dijous, 27 de març del 2008

Ja m'he tret el "mono"

Ara feia un grapat de dies que no anava a practicar l'esport que més em captiva, la pesca submarina, i tot i que estic força refredat, i el dia no pintava massa be, he decidit agafar els trastets i anar a l'aigua. De fet ha anat força be, tot i que hi he anat força tard, però el matí treballava, per tant, després de dinar hi he anat. Malgrat que fos després de dinar, el risc de patir un tall de digestió és mínim, doncs l'equip que porto és de rigurós hivern i per tant no pateixo cap canvi brusc de temperatura, però anem al tema.
Carrego les coses al cotxe i cap a Roses, que és l'indret amb costa rocallosa més proper que tinc; entre que m'equipo i em poso a l'aigua és ja 2/4 de 6, una mica tard, però el dia ja és força llarg. Només entrar a l'aigua veig un pop que deu fer mig quilo, massa petit, començo a mirar uns forats on habitualment hi ha congres i, res de res, dues morenes, una de les quals molt gran ocupen els llocs del congres, i com que aquestes morenes no m'agraden gens, m'en vaig rápidament; segueixo una mica més i veig un pop d'un quilo, aquest si que el pesco, no és gaire gran, però fa la mida reglamentària, quan encara el tinc punxat em surt a davant, al mig de la posidònia una sípia força maca, torno a carregar ràpid el fusell i la clavo, ja estic content, esperava trobar-ne alguna i ja la tenia, veig mig amagat un tord d'uns 300 grams i el pesco també, doncs per fer fumet és molt bo, i amb aquest fumet la Lídia fa una fideuà per llepar-se els dits; segueixo cap un forat on sempre hi ha una molla de bona mida, però en aquesta ocasió el cau és buit, miro al forat del costat i hi veig un congre força gros, em costa força però al final puc disparar, quina batalla, però al final guanyo i el penjo a la boia; és força tard i he de tornar, de camí ca a la platja veig una altra sípia de bona mida, la pesco i al cap de poc una altra. S'ha donat força be la tarda, surto de l'aigua i vaig cap el cotxe per recollir-ho tot i de camí cap a casa. Al final he pescat un pop d'un quilo, un tord de tres cents grams, tres sípies (700, 750 i 800 grams) i un congre de vuit quilos dos cents grams, bona pescada. Vaig estar de 2/4 de 6 fins a 2/4 de 8 a l'aigua, però pescava a tan poca profunditat que només vaig estar a sota l'aigua 12 minuts i mig, la profunditat màxima a la que vaig estar va ser de 3,4m i el promig de només 1,9m, la temperatura de l'aigua va ser de 12,1º, per això vaig agafar una mica de fred a les mans.
El proper dissabte aniré amb en Marc a fer submarinisme a Palamós, en aquest cas utilitzaré la meva faceta predadora només per localitzar els animals, doncs canvio el xip i de pesca res de res, cada cosa al seu moment, però d'això ja en parlaré en una propera entrada.

dimarts, 11 de març del 2008

Calçotada a can Surroca

Ara feia dies que no actualitzava els blogs, he estat travessant una mandra profunda que m’emboirava la ment i m’impedia redactar noves entrades, de material en tenia, però era més fort que jo, molta mandra, però ja m’ha passat i per celebrar-ho us explicaré com va anar la darrera calçotada que vam fer amb la colla de cacera.
De fet la vam fer el passat 2 de març, no hi érem tota la colla però Déu n’hi do, en aquesta ocasió també hi estaven convidades les dones, doncs això dels calçots ens agrada a gairebé tots. Al mig dia vam començar a anar cap a la barraca d’en Surroca per preparar-ho tot, en Miquel feia poc que n’havia fet una amb uns nois de Tarragona, i ens va ensenyar com ho preparaven ells, bastant més pràctic que nosaltres, enfilats els calçots en un filferro, fantàstic per girar-los. Comencem a preparar les brases amb branques primes d’olivera, doncs no es tracta de fer caliu, si no una bona flama i quan el foc agafa fort, els calçots a sobre i esperar que suïn; mentrestant, anem preparant el foc amb llenya per en aquesta ocasió fer un bon caliu per coure la carn pel segon plat. Un cop ben cuits els calçots, cap a taula, la Judit B i en Jesús han preparat un romesco fabulós, per llepar-se els dits, jo fent fotos si bado ni en menjo, han desaparegut en un moment, senyal que eren bons. De segon carn a la brasa, botifarra picant, botifarra negre, xuies, ... per quedar ben tips, i per postres, pastissos de can Surroca, garantia de que són bons. Al final, mentre la mainada jugava, els “grans” em fet una mica de sobretaula abans de recollir i tornar cap a casa. Haurem de mirar de repetir-ho aviat, si no és amb calçots, amb alguna altra cosa, però aquesta àpats amb colla sempre ban be. Al dinar érem tots aquests: Jesús i la Judit B., en Bartomeu (Surroca) i la Rosi, en Francesc i la Marta amb l’Oriol i en Francesc (els fills), en Miquel i la Judit P. amb en Joan (fill), en Dani i la Sara amb l’Arianna (filla) i finalment la Lídia i jo, en faltaven alguns per compromisos familiars, a veure si a la propera hi podem ser tots. Mireu les fotos dels devoradors de calçots.