies, Déu n'hi do.

Intentaré fer una cronologia, però especificant que el viatge era per anar al casament d'en Jorge i l'Almudena.

Divendres, als volts de les 9 del matí, anem a buscar la PDA amb navegador a casa en Jordi, i sortim direcció a Madrid (m'estalviaré detalls sense importància), arribant a Guadalajara decidim anar a fer una volteta per Cuenca, total representa una "volteta" de 300 quilòmetes extra, la veritat és que la ciutat és molt maca, però crec que s'hauria de conservar millor, la deixadesa d'alguns edificis fan que perdi atractiu, vam tenir només temps de veure el centre i les "Casas Colgantes" al capvespre, però vam haver de marxar ràpid sense poder anar a visita la "Ciudad Encantada" que es troba a uns 35 Km. Aquí us deixo un plànol de la part antiga de la ciutat i alguna foto que vam fer.

Sortint de Cuenca, ens vam dirigir cap a Madrid, aquí si que en saben, centenars de quilòmetres a la rodona, autovies de 3 i 4 carrils i ni un trist peatge, i si hi ha algun peatge, també hi ha autovia alternativa, millor per a ells, a veure si els nostres polítics n'aprenen. No sé quantes autovies, rondes i carreteres envolten Madrid, una barbaritat, i circular per allí, tot i portar navegador va ser una mica caòtic, a part del volum immens de trànsit que hi ha, bé, però a volts de les 9 del vespre vam arribar a casa els tiets de la Lídia, on vam sopar i dormir, doncs estàvem cansats i el dissabte es prometia dur. El dissabte ens vam llevar a les 8, vam esmorzar xurros i "porras" i cap a veure a la germana de la meva àvia que viu a Madrid, 15 minuts de rodalies fins Atocha, on vam veure el cercle commemoratiu de l'atemptat, després metro fins a Puerta del sol, on vam passejar un ratet i vam visitar la Puerta del Sol, El Oso y El Madroño, la Plaza Mayor, vam passar per fora del Palacio Real i l'Almudena, Opera i cap al metro altra vegada; més fotos. Agafem el Metro fins arribar a Moncloa i al cap de poc ja érem al pis de la meva tia - àvia, hi havien les meves cosines Ma Asuncion i Susana, vam dinar i corrent altre cop ruta inversa cap a Leganés per arreglar-nos i sortir cap a Pozuelo de Alarcon, que era on tenia lloc el casament, per variar sens va fer tard i per més inri, el satèl·lit no ens trovaba, total que el casament era a les 17:00 i vam arribar a les 17:45, quan tothom ja sortia, però no es va notar gaire, doncs gairebé no ens coneixia ningú, només la Marta, que és la germana d'en Jorge, l'Ernest i la Montse que són els tiets del nuvi i els cosins, en Marc, la Cristina i en David (que venia amb la Mari, la seva xicota) que són de Barcelona i que ens coneixem des de que som molt petits, com han canviat, feia anys que no els veia; vam felicitar als nuvis i als pares del nuvi que són els que coneixo des de sempre, En Fermín i la Loli, un aragonès i una catalana que han fet vida a Madrid, i que estaven molt contents per l'enllaç del fill gran (La Marta ja fa uns anys que es va casar); amb les presses no vaig fer gairebé cap foto (amb "lo" macos que anàvem), només una als nuvis que a jurar per la cara d'en Jorge semblava que s'ho estava repensant, ja sé que la qualitat no és massa bona, però era a les fosques amb el mòbil. El sopar va ser a un Asador Marítimo amb un nom molt extrany a l'autovia de Corunya sortida 12, va anar bé, és diferent de com hi estem acostumats aquí, però el llamàntol estava deliciós; despés, quan va començar el ball, vam fer la darrera copa (coca-cola), no m'atrevia amb res més fort por si acaso, ens vam acomiadar de tothom, desitjant-nos veure'ns aviat, i vam enfilar cap a Leganés una altra vegada, doncs ja eren la 1 de la matinada i calia llevar-se d'hora per tornar cap a casa, doncs el dilluns toca treballar. I així ho fem, altre cop la M-40 que em tenia fregit i cap a dormir. El diumenge al matí, després d'esmorzar i acomiadar-nos de la família de la Lídia, a la qual els estem molt agraïts per l'allotjament i el tracte que ens van donar, i d'acomiadar-nos també de la Cristina, la cosina de la Lídia d'en Ruben el seu marit i el petit Alejandro que encara no té 2 mesos, va pujar al cotxe i vam decidir tornar; tornar? això és un dir, com que Segovia està relativament aprop, uns 80 Km, quan en portes més de 1000, ja no ve d'aquí, doncs hi vam anar, és molt maco, però tampoc teníem gaire temps, una visita a l'aqüeducte i la catedral i tornada, aquí deixo un altre plànol i més fotos.

Sortint de Segovia vam haver de tornar direcció Madrid amb una petita sorpresa, retencions a la M-40, tornada de pont, i això que tot just eren la 1 del migdia; paciència i ja pensant amb les retencions de Martorell, així que cap a Saragossa, Lleida i buscar l'eix transversal, que ens pensàvem que arribava a Leida, però no, després de preguntar el vam trobar prop de Cervera, a partir d'allà, a una velocitat prudent com en tot el camí direcció Girona i cap a casa. Vam arribar a casa a les 11 de la nit, molt cansats de tantes hores al cotxe, però en una visita llampec vam visitar Cuenca, el centre de Madrid i Segovia, no està mal per ser només tres dies. El cotxe es va portar de fàbula, anant a velocitats quasi legals, el promig per autopista va ser de 104,3 km/h, però el global va ser de 89,8 km/h, el consum per autopista era de 5,9 l/100km, i el global va ser de 6,1, no està malament, però són massa quilòmetres per només 3 dies.

Sortida amb bicicleta pels aiguamolls

2007-10-29T12:14:00.000+01:00

Algunes tardes sortim amb la Lídia a passejar amb bici per les rodalies de Castelló, i en aquesta ocasió, dissabte passat, se'ns hi van unir en Miquel, la Judit i el seu fill en Joan, vam fer una volteta fins arribar al pont de fusta de la Muga a Empuriabrava i allà vam decidir fer una part de la ruta dels aiguamolls, el camí és una mica dolent i el que més preocupava era el petit Joan dins del carro a veure com hi estava, però ell estava la mar de tranquil, amb un crostó de pa i mirant a tot arreu, vam parar als miradors del parc per veure com estava de fauna, i la veritat és que hi havia gran quantitat d'aus, cigonyes, oques, coll-verts, xarxets, cullerots, becadells i d'altres que ara no recordo, però semblaven domesticats, al primer aguait, un sol petit soroll va fer que tots s'enlairessin, en canvi, a l'aguait del cortalet, allà era com si els hi tiressin menjar, un xivarri de mens i grans i els ocells tant tranquils, després de tants animalons i havent berenat en Joan, vam tornar cap a casa per una altra ruta i van berenar els grans, van ser aproximadament uns 12 o 13 quilòmetres, amb caiguda a la "cuneta" inclosa de la Lídia, llàstima de no portar la càmera a punt. Ara estudiarem fer una altra sortideta cap un altre costat, a veure que tal. Us deixo alguna foto i un petit video del que vam veure, em vaig oblidar de fer fotos a les biclicetes, a la propera segur que hi penso (suposo).

Blog Action Day

2007-10-15T08:09:00.000+02:00

Avui és 15 d’octubre del 2007, el dia en que molts bloggers d’arreu del món ens unim per escriure un text sobre la nostra visió del MEDI AMBIENT, en el meu cas, en aquest blog, el tema estarà relacionat amb el mar, un indret que m’apassiona i que si els que manen no hi posen remei aviat ens quedarem sense l’origen de la vida, esperem que aquesta jornada faci reflexionar als mandataris i aconseguim allargar la vida una mica més al nostre planeta.
Jo sóc practicant de la pesca submarina, però això no vol dir que no m’estimi el mar, practico una pesca responsable, selectiva i respectuosa, el gran problema no som els que practiquem aquest esport, el problema recau principalment en els grans pesquers d’arrossegament que malmeten el fons marí, i en d’altres mètodes nocius en gran escala, que fan que espècies com la tonyina roja estiguin a punt de desaparèixer.
En quant a la qualitat de l’aigua hi ha molts factors que hi influeixen de manera molt nociva, ja sigui els grans mercants en mal estat o els abocaments més o menys legals ( que no per ser legals a vegades deixen de ser perillosos) que s’hi realitzen. A nivell personal, una manera de col·laborar amb el medi ambient és fent alguna neteja dels fons marins, el darrer cop va ser a la bonica platja de Grifeu, una cala amb l’aigua cristal·lina i tots els serveis necessaris; allí vam treure gran quantitat de llaunes, ampolles, cordes malmeses, espardenyes i moltes més coses, que potser no es van tirar intencionadament, però una badada feu que anés a parar a l’aigua i les corrents s’encarregaren de portar-ho fins allà.Amb aquest escrit no pretenc criticar a ningú, només intentar col·laborar amb la preservació del medi i intentar amb l’ajuda de la resta de bloggers del món a fer reflexionar a aquells que tenen el poder, no per solucionar però si per millorar, que cal fer alguna cosa o ens les futures generacions no tindran natura per viure, i això seria el principi de la fi.