Coneixeu el moviment "SLOW"?

A la vida diària, com més avantatges tenim, menys temps disposem per gaudir, aquest fet em rondava pel cap, havia sentit parlar d'alguns corrents socials lligats amb aquest tema, però no n'havia fet massa cas; parlant amb en Marc va treure el tema d'aquesta corrent anomenada "Slow", i vaig decidir investigar una miqueta a través de wikipedia i Flylosophy per veure de que tractava exactament, doncs el terme "slow" significa lent, poc a poc o alguna altre sinònim i volia veure en que s'aplicava. El concepte "slow" va sorgir per oposar-se primerament als comerços de mejars ràpids (Fast food) i s'anomenà Slow food, però s'ha anat aplicant a altres aspectes de la vida quotidiana; el concepte principal és el de gaudir del temps, no fer-ho tot de seguida, sino saber el que s'està fent, treballar per viure i no pas viure per treballar, en fi, dedicar-se a un mateix el temps necessari per poder fer les coses de la manera més correcta possible, sense presses, ... Això jo ho veig una mica utòpic, seria fantàstic poder dedicar tot el temps a fer-ho tot lentament, conscient del que es fa, però al mòn on vivim això és difícil; difícil pot ser si, sobretot dins l'horari laboral, però i el nostre temps lliure? no us heu plantejar mai agafar el vostre temps i invertir-lo en fer una sola cosa, però a consciència, dedicant-li tot el temps que requereixi, gaudir plenament del que s'està fent en aquell moment. En la vessant del temps de lleure, en les activitats que jo realitzo sempre he intentat que això fos així, però no sempre és possible, sobretot si depens de tercers per poder fer-ho; per posar un exemple, els lectors del meu blog sabeu que tinc una autèntica passió pel mar, i que practico les disciplines esportives més implicades en el medi aquàtic; doncs bé, aquí jo hi practico el que jo anomeno "Slowsea" o mar lent, que és la manera com jo em sento còmode en aquest espai, si vaig en apnea, el temps que tinc d'immersió és relativament curt, però relativament només, doncs aquells segons els passo amb una pausa, inclòs el meu cor batega més lentament, escolto els sorolls, miro els detalls, cada alanada és una nova experiència. Quan faig busseig amb escafandra autònoma, faig el mateix, poc a poc, relaxat, observant, sense presses, gaudint del que significa ser una petita criatura dins d'un mòn enorme, desconegut, fantàstic; però això tan idílic que estic explicant no sempre és possible, sobretot quan hi ha interessos econòmics per mig, quan vas a un centre i et tracten com xais, un ramat a toc de pito que fan que no estiguis plenament gaudint de la situació, però es clar, això és una disciplina que mou molts interessos; per altra banda, es pot trobar un club com el que vaig explicar en el post anterior, el club rosa de mar, on la prioritat és fer que qui els acompanyi s'ho passi be, vulgui repetir, anant sense presses, sense crits, tractant a la gent amablement, ells si que apliquen la teminologia "slow" al que fan, perquè recordeu que en aquesta vida hi estem de passada i els bons records seran els que ens acompanyaran durant aquesta, per tant, en el temps lliure de cadascú, que faci el que es vulgui, però "slow", "slow".

Vols fer submarinisme de veritat?

Si, això mateix, submarinisme de veritat; amb això no vull dir que no es pugui fer a altres llocs, però la opció que ara us presentaré, és per mi, una de les millors opcions que podem trobar a la Costa Brava. Em refereixo a la Costa Brava perquè de tot Catalunya és la zona més "verge" si és que queda alguna cosa "verge" en el nostre litoral. La seu principal es troba a la bonica vila de Sant Feliu de Llobregat, ciutat de les roses, per això han anomenat al club "Rosa de Mar", però les immersions es fan on la costa és més bonica i el fons marí més variat; principalment les sortides seran a Palamós, però s'està mirant de trobar altres destinacions properes però no per això menys atractives, al contrari, ben diferents i amb moltíssimes possibilitats. Les sortides es preparen amb detall, quines zones, quina fondària, quin tipus de terreny trobarem, les espècies que hi veurem, no es deixa res a l'atzar. Tenim la sort de que els fons marins de l'Empordà són molt variats, podem trobar grans praderies de posidònies, turons submarins, delerictes (vaixells enfonsats), coves, canons, les mal conegudes escolleres, túnels, ...; i de fauna, que us puc dir de la fauna d'aquesta costa, aquí hi podem trobar tot tipus de peixos, nudibranquis, coralls, gorgònies, cucs espectaculars com els espirògrafs, crustacis, mol·luscs, cefalòpodes, .... Segur que m'oblido d'alguna cosa, però el que és segur és el tracte amable i professional que us donaran al club Rosa de Mar no us deixarà indiferents.

De fet fins aquí he explicat el que hi trobaràs si ja ets submarinista, però si no ho ets? Doncs si no ho ets estàs anant també al lloc indicat, a més de planejar sortides, al club Rosa de Mar hi torbareu grans instructors que us iniciaran en aquest meravellós món amb el tradicional bateig, o us formaran sigui quin sigui el vostre nivell per aconseguir gaudir cada cop més d'aquest entorn que tant ens apassiona.

El fet de que aquest club l'hagin creat entre d'altres en Marc (veure també aquí i aquí) i la Gina fa que això sigui una garantia d'èxit on us trobareu com a casa, només dir-vos que el meu primer títol me l'he tret amb el Marc de monitor.

A veure si us animeu, per qualsevol consulta visiteu el seu blog on hi torbareu les activitats previstes http://www.clubrosademar.blogspot.com/ o enviar-los un mail a clubrosademar@gmail.com .

Buuuuuuffffffff!!!!!!!!

No se m'ha acudit cap altre títol per posar en aquesta entrada, no se com descriure en poques paraules el que publicaré, és com un examen de quan anava a l'escola, però més modern, en lloc d'un comentari de text, serà un comentari de video, però buf!, no sé per on començar; la veritat és que fa molts dies que em ronda pel cap la manera de fer un post sobre això però no m'atrevia, no veia la manera de fer una entrada curosa, polida i seriosa. Tot això em turmentava, doncs crec que si bé en Josito em malairà els ossos per haver penjat això, amb el bon gust que té ell per la música, aquesta obra d'art mereixia com a mínim una referència, i, per no fer d'una "cosa" maca, natural i artística una "cosa" lletja, bruta i sincera, pensant, pensant, he trobat la manera d'exposar el tema dissimulant els més baixos instints que poden arribar a aflorar; EL COMENTARI DE VIDEO; comencem:
Que hi trobem en aquest video-clip, doncs pel sentit de l'oide es tracta d'una música enganxosa, molt repetitiva, que pot agradar o no agradar, basada en un principi amb instruments tradicionals com trompetes i timbals, però modificada electrònicament; També hi trobem lletra, si, una lletra amb veu femenina que diu això: Vaig deixar la meva feina, el meu "jefe", el meu cotxe i la meva casa, marxo cap una destinació que encara no coneixo, a algun lloc on ningú te deures a casa; i si t'agrada això, segueix-me, aleshores, anem-hi; segueix-me. Anirem al lloc on pertanyem i deixarem els nostres problemes a casa, vina amb mi, podem anar, a un paradís d'amor i alegria, una destinació desconeguda. Ara no sentiré aquells deures pesats, no més; la meva vida és millor ara i finalment gaudeixo; si, tota la gent vol venir aquí, i si és així, vine, uneix-te a nosaltres ara, anem, segueixe, i anem al lloc on pertanyem, i deixem els problemes a casa; vine amb mi, podem anar al paradís de l'amor i l'alegria, a un paradís desconegut. Hem marxat de la ciutat, de la contaminació, de la multitud; l'aire és clar, l'oceà és blau, m'encanta aquest so; estem contents per aquesta destinació que hem trobat; i si t'agrada això, pots seguir-me; anem, segueix-me, anem, al lloc on pertanyem i deixem els problemes a casa, vine amb mi, podem anar-hi, a un paradís d'amor i alegria; una destinació desconeguda.
En aquest text podem descobrir la utopia de trobar un lloc fantàstic, lluny dels maldecaps de la vida quotidiana, un desitg d'escapar.
Pel sentit de la vista podem observar principalment uns contrastos de color força encertats combinant el vert amb el blanc i el negre juntament amb el daurat dels inturments de vent, també podem observar una coreografia força aconseguida amb moviments sincronitzats amb la música (em sembla) i unes ballarines interpretant bé la seva funció. Hi ha algunes imatges una mica discordants que deuen ser per "enlairar" l'espectacle.
Un cop analitzat el video, us deixo l'enllaç per poder jutjar aquesta creació:

La quantitat de tonteries que acabo d'escriure per justificar aquesta fantàstica obra d'art, quines dones, quins moviments, quins ...... desitjos més pecaminosos, si és que hi ha coses que haurien d'estar censurades, jeje, només faltaria, visca l'alegria i aquest Alex Gaudino amb Destination Calabria.