Bon Nadal i feu bondat

Com ja ve sent habitual des de fa una colla d'anys, de fet des de que en Marc m'ho va passar, us felicito les festes d'aquesta manera, tot i que ja està una mica repetida a mi encara em fa gràcia.
Per cert, el meus dos "nens" també s'hi apunten.

Terra de Trobadors 2010

I ja hi tornem a ser, a veure que ens espera aquest 2010, a mí em segueix fent la mateixa il·lusió de sempre, això que cada cop sóc més gran, però aquests dies, tot i que són molt cansats, em desconnecten tant de l'actualitat que em fan sentir fins i tot més jove. El fet d'implicar-me directament amb el festival fa, suposo, que el gaudeixi més, viure'l més; tampoc cal presumir-ne massa, doncs sóc només una petita part, amb actuacions puntuals a diferents esdeveniments, però on per sobre de tot, el que faig és divertir-me amb el meu arc o la meva espasa. De fet, és l'arc el faig servir més, juntament amb en Dani, en Miquel, en Ramon i en Jesús, som els Arquers del Comtat d'Empúries. Es va acostant el dia en que tot comença i aquell rum-rum a la panxa cada cop és més intents, així que, aquí us deixo el programa i a veure com va tot; ja aniré penjant les vivences d'aquests dies com de costum.

No hi falteu, desitjo que us agradi

Estrella Damm 2010 - Mediterràniament

Tot i que com ja sabeu, darrerament passo moltíssim del blog, pot ser per falta de motivació, o pot ser una mica cansat ja de tant fer; tant se val, com que la meva cervesa preferida ha tret un nou video promocional, doncs no em queda més remei que escriure quatre línies. De fet, a mi personalment em va agradar més el de l'any passat, Formentera o la cançoneta o alguna altra coseta que guardo per mi en el record, això sí, ja fa molt temps; però si una cosa m'ha captivat l'anunci d'aquest any, és el concepte en si, Cadaqués, un fantàstic poblet a escassa mitja hora de casa; navegar, tant de bó tingués un vaixell per poder fer-ho i Menorca, concretament Ciutadella, la primera vila menorquina que vaig visitar.
Crec que el tall que s'emet per la tele pot arribar a confondre, doncs no es veu massa la relació entre Cadaqués i Ciutadella, suposo que per manca de temps d'emissió, però fins que no he vist tot sencer el video, no ho he vist clar, així que aquí us el deixo tot i desitjo que us agradi; fem una estrella?

Terra de Trobadors 2009 - El Mercat

I arriba el diumenge, el darrer dia del festival i nomalment el dia més multitudinari, és el dia del mercat medieval, on a part de totala faràndula dels altres dies, també és pot comprar artesania i altres estris o aliments fets d'una manera tradicional, així que al matí, quan arriba la meva mare i en Ramon, la Lídia i jo ens posem les vestimentes per l'ocasió i anem direcció al centre. La sorpresa és gran, quan tot i que és força d'hora, de gent n'hi ha, però no tanta com altres anys; que ho deu fer? fa bon dia, per tant això no és, de sobte em ve un pensament, ja ho tinc, altres anys, l'endemà del darrer dia és festiu o encara la mainada té vacances, però aquest any toca escola i la gent de contrades una mica allunyades han aprofitat el divendres i el dissabte i se n'han entornat cap a casa; però de totes maneres, l'espectacle està garantit i es pot caminar millor. Fem una primera volta pel mercat i després anem a veure la meva germana, amb en Jordi i els nens(també vestits com cal aquests dies), que s'ho estaven passant pipa en una mena de pista americana per nens, però amb caires medievals; un cop passat això, segim passejant fins tornar cap a casa on la Lídia ens ha preparat una fideuà com només ella sap fer. Tothom marxa ja cap a descansar, però encara falta que arribin en Marc i la Gina per veure també el festival. Jo a la tarda, al convent de la Mercè torno a tenir tir amb arc, primer ensenyem als nens a utilitzar-lo de manera segura i acabem jugant-nos la ronda amb en Francisco, a veure qui s'acosta més a la carbassa, i és clar, els arquers (en Jesús, en Miquel i jo) la guanyem, ah, se siente ;)
Després d'això ja només queda la clausura, on els Berros de la Cort fan el concert de clausura a la plaça de la basílica, mentre les diapositives la van il·luminant d'una manera espectacular.
Així s'acaba el XIXè Festival Terra de Trobadors, molt bonic, molt espectacular i sobretot molt cansat, però el millor de tot és que ja falta un dia menys pel XXè Festival Terra de Trobadors.
Fotos no en vai fer gaires, i de video poc, una mica del concert però se sent fatal, així que ho poso però no ho recomano.

Les millors imatges de la Catedral de l'Empordà

I aquí els videos.

Terra de Trobadors 2009 - El Torneig

I arriba el dissabte, per mi particularment el dia més esperat, el que més m'agrada, al matí, a passejar una mica per la vila tot veient espectacles, bestioles, comerços ben engalanats i gent, molta gent, és més moltíssima gent, em penso que mai abans havia vist tanta gent en dissabte, però es clar, el dia acompanyava i ningú es volia perdre aquesta festa. Mentre la Lídia ha anat a buscar al seu nebot, en Joel, jo em poso el vestit més guerrer, o sigui el d'arquer, en comptes de l'arc agafo l'espasa i a voltar cap al centre; com m'agrada sortir i veure tanta gent, vestida com cal per l'ocasió, uns com treballen, altres, com jo, que passegen, en fi, es que m'hi trobo molt bé així, llàstima que només duri tres dies.

Quan arriba la Lídia amb en Joel pugem cap el centre altra vegada, equipem el nen alb un casc i una espasa de fusta i només calia veure la cara d'aquell nen, com alucinava amb les actuacions dels carrers, amb els animals, una mica amb l'ambient, Déu n'hi do.

Pero el més important ja s'acosta, el torneig, canvio l'espasa per l'arc i mentre la gent va en processó des de la basílica fins al camp del torneig, els arquers ens dirigim cap al camp d'en Capella per acabar de lligar-ho tot. Arriben el comtes amb el sèquit, saludem a la gent i als comtes i comença l'espectacle, uns tirem fletxes, altres fan demostracions d'habilitat amb els cavalls, mentrestant la gent crida i l'speaker els fa embogir amb històries de l'agrat de la gent, ens retirem i començen els cavallers fent demostracions espectaculars de precisió i domini del cavall i en acabat comencen les justes, a mort, realment espectaculars i plàstiques, la gent "flipa" i no és per menys, al final en cavaller templer guanya a l'almogàver i s'acaba el torneig. Tothom s'ho ha passat molt bé i ara la gent es dirigeix cap al centre. La meva germana, amb en Jordi pare i els nens han arribat una mica tard, però també han pogut veure les evolucions del torneig, en Jordi i en Xavi molt ben vestits, de medievals com el seu pare i com cal aquests dies.

El torneig s'ha acabat, però el dia encara seguiex amb moltíssimes actuacions, nosaltres, els arquers fem exhibicions d'arqueria al convent de la Mercè, només arribar-hi ja està ple de gent veient la representació teatralitzada de baralles, espases i llances, seguidament comencem nosaltres i deixem participar al públic perquè es puguin iniciar en aquest mòn. Es va fent tard però encara queda un altre acte espectacular; a mitjanit, 5 colles de diables fan el seu espectacle desde la plaça de la basílica fins al camp d'en Capella, ballant amb els monstres i cremant pòlvora i més pòlvora tot el camí, genial.

Ara si que la nit ja comença a tocar a la fi i cap a casa que el dimenge s'acosta i encara toca més.



Un recull de fotos del dia.

Un retall de videos (grabats amb mòbil) de la jornada, la qualitat és péssima, però és el que hi ha.

Terra de Trobadors 2009 - El Sopar

Abans de res, he de dir que estic baldat, han sigut tres dies intensíssims i ja començo a tenir una edat que no em permet fer massa excessos, però anem per feina que el que va passar a Castelló d'Empúries el passat cap de setmana va ser molt espectacular, molt bonic i amb molta, moltíssima gent.

Aquest any, el primer dia del XIX festival Terra de Trobadors coincidia amb la Diada Nacional de Catalunya, l'11 de setembre, així que un cop acabats els actes protocolaris de la Diada, van començar pels carrers i places de la vila les activitats pròpies del festival; s'obrien les tavernes, les botigues al carrers, els espectacles, les conferències, .... era impressionant, la gent gaudia d'allò més, hi havia tanta gent que amb prou feines es podia caminar, es van superar totes les espectatives i per sort, tot va sortir rodó.

S'acostava l'eix central del divendres, el Sopar Medieval, una gran festa que els Comtes d'Empúries ofereixen als nobles, cavallers i demés habitants de la vila. Per aquest acte cal anar vestit d'acord amb les dates, per tant, res de texans i espardenyes, s'ha d'anar amb roba medieval per així poder assaborir millor les delicadeses que ens esperen. La concentració és a la plaça de la basílica, on es poden veure unes diapositives reflectides a la façana que són del tot espectaculars, quin goig que fa. Ens col·loquem darrera l'escut que ens toca i anem en comitiva cap el pati del Palau dels Comtes, on ja està tot apunt. Bon menjar, danses, baralles, falcons i voltors, música, una nit exquisida, que més es pot demanar? Vam estar de sort i tot va sortir rodó, acabat això, passar per la taverna del convent de la Mercè i cap a casa que ja es tard i demà toca més i més espectacular encara, però això ho explicaré ben aviat.
Per cert van venir en Jordi i la Laura (que no hi havien vingut mai) i van flipar; si voleu una explicació més detallada del sopar visiteu el blog de la meva germana.

Aquí us deixo un recull de les fotos que vaig fer durant tota la jornada del divendres, la qualitat és pobre, però tant fotos com videos estan gravats amb el telèfon mòbil, així que encara gràcies que no em va fallar.

I aquí hi ha un petit muntatge que dona una idea de com vam passar la nit.

Ja arriba el TERRA de TROBADORS 2009

Un any més, com cada any pels volts de l'11 de setembre, a Castelló d'Empúries retrocedim uns quants centenars d'anys enrere per reviure les èpoques més glorioses del nostre municipi, la capital del Comtat d'Empúries; aquesta ocasió es la XIX cita amb la història i reculem fins l'any 1317, on les ordres religioses eren peces claus de la societat medieval.

Encara falta una setmana però al poble ja es comença a respirar l'ambient, els carrers ja estan ben engalanats, el camp on es celebrarà el torneig ja està a punt, s'està acabant de deixar-ho tot en les condicions necessàries per que tot surti bé, encara queda feina, però tot va sobre rodes. Si una cosa té Castelló és experiència en aquest tema i de segur que com cada any serà un èxit absolut, on la gent podrà gaudir de l'àmplia oferta que s'ofereix.

Com és tradició, el divendres començarem amb el sopar que oferirà el compte d'Empúries als vilatans, on es podrà degustar les dolces menges reservades a la noblesa.

El dissabte, el plat fort és el Torneig Medieval, Memorial Fernando Arnau, impulsor d'aquest espectacle i que malauradament ens va deixar fa un parell d'anys; l'acció, els cavalls, les batalles, els arquers, ..., tot el que es pot donar per complaure als comtes d'Empúries i al públic estarà present en aquest esdeveniment.

Però això no ho serà tot, també hi haurà per tota la vila espectacles, tabernes, bestiar i més coses que ara no em passen pel cap que faran que grans i petits s'ho passin d'allò més bé.

I el diumenge, l'acte estrella, el que fa que sigui el dia amb més moviment, on el volum de gent és immens, és el Mercat Medieval, on els productes artesans són els reis de la jornada i la moneda oficial passa a ser els "Diners"; cal canviar els Euros per diners per poder comprar.

I com el dia anterior, durant tota la jornada hi haurà espectacles, visites guiades, xerinola, música, ... pels carrers de la vila.

Aquí us deixo la temàtica

tematica TdT 2009

I aquí us deixo el programa del XIXè festival Terra de Trobadors

Programa TdT 2009

I aquí us deixo el petit muntagte que he fet dels videos oficials de la web del XIX Festival Terra de Trobadors

Espero que aquesta promoció us hagi agradat i ens veiem a partir de l'11 de setembre, vestits per la ocasió a Castelló d'Empúries, el 1317, no t'ho perdis.

Estrella Damm - Summer Cat

Ara feia una temporadeta que no entrava a publicar res per aquí, però com que encara estic madurant les imatges del darrer creuer, he decidit publicar-ho tot més endavant i ara seguir amb les coses que trobo, que m'agraden i que penso que poden agradar-vos també.

Així que com gran amant de la cervesa i client fidelíssim de l'Estrella Damm (per mi la millor cervesa del país) i si exceptuem les cerveses belgues, de les 10 millors del món. Segurament, el que trobo més a faltar sempre que marxo de vacances és el poder fer una Estrella ben fresqueta. Sóc gran amant de les cerveses, i puc presumir d'haver-ne begut moltíssimes, de moltíssims països i de diferents qualitats i tot i que n'he tastat de realment bones, em segueixo quedant amb "la meva". Fins i tot amics de la resta d'Espanya o de la resta d'Europa saben gaudir de l'Estrella Damm. Però després d'aquesta introducció tan personal, vaig a centrar-me en la vessant publicitària d'aquesta empresa; promocionat programes com Polònia o Cracòvia fan que la gent s'interessi per aquest producte. Patrocinant el F.C. Barcelona aconsegueixen encara més repercussió (només cal veure les imatges de la rua del triplet); Però el que fant molt bé la gent de l'"Estrella" és la publicitat a la televisió, vàries vegades els seus anuncis han portat la banda sonòra de la cançó de l'estiu, música que molts recordem, anuncis que no deixen indiferent(2007, 2008,...) , i aquest any s'han superat, la música enganxosa, la lletra molt escaient, l'entorn fabulós, Formentera, el darrer paradís de la Mediterrània, realment m'agrada moltíssim aquest anunci. Aquí el teniu sencer, me l'he descarregar directament de la web de l'Estrella Damm, a veures si us agrada tant com a mi.

Perquè els que vivim al món rural volem seguir així

Ja sé que ha sortit moltes vegades, però cada cop que ho veig, ho sento o ho llegeixo en un mitjà de comunicació, em bull la sang, és vergonyós que la gent de les capitals pretenguin imposar les seves condicions al medi rural, no en tenen prou en fer malbé on viuen si no que pretenen que els que no en tenim culpa també hàgim de modificar la nostra manera de viure. "És que el territori és patrimoni de tothom"; i una MERDA (ai no que fa pudor); Bé, no segueixo doncs cada mot que escric fa que un altre amb més ràbia i indignació em sorgeixi, però no abans sense manifestar la meva oposició a tots aquells alcaldes de tots aquells municipis que per tal de tenir uns ingressos més de foresters, fan que els que hi viuen i paguen religiosament des de sempre hagin de modificar els seus hàbits per tal de fer feliços a quatre turistes, "dominguerus" o es diguin com es vulguin dir. Aquí deixo un text que ja he rebut unes quantes vegades per e-mail que mostra plenament, de manera més correcta i encertada, el que des dels pobles de Catalunya opinem d'aquesta situació:

Les vaques porten esquella i la merda fa pudor!



Ja n'hi ha prou! La població rural de Catalunya està patint una amenaça!
Des de fa segles les campanes dels pobles toquen cada hora, les vaques, les ovelles i els cavalls porten esquelles al coll, els galls canten a la matinada i la merda fa pudor (com no pot ser d'altra manera).
Darrerament hi ha hagut un gran augment de població urbanita "post moderna" que fa turisme rural per "respirar aire fresc" i "viure la natura". Això no hauria de ser un problema si no fos perquè alguns d'ells, Ajuntaments i constructores estan posant en perill la tasca dels pagesos i ramaders.
Es veu que les esquelles i les campanes "molesten", els galls "criden" massa i els tractors "destorben" a la carretera, i segons algun Ajuntament no es cumpleixen alguna norma que s'han tret de la màniga.

Serà certa la dita tan nostrada "de fora vingueren que de casa ens tregueren"?

No hi ha cap problema en compartir el món rural, el que cal és respectar-lo com es mereix.
A Catalunya tenim la sort que hi ha gent que pot viure encara de l'agricultura i ramaderia, una tasca que, de moment, no fa fums ni cal posar límits de velocitat a les vaques perquè pasturin.
La muntanya no és Port Aventura! És real i és de veritat! Ajudem tots plegats perquè segueixi sent així.



Passa-ho.



Domènec Farràs

SEAFIGHT

Com havia anunciat al post anterior, el que em fa estar més estona davant l’ordinador (a part de la meva feina), avui per avui és un joc dels que s’anomenen (segons jo) súper – adictius: El Seafight. El joc en si no està especialment bé ni de gràfics ni de sons, però la jugabilitat és tan bona que tot i que al principi no em va causar massa bona impressió, mica a mica i a mida d’anar passant estona amb aquest joc, cada vegada m’agrada més, així que anem al tema i us ho explico:
Vaig començar a conèixer aquest joc de mala manera, de tant en tant se m’obria una web sense jo haver-la demanat de jocs on-line que em posava dels nervis; però al cap d’un mes o així, em va arribar un missatge d’en Marc on em deia que em registrés, ja vaig veure que a la seva foto del messenger hi havia posat un vaixell amb el nom Nepomuceno, així que li vaig fer cas i em vaig registrar. Em va fer una sessió ràpida d’ensinistrament, i vaig començar a jugar.
La missió del joc és aconseguir créixer com a pirata o mariner, tot depenent del punt de vista, caçant mostres marins, enfonsant vaixells, trobant tresors, ... Tot això està molt bé, i a més, pots tenir o pertànyer a un clan, on els membres del mateix t’ajuden tan econòmicament com en atacs i a més es poden formar aliances, on cadascú d’aquesta aliança ajudarà al seu “aliat” tot i pertànyer a un altre clan. Nosaltres tenim un clan, petit però eixerit, el [ROS] (Rosa de mar) i pertanyem a l’aliança [A-M] (Aliança Màgica), que tot i que no som massa, estem ben avinguts, però hi ha carnissers d’altres aliances que ens tenen una mania terrible; que hi farem, ja s’ho trobaran.
Així que vaig començar a una “patera”, un vaixell ridícul, petit i esquifit, i a mida d’anar caçant mostres marins i anar trobant petits tresors, al cap de poc vaig aconseguir un vaixell de 1000000 monedes d’or, sembla molt, però no deixava de ser un “caiuco” al costat dels vaixells “Élite”.
Per fi, i aprofitant en esdeveniment (Evento), que són unes dates aleatòries on és força fàcil aconseguir bons premis, vaig poder comprar-me un vaixell “ELITE”, alguns canons dels més potents del mercat i alguna coseta més no tan important, el fet és que ara ja sóc “ELITE” 3 i juntament amb en Marc, quan podem fem quedades i anem de cacera. Realment enganxa moltíssim, així que si voleu gaudir com vertaders pirates des de la comoditat de casa, no ho dubteu: SEAFIGHT.

Aquí us deixo un petit vido per anar fent boca, i sobretot perquè trobo que la música és boníssima.

Ja torno a ser per aquí

Pels que fa dies que no em veieu per la xarxa, us he de dir que ja torno a ser aquí, porto un mes sense connectar-me gaire, per això ni vaig fer cap post sobre la sortida que vam fer la Lídia i jo amb en Marc i la Gina pels Aiguamolls de l’Empordà ni el toc que vam anar a fer al Centre de Paracaigudisme més important d’Europa (Skydive). També ha sigut el meu aniversari, 37 ja, i tampoc ho he posat al blog, tot i que he rebut moltíssimes felicitacions a través del Facebook (on tampoc hi entro gaire).
Vam sortir amb la Lídia a passejar des de la platja de l’Almadrava a Roses fins a Punta Falconera, amb els gossos, que anaven voltant per allà amb el meu patiment que no caiguessin per cap penya-segat. Teníem molt bones vistes i el dia era francament bo per ser gener, però el que realment m’ha fet decidir a tornar a escriure ha sigut el que tinc una mica més de temps lliure i el “Seafight”, quin joc més adictiu, primer el trobava odiós, doncs a vegades s’obre com un pop-up, però quan en Marc em va dir que m’ho mirés bé, ja no puc parar, com a mínim ½ hora al dia hi dedico, però això ja ho explicaré un altre dia.

Ja ha arribat el 2009

S'ha de veure que curt que se m'ha fet el 2008 i que aviat ha arribat el 2009, la veritat, és que en tenia moltes ganes, doncs el desembre per mi ha sigut catastròfic, afortunadament no és res greu en quant a salut, però si que m'afecta i molt la butxaca: se m'espatlla l'assecadora; em fan la revisió de la hipoteca tres dies abans de la baixada d'interessos i em toca pagar més (suposo que ja aconseguiré arreglar-ho, però de moment l'alegria all'a està) i per si fos poc se m'ha trencat el motor del cotxe, amb 62000 km, un error que tenen la majoria de motors 2.2 dci de 150 CV dels Renault Laguna (dels que hi ha més de 2000 afectats a tot Europa) i Renault no ho vol reconèixes, per tant ara em toca la feina de denunciar-los a Consum per un defecte de fabricació; o sigui que millor que ja hagi passat el 2008, que també ha tingut coses molt positives, és clar.

Però anem al tema; la colla, cada cap d'any intentem fer la cel·lebració a casa d'algú diferent, si l'any passat va tocar a casa meva, aquest ha tocat a casa d'en David i la Núria a Cadaqués, amb la sort que tenen una casa gran i fantàstica i ens vam poder quedar tota la colla a dormir allà mateix i així estalviar-nos el cotxe; la cosa va estar molt bé, cadascú preparava un primer diferent (amanides, crema de marisc, empanades, canapés, truita, xampinyons, ... ) i de segon encarregàvem vedella amb bolets, el resultat va ser un àpat bo i econòmic que vam allargar fins gairebé mitjanit, hora de menjar el raïm tot escoltant les campanades del canvi d'any. Poc després els amfitrions han d'anar a dormir, doncs a les 6:00 del matí han d'obrir "Es Fornet", el seu negoci que no poden descuidar, doncs la clientela s'hade servir. Després a voltar una mica pels Pubs de Cadaqués, per acabar a una hora prucencial (o4:oo) tornant cap a casa, i és que l'edat no perdona.

Al matí (uns a les 7:30, altres a les 9:00) esmorzem coca, tortell i xurros que en David i la Núria ens havien deixat, recollir, netejar i començar a desfilar, doncs la majoria tenen mainada i s'han d'anar a recollir. Els que no tenim pressa acabem d'arribar fins al far de Cap de Creus per fer un cafetó abans de marxar. Anem a acomiadar-nos dels amfitrions i tornem cap a casa, doncs hem dormit poc i a Castelló encara tenim feina per fer. En definitiva, un altre any passat amb una bona festa, ara només queda decidir que farem l'any que vé.

Suposo que entre avui i dilluns em portaran les fotos (doncs jo em vaig oblidar la càmera) i les podré penjar.

I el temporal ja ha passat

Aquest passat Sant Esteve ha sigut un dia que aquí a l'Empordà es recordarà força, un temporal de mar fortíssim acompanyat de la tant esperada pluja, si bé la necessitat d'aigua d'aquesta zona era ben evident, la pujada de la Muga no ha sigut ni molt menys una gran "mugada", però si ha permés als castellonins veure passar el riu per sota les set arcades del pont vell, cosa que ja feia més de dos anys que no passava. També cal lamentar la mort d'un jove de Castelló al ser arrossegat ell i cotxe riu avall, tot i que aquí encara falta molt per esbrinar, doncs no se sap res de la resta d'ocupants del vehicle. Però bé, lamentant aquest fet, en general la pluja ha sigut molt beneficiosa; l'embassament de Boadella ha passat del 22% al 41% i encara està entrant aigua, així que sembla que per fi sortirem de la sequera.

El que ha sigut realment espectacular ha estat la virulència de les ones, fa molt temps que no es recordava un episodi tant espectacular, segur que a la tele o al youtube haureu vist imatges corprenedores.

La Lídia i jo hi vam anar l'endemà, que les ones ja eren força més petites, i vam quedar xops, estàvem a la bocana d'Empuriabrava i la veritat és que era força impressionant, i a més hi havia un sonat fent Kitesurf.

Després d'això, i passats uns dies, en Miquel i jo hem anat cap a la platja a veure quins tresors ens havia deixat el mar, i la veritat és que només començar hem trobat un nero (mero) de 7 o 8 kg fet malbé, això si que sap greu, després d'això hem trobat sípies, un popet, rufins i altres peixos de mar i carpes que el riu devia haver portat al mar i el mar a la sorra. Però el que hem trobat en bon estat han sigut unes cloïses i escopinyes d'una mida exagerada, ara només falta provar-les, a veure que tal són.

I aquí deixo un recull de les fotos que hem anat fent buscant "tresors".

Bones Festes

Send your own ElfYourself eCards

Hotels a Sitges

No us heu plantejat mai anar a la vila costanera possiblement més coneguda del litoral Barceloní? Doncs aquí hi ha una fantàstica oportunitat per acostar-s'hi; aquest serà un post finançat per Zync i gràcies a ells i a la idea que han tingut de que jo fes un anàlisi sobre els hotels de Sitges, he trobat hotels fantàstics a través d' Hotels a Sitges, he començat a visitar la web i ara us en faig 5 cèntims; només entrar ens trobem l'opció de triar en quin idioma volem navegar, entre ells hi ha el català, cosa que és d'agraïr, doncs cadascú pot buscar la seva informació de la manera que més còmode s'hi trobi, i en aquesta mateixa plana ja trobem el buscador, fàcil, accessible i molt complert, i també hi trobem el llistat dels principals hotels de la ciutat. Un cop trobat l'hotel que més ens agrada, trobem de seguida els preus i una àmplia i extensa informació del lloc en qüestió, acompanyat d'un plànol de situació que serà molt útil per saber on ens trobem. També hi trobarem la valoració que li han donat a cada hotel els usuaris, cosa que ens pot fer dacantar per un o altre. Pot ser la única cosa en que podria millorar la web seria en el fet de que quan es canvia de plana, torna al castellà, però tampoc és cap inconvenient per trobar facilment la informació que com ja he dit, és clara i extensa.

Qui no ha sentit parlar mai del Festival de Cinema de Sitges? El festival de cinema fantàstic més important del món, o el Carnaval de Sitges, un dels més coneguts de catalunya; només aquest dos ja són bons motius per fer-hi una escapada, però també té moltes altres coses interessants que faran que la visita a la vila sigui molt gratificant. Com a dada curiosa, fa uns quants anys vaig anar al carnaval de Sitges, i em va encisar, m'ho vaig passar d'allò més bé, però vaig acabar dormint a la platja, d'haver conegut la web que us he presentat no m'hagués passat això; no ho dubto, si mai hi torno a anar, primer visitaré la web d' Hotels a Sitges i segur que tindré solucionada l'estança.

Si algun dia voleu fer una escapada, si voleu anar de viatge, no dubteu a visitar l'enllaç que us acabo de deixar, quedareu meravellats de les destinacions i els preus que allà hi trobareu, amb la mateixa facilitat de navegació que haureu trobat anteriorment en l'elecció de l'hotel, sense cap mena de dubte, si existeix, allà ho trobareu, i difícilment trobareu un preu més just que el que allà hi figura.

Quina meravella de cuina

La veritat és que gairebé no sé per on començar, a veure si ens podem entendre, aquest matí he rebut una sol·licitud d'anàlisi patrocinat per part de Zync que m'ha fet força il·lusió, doncs he d'analitzar un tema que fa poc em va atreure molt i és el mòn de les cuines. Suposo que com molta gent un dia o algun altre haureu vist el famós programa de Tele5, Gran Hermano; i suposo que a ningú li haurà passat desapercebuda la fantàstica cuina que tenen, doncs bé, jo no acostumo a seguir massa aquest tipus de programes, però el que si em va captivar va ser la cuina, em va cridar l'atenció de seguida, i ha arribat a les meves mans una informació excepcional, el fabricant d'aquestes cuines, i és clar, quan he obtingut l'adreça el primer que he fet ha sigut visitar-la i la veritat és que no té desperdici, només cal que hi doneu un cop d'ull i veureu que fàcil que resulta navegar i trobar el que es busca, visiteu, no badeu : http://www.thesingularkitchen.com/, la cuina singular, ja el nom de l'empresa "The Singular Kitchen" resulta d'allò més suggerent i convida a entrar-hi, i a l'entrar, ens trobem cinc tipus de persones, que ens indiquen que és allò que busquen en una cuina, o sigui que d'entrada ja enganxa, seguidament entrem al menú principal i allà hi trobem tota la informació que necessitem, molt ben explicada i detallada, fàcil d'accedir i aclarint qualsevol dubte que poguem tenir, i el que és més important, tinguent un concessionari molt a prop de casa, estiguem on estiguem. Podem triar entre diferents tipus de cuines, tot depèn del nostre pressupost, però en tots els casos, la qualitat estarà garantida, realment m'ha entussiasmat aquesta web i no dubto en contacta amb ells per la propera reforma de la cuina de casa. Mireu aquesta cuina, o aquesta, qua a mi m'han agradat molt, però mireu-les totes a la web i quedareu fascinats.

Quin pal

És ben bé que aquesta época, o estàs en plena forma o si no és una porqueria, ara ja fa uns quants dies, per no dir molts que porto un refredat a sobre que em deixa del tot aixafat, però sense acabar de deixar-me KO; però no m'agrada, no puc fer res interessant en el meu temps lliure, i això ja m'avorreix, però tampoc estic prou fotut com per quedar-me recluït a casa, o sigui que a veure si milloro una mica i puc fer alguna activitat que em tregui de sobre aquesta peresa. Queda molt poquet per fer vacances, de fet el desembre faré més vacances que dies treballats, però espero estar en plena forma per poder sortir a fora, al camp o al mar, si no quin mal rotllo.

Per fi he acabat el puzzle

Si, per fi, ja tocava, us ho explico però em fa fins i tot vergonya. De fet el vaig començar aproximadament fa 6 anys, sempre m'han agradat molt els puzzles, i just en vaig acabar un de 1000 peces, que li faltaven tres (quin mal rotllo), quan vaig decidir començar-ne un de nou, també de 1000 peces, però d'un nivell més alt, amb moltes més peces d'una tonalitat molt similar, i més peça a peça; doncs jo que començo, ràpidament faig els voltants i la segona corona, però després em comença a costar més i el meu interés decau; i decau de tal manera, que no el vaig ni tan sols voler desmuntar, vaig deixar-lo mig muntat a la part de baix de la taula del menjador, que és de vidre i així el veia força sovint, però de tant veure'l, va arribar un moment que ja ni el veia, era part del decorat de la casa; però ara farà una setmana, vaig decidir tornar-m'hi a posar i dit i fet, amb quatre tardes complertes el vaig acabar, amb molt mal d'esquena, això si, però amb la satisfacció d'haver acabat aquest tema pendent. Ara ja està i suposo que en breu en començaré un altre, però ja us ho faré saber.

Per fi he tornat a l'aigua

És cert, ho sento ja fa massa dies que no penjo res, i no és pas per manca de material, és perquè vaig una mica de corcoll, estic una mica estressat i per això no he pogut estar sempre publicant com jo voldria, però als que teniu blogs us he anat visitant gairebé cada dia. Un altre factor és el que m'he unit al Facebook, com gairebé tothom, però la veritat és que tampoc li dedico massa temps, però de moment fa gràcia; però anem al que comentava, aquest matí he decidit que com que encara em queden força dies de vacances, doncs que avui faria festa, i aprofitant que el temps acompanyava, doncs a quarts de 9 del matí he agafat els trastets i cap a Cadaqués, concretament als Caials, el meu lloc preferit, on normalment sempre hi trobo alguna cosa. M'he equipat de rigoròs hivern, pot ser m'he passat i a més, he posat un quilo massa de pes, si no hagués passat dels -6 o -8m, ab 12 kg hagués anat bé, però la meva idea era estar normalment entre -10 i -12m, i baixava com una bala. Ara tinc un nou rellotge - ordinador, que per fi he pogut estrenar, i entre les moltes opcins que té, em marca a velocitat de descens i d'ascens, donant 25,8m/min de baixada per 16,4m/min d'ascens (ho veieu com anava massa carregat de plom?).

He començat fent la ruta de sempre, la primera pedra que miro, normalment no hi ha mi res, és a -4m i avui hi havia un petit nero (mero) d'aproximadament 100gr. que el confonia amb les castanyoles, seguidament he baixat a una zona a uns -6 -8m on sempre hi veig una bona molla, però en aquest cas, no n'hi havia cap, a es pedres d'aprop hi he vist dos congres d'entre 3 i 4kg. però he decidit de moment no caçar-los, qui sap, pot ser més tard. Quan he arribat, el dia estava radiant, però mentre em posava la roba d'anar a sota aigua ha comnençat a entrar una brisa de mar que em feia pressegiar males notícies, i així ha estat, fins aquell moment tenia una visibilitat que superava de llarg els 9m, però de cop i volta, l'aigua s'ha anat tornant més tèrbola i la visibilitat s'ha reduit a 4m, una pu--da si la idea és anar pujant i baixant a més profunditat sense tenir referències, i a més, han començat a entrar meduses, petites però ja les coneixo per experiència (desagradable, és clar); n'hi havia de dos tipus, i semblava que em perseguissin, per sort no he tingut cap contacte amb elles (almenys amb la poca pell que em surt). He començat a baixar i pujar com un beneit a buscar els caus que coneixo i només podia agafar de referència la corda blanca de la boia, en fi, una sortida on normalment faig unes 25 baixades, avui n'he hagut de fer 32. Després de repassar tota la zona, res, res de res, ja en començava a estar fart, però encara em quedava una altra zona força interessant i que no sol fallar mai, està una mica més fonda, però hi arribo bé, a -14,25m; efectivament, arribo a baix, miro el cau i al fons, a uns 2m hi veig una molla d'uns 700gr, però està massa lluny, segueixo mirant al la llaterna, i a la meva dreta, a escassos 40cm de la meva cara, veig un cap roig d'1kg aproximadament, he de recular una mica, però l'agafo, quina il·lusió, ja tinc dinar pel dissabte. Torno a baixar i torno a veure la molla, però segueix estant massa lluny, així que desisteixo i vag tornant, penso amb els congres, però ja estan bé allà on estan, si de cas un altre dia, vaig sortint esquivant meduses i ja està, amb una pesca suficient, amb el mono d'aigua tret i amb el Suunto D4 estrenat. A l'arribar a casa el caig connectar al portàtil, i això és una de les moltes coses que em va mostrar, però encara he d'apendre molt com funciona.

I això és el resultat de la jornada d'ahir: Bon Profit.

Ja tinc el Suunto D4

Doncs si, fa molt temps que li anava al darrera, però per A o per B, mai acabava de fer el pas; jo que sóc un apassionat de les activitats subaquàtiques, inverteixo el que calgui en la meva afició preferida, i fins ara anava fent amb un Citizen Aqualand Promaster, un rellotge al meu entendre força bonic, que a més em donava informació sobre el que feia a l'aigua, profunditat màxima, profunditat mitjana, temperatura de l'aigua, temps a sota, ..., una sèrie de dades que em permetien fer un estudi de les meves immersions, però a l'aficionar-me també a bussejar amb aire, vaig poder comprobar que la informació que em donava no era del tot correcte (segurament perquè ja té 9 anys) i això en el mòn submarí amb aire era un problema; havíem detectat que als 20m de profunditat només m'en marcava 16 i pot semblar una tonteria, però t'hi pots jugar la salut, així que quan he tingut quatre euros estalviats he fet el cop de cap i m'he comprat el rellotge - ordinador que necessitava, el Suunto D4. N'hi ha de més cars, però no tenen el que jo necessito, aquest és el més complert per mi, i per això me l'he quedat. Té la funció principal per mi que és la de l'Apnea, el submarinisme a pulmó, per fer la pesca submarina, fent un detallat enregistrament de les dades obtingudes a les immersions, té el mode aire, que em dona totes les dades necessàries per fer les immersions d'una manera segura i mostrant tota la informació que jo puc necessitar; també disposa del mode Nitrox, una altra manera de fer submarinisme que permet estar més estona a sota aigua, però encara no domino, tot arribarà, i moltes coses més que aniré descobrint a mida que ho vagi probant, doncs encara no l'he pogut estrenar, i el temps sembla que tampoc m'ho deixarà fer aquesta setmana, però de momnet ja el tinc; vaig comprar també el software i l'interface per poder descarregar-me les dades a l'ordinador i així visualitzar més detalladament les evolucions a sota aigua, ja tinc ganes de poder-vos-ho ensenyar,de moment però m'he d'esperar.

Els meus rellotges subaquàtics.