Aquest dissabte vam cel·lebrar l'aniversari del nebot de la Lídia, en Joel, que fa 2 anyets, ho vam fer al local de l'escola de Vilamalla, el nen s'ho va passar pipa que és del que es tracta, el menjar va estar bé, com a mi m'agrada, amb força carn a la brasa i per postres el pastís que es veu a la imatge.Després, a la tarda-vespre van venir a casa la meva germana amb el meu cunyat i els meus nebots, la idea era fer un berenar - sopar, però els grans si que ho vam fer, però els petits tenien més interés en jugar que no pas en menjar; esgotat, aquesta és la paraula que descriu el meu estat després d'haver passat el dia amb tanta mainada, però és un esgotament sa, els nens estan contents i els adults també.
El diumenge va tocar anar a Capmany a fer una cargolada, en aquest cas érem pràcticament tota la colla, 19 en total, cadascú va preparar un primer plat o postres i de segon cargols,
són ocasions per ajuntar-nos tots i explicar les nostres batalletes, ara ens hem citat per passar el cap d'any a casa meva, segur que ens ho passarem bé, com cada any. Vam quedar ben tips i després de fer el sorteig secret per jugar a l'amic invisible que es conclourà el proper cap d'any, els nois vam anar a jugar a dards, de fet va ser un "mano a mano" entre el Güibas i en Lluís, on va guanyar el primer, per variar, i on un servidor no va tocar gairebé cap vegada el número que apuntava, i en concloure les partidetes vam fer unes pregàries al déu de la pluja a base de Play Station Singstar, de fet ens ho passem pipa fent el ridícul, a la nostra edat i bramant (la manera més suau de dir el que fem), i així acabem de passar la vetllada, aquí us deixo una perla per anar-vos fent una idea.
són ocasions per ajuntar-nos tots i explicar les nostres batalletes, ara ens hem citat per passar el cap d'any a casa meva, segur que ens ho passarem bé, com cada any. Vam quedar ben tips i després de fer el sorteig secret per jugar a l'amic invisible que es conclourà el proper cap d'any, els nois vam anar a jugar a dards, de fet va ser un "mano a mano" entre el Güibas i en Lluís, on va guanyar el primer, per variar, i on un servidor no va tocar gairebé cap vegada el número que apuntava, i en concloure les partidetes vam fer unes pregàries al déu de la pluja a base de Play Station Singstar, de fet ens ho passem pipa fent el ridícul, a la nostra edat i bramant (la manera més suau de dir el que fem), i així acabem de passar la vetllada, aquí us deixo una perla per anar-vos fent una idea. 
3 comentaris:
SI, SI, UN CAP DE SETMANA MOGUDET... SOBRETOT AMB ELS MEUS NENS...JE,JE. DIUMENGE TENIES AGULLETES?
Vaig dormir ben planer, però res d'agulletes, em vaig divertir ab els nens
No te quejes tanto anda, que ser tio, es el mejor estado que existe con los enanos, los disfrutas, los malcrías,los maleducas, juegas con ellos, los cansas, y cuando están ñoños y pesaditos, ¡que los aguantes sus padres! (Como me lea Arale, se va a venir hasta Madrid sólo para darme de collejas ;-))
Publica un comentari a l'entrada