Estrella Damm - Summer Cat

Ara feia una temporadeta que no entrava a publicar res per aquí, però com que encara estic madurant les imatges del darrer creuer, he decidit publicar-ho tot més endavant i ara seguir amb les coses que trobo, que m'agraden i que penso que poden agradar-vos també.

Així que com gran amant de la cervesa i client fidelíssim de l'Estrella Damm (per mi la millor cervesa del país) i si exceptuem les cerveses belgues, de les 10 millors del món. Segurament, el que trobo més a faltar sempre que marxo de vacances és el poder fer una Estrella ben fresqueta. Sóc gran amant de les cerveses, i puc presumir d'haver-ne begut moltíssimes, de moltíssims països i de diferents qualitats i tot i que n'he tastat de realment bones, em segueixo quedant amb "la meva". Fins i tot amics de la resta d'Espanya o de la resta d'Europa saben gaudir de l'Estrella Damm. Però després d'aquesta introducció tan personal, vaig a centrar-me en la vessant publicitària d'aquesta empresa; promocionat programes com Polònia o Cracòvia fan que la gent s'interessi per aquest producte. Patrocinant el F.C. Barcelona aconsegueixen encara més repercussió (només cal veure les imatges de la rua del triplet); Però el que fant molt bé la gent de l'"Estrella" és la publicitat a la televisió, vàries vegades els seus anuncis han portat la banda sonòra de la cançó de l'estiu, música que molts recordem, anuncis que no deixen indiferent(2007, 2008,...) , i aquest any s'han superat, la música enganxosa, la lletra molt escaient, l'entorn fabulós, Formentera, el darrer paradís de la Mediterrània, realment m'agrada moltíssim aquest anunci. Aquí el teniu sencer, me l'he descarregar directament de la web de l'Estrella Damm, a veures si us agrada tant com a mi.

Perquè els que vivim al món rural volem seguir així

Ja sé que ha sortit moltes vegades, però cada cop que ho veig, ho sento o ho llegeixo en un mitjà de comunicació, em bull la sang, és vergonyós que la gent de les capitals pretenguin imposar les seves condicions al medi rural, no en tenen prou en fer malbé on viuen si no que pretenen que els que no en tenim culpa també hàgim de modificar la nostra manera de viure. "És que el territori és patrimoni de tothom"; i una MERDA (ai no que fa pudor); Bé, no segueixo doncs cada mot que escric fa que un altre amb més ràbia i indignació em sorgeixi, però no abans sense manifestar la meva oposició a tots aquells alcaldes de tots aquells municipis que per tal de tenir uns ingressos més de foresters, fan que els que hi viuen i paguen religiosament des de sempre hagin de modificar els seus hàbits per tal de fer feliços a quatre turistes, "dominguerus" o es diguin com es vulguin dir. Aquí deixo un text que ja he rebut unes quantes vegades per e-mail que mostra plenament, de manera més correcta i encertada, el que des dels pobles de Catalunya opinem d'aquesta situació:

Les vaques porten esquella i la merda fa pudor!



Ja n'hi ha prou! La població rural de Catalunya està patint una amenaça!
Des de fa segles les campanes dels pobles toquen cada hora, les vaques, les ovelles i els cavalls porten esquelles al coll, els galls canten a la matinada i la merda fa pudor (com no pot ser d'altra manera).
Darrerament hi ha hagut un gran augment de població urbanita "post moderna" que fa turisme rural per "respirar aire fresc" i "viure la natura". Això no hauria de ser un problema si no fos perquè alguns d'ells, Ajuntaments i constructores estan posant en perill la tasca dels pagesos i ramaders.
Es veu que les esquelles i les campanes "molesten", els galls "criden" massa i els tractors "destorben" a la carretera, i segons algun Ajuntament no es cumpleixen alguna norma que s'han tret de la màniga.

Serà certa la dita tan nostrada "de fora vingueren que de casa ens tregueren"?

No hi ha cap problema en compartir el món rural, el que cal és respectar-lo com es mereix.
A Catalunya tenim la sort que hi ha gent que pot viure encara de l'agricultura i ramaderia, una tasca que, de moment, no fa fums ni cal posar límits de velocitat a les vaques perquè pasturin.
La muntanya no és Port Aventura! És real i és de veritat! Ajudem tots plegats perquè segueixi sent així.



Passa-ho.



Domènec Farràs

SEAFIGHT

Com havia anunciat al post anterior, el que em fa estar més estona davant l’ordinador (a part de la meva feina), avui per avui és un joc dels que s’anomenen (segons jo) súper – adictius: El Seafight. El joc en si no està especialment bé ni de gràfics ni de sons, però la jugabilitat és tan bona que tot i que al principi no em va causar massa bona impressió, mica a mica i a mida d’anar passant estona amb aquest joc, cada vegada m’agrada més, així que anem al tema i us ho explico:
Vaig començar a conèixer aquest joc de mala manera, de tant en tant se m’obria una web sense jo haver-la demanat de jocs on-line que em posava dels nervis; però al cap d’un mes o així, em va arribar un missatge d’en Marc on em deia que em registrés, ja vaig veure que a la seva foto del messenger hi havia posat un vaixell amb el nom Nepomuceno, així que li vaig fer cas i em vaig registrar. Em va fer una sessió ràpida d’ensinistrament, i vaig començar a jugar.
La missió del joc és aconseguir créixer com a pirata o mariner, tot depenent del punt de vista, caçant mostres marins, enfonsant vaixells, trobant tresors, ... Tot això està molt bé, i a més, pots tenir o pertànyer a un clan, on els membres del mateix t’ajuden tan econòmicament com en atacs i a més es poden formar aliances, on cadascú d’aquesta aliança ajudarà al seu “aliat” tot i pertànyer a un altre clan. Nosaltres tenim un clan, petit però eixerit, el [ROS] (Rosa de mar) i pertanyem a l’aliança [A-M] (Aliança Màgica), que tot i que no som massa, estem ben avinguts, però hi ha carnissers d’altres aliances que ens tenen una mania terrible; que hi farem, ja s’ho trobaran.
Així que vaig començar a una “patera”, un vaixell ridícul, petit i esquifit, i a mida d’anar caçant mostres marins i anar trobant petits tresors, al cap de poc vaig aconseguir un vaixell de 1000000 monedes d’or, sembla molt, però no deixava de ser un “caiuco” al costat dels vaixells “Élite”.
Per fi, i aprofitant en esdeveniment (Evento), que són unes dates aleatòries on és força fàcil aconseguir bons premis, vaig poder comprar-me un vaixell “ELITE”, alguns canons dels més potents del mercat i alguna coseta més no tan important, el fet és que ara ja sóc “ELITE” 3 i juntament amb en Marc, quan podem fem quedades i anem de cacera. Realment enganxa moltíssim, així que si voleu gaudir com vertaders pirates des de la comoditat de casa, no ho dubteu: SEAFIGHT.

Aquí us deixo un petit vido per anar fent boca, i sobretot perquè trobo que la música és boníssima.

Ja torno a ser per aquí

Pels que fa dies que no em veieu per la xarxa, us he de dir que ja torno a ser aquí, porto un mes sense connectar-me gaire, per això ni vaig fer cap post sobre la sortida que vam fer la Lídia i jo amb en Marc i la Gina pels Aiguamolls de l’Empordà ni el toc que vam anar a fer al Centre de Paracaigudisme més important d’Europa (Skydive). També ha sigut el meu aniversari, 37 ja, i tampoc ho he posat al blog, tot i que he rebut moltíssimes felicitacions a través del Facebook (on tampoc hi entro gaire).
Vam sortir amb la Lídia a passejar des de la platja de l’Almadrava a Roses fins a Punta Falconera, amb els gossos, que anaven voltant per allà amb el meu patiment que no caiguessin per cap penya-segat. Teníem molt bones vistes i el dia era francament bo per ser gener, però el que realment m’ha fet decidir a tornar a escriure ha sigut el que tinc una mica més de temps lliure i el “Seafight”, quin joc més adictiu, primer el trobava odiós, doncs a vegades s’obre com un pop-up, però quan en Marc em va dir que m’ho mirés bé, ja no puc parar, com a mínim ½ hora al dia hi dedico, però això ja ho explicaré un altre dia.

Ja ha arribat el 2009

S'ha de veure que curt que se m'ha fet el 2008 i que aviat ha arribat el 2009, la veritat, és que en tenia moltes ganes, doncs el desembre per mi ha sigut catastròfic, afortunadament no és res greu en quant a salut, però si que m'afecta i molt la butxaca: se m'espatlla l'assecadora; em fan la revisió de la hipoteca tres dies abans de la baixada d'interessos i em toca pagar més (suposo que ja aconseguiré arreglar-ho, però de moment l'alegria all'a està) i per si fos poc se m'ha trencat el motor del cotxe, amb 62000 km, un error que tenen la majoria de motors 2.2 dci de 150 CV dels Renault Laguna (dels que hi ha més de 2000 afectats a tot Europa) i Renault no ho vol reconèixes, per tant ara em toca la feina de denunciar-los a Consum per un defecte de fabricació; o sigui que millor que ja hagi passat el 2008, que també ha tingut coses molt positives, és clar.

Però anem al tema; la colla, cada cap d'any intentem fer la cel·lebració a casa d'algú diferent, si l'any passat va tocar a casa meva, aquest ha tocat a casa d'en David i la Núria a Cadaqués, amb la sort que tenen una casa gran i fantàstica i ens vam poder quedar tota la colla a dormir allà mateix i així estalviar-nos el cotxe; la cosa va estar molt bé, cadascú preparava un primer diferent (amanides, crema de marisc, empanades, canapés, truita, xampinyons, ... ) i de segon encarregàvem vedella amb bolets, el resultat va ser un àpat bo i econòmic que vam allargar fins gairebé mitjanit, hora de menjar el raïm tot escoltant les campanades del canvi d'any. Poc després els amfitrions han d'anar a dormir, doncs a les 6:00 del matí han d'obrir "Es Fornet", el seu negoci que no poden descuidar, doncs la clientela s'hade servir. Després a voltar una mica pels Pubs de Cadaqués, per acabar a una hora prucencial (o4:oo) tornant cap a casa, i és que l'edat no perdona.

Al matí (uns a les 7:30, altres a les 9:00) esmorzem coca, tortell i xurros que en David i la Núria ens havien deixat, recollir, netejar i començar a desfilar, doncs la majoria tenen mainada i s'han d'anar a recollir. Els que no tenim pressa acabem d'arribar fins al far de Cap de Creus per fer un cafetó abans de marxar. Anem a acomiadar-nos dels amfitrions i tornem cap a casa, doncs hem dormit poc i a Castelló encara tenim feina per fer. En definitiva, un altre any passat amb una bona festa, ara només queda decidir que farem l'any que vé.

Suposo que entre avui i dilluns em portaran les fotos (doncs jo em vaig oblidar la càmera) i les podré penjar.

I el temporal ja ha passat

Aquest passat Sant Esteve ha sigut un dia que aquí a l'Empordà es recordarà força, un temporal de mar fortíssim acompanyat de la tant esperada pluja, si bé la necessitat d'aigua d'aquesta zona era ben evident, la pujada de la Muga no ha sigut ni molt menys una gran "mugada", però si ha permés als castellonins veure passar el riu per sota les set arcades del pont vell, cosa que ja feia més de dos anys que no passava. També cal lamentar la mort d'un jove de Castelló al ser arrossegat ell i cotxe riu avall, tot i que aquí encara falta molt per esbrinar, doncs no se sap res de la resta d'ocupants del vehicle. Però bé, lamentant aquest fet, en general la pluja ha sigut molt beneficiosa; l'embassament de Boadella ha passat del 22% al 41% i encara està entrant aigua, així que sembla que per fi sortirem de la sequera.

El que ha sigut realment espectacular ha estat la virulència de les ones, fa molt temps que no es recordava un episodi tant espectacular, segur que a la tele o al youtube haureu vist imatges corprenedores.

La Lídia i jo hi vam anar l'endemà, que les ones ja eren força més petites, i vam quedar xops, estàvem a la bocana d'Empuriabrava i la veritat és que era força impressionant, i a més hi havia un sonat fent Kitesurf.

Després d'això, i passats uns dies, en Miquel i jo hem anat cap a la platja a veure quins tresors ens havia deixat el mar, i la veritat és que només començar hem trobat un nero (mero) de 7 o 8 kg fet malbé, això si que sap greu, després d'això hem trobat sípies, un popet, rufins i altres peixos de mar i carpes que el riu devia haver portat al mar i el mar a la sorra. Però el que hem trobat en bon estat han sigut unes cloïses i escopinyes d'una mida exagerada, ara només falta provar-les, a veure que tal són.

I aquí deixo un recull de les fotos que hem anat fent buscant "tresors".

Bones Festes

Send your own ElfYourself eCards