diumenge, 9 de desembre del 2007

Primera classe pràctica a sota aigua

És divendres al matí, hem quedat en Marc (cosí - instructor), la Gina (ja en sap) i jo, que he estat molt a sota aigua però com a màxim quasi tres m, inuts i prou seguits, per realitzar la meva primera immersió, el "bateig" com es diu normalment. El matí es lleva una mica ennuvolat i això fa que la Gina hagi preferit quedar-se a dormir (ella s'ho ha perdut, tururut); en Marc i jo anem a buscar les ampolles ("botelles") i cap a la platja de Canyelles a Roses; el mar estava com una bassa d'oli, surt el sol, i comencem amb el ritual de l'equipament, posant a la pràctica el que havia estudiat poc abans; el meu equip bàsic és d'apnea, cosa que significa que el neoprè és molt més engorrós de posar d0ncs s'ha de mullar amb aigua i sabó, però amb una gran ventatja i és que és més càlid i permet més mobilitat, però de totes maneres és un pal posar-se'l (sort que hi tinc pràctica). Ens col·loquem tot l'equip tal si fòssim astronautes i cap a l'aigua. Aquesta caleta és bàsicament de sorra, amb una de les praderies de posidònia més important de la Costa Brava; anem nedant fins arribar a una zona d'uns tres metres de profunditat i l'instructor diu de submergir-nos; abans comprobo que no resulta cap trauma per mi respirar artificialment, i un cop vist això, cap avall; jajaja, que t'ho creus; tal i com em va passar el darrer cop que vaig anar a pescar, no duia prou plom, i tot i el pes de l'ampolla no era prou per enfonsar-me; en Marc en passa una peça de dos quilos que afegits als nou que ja portava al cinturó haurien de ser suficients, però tampoc, el jacket estava completament buit d'aire i jo com una boia; sol·lució apropar-nos a una zona de roques per trobar pedres per guanyar pes; una, dues, tres, quatre, fins a cinc rocs vam necessitar per aconseguir que en Quim anés cap a fons, però un cop aconsequida una flotabilitat negativa vam començar a avençar per sota l'aigua. En el trajecte ja vam veure un petit llenguado i tot seguit una sèpia de bona mida, ja més endavant, i quan encara no teníem gaire profunditat vam veure un popet, i és que el meu instint depredador em fa veure animals per tot arreu, arribem a un clap de sorra enmig de la posidònia, a uns quatre metres de profunditat i comencem a fer les pràctiques; per mi el problema més gran que vaig tenir i que suposo que encara tindré algunes sortides més, és trobar la flotabilitat neutre. Seguim nedant bussejant i al mig de les algues, veig un pilot de sorra, això m'indica que hi ha algun ésser viu, però no aconsegueixo veure'l, miro cap en Marc i em fa senyals d'alguna cosa gran, m'ho miro bé i veig que és una tremolosa enorme, de cinc o sis quilos, millor no tocar-la doncs enrampa molt. Seguim i al mig de la sorra veiem una mena d'espirògraf, que no s'amaga el tot, cargols, ermitanys, un altre pop amagat, i fauna vària; quan en Marc veu que hem gastat unes cinquanta o seixanta atmòsferes decidim tornar; vam fer més pràctiques pel camí i sortida com si hi hagués mala mar, les sensacions van ser extraordinàries i em sembla que per ser la primera vegada va estar prou bé; no vam anar a gaire profunditat, vuit metres màxim per quaranta minuts de busseig, però va estar molt bé. Segur que em descuido alguna cosa, però van ser moltes sensacions amb poca estona, a veure la propera sortida com va. Aquí us deixo les fotos de la sortida de l'aigua i dels ploms i les pedres que vaig haver d'utilitzar per poder bussejar.

9 comentaris:

Tecnologia Jordi ha dit...

pregunta: on vas posar totes aquestes pedres? com les vas lligar al cos?? quina ràbia no portar el fusell, no?

Doncs en Quim, és Clar!! ha dit...

les pedres les vaig posar a les butxaques del jacket, però no necessitava el fusell, és una altra filosofia, tinc molt clar que si porto ampolles no portaria fusell, ni m'ho plantejo, cada cosa al seu moment i respectant la llei i l'ètica

Arale Norimaki ha dit...

guai, que xulo!!! però quina fret al sortit de l'aigua....

gina ha dit...

Tururu, jajaja!

Que bé que vaig dormir...la veritat és que m'ho vaig perdre no? Quina ràbia!

Ja m'han dit que tu "como pez en el agua", aviat a fer sortidetes amb nosaltres. Vindràs el 22 de desembre a la baixada del nostre primer BUDA?

Per cert, no vaig fer inmmersió divendres però si diumenge al matí. Anavem passejant en marc i jo i com ens va semblar que feia un bon dia per fer inmersió, vem anar a buscar les ampolles i cap a l'aigua falta gent. Em va tocar fer la pràctica de les ulleres...ufff quin fart d'empassar aigua! ;)

Fins aviat!
Un petonet

Doncs en Quim, és Clar!! ha dit...

Hola Gina, si l'instructor m'ho permet pot ser si que vindré a col·locar el Buda.

El B-TEAM ha dit...

L'espirograf de fet era un "cerianthus"

http://www.thepetstop.com/adminpics/22216.jpg

ojalà tots els alumnes que tingui siguin així com tu, i que ens ho passem tant bé!

Ens veiem a l'aigua!

Marc (Hannibal Smith)

pirula ha dit...

Saps que el que més m'agradat de la teva historia de pescador, era com agafaves pops quan eres petit?

Marta ha dit...

Pero que buena pinta tiene tu primera inmersión, tienes que sacar fotos debajo del mar, y enseñarnos algunos de los bichos que ves. Tiene que ser alucinante verlos pululando por el fondo. Que envidia me das!!!

Doncs en Quim, és Clar!! ha dit...

Marta, por su puesto que voy a hacer fotos, pero primero debo tener una cámara que me permita hacer fotos bajo agua, y las que aguantan suficiente presión són muy caras, así que de momento tendré que hacer las fotos fuera, o ir con alguien que tenga cámara, espero prontito tener una cámara buena, pero supongo que será a mediados del año que viene