Vacances? Si, però quin stress

Quin títol més rar, però no sabia que posar-hi, he fet una setmana de vacances i encara no m'he refet, quin stress, gairebé no he parat, he gaudit del mar com poques vegades, he anat quatre dies a fer submarinisme, tres a fer pesca i un a bussejar amb en Marc, de la pesca no em puc queixar, he fet una molt bona reserva de pops de gran mida que aniran d'allò més be pels àpats d'estiu; hi he anat la l'hora dels senyors, al matí però no aviat, o a la tarda però no tard. El dijous vam anar amb en Marc a Colera a fer immersió, que bonics que són els fons de la platja de Colera, sembla mentida que a tan poca profunditat el fons sigui tan maco, al principi pot ser no massa, però a partir de mitja platja, illes de posidònia, sorra clara, molts cargols, un pop molt gran ben amagat, una sípia força maca, tot això dins els límits de les boies, això és a menys de 6m de profunditat; l'anècdota de la jornada va ser la demostració d'habilitat d'en Marc i el control de la flotabilitat d'un servidor, a veure, m'explico, en Marc probava una nova botella d'aire de més capacitat, i resulta que al ser més gran, l'aixeta li feia nosa, sol·lució, es treu el jacket per baixar-la una miqueta i així poder anar més còmode, però, a la poca profunditat a la que estàvem i al portar un tratge sec, en marc semblava un flotador, jo l'aguantava a baix com podia i cada cop que en Marc inspirava, jo deixava anar tot el meu aire i així ens compensàvem, al final i amb molta habilitat va col·locar la botella correctament i vam seguir bussejant.
A més de tot això, amb una calor horrorosa, en Joan, en Josep i jo vam anar a jugar a bàsquet, quan era jove ho feia força, però l'edat i els quilos em van jugar una mala passada, que hi farem, ja ho vaig passar bé, però quin cansament.
Però si tot això no fos prou, el més dur va ser treure part de la runa que vaig passar a darrera quan vaig arreglar la terrassa de davant (de fet encara no estic ni d'acabar d'arreglar la terrassa ni de treure la runa).
El dissabte a la tarda ja va anar tot millor, quan la Lídia va tornar de la platja, vam agafar els trastets i ens en vam anar al camping Bassegoda Park d'Albanyà, allà ens vam trobar amb els anfitrions la Laura, en Jordi i els nens (en Jordi i en Xavi), en Marc i la Gina i els veïns de caravana la Marina, en David i l'Arnau. Pica-pica, carn a la brasa, cervesa i cubates, de fet, com que vam arribar tard no vam poder gaudir de la piscina, per tant vam haver de fer altres activitats, com jugar amb la mainada a la zona de jocs per nens (on li vaig donar un cop al cap d'en Xavi, ho sento) preparar una mica el sopar on el xef Jordi feia que la carn a la barbq sortís d'allò més bona.

El dilluns vaig treballar, però a la nit hi havia revetlla al meu barri, en aquesta ocasió, la colla vam decidir fer-ho aquí, a Castelló, bon ambient, tranquil i a prop de casa (més a prop d'uns que d'altres, és clar); la festa no era cap bestiesa, però va estar bé, a l'aire lliure, molta mainada, força menjar i veure, va estar be, ja no tenim aquella edat que fa que aguantis fins les tantes i encara més, ara ens ho agafem tot amb més relax.

Com que era l'aniversari de ma germana, van sortir a celebrar-ho amb el seu marit i la Lídia i jo vam fer de cangurs dels nens, es

van portar molt bé, i el millor de tot, s'ho van passar pipa, jugant, corrent, tirant-se aigua, fent amics, tota una experiència, van aguantar be fins la 1 de la matinada, en aquell moment la Lídia se'ls va emportar cap a casa i jo em vaig quedar amb la colla per acabar de xerrar i recollir-ho tot. A veure si la propera vegada m'enrecordo d'agafar la càmera de fer fotos i en puc penjar alguna més, la qualitat del telèfon no és la millor, però que hi farem.

Sorpresa, sorpresa

No sé si és el títol més escaient, però aquest cap de setmana ha sigut força interessant, tot comença el passat 24 d'abril al vespre quan rebo un missatge de la Lurdes (P) on diu que reservem el cap de setmana del 7 - 8 de juny per fer festa grossa, en Joan (T), el seu marit acaba de fer 30 anys i això s'ha de celebrar, però és TOP SECRET!!! Quin mèrit, ha organitzat una sortida per tota la colla a una casa de colònies a Vilopriu, però s'ha d'anar amb molt de compte doncs en Joan no s'espera res. Van passant els dies, l'Eva ho va coordinant tot, fins arribar al dissabte. Al matí vaig al poble i em trobo pel carrer de cares en Joan (T), la Lurdes (P) i la petita Cèlia, se'm fa un nus a l'estómac, glubs!! En Joan em pregunta que faig el cap de setmana i el primer que se m'acudeix és dir-li que la Lídia i jo anem a Albanyà, al camping a veure la meva germana, i que el diumenge me'l passaré davant la tele doncs hi ha Fórmula 1, Moto GP i Roland Garros; em contesta que ell anirà a veure un partit de futbol del seu nebot, en Pol i quedem que ja ens veurem, uf, sembla que s'ho ha cregut. Arriba la tarda i quedem a casa de l'Eva i en Valentí (i la Sara) i allà ens trobem amb en Jaume (que porta el llitet de la Cèlia, roba per en Joan, etc.), la Lurdes (S), en Joan (P), l'Anna i la Lali. Ja està tot apunt, doncs som-hi, cap a Vilopriu; Trobem el restaurant i casa de colònies "El Ginebró" relativament be (excepte un petit lapsus) i allà ens trobem la Carme i l'Arnau, en Josep no ha pogut venir per feina i la Leti, en Lluís i en Guillem, però en Lluís ha de marxar doncs té compromisos ineludibles (un comiat de solter), però ja tornarà diumenge per dinar; ara ja només queda esperar. Sona el mòbil de l'Eva, és la Cati, la germana d'en Joan, que vénen en un altre cotxe amb en Josep, la Xènia i en Pol, ja estan arribant, en Joan no sospita res, es pensa que s'han perdut una mica, però com que en Pol porta el xandall, doncs de moment tot va perfecte. Arriben i ens troben a tots a l'aparcament de la casa de colònies, Sorpresa, quin GOL que li hem clavat, en Joan (T) està astorat, no s'esperava absolutament res, i ara està preocupat per la roba, però tot controlat, té de tot per poder canviar-se. Ens donen les habitacions, ens distribuïm i anem a explorar una mica les instal·lacions; el primer que ens trobem és una colla de burros catalans molt dòcils, hi ha una piscina força maca, diversos jocs infantils, taula de ping - pong, camp de futbol de dimensions diferents igual que la "pista" de bàsquet. Mentrestant ja han arribat també en Víctor i la Judit (la feina és la feina i han vingut quan han pogut) i els nois hem començat a fer "l'indio" a les cistelles de bàsquet amb la Xènia i en Pol. S'acosta l'hora de sopar i toca anar cap al menjador, sopem a l'hora dels europeus (2/4 de 9, massa aviat per mi) i després sobre taula, amb jocs i cerveseta i wisket i vodka i beefeter, ... que hi farem, tampoc hem de conduir, jejeje. Anem a dormir que el diumenge ja està aquí; Al matí esmorzem, les noies van a fins al poble que està a 1 km i nosaltres ens quedem jugant a futbol i bàsquet; al cap de poc ja tornen, Vilopriu és molt petit, és força maco, però no hi ha ni un trist bar per fer un cafè, nosaltres també pleguem i alguns anem a la piscina, l'aigua està fresqueta, però s'hi està força be; mentrestant ha arribat en Geli que havia anat a veure ballar a l'Esther, els pares de la Lurdes (els sogres d'en Joan) i els pares d'en Joan, al cap de poc arriba el Lluís també, amb cara de son i amb poca veu, sembla que la nit ha estat dura, però és que ja tenim una edat. Dinem i a l'hora dels regals "Nova sorpresa" hi ha regals per l'Eva, dimarts és el seu aniversari, i ella no sabia que també tenia regals. Mengem els pastissos, fem sobre taula i anem cremant els darrers cartutxs, estem força cansats, jo almenys; ha sigut una experiència gratificant, la mainada s'han portat molt be i en termes generals crec que tot ha sortir com s'esperava, no m'importaria gens repetir. Les instal·lacions de la casa de colònies "el Ginebró" m'han agradat força, tot estava molt net i el personal molt agradable. Ha sigut un cap de setmana diferent, sortint de la monotonia, llàstima d'aquells que no han pogut venir sigui pel motiu que sigui, a veure si en una altra ocasió podem ser-hi tots.

Per fi plou

Sembla estrany, però l'amenaça de sequera a l'Empordà ha estat i encara és força important, aquest any hi ha hagut poques pluges i de poca intensitat; el nivell del pantà és baixíssim, i aquí a Castelló, fa temps que de tant en tant es veuen peixos morts per la falta d'oxigenació de l'aigua del riu, la veritat és que es una situació molt llastimosa, gens habitual, però que hi farem, ens hem d'adaptar, d'aigua al meu poble no en falta, però això ja ho explicaré més endavant.

El que em fa tenir més esperança és que des de fa uns dies, torna a ploure, ho fa d'una manera no massa seguida ni massa abundant, però tampoc entra la tramuntana, per tant, cal ser una mica optimistes i pensar que aquest mal moment s'acabarà aviat. Durant aquest darrer mes, anava veient a les notícies que plovia a tot arreu menys a l'Alt Empordà, curiós, estem en un indret propici per la pluja (sempre que no bufi tramuntana) doncs tenim costa, muntanyes i força vegetació, a més disposem d'un embassament a la part alta del riu que és el que subministra aigua a la zona. Però ara l'important no és que plogui al planer, sinó que ho faci a la capçalera de la Muga, a veure si puja el nivell que a data d'avui dimarts està al 27,37%, ahir estava al 26,54%, a veure si aguanta així uns dies més i es pot sortir de la fase d'excepcionalitat 2.

Fins aquí l'alegria de que plogui, però, anem al tema, Castelló d'Empúries és un municipi que depèn de la conca de la Muga, per això està subjecte a les restriccions que s'imposin des de l'ACA, però Castelló no es nodreix de les aigües de la Muga, i molt menys del pantà de Boadella, Castelló disposa d'uns aqüífers que estan al 100%, l'aigua d'aquests aqüífers es creu que ve del Canigó, doncs la composició química de l'aigua així ho indica, i per tant, de sequera al nucli de Castelló no n'hi ha; que per solidaritat amb els pobles veïns s'apliquin mesures per a fomentar l'estalvi d'aigua em sembla correcte, però que s'imposi i s'obligui a tancar tan l'aixeta sota l'amenaça d'una sanció em sembla desmesurat, per això espero que segueixi plovent durant uns quants dies més, poc a poc però anar fent; aquesta nit hi ha hagut una tempesta molt forta, amb pedra petita (per sort), però només han caigut 12 l/m2, el mateix que a Boadella, si segueix tal com ara unes quantes hores més potser arribarem als 50 l/m2 i això si seria una bona notícia. A veure si els meteoròlegs es tornen a equivocar i segueix plovent, doncs ahir semblava que ja no plouria més, i de moment no para.

Reformes a casa

Tenir una casa vol dir no deixar de gastar, si ara això, si després allò, sempre hi ha quelcom on invertir, però de totes maneres, sempre és més agradable que gastar els diners en les tonteries del cotxe (que també és una butxaca sense fons).

Després de la grandíssima inversió que és la compra, queden tots els detalls; primer de tot la comoditat, és clar, mobles, llums i similars, però després comencen les obres menors; la colla que som molt trempats fem el que podem, però hi ha coses que se'ns escapen de les mans i no tenim més remei que acudir als professionals; primer va ser un troç de tanca de gelosia, després un cobert per evitar que entri aigua al soterrani (quan plou, perquè ploure no ho fa gaire, però quan s'hi posa fa por), el portal corredís automàtic d'accés al garatge, i ara, de moment la terrassa de davant, he eliminat la porqueria de jardí que tenia i només he conservat l'olivera, i he arrancat la rampa del garatge per treure les pedres i enrajolar-ho tot, deixar un parell de jardineres per quatre plantes i ja està. Sembla fàcil però no ho és, per algú a qui la seva feina no li requereix de massa esforços físics, trencar, carregar, traslladar i abocar 7000 kg de runa és molt dur, i més haver d'atravessar tota la casa per abocar-ho al pati de darrera per la propera intervenció que hi faré, ara ja gairebé el davant estarà acabat, si tot va be demà al mig dia ja hauran acabat, ara ens faltarà acabar de decidir quin color utilitzarem per pintar la casa, però en aquesta tasca ja m'ajudarà més la colla, encara sort en vaig tenir que el divendres em va ajudar en Joan i el dissabte la Lídia, sino ara estaria destrossat. Aquí deixo un parell de fotos, de la runa que he hagut de tirar al pati de darrera i dels paletes col·locant el terra.

Si tot va com ha d'anar i el temps (que sembla que si) acompanya, demà ja s'haurà acabat.

Per cert, el diumenge vam anar a dinar amb en Marc i la Gina a Colera i vam aprofitar la tarda per fer una sortideta amb barca cap a la reserva natural de Banyuls (França); en Marc i jo vam fer submarinisme i la Lídia i la Gina es van quedar al vaixell, va ser una magnífica immersió; mireu les fotos. A veure si em compro una càmera submarina i puc fer fotos magnífiques del fons marí; tot arribarà.

Coneixeu el moviment "SLOW"?

A la vida diària, com més avantatges tenim, menys temps disposem per gaudir, aquest fet em rondava pel cap, havia sentit parlar d'alguns corrents socials lligats amb aquest tema, però no n'havia fet massa cas; parlant amb en Marc va treure el tema d'aquesta corrent anomenada "Slow", i vaig decidir investigar una miqueta a través de wikipedia i Flylosophy per veure de que tractava exactament, doncs el terme "slow" significa lent, poc a poc o alguna altre sinònim i volia veure en que s'aplicava. El concepte "slow" va sorgir per oposar-se primerament als comerços de mejars ràpids (Fast food) i s'anomenà Slow food, però s'ha anat aplicant a altres aspectes de la vida quotidiana; el concepte principal és el de gaudir del temps, no fer-ho tot de seguida, sino saber el que s'està fent, treballar per viure i no pas viure per treballar, en fi, dedicar-se a un mateix el temps necessari per poder fer les coses de la manera més correcta possible, sense presses, ... Això jo ho veig una mica utòpic, seria fantàstic poder dedicar tot el temps a fer-ho tot lentament, conscient del que es fa, però al mòn on vivim això és difícil; difícil pot ser si, sobretot dins l'horari laboral, però i el nostre temps lliure? no us heu plantejar mai agafar el vostre temps i invertir-lo en fer una sola cosa, però a consciència, dedicant-li tot el temps que requereixi, gaudir plenament del que s'està fent en aquell moment. En la vessant del temps de lleure, en les activitats que jo realitzo sempre he intentat que això fos així, però no sempre és possible, sobretot si depens de tercers per poder fer-ho; per posar un exemple, els lectors del meu blog sabeu que tinc una autèntica passió pel mar, i que practico les disciplines esportives més implicades en el medi aquàtic; doncs bé, aquí jo hi practico el que jo anomeno "Slowsea" o mar lent, que és la manera com jo em sento còmode en aquest espai, si vaig en apnea, el temps que tinc d'immersió és relativament curt, però relativament només, doncs aquells segons els passo amb una pausa, inclòs el meu cor batega més lentament, escolto els sorolls, miro els detalls, cada alanada és una nova experiència. Quan faig busseig amb escafandra autònoma, faig el mateix, poc a poc, relaxat, observant, sense presses, gaudint del que significa ser una petita criatura dins d'un mòn enorme, desconegut, fantàstic; però això tan idílic que estic explicant no sempre és possible, sobretot quan hi ha interessos econòmics per mig, quan vas a un centre i et tracten com xais, un ramat a toc de pito que fan que no estiguis plenament gaudint de la situació, però es clar, això és una disciplina que mou molts interessos; per altra banda, es pot trobar un club com el que vaig explicar en el post anterior, el club rosa de mar, on la prioritat és fer que qui els acompanyi s'ho passi be, vulgui repetir, anant sense presses, sense crits, tractant a la gent amablement, ells si que apliquen la teminologia "slow" al que fan, perquè recordeu que en aquesta vida hi estem de passada i els bons records seran els que ens acompanyaran durant aquesta, per tant, en el temps lliure de cadascú, que faci el que es vulgui, però "slow", "slow".

Vols fer submarinisme de veritat?

Si, això mateix, submarinisme de veritat; amb això no vull dir que no es pugui fer a altres llocs, però la opció que ara us presentaré, és per mi, una de les millors opcions que podem trobar a la Costa Brava. Em refereixo a la Costa Brava perquè de tot Catalunya és la zona més "verge" si és que queda alguna cosa "verge" en el nostre litoral. La seu principal es troba a la bonica vila de Sant Feliu de Llobregat, ciutat de les roses, per això han anomenat al club "Rosa de Mar", però les immersions es fan on la costa és més bonica i el fons marí més variat; principalment les sortides seran a Palamós, però s'està mirant de trobar altres destinacions properes però no per això menys atractives, al contrari, ben diferents i amb moltíssimes possibilitats. Les sortides es preparen amb detall, quines zones, quina fondària, quin tipus de terreny trobarem, les espècies que hi veurem, no es deixa res a l'atzar. Tenim la sort de que els fons marins de l'Empordà són molt variats, podem trobar grans praderies de posidònies, turons submarins, delerictes (vaixells enfonsats), coves, canons, les mal conegudes escolleres, túnels, ...; i de fauna, que us puc dir de la fauna d'aquesta costa, aquí hi podem trobar tot tipus de peixos, nudibranquis, coralls, gorgònies, cucs espectaculars com els espirògrafs, crustacis, mol·luscs, cefalòpodes, .... Segur que m'oblido d'alguna cosa, però el que és segur és el tracte amable i professional que us donaran al club Rosa de Mar no us deixarà indiferents.

De fet fins aquí he explicat el que hi trobaràs si ja ets submarinista, però si no ho ets? Doncs si no ho ets estàs anant també al lloc indicat, a més de planejar sortides, al club Rosa de Mar hi torbareu grans instructors que us iniciaran en aquest meravellós món amb el tradicional bateig, o us formaran sigui quin sigui el vostre nivell per aconseguir gaudir cada cop més d'aquest entorn que tant ens apassiona.

El fet de que aquest club l'hagin creat entre d'altres en Marc (veure també aquí i aquí) i la Gina fa que això sigui una garantia d'èxit on us trobareu com a casa, només dir-vos que el meu primer títol me l'he tret amb el Marc de monitor.

A veure si us animeu, per qualsevol consulta visiteu el seu blog on hi torbareu les activitats previstes http://www.clubrosademar.blogspot.com/ o enviar-los un mail a clubrosademar@gmail.com .

Buuuuuuffffffff!!!!!!!!

No se m'ha acudit cap altre títol per posar en aquesta entrada, no se com descriure en poques paraules el que publicaré, és com un examen de quan anava a l'escola, però més modern, en lloc d'un comentari de text, serà un comentari de video, però buf!, no sé per on començar; la veritat és que fa molts dies que em ronda pel cap la manera de fer un post sobre això però no m'atrevia, no veia la manera de fer una entrada curosa, polida i seriosa. Tot això em turmentava, doncs crec que si bé en Josito em malairà els ossos per haver penjat això, amb el bon gust que té ell per la música, aquesta obra d'art mereixia com a mínim una referència, i, per no fer d'una "cosa" maca, natural i artística una "cosa" lletja, bruta i sincera, pensant, pensant, he trobat la manera d'exposar el tema dissimulant els més baixos instints que poden arribar a aflorar; EL COMENTARI DE VIDEO; comencem:
Que hi trobem en aquest video-clip, doncs pel sentit de l'oide es tracta d'una música enganxosa, molt repetitiva, que pot agradar o no agradar, basada en un principi amb instruments tradicionals com trompetes i timbals, però modificada electrònicament; També hi trobem lletra, si, una lletra amb veu femenina que diu això: Vaig deixar la meva feina, el meu "jefe", el meu cotxe i la meva casa, marxo cap una destinació que encara no coneixo, a algun lloc on ningú te deures a casa; i si t'agrada això, segueix-me, aleshores, anem-hi; segueix-me. Anirem al lloc on pertanyem i deixarem els nostres problemes a casa, vina amb mi, podem anar, a un paradís d'amor i alegria, una destinació desconeguda. Ara no sentiré aquells deures pesats, no més; la meva vida és millor ara i finalment gaudeixo; si, tota la gent vol venir aquí, i si és així, vine, uneix-te a nosaltres ara, anem, segueixe, i anem al lloc on pertanyem, i deixem els problemes a casa; vine amb mi, podem anar al paradís de l'amor i l'alegria, a un paradís desconegut. Hem marxat de la ciutat, de la contaminació, de la multitud; l'aire és clar, l'oceà és blau, m'encanta aquest so; estem contents per aquesta destinació que hem trobat; i si t'agrada això, pots seguir-me; anem, segueix-me, anem, al lloc on pertanyem i deixem els problemes a casa, vine amb mi, podem anar-hi, a un paradís d'amor i alegria; una destinació desconeguda.
En aquest text podem descobrir la utopia de trobar un lloc fantàstic, lluny dels maldecaps de la vida quotidiana, un desitg d'escapar.
Pel sentit de la vista podem observar principalment uns contrastos de color força encertats combinant el vert amb el blanc i el negre juntament amb el daurat dels inturments de vent, també podem observar una coreografia força aconseguida amb moviments sincronitzats amb la música (em sembla) i unes ballarines interpretant bé la seva funció. Hi ha algunes imatges una mica discordants que deuen ser per "enlairar" l'espectacle.
Un cop analitzat el video, us deixo l'enllaç per poder jutjar aquesta creació:

La quantitat de tonteries que acabo d'escriure per justificar aquesta fantàstica obra d'art, quines dones, quins moviments, quins ...... desitjos més pecaminosos, si és que hi ha coses que haurien d'estar censurades, jeje, només faltaria, visca l'alegria i aquest Alex Gaudino amb Destination Calabria.