dilluns, 5 de novembre del 2007

Cap de setmana a Madrid

La veritat és que no sé per on començar, ha estat un cap de setmana de no parar, i sobretot conduir molt, moltíssim, entre pitus i flautes hem fet 2068 quilòmetres en tres dies, Déu n'hi do.
Intentaré fer una cronologia, però especificant que el viatge era per anar al casament d'en Jorge i l'Almudena.
Divendres, als volts de les 9 del matí, anem a buscar la PDA amb navegador a casa en Jordi, i sortim direcció a Madrid (m'estalviaré detalls sense importància), arribant a Guadalajara decidim anar a fer una volteta per Cuenca, total representa una "volteta" de 300 quilòmetes extra, la veritat és que la ciutat és molt maca, però crec que s'hauria de conservar millor, la deixadesa d'alguns edificis fan que perdi atractiu, vam tenir només temps de veure el centre i les "Casas Colgantes" al capvespre, però vam haver de marxar ràpid sense poder anar a visita la "Ciudad Encantada" que es troba a uns 35 Km. Aquí us deixo un plànol de la part antiga de la ciutat i alguna foto que vam fer.
Sortint de Cuenca, ens vam dirigir cap a Madrid, aquí si que en saben, centenars de quilòmetres a la rodona, autovies de 3 i 4 carrils i ni un trist peatge, i si hi ha algun peatge, també hi ha autovia alternativa, millor per a ells, a veure si els nostres polítics n'aprenen. No sé quantes autovies, rondes i carreteres envolten Madrid, una barbaritat, i circular per allí, tot i portar navegador va ser una mica caòtic, a part del volum immens de trànsit que hi ha, bé, però a volts de les 9 del vespre vam arribar a casa els tiets de la Lídia, on vam sopar i dormir, doncs estàvem cansats i el dissabte es prometia dur. El dissabte ens vam llevar a les 8, vam esmorzar xurros i "porras" i cap a veure a la germana de la meva àvia que viu a Madrid, 15 minuts de rodalies fins Atocha, on vam veure el cercle commemoratiu de l'atemptat, després metro fins a Puerta del sol, on vam passejar un ratet i vam visitar la Puerta del Sol, El Oso y El Madroño, la Plaza Mayor, vam passar per fora del Palacio Real i l'Almudena, Opera i cap al metro altra vegada; més fotos. Agafem el Metro fins arribar a Moncloa i al cap de poc ja érem al pis de la meva tia - àvia, hi havien les meves cosines Ma Asuncion i Susana, vam dinar i corrent altre cop ruta inversa cap a Leganés per arreglar-nos i sortir cap a Pozuelo de Alarcon, que era on tenia lloc el casament, per variar sens va fer tard i per més inri, el satèl·lit no ens trovaba, total que el casament era a les 17:00 i vam arribar a les 17:45, quan tothom ja sortia, però no es va notar gaire, doncs gairebé no ens coneixia ningú, només la Marta, que és la germana d'en Jorge, l'Ernest i la Montse que són els tiets del nuvi i els cosins, en Marc, la Cristina i en David (que venia amb la Mari, la seva xicota) que són de Barcelona i que ens coneixem des de que som molt petits, com han canviat, feia anys que no els veia; vam felicitar als nuvis i als pares del nuvi que són els que coneixo des de sempre, En Fermín i la Loli, un aragonès i una catalana que han fet vida a Madrid, i que estaven molt contents per l'enllaç del fill gran (La Marta ja fa uns anys que es va casar); amb les presses no vaig fer gairebé cap foto (amb "lo" macos que anàvem), només una als nuvis que a jurar per la cara d'en Jorge semblava que s'ho estava repensant, ja sé que la qualitat no és massa bona, però era a les fosques amb el mòbil. El sopar va ser a un Asador Marítimo amb un nom molt extrany a l'autovia de Corunya sortida 12, va anar bé, és diferent de com hi estem acostumats aquí, però el llamàntol estava deliciós; despés, quan va començar el ball, vam fer la darrera copa (coca-cola), no m'atrevia amb res més fort por si acaso, ens vam acomiadar de tothom, desitjant-nos veure'ns aviat, i vam enfilar cap a Leganés una altra vegada, doncs ja eren la 1 de la matinada i calia llevar-se d'hora per tornar cap a casa, doncs el dilluns toca treballar. I així ho fem, altre cop la M-40 que em tenia fregit i cap a dormir. El diumenge al matí, després d'esmorzar i acomiadar-nos de la família de la Lídia, a la qual els estem molt agraïts per l'allotjament i el tracte que ens van donar, i d'acomiadar-nos també de la Cristina, la cosina de la Lídia d'en Ruben el seu marit i el petit Alejandro que encara no té 2 mesos, va pujar al cotxe i vam decidir tornar; tornar? això és un dir, com que Segovia està relativament aprop, uns 80 Km, quan en portes més de 1000, ja no ve d'aquí, doncs hi vam anar, és molt maco, però tampoc teníem gaire temps, una visita a l'aqüeducte i la catedral i tornada, aquí deixo un altre plànol i més fotos.


Sortint de Segovia vam haver de tornar direcció Madrid amb una petita sorpresa, retencions a la M-40, tornada de pont, i això que tot just eren la 1 del migdia; paciència i ja pensant amb les retencions de Martorell, així que cap a Saragossa, Lleida i buscar l'eix transversal, que ens pensàvem que arribava a Leida, però no, després de preguntar el vam trobar prop de Cervera, a partir d'allà, a una velocitat prudent com en tot el camí direcció Girona i cap a casa. Vam arribar a casa a les 11 de la nit, molt cansats de tantes hores al cotxe, però en una visita llampec vam visitar Cuenca, el centre de Madrid i Segovia, no està mal per ser només tres dies. El cotxe es va portar de fàbula, anant a velocitats quasi legals, el promig per autopista va ser de 104,3 km/h, però el global va ser de 89,8 km/h, el consum per autopista era de 5,9 l/100km, i el global va ser de 6,1, no està malament, però són massa quilòmetres per només 3 dies.

4 comentaris:

Arale Norimaki ha dit...

QUIN CAP DE SETMANA MÉS COMPLERT, SUPOSO QUE VAS FELICITAR ALS NUVIS DE PART MEVA!!! PER CERT EN JORDI S'HA ENGREIXAT NO? A LA FOTO NO ES VEU MASSA BE... VOSALTRES ESTEU MOLT BE A LES FOTOS... LA CUNYÀ A ALGUNA FOTO FA CARA D'ESTAR MOLT CANSADA, I AIXÒ QUE SUPOSO QUE CONDUIES TU, NO???
GRÀCIES PER TORNAR D'UNA PEÇA....
PETONS

Marta ha dit...

Pero que estres por Dios!!! y yo que creía que había visto muchas cosas en Paris, vosotros si que sabéis optimizar el tiempo!. Así que ya sabéis lo que es un atasquito en la M-40, pues ese, es mi pan nuestro de cada día, así nada más levantarme, para entrar en calor, me meto todos los días media horita de atasco para conseguir llegar al trabajo, y yo no me puedo quejar, tengo compañeros que tardan entre hora y hora y media para llegar a trabajar. Como ves, vivir en Madrid, es una auténtica locura, somos muchos, y estamos todos muy locos, menos mal que a cambio ¿A que es preciosa? La próxima vez que vengáis menos estresados, coméntamelo, y os hago una ruta de buenas cañas y tapas ¡Una de las mejores cosas que tiene Madrid!

gina ha dit...

Carai quin viatge ràpid més complet! crec que això d'optimitzar el temps us ve de família, doncs aquest ritme m'és familiar. L'avantatge és que no tens temps d'adonar-t'en del cansament ;). Molt xules les fotos, esteu molt guapos.

el cangrejo linuxero ha dit...

Ets un crack fent relats, quina enveja!

M'alegro molt pel Jorge (pobret!) i fa cosa pensar que t'has retrobat amb els protagonistes dels nostres estius de marrecs a Llançà després de tants anys.

M'haguès agradat ser-hi :)

Tempus fugit...