I ara Scuba

Com sempre he anat dient, la meva gran passió és el mar, des de petit he tingut la sort d'estar sempre molt vinculat al mar, a casa teníem una barqueta i aprofitàvem sempre que feia bo per sortir a passejar, o a pescar, o senzillament navegar, també tinc la gran sort de que a casa, tot i viure molt a prop del mar, des de que jo recordi, hem tingut una segona residència a escassos metres de la platja. Ja de petit petit, recordo que amb una mica de fil i un ham em podia passar la tarda al Port de Llançà pescant peixets que després em menjava fregidets, amb quatre anys vaig pescar el meu primer pop amb les mans, no recordo si era gaire gran, només recordo que se'm va enganxar al bracet i vaig estar 15 dies amb les marques i que va ser l'àvia Joana (l'àvia dels meus cosins) qui m'el va treure; amb 6 o 7 anyets entrava a la platja amb una fitora i al cap de 15 minuts ja sortia amb 1 ó 2 pops, em coneixien com el nen dels pops, quan vaig tenir l'edat necessària vaig tenir el meu primer fusell, amb aquell estri pescava més peixets i menys pops, però seguia estant a l'aigua; ens reuníem 4 ó 5 nois d'entre 12 i 15 anys i anàvem caminant fins a la punta de Cap Ras (des de Llançà, una horeta de camí) carregats amb fusells, canyes i el que calgués, i ens hi passàvem gairebé totes les tardes d'estiu; a mida que vaig anar creixent, la meva passió anava augmentant, principalment la pesca submarina, però també feia sortides només per mirar el que hi havia, em vaig comprar el meu primer neopré i l'equip bàsic, vaig començar a baixar a més profunditat, a estar més estona a sota aigua, a adquirir més experiència en un mitjà que no és el meu, i ara només em queda una cosa per fer relacionada amb el món submarí, i és gaudir del fons sense presses, no mirant sino observant l'entorn, completant el que més m'agrada, el mar.

De sempre he pensat que no té perquè ser incompatible la pesca amb l'Scuba, al contrari, ens hem de respectar, som dos maneres d'entedre el que més ens agrada, no perquè pesquem no ens estimem el mar, al contrari, pescar es la fi d'un procés que requereix un esforç enorme, i que moltes vegades no dóna fruit, bussejant, es poden veure infinitat d'éssers que a pulmó és impossible; per això, a partir d'ahir amb el meu instructor Marc (Castell)(www.budasdive.blogspot.com, www.meupaispetit.blogspot.com, www.pecioscostabrava.blogspot.com) vam començar a fer el curs per obrenir la 1a estrella; en un principi sembla bastant senzill, de totes maneres, hi ha molta cosa que per la meva experiència a l'aigua em resulta més fàcil assimilar, però ja veurem, de moment només hem començat.

Sabia que tard o d'hora donaria aquest pas, i el fet que en Marc sigui instructor m'ha acabat de decidir, ara ben aviat podré sortir amb en Marc, la Gina, en Patrick i la Teta, només em faltarà que s'acabi de decidir la Lídia, però aquest any entre feina, carrera i anglès no té temps, a veure si l'any que ve, ...

Ja seguiré explicant que tal em va aquest nou projecte que he començat.