dilluns, 19 de novembre del 2007

Setmana de pesca, circ i bateig

La Setmana passada vaig estar de vacances; fèia molts dies que no anava a fer pesca submarina, una de les meves passions, i després d'estar tot el dilluns fent d'electricista a casa i pendent del temps que s'apropava vaig decidir anar a Cadaqués a veure si trobava peix, la veritat és que hi vaig anar molt decicit i no vaig calcular massa bé un petit detall; arribo a lloc, em vesteixo per l'ocasió, em vaig posar el neoprè d'hivern (vaig passar una mica de calor) i vaig calcular el pes de ploms que havia de portar, si amb el neoprè de 3mm porto 4 o 5 Kg, amb el de 5mm en porto 6 Kg, doncs vaig pensar que amb 9 Kg en faria prou, ... ERROR!!! semblava una boia, cada cop que m'enfonsava tenia la sensació de que hi havia algú a dalt estirant-me perque no pogués baixar, ja feia anys que no practicava física però si no ho recordo malament (i si no em corregiu) vaig experimentar la llei de Boyle-Mariot en questió de fluids, quin desatre, havia de fer un sobre esforç per aconseguir arribar a fons, amb la conseqüent despesa d'oxigen que feia que un cop arribava a fons, hagués de pujar immediatament amb les reserves d'aire sota mínims, tot i així, i deixant dues molles de bona mida al seu cau doncs m'era impossible disparar, vaig aconseguir capturar un congre d'uns 8 kg, una molla d'un quilet i un rufí de mig quilo. Les fotos no tenen massa qualitat, però el dia tampoc acompanyava. De tornada cap a casa em vaig parar en un mirador de la carretera de Cadaqués, ja baixant cap a la plana i ja em direu que us sembla la vista des d'aquest punt.

Ja el dissabte, la Lídia i jo vam quedar amb la meva germana per portar els nens al circ, no savíem que tal reaccionarien, però estaven molt contents de venir amb el Tete i la Lídia. Els vam recollir a quarts de cinc de la tarda per arribar a l'hora al circ Imaginari, basat en acròbates xinesos, malabaristes txects i pallassos catalans.









Sortint del circ vam anar a fer un berenar-sopar al Lizarran, en Jordi i la Laura ens van convidar, i cap a casa ben calentons a esperar el diumenge a la tarda.
I el diumenge a la tarda, van venir els pares de la Lídia per anar al bateig d'en Xavi, ja tocava, però per culpa d'un cabr´(o) de funcionari apalancat s'ha hagut d'esperar fins ara. L'acte era a les 6 de la tarda a la capella de la Mare de Déu del Port, al Port del Llançà, i la veritat va anar molt bé, sobretot perquè l'homenatjat dormia; a mi em fallava la bateria de la càmera i les fotos van sortir com van sortir.






Acabada la cerimonia inicial el capellà va procedir a realitzar el bateig d'en Xavi tal com cal, com es pot veure a les fotos, el nen estava completament adormit, la cerimònia va transcòrrer normalment amb la peculiaritat que a l'església no hi havia calefacció, s'havia espatllat poc abans i el dia no era precisament càlid, però tant és, l'important era el que s'hi fèia, no el temps que fèia. A que són una cucada els meus nebots?

Sortint de l'església vam anar a can Beri, un magnífic restaurant, on la qualitat està garantida, hi hem anat força vegades i sempre hem sortit ben tips i ben alimentats, allí en Xavi va rebre un munt de joguines i s'ho va passar d'allò més bé, això era el més important, doncs de fet, encara que no en fos massa conscient, era el seu dia. Ja entrada la nit vam tornar cap a casa; a, me n'oblidava, en Marc ja va presentar en societat a la Gina, tot perfecte, jo ja sabia que causaria bona impressió.

















Per cert, la meva família som una mica bloggers, en Jordi (pare) és en Blade (http://www.blade07.blogspot.com/), la Laura (mare) és l'Arale (http://www.elmondelarale.blogspot.com/); la Gemma (Teta - padrina) és l'Akelarre (http://www.akelarredecolors.blogspot.com/); en Marc és el País Petit (http://www.meupaispetit.blogspot.com/); la Gina és la Gina Cocinitas (http://www.lacocinadegina.blogspot.com/); el meu ja el sabeu, i el que avui trenca rècors és el dels nens (http://www.pelsnens.blogspot.com/).
Com podeu veure som un petit clan agermanat amb altre gent amb la mateixa il·lusió per les noves tecnologies, per tots vosaltres, UNA FORTA ABRAÇADA (i molts petons a les noies, jejeje).

4 comentaris:

Arale Norimaki ha dit...

un post molt complert, i com sempre molt ben redactat, ets un crak. et robaré les fotos, així no me les tens que portar. ha sigut un cap de setmana molt complert, i els nens s'ho han passat molt be, en jordi encara m'explica tota l'estona el que feien els pallassos del circ, que em sembla que es el que més li va agradar... gràcies un petonàs

gina ha dit...

Els teus nebots guapíssims, per menjar-se'ls!

I la foto del regalet del bateig boníssima, igual que el menjar! M'ho vaig passar molt bé.

Per cert, ja m'he enterat que has caigut a la red d'scubas ;)...has de convencer a la Lidia per a que s'animi.

Petonets

Tecnologia Jordi ha dit...

Tete o cunyat,http://elracodenquim.blogspot.com/, molt guapo el teu post. Records de part de tots 4. una abraçada al la cunyà, Lídia, que per cert encara no té bloc....
Una Abraçada, rotllo teletubisssss

Blade07, blade07.blospot.com

el cangrejo linuxero ha dit...

Germà gran, jo de gran vull ser com tu!

Per cert, el millor bateig que recordo, sobretot la garnatxa de 40 anys, quin perill :)

No hi ha res com estar amb familia i és una joia poder veure els petits com pujen...