dijous, 29 de novembre del 2007

I ara Scuba

Com sempre he anat dient, la meva gran passió és el mar, des de petit he tingut la sort d'estar sempre molt vinculat al mar, a casa teníem una barqueta i aprofitàvem sempre que feia bo per sortir a passejar, o a pescar, o senzillament navegar, també tinc la gran sort de que a casa, tot i viure molt a prop del mar, des de que jo recordi, hem tingut una segona residència a escassos metres de la platja. Ja de petit petit, recordo que amb una mica de fil i un ham em podia passar la tarda al Port de Llançà pescant peixets que després em menjava fregidets, amb quatre anys vaig pescar el meu primer pop amb les mans, no recordo si era gaire gran, només recordo que se'm va enganxar al bracet i vaig estar 15 dies amb les marques i que va ser l'àvia Joana (l'àvia dels meus cosins) qui m'el va treure; amb 6 o 7 anyets entrava a la platja amb una fitora i al cap de 15 minuts ja sortia amb 1 ó 2 pops, em coneixien com el nen dels pops, quan vaig tenir l'edat necessària vaig tenir el meu primer fusell, amb aquell estri pescava més peixets i menys pops, però seguia estant a l'aigua; ens reuníem 4 ó 5 nois d'entre 12 i 15 anys i anàvem caminant fins a la punta de Cap Ras (des de Llançà, una horeta de camí) carregats amb fusells, canyes i el que calgués, i ens hi passàvem gairebé totes les tardes d'estiu; a mida que vaig anar creixent, la meva passió anava augmentant, principalment la pesca submarina, però també feia sortides només per mirar el que hi havia, em vaig comprar el meu primer neopré i l'equip bàsic, vaig començar a baixar a més profunditat, a estar més estona a sota aigua, a adquirir més experiència en un mitjà que no és el meu, i ara només em queda una cosa per fer relacionada amb el món submarí, i és gaudir del fons sense presses, no mirant sino observant l'entorn, completant el que més m'agrada, el mar.

De sempre he pensat que no té perquè ser incompatible la pesca amb l'Scuba, al contrari, ens hem de respectar, som dos maneres d'entedre el que més ens agrada, no perquè pesquem no ens estimem el mar, al contrari, pescar es la fi d'un procés que requereix un esforç enorme, i que moltes vegades no dóna fruit, bussejant, es poden veure infinitat d'éssers que a pulmó és impossible; per això, a partir d'ahir amb el meu instructor Marc (Castell)(www.budasdive.blogspot.com, www.meupaispetit.blogspot.com, www.pecioscostabrava.blogspot.com) vam començar a fer el curs per obrenir la 1a estrella; en un principi sembla bastant senzill, de totes maneres, hi ha molta cosa que per la meva experiència a l'aigua em resulta més fàcil assimilar, però ja veurem, de moment només hem començat.

Sabia que tard o d'hora donaria aquest pas, i el fet que en Marc sigui instructor m'ha acabat de decidir, ara ben aviat podré sortir amb en Marc, la Gina, en Patrick i la Teta, només em faltarà que s'acabi de decidir la Lídia, però aquest any entre feina, carrera i anglès no té temps, a veure si l'any que ve, ...

Ja seguiré explicant que tal em va aquest nou projecte que he començat.

dilluns, 26 de novembre del 2007

Cap de setmana ocupat

Aquest dissabte vam cel·lebrar l'aniversari del nebot de la Lídia, en Joel, que fa 2 anyets, ho vam fer al local de l'escola de Vilamalla, el nen s'ho va passar pipa que és del que es tracta, el menjar va estar bé, com a mi m'agrada, amb força carn a la brasa i per postres el pastís que es veu a la imatge.


Després, a la tarda-vespre van venir a casa la meva germana amb el meu cunyat i els meus nebots, la idea era fer un berenar - sopar, però els grans si que ho vam fer, però els petits tenien més interés en jugar que no pas en menjar; esgotat, aquesta és la paraula que descriu el meu estat després d'haver passat el dia amb tanta mainada, però és un esgotament sa, els nens estan contents i els adults també.


El diumenge va tocar anar a Capmany a fer una cargolada, en aquest cas érem pràcticament tota la colla, 19 en total, cadascú va preparar un primer plat o postres i de segon cargols, són ocasions per ajuntar-nos tots i explicar les nostres batalletes, ara ens hem citat per passar el cap d'any a casa meva, segur que ens ho passarem bé, com cada any. Vam quedar ben tips i després de fer el sorteig secret per jugar a l'amic invisible que es conclourà el proper cap d'any, els nois vam anar a jugar a dards, de fet va ser un "mano a mano" entre el Güibas i en Lluís, on va guanyar el primer, per variar, i on un servidor no va tocar gairebé cap vegada el número que apuntava, i en concloure les partidetes vam fer unes pregàries al déu de la pluja a base de Play Station Singstar, de fet ens ho passem pipa fent el ridícul, a la nostra edat i bramant (la manera més suau de dir el que fem), i així acabem de passar la vetllada, aquí us deixo una perla per anar-vos fent una idea.

dilluns, 19 de novembre del 2007

Setmana de pesca, circ i bateig

La Setmana passada vaig estar de vacances; fèia molts dies que no anava a fer pesca submarina, una de les meves passions, i després d'estar tot el dilluns fent d'electricista a casa i pendent del temps que s'apropava vaig decidir anar a Cadaqués a veure si trobava peix, la veritat és que hi vaig anar molt decicit i no vaig calcular massa bé un petit detall; arribo a lloc, em vesteixo per l'ocasió, em vaig posar el neoprè d'hivern (vaig passar una mica de calor) i vaig calcular el pes de ploms que havia de portar, si amb el neoprè de 3mm porto 4 o 5 Kg, amb el de 5mm en porto 6 Kg, doncs vaig pensar que amb 9 Kg en faria prou, ... ERROR!!! semblava una boia, cada cop que m'enfonsava tenia la sensació de que hi havia algú a dalt estirant-me perque no pogués baixar, ja feia anys que no practicava física però si no ho recordo malament (i si no em corregiu) vaig experimentar la llei de Boyle-Mariot en questió de fluids, quin desatre, havia de fer un sobre esforç per aconseguir arribar a fons, amb la conseqüent despesa d'oxigen que feia que un cop arribava a fons, hagués de pujar immediatament amb les reserves d'aire sota mínims, tot i així, i deixant dues molles de bona mida al seu cau doncs m'era impossible disparar, vaig aconseguir capturar un congre d'uns 8 kg, una molla d'un quilet i un rufí de mig quilo. Les fotos no tenen massa qualitat, però el dia tampoc acompanyava. De tornada cap a casa em vaig parar en un mirador de la carretera de Cadaqués, ja baixant cap a la plana i ja em direu que us sembla la vista des d'aquest punt.

Ja el dissabte, la Lídia i jo vam quedar amb la meva germana per portar els nens al circ, no savíem que tal reaccionarien, però estaven molt contents de venir amb el Tete i la Lídia. Els vam recollir a quarts de cinc de la tarda per arribar a l'hora al circ Imaginari, basat en acròbates xinesos, malabaristes txects i pallassos catalans.









Sortint del circ vam anar a fer un berenar-sopar al Lizarran, en Jordi i la Laura ens van convidar, i cap a casa ben calentons a esperar el diumenge a la tarda.
I el diumenge a la tarda, van venir els pares de la Lídia per anar al bateig d'en Xavi, ja tocava, però per culpa d'un cabr´(o) de funcionari apalancat s'ha hagut d'esperar fins ara. L'acte era a les 6 de la tarda a la capella de la Mare de Déu del Port, al Port del Llançà, i la veritat va anar molt bé, sobretot perquè l'homenatjat dormia; a mi em fallava la bateria de la càmera i les fotos van sortir com van sortir.






Acabada la cerimonia inicial el capellà va procedir a realitzar el bateig d'en Xavi tal com cal, com es pot veure a les fotos, el nen estava completament adormit, la cerimònia va transcòrrer normalment amb la peculiaritat que a l'església no hi havia calefacció, s'havia espatllat poc abans i el dia no era precisament càlid, però tant és, l'important era el que s'hi fèia, no el temps que fèia. A que són una cucada els meus nebots?

Sortint de l'església vam anar a can Beri, un magnífic restaurant, on la qualitat està garantida, hi hem anat força vegades i sempre hem sortit ben tips i ben alimentats, allí en Xavi va rebre un munt de joguines i s'ho va passar d'allò més bé, això era el més important, doncs de fet, encara que no en fos massa conscient, era el seu dia. Ja entrada la nit vam tornar cap a casa; a, me n'oblidava, en Marc ja va presentar en societat a la Gina, tot perfecte, jo ja sabia que causaria bona impressió.

















Per cert, la meva família som una mica bloggers, en Jordi (pare) és en Blade (http://www.blade07.blogspot.com/), la Laura (mare) és l'Arale (http://www.elmondelarale.blogspot.com/); la Gemma (Teta - padrina) és l'Akelarre (http://www.akelarredecolors.blogspot.com/); en Marc és el País Petit (http://www.meupaispetit.blogspot.com/); la Gina és la Gina Cocinitas (http://www.lacocinadegina.blogspot.com/); el meu ja el sabeu, i el que avui trenca rècors és el dels nens (http://www.pelsnens.blogspot.com/).
Com podeu veure som un petit clan agermanat amb altre gent amb la mateixa il·lusió per les noves tecnologies, per tots vosaltres, UNA FORTA ABRAÇADA (i molts petons a les noies, jejeje).

dilluns, 5 de novembre del 2007

Cap de setmana a Madrid

La veritat és que no sé per on començar, ha estat un cap de setmana de no parar, i sobretot conduir molt, moltíssim, entre pitus i flautes hem fet 2068 quilòmetres en tres dies, Déu n'hi do.
Intentaré fer una cronologia, però especificant que el viatge era per anar al casament d'en Jorge i l'Almudena.
Divendres, als volts de les 9 del matí, anem a buscar la PDA amb navegador a casa en Jordi, i sortim direcció a Madrid (m'estalviaré detalls sense importància), arribant a Guadalajara decidim anar a fer una volteta per Cuenca, total representa una "volteta" de 300 quilòmetes extra, la veritat és que la ciutat és molt maca, però crec que s'hauria de conservar millor, la deixadesa d'alguns edificis fan que perdi atractiu, vam tenir només temps de veure el centre i les "Casas Colgantes" al capvespre, però vam haver de marxar ràpid sense poder anar a visita la "Ciudad Encantada" que es troba a uns 35 Km. Aquí us deixo un plànol de la part antiga de la ciutat i alguna foto que vam fer.
Sortint de Cuenca, ens vam dirigir cap a Madrid, aquí si que en saben, centenars de quilòmetres a la rodona, autovies de 3 i 4 carrils i ni un trist peatge, i si hi ha algun peatge, també hi ha autovia alternativa, millor per a ells, a veure si els nostres polítics n'aprenen. No sé quantes autovies, rondes i carreteres envolten Madrid, una barbaritat, i circular per allí, tot i portar navegador va ser una mica caòtic, a part del volum immens de trànsit que hi ha, bé, però a volts de les 9 del vespre vam arribar a casa els tiets de la Lídia, on vam sopar i dormir, doncs estàvem cansats i el dissabte es prometia dur. El dissabte ens vam llevar a les 8, vam esmorzar xurros i "porras" i cap a veure a la germana de la meva àvia que viu a Madrid, 15 minuts de rodalies fins Atocha, on vam veure el cercle commemoratiu de l'atemptat, després metro fins a Puerta del sol, on vam passejar un ratet i vam visitar la Puerta del Sol, El Oso y El Madroño, la Plaza Mayor, vam passar per fora del Palacio Real i l'Almudena, Opera i cap al metro altra vegada; més fotos. Agafem el Metro fins arribar a Moncloa i al cap de poc ja érem al pis de la meva tia - àvia, hi havien les meves cosines Ma Asuncion i Susana, vam dinar i corrent altre cop ruta inversa cap a Leganés per arreglar-nos i sortir cap a Pozuelo de Alarcon, que era on tenia lloc el casament, per variar sens va fer tard i per més inri, el satèl·lit no ens trovaba, total que el casament era a les 17:00 i vam arribar a les 17:45, quan tothom ja sortia, però no es va notar gaire, doncs gairebé no ens coneixia ningú, només la Marta, que és la germana d'en Jorge, l'Ernest i la Montse que són els tiets del nuvi i els cosins, en Marc, la Cristina i en David (que venia amb la Mari, la seva xicota) que són de Barcelona i que ens coneixem des de que som molt petits, com han canviat, feia anys que no els veia; vam felicitar als nuvis i als pares del nuvi que són els que coneixo des de sempre, En Fermín i la Loli, un aragonès i una catalana que han fet vida a Madrid, i que estaven molt contents per l'enllaç del fill gran (La Marta ja fa uns anys que es va casar); amb les presses no vaig fer gairebé cap foto (amb "lo" macos que anàvem), només una als nuvis que a jurar per la cara d'en Jorge semblava que s'ho estava repensant, ja sé que la qualitat no és massa bona, però era a les fosques amb el mòbil. El sopar va ser a un Asador Marítimo amb un nom molt extrany a l'autovia de Corunya sortida 12, va anar bé, és diferent de com hi estem acostumats aquí, però el llamàntol estava deliciós; despés, quan va començar el ball, vam fer la darrera copa (coca-cola), no m'atrevia amb res més fort por si acaso, ens vam acomiadar de tothom, desitjant-nos veure'ns aviat, i vam enfilar cap a Leganés una altra vegada, doncs ja eren la 1 de la matinada i calia llevar-se d'hora per tornar cap a casa, doncs el dilluns toca treballar. I així ho fem, altre cop la M-40 que em tenia fregit i cap a dormir. El diumenge al matí, després d'esmorzar i acomiadar-nos de la família de la Lídia, a la qual els estem molt agraïts per l'allotjament i el tracte que ens van donar, i d'acomiadar-nos també de la Cristina, la cosina de la Lídia d'en Ruben el seu marit i el petit Alejandro que encara no té 2 mesos, va pujar al cotxe i vam decidir tornar; tornar? això és un dir, com que Segovia està relativament aprop, uns 80 Km, quan en portes més de 1000, ja no ve d'aquí, doncs hi vam anar, és molt maco, però tampoc teníem gaire temps, una visita a l'aqüeducte i la catedral i tornada, aquí deixo un altre plànol i més fotos.


Sortint de Segovia vam haver de tornar direcció Madrid amb una petita sorpresa, retencions a la M-40, tornada de pont, i això que tot just eren la 1 del migdia; paciència i ja pensant amb les retencions de Martorell, així que cap a Saragossa, Lleida i buscar l'eix transversal, que ens pensàvem que arribava a Leida, però no, després de preguntar el vam trobar prop de Cervera, a partir d'allà, a una velocitat prudent com en tot el camí direcció Girona i cap a casa. Vam arribar a casa a les 11 de la nit, molt cansats de tantes hores al cotxe, però en una visita llampec vam visitar Cuenca, el centre de Madrid i Segovia, no està mal per ser només tres dies. El cotxe es va portar de fàbula, anant a velocitats quasi legals, el promig per autopista va ser de 104,3 km/h, però el global va ser de 89,8 km/h, el consum per autopista era de 5,9 l/100km, i el global va ser de 6,1, no està malament, però són massa quilòmetres per només 3 dies.