Setmana de pesca, circ i bateig

La Setmana passada vaig estar de vacances; fèia molts dies que no anava a fer pesca submarina, una de les meves passions, i després d'estar tot el dilluns fent d'electricista a casa i pendent del temps que s'apropava vaig decidir anar a Cadaqués a veure si trobava peix, la veritat és que hi vaig anar molt decicit i no vaig calcular massa bé un petit detall; arribo a lloc, em vesteixo per l'ocasió, em vaig posar el neoprè d'hivern (vaig passar una mica de calor) i vaig calcular el pes de ploms que havia de portar, si amb el neoprè de 3mm porto 4 o 5 Kg, amb el de 5mm en porto 6 Kg, doncs vaig pensar que amb 9 Kg en faria prou, ... ERROR!!! semblava una boia, cada cop que m'enfonsava tenia la sensació de que hi havia algú a dalt estirant-me perque no pogués baixar, ja feia anys que no practicava física però si no ho recordo malament (i si no em corregiu) vaig experimentar la llei de Boyle-Mariot en questió de fluids, quin desatre, havia de fer un sobre esforç per aconseguir arribar a fons, amb la conseqüent despesa d'oxigen que feia que un cop arribava a fons, hagués de pujar immediatament amb les reserves d'aire sota mínims, tot i així, i deixant dues molles de bona mida al seu cau doncs m'era impossible disparar, vaig aconseguir capturar un congre d'uns 8 kg, una molla d'un quilet i un rufí de mig quilo. Les fotos no tenen massa qualitat, però el dia tampoc acompanyava. De tornada cap a casa em vaig parar en un mirador de la carretera de Cadaqués, ja baixant cap a la plana i ja em direu que us sembla la vista des d'aquest punt.

Ja el dissabte, la Lídia i jo vam quedar amb la meva germana per portar els nens al circ, no savíem que tal reaccionarien, però estaven molt contents de venir amb el Tete i la Lídia. Els vam recollir a quarts de cinc de la tarda per arribar a l'hora al circ Imaginari, basat en acròbates xinesos, malabaristes txects i pallassos catalans.

Sortint del circ vam anar a fer un berenar-sopar al Lizarran, en Jordi i la Laura ens van convidar, i cap a casa ben calentons a esperar el diumenge a la tarda.

I el diumenge a la tarda, van venir els pares de la Lídia per anar al bateig d'en Xavi, ja tocava, però per culpa d'un cabr´(o) de funcionari apalancat s'ha hagut d'esperar fins ara. L'acte era a les 6 de la tarda a la capella de la Mare de Déu del Port, al Port del Llançà, i la veritat va anar molt bé, sobretot perquè l'homenatjat dormia; a mi em fallava la bateria de la càmera i les fotos van sortir com van sortir.

Acabada la cerimonia inicial el capellà va procedir a realitzar el bateig d'en Xavi tal com cal, com es pot veure a les fotos, el nen estava completament adormit, la cerimònia va transcòrrer normalment amb la peculiaritat que a l'església no hi havia calefacció, s'havia espatllat poc abans i el dia no era precisament càlid, però tant és, l'important era el que s'hi fèia, no el temps que fèia. A que són una cucada els meus nebots?

Sortint de l'església vam anar a can Beri, un magnífic restaurant, on la qualitat està garantida, hi hem anat força vegades i sempre hem sortit ben tips i ben alimentats, allí en Xavi va rebre un munt de joguines i s'ho va passar d'allò més bé, això era el més important, doncs de fet, encara que no en fos massa conscient, era el seu dia. Ja entrada la nit vam tornar cap a casa; a, me n'oblidava, en Marc ja va presentar en societat a la Gina, tot perfecte, jo ja sabia que causaria bona impressió.

Per cert, la meva família som una mica bloggers, en Jordi (pare) és en Blade (http://www.blade07.blogspot.com/), la Laura (mare) és l'Arale (http://www.elmondelarale.blogspot.com/); la Gemma (Teta - padrina) és l'Akelarre (http://www.akelarredecolors.blogspot.com/); en Marc és el País Petit (http://www.meupaispetit.blogspot.com/); la Gina és la Gina Cocinitas (http://www.lacocinadegina.blogspot.com/); el meu ja el sabeu, i el que avui trenca rècors és el dels nens (http://www.pelsnens.blogspot.com/).
Com podeu veure som un petit clan agermanat amb altre gent amb la mateixa il·lusió per les noves tecnologies, per tots vosaltres, UNA FORTA ABRAÇADA (i molts petons a les noies, jejeje).