dimecres, 25 de juny del 2008

Vacances? Si, però quin stress

Quin títol més rar, però no sabia que posar-hi, he fet una setmana de vacances i encara no m'he refet, quin stress, gairebé no he parat, he gaudit del mar com poques vegades, he anat quatre dies a fer submarinisme, tres a fer pesca i un a bussejar amb en Marc, de la pesca no em puc queixar, he fet una molt bona reserva de pops de gran mida que aniran d'allò més be pels àpats d'estiu; hi he anat la l'hora dels senyors, al matí però no aviat, o a la tarda però no tard. El dijous vam anar amb en Marc a Colera a fer immersió, que bonics que són els fons de la platja de Colera, sembla mentida que a tan poca profunditat el fons sigui tan maco, al principi pot ser no massa, però a partir de mitja platja, illes de posidònia, sorra clara, molts cargols, un pop molt gran ben amagat, una sípia força maca, tot això dins els límits de les boies, això és a menys de 6m de profunditat; l'anècdota de la jornada va ser la demostració d'habilitat d'en Marc i el control de la flotabilitat d'un servidor, a veure, m'explico, en Marc probava una nova botella d'aire de més capacitat, i resulta que al ser més gran, l'aixeta li feia nosa, sol·lució, es treu el jacket per baixar-la una miqueta i així poder anar més còmode, però, a la poca profunditat a la que estàvem i al portar un tratge sec, en marc semblava un flotador, jo l'aguantava a baix com podia i cada cop que en Marc inspirava, jo deixava anar tot el meu aire i així ens compensàvem, al final i amb molta habilitat va col·locar la botella correctament i vam seguir bussejant.
A més de tot això, amb una calor horrorosa, en Joan, en Josep i jo vam anar a jugar a bàsquet, quan era jove ho feia força, però l'edat i els quilos em van jugar una mala passada, que hi farem, ja ho vaig passar bé, però quin cansament.
Però si tot això no fos prou, el més dur va ser treure part de la runa que vaig passar a darrera quan vaig arreglar la terrassa de davant (de fet encara no estic ni d'acabar d'arreglar la terrassa ni de treure la runa).
El dissabte a la tarda ja va anar tot millor, quan la Lídia va tornar de la platja, vam agafar els trastets i ens en vam anar al camping Bassegoda Park d'Albanyà, allà ens vam trobar amb els anfitrions la Laura, en Jordi i els nens (en Jordi i en Xavi), en Marc i la Gina i els veïns de caravana la Marina, en David i l'Arnau. Pica-pica, carn a la brasa, cervesa i cubates, de fet, com que vam arribar tard no vam poder gaudir de la piscina, per tant vam haver de fer altres activitats, com jugar amb la mainada a la zona de jocs per nens (on li vaig donar un cop al cap d'en Xavi, ho sento) preparar una mica el sopar on el xef Jordi feia que la carn a la barbq sortís d'allò més bona.

El dilluns vaig treballar, però a la nit hi havia revetlla al meu barri, en aquesta ocasió, la colla vam decidir fer-ho aquí, a Castelló, bon ambient, tranquil i a prop de casa (més a prop d'uns que d'altres, és clar); la festa no era cap bestiesa, però va estar bé, a l'aire lliure, molta mainada, força menjar i veure, va estar be, ja no tenim aquella edat que fa que aguantis fins les tantes i encara més, ara ens ho agafem tot amb més relax.

Com que era l'aniversari de ma germana, van sortir a celebrar-ho amb el seu marit i la Lídia i jo vam fer de cangurs dels nens, es
van portar molt bé, i el millor de tot, s'ho van passar pipa, jugant, corrent, tirant-se aigua, fent amics, tota una experiència, van aguantar be fins la 1 de la matinada, en aquell moment la Lídia se'ls va emportar cap a casa i jo em vaig quedar amb la colla per acabar de xerrar i recollir-ho tot. A veure si la propera vegada m'enrecordo d'agafar la càmera de fer fotos i en puc penjar alguna més, la qualitat del telèfon no és la millor, però que hi farem.

dilluns, 9 de juny del 2008

Sorpresa, sorpresa

No sé si és el títol més escaient, però aquest cap de setmana ha sigut força interessant, tot comença el passat 24 d'abril al vespre quan rebo un missatge de la Lurdes (P) on diu que reservem el cap de setmana del 7 - 8 de juny per fer festa grossa, en Joan (T), el seu marit acaba de fer 30 anys i això s'ha de celebrar, però és TOP SECRET!!! Quin mèrit, ha organitzat una sortida per tota la colla a una casa de colònies a Vilopriu, però s'ha d'anar amb molt de compte doncs en Joan no s'espera res. Van passant els dies, l'Eva ho va coordinant tot, fins arribar al dissabte. Al matí vaig al poble i em trobo pel carrer de cares en Joan (T), la Lurdes (P) i la petita Cèlia, se'm fa un nus a l'estómac, glubs!! En Joan em pregunta que faig el cap de setmana i el primer que se m'acudeix és dir-li que la Lídia i jo anem a Albanyà, al camping a veure la meva germana, i que el diumenge me'l passaré davant la tele doncs hi ha Fórmula 1, Moto GP i Roland Garros; em contesta que ell anirà a veure un partit de futbol del seu nebot, en Pol i quedem que ja ens veurem, uf, sembla que s'ho ha cregut. Arriba la tarda i quedem a casa de l'Eva i en Valentí (i la Sara) i allà ens trobem amb en Jaume (que porta el llitet de la Cèlia, roba per en Joan, etc.), la Lurdes (S), en Joan (P), l'Anna i la Lali. Ja està tot apunt, doncs som-hi, cap a Vilopriu; Trobem el restaurant i casa de colònies "El Ginebró" relativament be (excepte un petit lapsus) i allà ens trobem la Carme i l'Arnau, en Josep no ha pogut venir per feina i la Leti, en Lluís i en Guillem, però en Lluís ha de marxar doncs té compromisos ineludibles (un comiat de solter), però ja tornarà diumenge per dinar; ara ja només queda esperar. Sona el mòbil de l'Eva, és la Cati, la germana d'en Joan, que vénen en un altre cotxe amb en Josep, la Xènia i en Pol, ja estan arribant, en Joan no sospita res, es pensa que s'han perdut una mica, però com que en Pol porta el xandall, doncs de moment tot va perfecte. Arriben i ens troben a tots a l'aparcament de la casa de colònies, Sorpresa, quin GOL que li hem clavat, en Joan (T) està astorat, no s'esperava absolutament res, i ara està preocupat per la roba, però tot controlat, té de tot per poder canviar-se. Ens donen les habitacions, ens distribuïm i anem a explorar una mica les instal·lacions; el primer que ens trobem és una colla de burros catalans molt dòcils, hi ha una piscina força maca, diversos jocs infantils, taula de ping - pong, camp de futbol de dimensions diferents igual que la "pista" de bàsquet. Mentrestant ja han arribat també en Víctor i la Judit (la feina és la feina i han vingut quan han pogut) i els nois hem començat a fer "l'indio" a les cistelles de bàsquet amb la Xènia i en Pol. S'acosta l'hora de sopar i toca anar cap al menjador, sopem a l'hora dels europeus (2/4 de 9, massa aviat per mi) i després sobre taula, amb jocs i cerveseta i wisket i vodka i beefeter, ... que hi farem, tampoc hem de conduir, jejeje. Anem a dormir que el diumenge ja està aquí; Al matí esmorzem, les noies van a fins al poble que està a 1 km i nosaltres ens quedem jugant a futbol i bàsquet; al cap de poc ja tornen, Vilopriu és molt petit, és força maco, però no hi ha ni un trist bar per fer un cafè, nosaltres també pleguem i alguns anem a la piscina, l'aigua està fresqueta, però s'hi està força be; mentrestant ha arribat en Geli que havia anat a veure ballar a l'Esther, els pares de la Lurdes (els sogres d'en Joan) i els pares d'en Joan, al cap de poc arriba el Lluís també, amb cara de son i amb poca veu, sembla que la nit ha estat dura, però és que ja tenim una edat. Dinem i a l'hora dels regals "Nova sorpresa" hi ha regals per l'Eva, dimarts és el seu aniversari, i ella no sabia que també tenia regals. Mengem els pastissos, fem sobre taula i anem cremant els darrers cartutxs, estem força cansats, jo almenys; ha sigut una experiència gratificant, la mainada s'han portat molt be i en termes generals crec que tot ha sortir com s'esperava, no m'importaria gens repetir. Les instal·lacions de la casa de colònies "el Ginebró" m'han agradat força, tot estava molt net i el personal molt agradable. Ha sigut un cap de setmana diferent, sortint de la monotonia, llàstima d'aquells que no han pogut venir sigui pel motiu que sigui, a veure si en una altra ocasió podem ser-hi tots.