Setmana de pesca, circ i bateig

La Setmana passada vaig estar de vacances; fèia molts dies que no anava a fer pesca submarina, una de les meves passions, i després d'estar tot el dilluns fent d'electricista a casa i pendent del temps que s'apropava vaig decidir anar a Cadaqués a veure si trobava peix, la veritat és que hi vaig anar molt decicit i no vaig calcular massa bé un petit detall; arribo a lloc, em vesteixo per l'ocasió, em vaig posar el neoprè d'hivern (vaig passar una mica de calor) i vaig calcular el pes de ploms que havia de portar, si amb el neoprè de 3mm porto 4 o 5 Kg, amb el de 5mm en porto 6 Kg, doncs vaig pensar que amb 9 Kg en faria prou, ... ERROR!!! semblava una boia, cada cop que m'enfonsava tenia la sensació de que hi havia algú a dalt estirant-me perque no pogués baixar, ja feia anys que no practicava física però si no ho recordo malament (i si no em corregiu) vaig experimentar la llei de Boyle-Mariot en questió de fluids, quin desatre, havia de fer un sobre esforç per aconseguir arribar a fons, amb la conseqüent despesa d'oxigen que feia que un cop arribava a fons, hagués de pujar immediatament amb les reserves d'aire sota mínims, tot i així, i deixant dues molles de bona mida al seu cau doncs m'era impossible disparar, vaig aconseguir capturar un congre d'uns 8 kg, una molla d'un quilet i un rufí de mig quilo. Les fotos no tenen massa qualitat, però el dia tampoc acompanyava. De tornada cap a casa em vaig parar en un mirador de la carretera de Cadaqués, ja baixant cap a la plana i ja em direu que us sembla la vista des d'aquest punt.

Ja el dissabte, la Lídia i jo vam quedar amb la meva germana per portar els nens al circ, no savíem que tal reaccionarien, però estaven molt contents de venir amb el Tete i la Lídia. Els vam recollir a quarts de cinc de la tarda per arribar a l'hora al circ Imaginari, basat en acròbates xinesos, malabaristes txects i pallassos catalans.

Sortint del circ vam anar a fer un berenar-sopar al Lizarran, en Jordi i la Laura ens van convidar, i cap a casa ben calentons a esperar el diumenge a la tarda.

I el diumenge a la tarda, van venir els pares de la Lídia per anar al bateig d'en Xavi, ja tocava, però per culpa d'un cabr´(o) de funcionari apalancat s'ha hagut d'esperar fins ara. L'acte era a les 6 de la tarda a la capella de la Mare de Déu del Port, al Port del Llançà, i la veritat va anar molt bé, sobretot perquè l'homenatjat dormia; a mi em fallava la bateria de la càmera i les fotos van sortir com van sortir.

Acabada la cerimonia inicial el capellà va procedir a realitzar el bateig d'en Xavi tal com cal, com es pot veure a les fotos, el nen estava completament adormit, la cerimònia va transcòrrer normalment amb la peculiaritat que a l'església no hi havia calefacció, s'havia espatllat poc abans i el dia no era precisament càlid, però tant és, l'important era el que s'hi fèia, no el temps que fèia. A que són una cucada els meus nebots?

Sortint de l'església vam anar a can Beri, un magnífic restaurant, on la qualitat està garantida, hi hem anat força vegades i sempre hem sortit ben tips i ben alimentats, allí en Xavi va rebre un munt de joguines i s'ho va passar d'allò més bé, això era el més important, doncs de fet, encara que no en fos massa conscient, era el seu dia. Ja entrada la nit vam tornar cap a casa; a, me n'oblidava, en Marc ja va presentar en societat a la Gina, tot perfecte, jo ja sabia que causaria bona impressió.

Per cert, la meva família som una mica bloggers, en Jordi (pare) és en Blade (http://www.blade07.blogspot.com/), la Laura (mare) és l'Arale (http://www.elmondelarale.blogspot.com/); la Gemma (Teta - padrina) és l'Akelarre (http://www.akelarredecolors.blogspot.com/); en Marc és el País Petit (http://www.meupaispetit.blogspot.com/); la Gina és la Gina Cocinitas (http://www.lacocinadegina.blogspot.com/); el meu ja el sabeu, i el que avui trenca rècors és el dels nens (http://www.pelsnens.blogspot.com/).
Com podeu veure som un petit clan agermanat amb altre gent amb la mateixa il·lusió per les noves tecnologies, per tots vosaltres, UNA FORTA ABRAÇADA (i molts petons a les noies, jejeje).

Cap de setmana a Madrid

La veritat és que no sé per on començar, ha estat un cap de setmana de no parar, i sobretot conduir molt, moltíssim, entre pitus i flautes hem fet 2068 quilòmetres en tres dies, Déu n'hi do.

Intentaré fer una cronologia, però especificant que el viatge era per anar al casament d'en Jorge i l'Almudena.

Divendres, als volts de les 9 del matí, anem a buscar la PDA amb navegador a casa en Jordi, i sortim direcció a Madrid (m'estalviaré detalls sense importància), arribant a Guadalajara decidim anar a fer una volteta per Cuenca, total representa una "volteta" de 300 quilòmetes extra, la veritat és que la ciutat és molt maca, però crec que s'hauria de conservar millor, la deixadesa d'alguns edificis fan que perdi atractiu, vam tenir només temps de veure el centre i les "Casas Colgantes" al capvespre, però vam haver de marxar ràpid sense poder anar a visita la "Ciudad Encantada" que es troba a uns 35 Km. Aquí us deixo un plànol de la part antiga de la ciutat i alguna foto que vam fer.

Sortint de Cuenca, ens vam dirigir cap a Madrid, aquí si que en saben, centenars de quilòmetres a la rodona, autovies de 3 i 4 carrils i ni un trist peatge, i si hi ha algun peatge, també hi ha autovia alternativa, millor per a ells, a veure si els nostres polítics n'aprenen. No sé quantes autovies, rondes i carreteres envolten Madrid, una barbaritat, i circular per allí, tot i portar navegador va ser una mica caòtic, a part del volum immens de trànsit que hi ha, bé, però a volts de les 9 del vespre vam arribar a casa els tiets de la Lídia, on vam sopar i dormir, doncs estàvem cansats i el dissabte es prometia dur. El dissabte ens vam llevar a les 8, vam esmorzar xurros i "porras" i cap a veure a la germana de la meva àvia que viu a Madrid, 15 minuts de rodalies fins Atocha, on vam veure el cercle commemoratiu de l'atemptat, després metro fins a Puerta del sol, on vam passejar un ratet i vam visitar la Puerta del Sol, El Oso y El Madroño, la Plaza Mayor, vam passar per fora del Palacio Real i l'Almudena, Opera i cap al metro altra vegada; més fotos. Agafem el Metro fins arribar a Moncloa i al cap de poc ja érem al pis de la meva tia - àvia, hi havien les meves cosines Ma Asuncion i Susana, vam dinar i corrent altre cop ruta inversa cap a Leganés per arreglar-nos i sortir cap a Pozuelo de Alarcon, que era on tenia lloc el casament, per variar sens va fer tard i per més inri, el satèl·lit no ens trovaba, total que el casament era a les 17:00 i vam arribar a les 17:45, quan tothom ja sortia, però no es va notar gaire, doncs gairebé no ens coneixia ningú, només la Marta, que és la germana d'en Jorge, l'Ernest i la Montse que són els tiets del nuvi i els cosins, en Marc, la Cristina i en David (que venia amb la Mari, la seva xicota) que són de Barcelona i que ens coneixem des de que som molt petits, com han canviat, feia anys que no els veia; vam felicitar als nuvis i als pares del nuvi que són els que coneixo des de sempre, En Fermín i la Loli, un aragonès i una catalana que han fet vida a Madrid, i que estaven molt contents per l'enllaç del fill gran (La Marta ja fa uns anys que es va casar); amb les presses no vaig fer gairebé cap foto (amb "lo" macos que anàvem), només una als nuvis que a jurar per la cara d'en Jorge semblava que s'ho estava repensant, ja sé que la qualitat no és massa bona, però era a les fosques amb el mòbil. El sopar va ser a un Asador Marítimo amb un nom molt extrany a l'autovia de Corunya sortida 12, va anar bé, és diferent de com hi estem acostumats aquí, però el llamàntol estava deliciós; despés, quan va començar el ball, vam fer la darrera copa (coca-cola), no m'atrevia amb res més fort por si acaso, ens vam acomiadar de tothom, desitjant-nos veure'ns aviat, i vam enfilar cap a Leganés una altra vegada, doncs ja eren la 1 de la matinada i calia llevar-se d'hora per tornar cap a casa, doncs el dilluns toca treballar. I així ho fem, altre cop la M-40 que em tenia fregit i cap a dormir. El diumenge al matí, després d'esmorzar i acomiadar-nos de la família de la Lídia, a la qual els estem molt agraïts per l'allotjament i el tracte que ens van donar, i d'acomiadar-nos també de la Cristina, la cosina de la Lídia d'en Ruben el seu marit i el petit Alejandro que encara no té 2 mesos, va pujar al cotxe i vam decidir tornar; tornar? això és un dir, com que Segovia està relativament aprop, uns 80 Km, quan en portes més de 1000, ja no ve d'aquí, doncs hi vam anar, és molt maco, però tampoc teníem gaire temps, una visita a l'aqüeducte i la catedral i tornada, aquí deixo un altre plànol i més fotos.

Sortint de Segovia vam haver de tornar direcció Madrid amb una petita sorpresa, retencions a la M-40, tornada de pont, i això que tot just eren la 1 del migdia; paciència i ja pensant amb les retencions de Martorell, així que cap a Saragossa, Lleida i buscar l'eix transversal, que ens pensàvem que arribava a Leida, però no, després de preguntar el vam trobar prop de Cervera, a partir d'allà, a una velocitat prudent com en tot el camí direcció Girona i cap a casa. Vam arribar a casa a les 11 de la nit, molt cansats de tantes hores al cotxe, però en una visita llampec vam visitar Cuenca, el centre de Madrid i Segovia, no està mal per ser només tres dies. El cotxe es va portar de fàbula, anant a velocitats quasi legals, el promig per autopista va ser de 104,3 km/h, però el global va ser de 89,8 km/h, el consum per autopista era de 5,9 l/100km, i el global va ser de 6,1, no està malament, però són massa quilòmetres per només 3 dies.

Sortida amb bicicleta pels aiguamolls

Algunes tardes sortim amb la Lídia a passejar amb bici per les rodalies de Castelló, i en aquesta ocasió, dissabte passat, se'ns hi van unir en Miquel, la Judit i el seu fill en Joan, vam fer una volteta fins arribar al pont de fusta de la Muga a Empuriabrava i allà vam decidir fer una part de la ruta dels aiguamolls, el camí és una mica dolent i el que més preocupava era el petit Joan dins del carro a veure com hi estava, però ell estava la mar de tranquil, amb un crostó de pa i mirant a tot arreu, vam parar als miradors del parc per veure com estava de fauna, i la veritat és que hi havia gran quantitat d'aus, cigonyes, oques, coll-verts, xarxets, cullerots, becadells i d'altres que ara no recordo, però semblaven domesticats, al primer aguait, un sol petit soroll va fer que tots s'enlairessin, en canvi, a l'aguait del cortalet, allà era com si els hi tiressin menjar, un xivarri de mens i grans i els ocells tant tranquils, després de tants animalons i havent berenat en Joan, vam tornar cap a casa per una altra ruta i van berenar els grans, van ser aproximadament uns 12 o 13 quilòmetres, amb caiguda a la "cuneta" inclosa de la Lídia, llàstima de no portar la càmera a punt. Ara estudiarem fer una altra sortideta cap un altre costat, a veure que tal. Us deixo alguna foto i un petit video del que vam veure, em vaig oblidar de fer fotos a les biclicetes, a la propera segur que hi penso (suposo).

Blog Action Day

Avui és 15 d’octubre del 2007, el dia en que molts bloggers d’arreu del món ens unim per escriure un text sobre la nostra visió del MEDI AMBIENT, en el meu cas, en aquest blog, el tema estarà relacionat amb el mar, un indret que m’apassiona i que si els que manen no hi posen remei aviat ens quedarem sense l’origen de la vida, esperem que aquesta jornada faci reflexionar als mandataris i aconseguim allargar la vida una mica més al nostre planeta.
Jo sóc practicant de la pesca submarina, però això no vol dir que no m’estimi el mar, practico una pesca responsable, selectiva i respectuosa, el gran problema no som els que practiquem aquest esport, el problema recau principalment en els grans pesquers d’arrossegament que malmeten el fons marí, i en d’altres mètodes nocius en gran escala, que fan que espècies com la tonyina roja estiguin a punt de desaparèixer.
En quant a la qualitat de l’aigua hi ha molts factors que hi influeixen de manera molt nociva, ja sigui els grans mercants en mal estat o els abocaments més o menys legals ( que no per ser legals a vegades deixen de ser perillosos) que s’hi realitzen. A nivell personal, una manera de col·laborar amb el medi ambient és fent alguna neteja dels fons marins, el darrer cop va ser a la bonica platja de Grifeu, una cala amb l’aigua cristal·lina i tots els serveis necessaris; allí vam treure gran quantitat de llaunes, ampolles, cordes malmeses, espardenyes i moltes més coses, que potser no es van tirar intencionadament, però una badada feu que anés a parar a l’aigua i les corrents s’encarregaren de portar-ho fins allà.Amb aquest escrit no pretenc criticar a ningú, només intentar col·laborar amb la preservació del medi i intentar amb l’ajuda de la resta de bloggers del món a fer reflexionar a aquells que tenen el poder, no per solucionar però si per millorar, que cal fer alguna cosa o ens les futures generacions no tindran natura per viure, i això seria el principi de la fi.

S'acosta el Blog Action Day

Aquí us deixo un video per anar entrant en matèria

Terra de Trobadors 2007 segons les meves vivències

Aquesta és la visió que he tingut jo del XVII Festival Terra de Trobadors de Castelló d'Empúries, segur que m'olidaré de molts dels aspectes allà ocorreguts, el que pugui ho documentaré amb fotos, però no portava sempre la càmera a sobre, no quedava gaire medieval, espero que us agradi el meu relat:

Per començar aquests som nosaltres, el Mestre Arquer Quim i la seva princesa Lídia.És divendres al vespre tots els "convidats" al sopar sortim en comitiva des de la plaça de la Catedral, ara en diuen Basílica, però per tots els castellonins i empordanesos serà la catedral, fins a la pista del Palau dels Comtes, on ens esperen deliciosos aliments i ens acompanya una molesta tramuntana, que tot i que és ben nostra, hauria sigut millor que s'hagués abstingut d'aparèixer. El menú va ser el següent: El principal problema va ser el fort vent i un problema amb els equips d'audio que va fer que les actuacions no fossin tot el vistós que hauria de ser, però va estar bé en general, després un parell de copetes a les moltes tavernes que hi havia repartides i cap a casa.
El dissabte era el dia del Torneig Medieval, un dels punts cabdals de la nostra festa, però aquest any, amb motiu de la mort del Sr. Fernando Arnau, organitzador i Mariscal de camp del torneig, es va suspendre i se li va retre un petit homenatge i a partir d'ara s'anomenarà Memorial Fernando Arnau, nom molt escaient per tal esdeveniment; vam desfilar en processó, el batlle va fer un parlament i cap a casa tothom; a la nit vam sortir a sopar amb la colla al Convent de la Mercè i esperar el diumenge, dia principal on el plat fort és el mercat medieval, on la gent ha de canviar els euros per moneda més adient.




A tota la vila hi ha espectacles i actuacions durant tot el dia, actes que fan que la multitud estigui entretinguda.A quarts de 10 de la nit, els mestres Arquers del comptat vam fer una demostració d'arqueria al Convent de la Mercè, fent punteria a una síndria i 3 pomes, i on es va aplegar aproximadament unes 400 o 500 persones que van poder veure les nostres habilitats i a més els vam deixar participar, va ser un èxit que no ens esperàvem ni nosaltres mateixos, i que vam allargar fins a les 11 aproximadament, solapant-nos amb el trobador que actuava en el mateix recinte.


Tan gran va ser l'expectació que es va crear que el dilluns vam repetir l'experiència, amb no tanta gent, però amb molt bona acollida, principalment pels menuts, que s'ho van passar molt bé; hi va haver l'espectacle de cloenda, però no vam poder anar-hi doncs la gent tirava amb els arcs i havíem de supervisar-ho. En fi, segur que m'he oblidat de moltes coses, doncs hi ha tant en aquests 4 dies que no es pot estar a tot arreu, a veure si de cares a l'any que ve m'ho organitzo millor. Per acabar dir-vos que els arquers érem : Mestre Arquer Jesús, Mestre Arquer Dani, Mestre Arquer Ramon, Mestre Arquer Miquel i Mestre Arquer Quim, i donar les gràcies al Camping Pardines per la cessió dels arcs sense els quals no haguéssim pogut actuar.