dimarts, 27 de maig del 2008

Per fi plou

Sembla estrany, però l'amenaça de sequera a l'Empordà ha estat i encara és força important, aquest any hi ha hagut poques pluges i de poca intensitat; el nivell del pantà és baixíssim, i aquí a Castelló, fa temps que de tant en tant es veuen peixos morts per la falta d'oxigenació de l'aigua del riu, la veritat és que es una situació molt llastimosa, gens habitual, però que hi farem, ens hem d'adaptar, d'aigua al meu poble no en falta, però això ja ho explicaré més endavant.
El que em fa tenir més esperança és que des de fa uns dies, torna a ploure, ho fa d'una manera no massa seguida ni massa abundant, però tampoc entra la tramuntana, per tant, cal ser una mica optimistes i pensar que aquest mal moment s'acabarà aviat. Durant aquest darrer mes, anava veient a les notícies que plovia a tot arreu menys a l'Alt Empordà, curiós, estem en un indret propici per la pluja (sempre que no bufi tramuntana) doncs tenim costa, muntanyes i força vegetació, a més disposem d'un embassament a la part alta del riu que és el que subministra aigua a la zona. Però ara l'important no és que plogui al planer, sinó que ho faci a la capçalera de la Muga, a veure si puja el nivell que a data d'avui dimarts està al 27,37%, ahir estava al 26,54%, a veure si aguanta així uns dies més i es pot sortir de la fase d'excepcionalitat 2.
Fins aquí l'alegria de que plogui, però, anem al tema, Castelló d'Empúries és un municipi que depèn de la conca de la Muga, per això està subjecte a les restriccions que s'imposin des de l'ACA, però Castelló no es nodreix de les aigües de la Muga, i molt menys del pantà de Boadella, Castelló disposa d'uns aqüífers que estan al 100%, l'aigua d'aquests aqüífers es creu que ve del Canigó, doncs la composició química de l'aigua així ho indica, i per tant, de sequera al nucli de Castelló no n'hi ha; que per solidaritat amb els pobles veïns s'apliquin mesures per a fomentar l'estalvi d'aigua em sembla correcte, però que s'imposi i s'obligui a tancar tan l'aixeta sota l'amenaça d'una sanció em sembla desmesurat, per això espero que segueixi plovent durant uns quants dies més, poc a poc però anar fent; aquesta nit hi ha hagut una tempesta molt forta, amb pedra petita (per sort), però només han caigut 12 l/m2, el mateix que a Boadella, si segueix tal com ara unes quantes hores més potser arribarem als 50 l/m2 i això si seria una bona notícia. A veure si els meteoròlegs es tornen a equivocar i segueix plovent, doncs ahir semblava que ja no plouria més, i de moment no para.

dimecres, 7 de maig del 2008

Reformes a casa

Tenir una casa vol dir no deixar de gastar, si ara això, si després allò, sempre hi ha quelcom on invertir, però de totes maneres, sempre és més agradable que gastar els diners en les tonteries del cotxe (que també és una butxaca sense fons).

Després de la grandíssima inversió que és la compra, queden tots els detalls; primer de tot la comoditat, és clar, mobles, llums i similars, però després comencen les obres menors; la colla que som molt trempats fem el que podem, però hi ha coses que se'ns escapen de les mans i no tenim més remei que acudir als professionals; primer va ser un troç de tanca de gelosia, després un cobert per evitar que entri aigua al soterrani (quan plou, perquè ploure no ho fa gaire, però quan s'hi posa fa por), el portal corredís automàtic d'accés al garatge, i ara, de moment la terrassa de davant, he eliminat la porqueria de jardí que tenia i només he conservat l'olivera, i he arrancat la rampa del garatge per treure les pedres i enrajolar-ho tot, deixar un parell de jardineres per quatre plantes i ja està. Sembla fàcil però no ho és, per algú a qui la seva feina no li requereix de massa esforços físics, trencar, carregar, traslladar i abocar 7000 kg de runa és molt dur, i més haver d'atravessar tota la casa per abocar-ho al pati de darrera per la propera intervenció que hi faré, ara ja gairebé el davant estarà acabat, si tot va be demà al mig dia ja hauran acabat, ara ens faltarà acabar de decidir quin color utilitzarem per pintar la casa, però en aquesta tasca ja m'ajudarà més la colla, encara sort en vaig tenir que el divendres em va ajudar en Joan i el dissabte la Lídia, sino ara estaria destrossat. Aquí deixo un parell de fotos, de la runa que he hagut de tirar al pati de darrera i dels paletes col·locant el terra.

Si tot va com ha d'anar i el temps (que sembla que si) acompanya, demà ja s'haurà acabat.
Per cert, el diumenge vam anar a dinar amb en Marc i la Gina a Colera i vam aprofitar la tarda per fer una sortideta amb barca cap a la reserva natural de Banyuls (França); en Marc i jo vam fer submarinisme i la Lídia i la Gina es van quedar al vaixell, va ser una magnífica immersió; mireu les fotos. A veure si em compro una càmera submarina i puc fer fotos magnífiques del fons marí; tot arribarà.