dissabte, 4 d’octubre del 2008

Viatge de Noces II - Chichén Itzá

Dia 3:
I si, arriba la primera escapada cap a la cultura Maya, ni més ni menys qua a l'antiga ciutat de Chichén Itzá, una de les 7 meravelles del món modern, però la destinació més llunyana de les que anàvem a fer; ens havien avisat de la forta calor que fa en aquell indret, i per tant vam agafar roba lleugera, banyador i tovallola; a quarts de vuit del matí ens van venir a recollir amb una van (vehicle de 14 places) on vam acabar anant 8 passatgers, dues parelles britàniques, un parella de Madrid, una de Sevilla i nosaltres, a part d'en Mario (el conductor) i en Gerry García (el guia).
El viatge es fa una mica llarg, 3 hores aproximadament, però en arribar comença el que esperem, primer de tot omplir-nos de repelent contra mosquits, agafar una ampolla d'aigua i seguir en Gerry (guia), només entrar trobem una gran iguana i veiem l'arbre més utilitzat pels "mayas", a pocs metres més endavant ja trobem l'esplanada dels temples (cal recordar que no són piràmides, són temples) i comença l'explicació, anem cap el lloc del joc de la pilota, on el guanyador era decapitat, però no el concepte que tenim nosaltres sobre la mort, és molt diferent i difícil d'explicar, però ben narrat és de ben entedre, sempre i quant no ens tanquem en el nostre pensament, obrint la porta a altres pensaments. És impressionant el so que es produeix picant de mans a l'interior de "l'estadi", quina acústica més bona; seguidament seguim fent la ruta i les explicacions d'en Gerry cada cop es fan més interessants, almenys per a mi que m'agrada molt la història antiga, la passió d'aquella gent per l'astronomia i la fertilitat, per donar vida, tot i que des dels nostres ulls sembla més aviat que la treien, eren sacrificis o operacions? Cal recordar que els maies creien en la vida després de la vida, i el seu sacrifici era només un pas per reunir-se amb Kukulcan (déu principal que significa serp emplomada). Tenien la fixació en aconseguir l'equilibri i tenien la creu com a símbol, però no la creu com la coneixem, sino com a punt mig, p.e. nord-sud-est-oest, ... En un d'aquests punts mitjos ben triat pel nostre guia, i que cap altra guia sabia trobar, tot i que volien copiar-lo tots s'equivocaben en algun moviment o punt estratègic, en Gerry picant de mans, ara cap al nord, ara cap al sud ara cap a l'est ara cap a l'oest aconseguia unes resonàncies impressionants; acabada les explicacions, vam tenir temps per anar a mirar paradetes d'artesania i el "cenote" (pou sagrat), on les donzelles farcides d'or eren empeses (previament sedades o drogades) i on morien ofegades per algun dels molts rituals de fertilitat que tenien; a data d'avui encara hi ha gairebé totes les restes i les joies al fons del cenote, però està molt ben vigilat i allà s'ha de quedar. Seguidament vam anar a visitar el primer observatori astronòmic que es coneix, situat a pop del temple de Kukulcan i vam haver d'anar sortint doncs se'ns acabava el temps i encara quedava alguna cosa més per fer, però si per mi hagués sigut m'hi hagués quedat tres o quatre hores més, doncs amb les tres hores que hi vam estar no e vaig tenir prou per satisfer la meva curiositat.
Seguidament vam anar fins a un "cenote" proper per poder fer un banyet en un d'aquests pous, on l'aigua estava molt calenta, com a tot el carib, i des d'on es podia saltar i fer una mica l'indi com veureu en aquestes imatges.
Ja per acabar i després d'un dinar típic, havíe de visitar la ciutat de Valladolid, on tenen la catedral més antiga d'Amèrica, però una fortíssima tempesta ens va impedir baixar del vehicle i vam haver de tornar cap a l'hotel on teníem per sopar un deliciós àpat de peix i marisc.


Aquí us deixo un resum en video de la jornada, disculpeu la meva mala pata fent anar la càmera, però és de l'Arale i era la primera vegada que a feia servir, i el zoom no és massa bo, per cert, els primers animalons són habitants de l'hotel.




7 comentaris:

gina ha dit...

Jo em sembla que no em banyaria en el Cenote sabent que hi ha tot això que dius!

Quin viatge parelleta!

Doncs en Quim, és Clar!! ha dit...

No pateixis, només era el cenote sagrat de Chichén Itzá, hi ha més de 10000 cenotes al Yucatan on només hi ha aigua, roques i peixos

pirula ha dit...

I com surts de dins del zenote, perque sembla un pou!!! La cultura azteca era molt dura i fascinant, i jo crec que aquesta falta de valoracio per la vida humana, encara es pot notar en el mexicans (la quantitat de assassinats es molt heavy)

pirula ha dit...

I com surts de dins del zenote, perque sembla un pou!!! La cultura azteca era molt dura i fascinant, i jo crec que aquesta falta de valoracio per la vida humana, encara es pot notar en el mexicans (la quantitat de assassinats es molt heavy)

pirula ha dit...

I com surts de dins del zenote, perque sembla un pou!!! La cultura azteca era molt dura i fascinant, i jo crec que aquesta falta de valoracio per la vida humana, encara es pot notar en el mexicans (la quantitat de assassinats es molt heavy)

Doncs en Quim, és Clar!! ha dit...

Els mayas eren pacífics, els Toltecas eren guerrers i van introduir els sacrificis humans, però la mort no ra tal com la coneixem, era un privilegi d'uns pocs escollits per trobar-se amb Kukulcan, el seu déu.

Arale Norimaki ha dit...

oh! quins records! quina nostàlgia! que bonic... és una pena que ja no es pugui escalar chichen itzà... la vista des d'allà dalt és al.lucinant, ets sents Déu, la vista és fantàstica... però les fotos surten plenes de gent... no deixant pujar, però és millor, no es deteriora la piràmide, i les fotos surten més netes...
jo quan hi vaig anar, però, no em vaig banyar a cap cenote, no varem tenir tempa... i això que m'hauria agradat! que guai ha de ser...
va! ara toca "viatge de noces III part"
ptons