Terra de Trobadors 2007

Com ja ve sent habitual als volts de l’11 de setembre, a Castelló tornem segles enrera, fins arribar a les èpoques de major esplendor del nostre municipi, aquest any serà la XVII edició del festival Terra de Trobadors, aquest cop anomenat Mil Anys d’Història. És una festa on gairebé tot el municipi s’implica i fa que tots els assistents gaudeixin d’un dels més grans espectacles que es poden veure a les nostres contrades, tots els carrers del casc antic s’engalanen, es col·loquen portals a les 7 entrades del municipi i durant 4 dies el centre històric retorna a un passat gloriós on no hi faltarà música, espectacles i animacions.
Arranquem les jornades amb un sopar digne dels comtes de l’època, l’endemà tindrem el torneig amb les seves justes i competicions, a més de mercat de mostres de bestiar i espectacles durant tot el dia i una gran quantitat de tavernes on podrem refrescar la gola, el diumenge és el dia més multitudinari, on es celebra un gran mercat i on és obligatori fer el canvi d’euros per moneda més adient a l’època. Hi ha multitud d’espectacles que són d’obligada visita com les bugaderes, el cau de les bruixes, concerts i un llarg etc. Passejar en aquestes jornades per la nostra vila és una experiència que deixa petja, molts altres municipis s’agafen a la tirada del Terra de Trobadors, però l’experiència és un grau i en això els castellonins som els millors. No us ho perdeu, aquí us deixo un petit video del TdT ‘ 06 per anar obrint boca; pugeu el volum. Ens hi veiem!!

Si vols estar informat sobre el programa clicka aquí

Nova sortida a pescar

De fet tot va ser molt improvisat, cap a les dues de la tarda la Lídia i jo decidim anar a la platja, però a mi no m'agrada la platja i no tinc gaire tolerància a la calor del migdiaestassat com una sargantana, així que decidim anar a cap ras, ella pot pendre el sol i jo intentar pescar, i si, dic intentar pescar perquè això és el que vaig fer, cabbussar-me i nedar, però pescar, el que es diu pescar més aviat poc, quatre cosetes per sopar i prou, l'aigua estava molt clara, pot ser no tant com la darrera vegada, però tot i així rondava els 10m, però de peix poc, que hi farem, tampoc era la millor hora, de totes maneres vam passar bé la tarda. Les estadístiques d'aquest dia van ser de 11m de profunditat màxima per un promig de 4,3m, la temperatura mínima de l'aigua va ser de 18,9º; la primera cabbussada va ser a les 15:41 i la darrera a les 17:01 per un temps total a sota aigua de 19'06".
Ja quan estàvem de camí cap al cotxe veig una cara coneguda, la Teta que anava a fer el darrer bany a cap ras.

Ja surto als diaris

Pels amants de la cacera

Tinc un nou blog, que en un principi tractarà de la cacera a Castelló d'Empúries sobretot pel que respecte a la meva colla, però on intentaré penjar-hi tota la informació rellevant que tingui relació amb aquest món.
La cacera és un esport molt desconegut, i moltes vegades difamat, està clar que hi ha gent de tota mena, com a tota la societat, però els valors reals de la cacera són els que a mi m'importen. no crec en la cacera comercial, al contrari, ni en les jornades de tirar per tirar, crec en la sortida al camp amb els gossos, la trobada amb els companys, l'esmorzar, la caminada pels camps i si hi ha sort caçar alguna cosa. També practiquem la cacera per danys, doncs és molt trist veure com un pagès que ha cultivat 1 Ha. de blat de moro o girasol només en pot recol·lectar un 25 o 30 % a causa dels senglars i les daines, per això tot i ser un municipi de planer practiquem també la caça major.
Bé, espero que us agradi i entengueu una mica més aquesta gran afició, desconeguda i criticada, sobretot pels ecologistes de ciutat.
www.caceraacastello.blogspot.com

Neteja de la Platja de Grifeu

Aquest dissabte al matí vaig tornar a realitzar una tasca que ara feia anys que no havia realitzat, i que és molt gratificant, netejar les aigües d’una de les platges més boniques del nostre litoral, la platja de Grifeu a Llançà. Vam quedar a les 10 del matí al Club Nàutic de Llançà en Marc, en Patrick, la Gina i jo, per anar a treure la brossa de la sorra del fons marí de la platja i allà ens vam trobar amb força més gent, entre la qual hi havia la Maria del Minisub, gran amant del mar; en Marc, en Patrick, la Gina i la Maria, com la majoria de gent anaven amb equip autònom i jo i algun altre anàvem a pulmó, de fet la profunditat de la platja no passava dels 5 o 6 metres i anar a pulmó no era gaire inconvenient. L’aigua estava cristal·lina, però en alguns racons del fons es podia veure com arriba a ser de PORCA molta gent. Entre altres coses, el que a mi més em va impactar va ser trobar llaunes, ampolles de plàstic i de vidre, compreses, burilles de cigarreta, funda de matalàs i un llarg etc. de coses vàries, entre les quals, les restes d’un veler destrossar per una llevantada. A l’acabar el Club Nàutic de Llançà ens va convidar a tots els voluntaris a dinar, sardines, botifarra amb mongetes i grana de capellà, en fi jornada complerta.
Vam fer la coneixença d’un noi, en Yorick, d’origen català, però que viu a Roma, que em va semblar molt gratificant, aquest noi feia la neteja com jo, a pulmó i el que em va sorprendre més gratament va ser que es va emportar als seus fills grans ( la més gran devia tenir 10 o 12 anys) perquè veiessin el que feia, és molt important i diu molt a favor d’aquesta persona l’educació que li dona als seus fills, inculcant-los el respecte pel medi ambient ja des de petits, enhorabona Yorick, tens una família molt maca.

Tarda a Cap Ras

Dimecres passat a la tarda, vam sortir amb en Miquel per anar a pescar, o si més no intentar-ho, a Castelló feia força vent, però teníem fe a l’estiu a la zona de Llançà no sol arribar-hi gaire forta la marinada o el garbí, així que vam decidir anar cap allà, la veritat és que la zona nord del Cap de Creus és tot ell un petit microclima que fa que el temps de la plana i el de la costa nord a vegades no coincideixin. En fi, cap a les 3 de la tarda carreguem els estris i sortim cap a Cap Ras, que és un petit cap bastant ben conservat, on es veuen clarament els efectes de la tramuntana sobre els pins i a més sol ser un indret relativament tranquil que s’escapa fins i tot dels turistes. Total que arribem, aparquem, ens carreguem les motxilles a l’esquena i cap a la punta, no està gaire lluny, un 15 minuts caminant per estrets passadissos enmig d’una pineda molt tupida, i al final un penya-segat que impressiona, però tenim un caminet, per dir-li algun nom, que ens porta sense massa dificultats ben bé arran de mar, en efecte, la mar està una mica mogudeta però no presenta cap mena de problema per pescar-hi. Ens col·loquem els vestits de neoprè (la part més trista de la nostra afició), la resta de l’equip i cap a l’aigua, la visibilitat és fantàstica, no recordo haver vist mai tanta nitidesa en aquestes aigües, 15m segurs, es veu molt peix, escàpol però hi ha força moviment. El primer cau que no falla mai (sempre hi ha una molla o un congre) aquest cop estava habitat per un petit mero d’aproximadament un quilet, el deixo a veure si creix, faig petites esperes en superfície i algunes a més profunditat per veure si agafo algun sard gran o algun dèntol, però no hi ha sort, veig una pedra gran a uns 10m de profunditat baixo i m’hi trobo un mero d’aproximadament 4 o 5 kg, que em poso tant nerviós que no li tiro, torno a baixar, el torno a veure però hi ha una mica de pols en suspensió i no m’atreveixo a disparar i acabo veient com s’amaga, que hi farem, un altre dia serà, pesco un roger gran, al següent forat una molla de 1,100 kg, un parell de rurfins de bona mida i un pop , la cosa no ha anat malament, en Miquel mentrestant ha pescat un parell de serrànids, un tord, un parell més de rufins i un altre pop, satisfets tots dos sortim de l’aigua per tornar cap a casa, ara el mar s’ha calmat i ens ofereix una visió molt agradable, la cosa ha anat bé, recollim, carreguem els estris i a tornar a fer el camí de tornada, que ara entre que pesa més, no només per la pesca, sinó per tot el material moll, i que estem més cansats, es fa força llarg.
Ja ha passat una altra jornada de pesca, i segur que repetirem.
Les dades són del passat dimecres 18 de juliol del 2007, vam entrar a l’aigua a les 16:15 i vam sortir a les 18:45, el meu temps d’immersió va ser de 49’18”, la profunditat màxima 15,3m, el promig de profunditat 5,3m i la temperatura mínima de l’aigua (a -15,3m) va ser de 21,0º.

Seguros de coche

Hoy en día nos escandalizamos con los precios que tienen los seguros, y por la obligatoriedad de poseer uno para casi todo, ya sea coche, moto, barca, vivienda, vida, ... en fin para todo i para todos. vamos a centrarnos en los seguros de coche.
A decir verdad, a todos nos molesta el echo de tener que pagar un seguro, pero la verdad es que por culpa de muchos pasotas, criajos i demás desaprensivos, podemos encontrarnos con serios problemas a la hora de tener un siniestro. Cual debe ser la misión de un seguro, a parte de hacerse ricos, pues la de cubrir los daños que podamos causar a otros vehículos, personas o mobiliario urbano, darnos una seguridad de no tener que pagar nosotros, de nuestros bolsillos, los desperfectos que hayamos podido causar, ya sea por culpa nuestra por despiste, o por razones inevitables.
Pero también tenemos la opción de que el seguro nos cubra los daños propios, que son los llamados seguros a todo riesgo, bastante más caros, pero útiles en determinadas ocasiones, para abaratar el precio de estos seguros se puede optar por la opció de seguro con franquicia, y en función del importe de la misma subirà o bajarà más la factura.
Tipos de seguro:
- A Terceros: como dice el nombre, solo cubre los daños que ocasionemos incluyendo a los ocupantes del propio vehículo excluyéndonos a nosotros.
- A Terceros con Lunas: igual que el anterior, pero asegurando además los cristales del propio vehículo.
- A terceros con Lunas, Robo e Incendio: más de lo mismo añadiendo lo mencionado.
-A Todo Riesgo: lo cubre todo´, daños ocasionados a terceros y a nosotros mismos, de eho solo cubre por el valor del vehículo en el momento del siniestro, si la reparación es más cara, solo pagan el dinero que esté tasado el vehículo.
Los precios de los seguros también varían en funció del sexo, el domicilio (si es rural o urbano), del kilometraje, si duerme en garaje o en la calle, edad, años de carnet, ..., en fin un gran número de variantes que harán que sean más o menos asequibles.