dimarts, 30 de desembre del 2008

I el temporal ja ha passat

Aquest passat Sant Esteve ha sigut un dia que aquí a l'Empordà es recordarà força, un temporal de mar fortíssim acompanyat de la tant esperada pluja, si bé la necessitat d'aigua d'aquesta zona era ben evident, la pujada de la Muga no ha sigut ni molt menys una gran "mugada", però si ha permés als castellonins veure passar el riu per sota les set arcades del pont vell, cosa que ja feia més de dos anys que no passava. També cal lamentar la mort d'un jove de Castelló al ser arrossegat ell i cotxe riu avall, tot i que aquí encara falta molt per esbrinar, doncs no se sap res de la resta d'ocupants del vehicle. Però bé, lamentant aquest fet, en general la pluja ha sigut molt beneficiosa; l'embassament de Boadella ha passat del 22% al 41% i encara està entrant aigua, així que sembla que per fi sortirem de la sequera.
El que ha sigut realment espectacular ha estat la virulència de les ones, fa molt temps que no es recordava un episodi tant espectacular, segur que a la tele o al youtube haureu vist imatges corprenedores.



La Lídia i jo hi vam anar l'endemà, que les ones ja eren força més petites, i vam quedar xops, estàvem a la bocana d'Empuriabrava i la veritat és que era força impressionant, i a més hi havia un sonat fent Kitesurf.

Després d'això, i passats uns dies, en Miquel i jo hem anat cap a la platja a veure quins tresors ens havia deixat el mar, i la veritat és que només començar hem trobat un nero (mero) de 7 o 8 kg fet malbé, això si que sap greu, després d'això hem trobat sípies, un popet, rufins i altres peixos de mar i carpes que el riu devia haver portat al mar i el mar a la sorra. Però el que hem trobat en bon estat han sigut unes cloïses i escopinyes d'una mida exagerada, ara només falta provar-les, a veure que tal són.
I aquí deixo un recull de les fotos que hem anat fent buscant "tresors".

dimecres, 24 de desembre del 2008

dijous, 18 de desembre del 2008

Hotels a Sitges

No us heu plantejat mai anar a la vila costanera possiblement més coneguda del litoral Barceloní? Doncs aquí hi ha una fantàstica oportunitat per acostar-s'hi; aquest serà un post finançat per Zync i gràcies a ells i a la idea que han tingut de que jo fes un anàlisi sobre els hotels de Sitges, he trobat hotels fantàstics a través d' Hotels a Sitges, he començat a visitar la web i ara us en faig 5 cèntims; només entrar ens trobem l'opció de triar en quin idioma volem navegar, entre ells hi ha el català, cosa que és d'agraïr, doncs cadascú pot buscar la seva informació de la manera que més còmode s'hi trobi, i en aquesta mateixa plana ja trobem el buscador, fàcil, accessible i molt complert, i també hi trobem el llistat dels principals hotels de la ciutat. Un cop trobat l'hotel que més ens agrada, trobem de seguida els preus i una àmplia i extensa informació del lloc en qüestió, acompanyat d'un plànol de situació que serà molt útil per saber on ens trobem. També hi trobarem la valoració que li han donat a cada hotel els usuaris, cosa que ens pot fer dacantar per un o altre. Pot ser la única cosa en que podria millorar la web seria en el fet de que quan es canvia de plana, torna al castellà, però tampoc és cap inconvenient per trobar facilment la informació que com ja he dit, és clara i extensa.
Qui no ha sentit parlar mai del Festival de Cinema de Sitges? El festival de cinema fantàstic més important del món, o el Carnaval de Sitges, un dels més coneguts de catalunya; només aquest dos ja són bons motius per fer-hi una escapada, però també té moltes altres coses interessants que faran que la visita a la vila sigui molt gratificant. Com a dada curiosa, fa uns quants anys vaig anar al carnaval de Sitges, i em va encisar, m'ho vaig passar d'allò més bé, però vaig acabar dormint a la platja, d'haver conegut la web que us he presentat no m'hagués passat això; no ho dubto, si mai hi torno a anar, primer visitaré la web d' Hotels a Sitges i segur que tindré solucionada l'estança.
Si algun dia voleu fer una escapada, si voleu anar de viatge, no dubteu a visitar l'enllaç que us acabo de deixar, quedareu meravellats de les destinacions i els preus que allà hi trobareu, amb la mateixa facilitat de navegació que haureu trobat anteriorment en l'elecció de l'hotel, sense cap mena de dubte, si existeix, allà ho trobareu, i difícilment trobareu un preu més just que el que allà hi figura.

dilluns, 1 de desembre del 2008

Quina meravella de cuina

La veritat és que gairebé no sé per on començar, a veure si ens podem entendre, aquest matí he rebut una sol·licitud d'anàlisi patrocinat per part de Zync que m'ha fet força il·lusió, doncs he d'analitzar un tema que fa poc em va atreure molt i és el mòn de les cuines. Suposo que com molta gent un dia o algun altre haureu vist el famós programa de Tele5, Gran Hermano; i suposo que a ningú li haurà passat desapercebuda la fantàstica cuina que tenen, doncs bé, jo no acostumo a seguir massa aquest tipus de programes, però el que si em va captivar va ser la cuina, em va cridar l'atenció de seguida, i ha arribat a les meves mans una informació excepcional, el fabricant d'aquestes cuines, i és clar, quan he obtingut l'adreça el primer que he fet ha sigut visitar-la i la veritat és que no té desperdici, només cal que hi doneu un cop d'ull i veureu que fàcil que resulta navegar i trobar el que es busca, visiteu, no badeu : http://www.thesingularkitchen.com/, la cuina singular, ja el nom de l'empresa "The Singular Kitchen" resulta d'allò més suggerent i convida a entrar-hi, i a l'entrar, ens trobem cinc tipus de persones, que ens indiquen que és allò que busquen en una cuina, o sigui que d'entrada ja enganxa, seguidament entrem al menú principal i allà hi trobem tota la informació que necessitem, molt ben explicada i detallada, fàcil d'accedir i aclarint qualsevol dubte que poguem tenir, i el que és més important, tinguent un concessionari molt a prop de casa, estiguem on estiguem. Podem triar entre diferents tipus de cuines, tot depèn del nostre pressupost, però en tots els casos, la qualitat estarà garantida, realment m'ha entussiasmat aquesta web i no dubto en contacta amb ells per la propera reforma de la cuina de casa. Mireu aquesta cuina, o aquesta, qua a mi m'han agradat molt, però mireu-les totes a la web i quedareu fascinats.

divendres, 28 de novembre del 2008

Quin pal

És ben bé que aquesta época, o estàs en plena forma o si no és una porqueria, ara ja fa uns quants dies, per no dir molts que porto un refredat a sobre que em deixa del tot aixafat, però sense acabar de deixar-me KO; però no m'agrada, no puc fer res interessant en el meu temps lliure, i això ja m'avorreix, però tampoc estic prou fotut com per quedar-me recluït a casa, o sigui que a veure si milloro una mica i puc fer alguna activitat que em tregui de sobre aquesta peresa. Queda molt poquet per fer vacances, de fet el desembre faré més vacances que dies treballats, però espero estar en plena forma per poder sortir a fora, al camp o al mar, si no quin mal rotllo.

dilluns, 17 de novembre del 2008

Per fi he acabat el puzzle

Si, per fi, ja tocava, us ho explico però em fa fins i tot vergonya. De fet el vaig començar aproximadament fa 6 anys, sempre m'han agradat molt els puzzles, i just en vaig acabar un de 1000 peces, que li faltaven tres (quin mal rotllo), quan vaig decidir començar-ne un de nou, també de 1000 peces, però d'un nivell més alt, amb moltes més peces d'una tonalitat molt similar, i més peça a peça; doncs jo que començo, ràpidament faig els voltants i la segona corona, però després em comença a costar més i el meu interés decau; i decau de tal manera, que no el vaig ni tan sols voler desmuntar, vaig deixar-lo mig muntat a la part de baix de la taula del menjador, que és de vidre i així el veia força sovint, però de tant veure'l, va arribar un moment que ja ni el veia, era part del decorat de la casa; però ara farà una setmana, vaig decidir tornar-m'hi a posar i dit i fet, amb quatre tardes complertes el vaig acabar, amb molt mal d'esquena, això si, però amb la satisfacció d'haver acabat aquest tema pendent. Ara ja està i suposo que en breu en començaré un altre, però ja us ho faré saber.

divendres, 7 de novembre del 2008

Per fi he tornat a l'aigua

És cert, ho sento ja fa massa dies que no penjo res, i no és pas per manca de material, és perquè vaig una mica de corcoll, estic una mica estressat i per això no he pogut estar sempre publicant com jo voldria, però als que teniu blogs us he anat visitant gairebé cada dia. Un altre factor és el que m'he unit al Facebook, com gairebé tothom, però la veritat és que tampoc li dedico massa temps, però de moment fa gràcia; però anem al que comentava, aquest matí he decidit que com que encara em queden força dies de vacances, doncs que avui faria festa, i aprofitant que el temps acompanyava, doncs a quarts de 9 del matí he agafat els trastets i cap a Cadaqués, concretament als Caials, el meu lloc preferit, on normalment sempre hi trobo alguna cosa. M'he equipat de rigoròs hivern, pot ser m'he passat i a més, he posat un quilo massa de pes, si no hagués passat dels -6 o -8m, ab 12 kg hagués anat bé, però la meva idea era estar normalment entre -10 i -12m, i baixava com una bala. Ara tinc un nou rellotge - ordinador, que per fi he pogut estrenar, i entre les moltes opcins que té, em marca a velocitat de descens i d'ascens, donant 25,8m/min de baixada per 16,4m/min d'ascens (ho veieu com anava massa carregat de plom?).
He començat fent la ruta de sempre, la primera pedra que miro, normalment no hi ha mi res, és a -4m i avui hi havia un petit nero (mero) d'aproximadament 100gr. que el confonia amb les castanyoles, seguidament he baixat a una zona a uns -6 -8m on sempre hi veig una bona molla, però en aquest cas, no n'hi havia cap, a es pedres d'aprop hi he vist dos congres d'entre 3 i 4kg. però he decidit de moment no caçar-los, qui sap, pot ser més tard. Quan he arribat, el dia estava radiant, però mentre em posava la roba d'anar a sota aigua ha comnençat a entrar una brisa de mar que em feia pressegiar males notícies, i així ha estat, fins aquell moment tenia una visibilitat que superava de llarg els 9m, però de cop i volta, l'aigua s'ha anat tornant més tèrbola i la visibilitat s'ha reduit a 4m, una pu--da si la idea és anar pujant i baixant a més profunditat sense tenir referències, i a més, han començat a entrar meduses, petites però ja les coneixo per experiència (desagradable, és clar); n'hi havia de dos tipus, i semblava que em perseguissin, per sort no he tingut cap contacte amb elles (almenys amb la poca pell que em surt). He començat a baixar i pujar com un beneit a buscar els caus que coneixo i només podia agafar de referència la corda blanca de la boia, en fi, una sortida on normalment faig unes 25 baixades, avui n'he hagut de fer 32. Després de repassar tota la zona, res, res de res, ja en començava a estar fart, però encara em quedava una altra zona força interessant i que no sol fallar mai, està una mica més fonda, però hi arribo bé, a -14,25m; efectivament, arribo a baix, miro el cau i al fons, a uns 2m hi veig una molla d'uns 700gr, però està massa lluny, segueixo mirant al la llaterna, i a la meva dreta, a escassos 40cm de la meva cara, veig un cap roig d'1kg aproximadament, he de recular una mica, però l'agafo, quina il·lusió, ja tinc dinar pel dissabte. Torno a baixar i torno a veure la molla, però segueix estant massa lluny, així que desisteixo i vag tornant, penso amb els congres, però ja estan bé allà on estan, si de cas un altre dia, vaig sortint esquivant meduses i ja està, amb una pesca suficient, amb el mono d'aigua tret i amb el Suunto D4 estrenat. A l'arribar a casa el caig connectar al portàtil, i això és una de les moltes coses que em va mostrar, però encara he d'apendre molt com funciona.
I això és el resultat de la jornada d'ahir: Bon Profit.

dilluns, 27 d’octubre del 2008

Ja tinc el Suunto D4

Doncs si, fa molt temps que li anava al darrera, però per A o per B, mai acabava de fer el pas; jo que sóc un apassionat de les activitats subaquàtiques, inverteixo el que calgui en la meva afició preferida, i fins ara anava fent amb un Citizen Aqualand Promaster, un rellotge al meu entendre força bonic, que a més em donava informació sobre el que feia a l'aigua, profunditat màxima, profunditat mitjana, temperatura de l'aigua, temps a sota, ..., una sèrie de dades que em permetien fer un estudi de les meves immersions, però a l'aficionar-me també a bussejar amb aire, vaig poder comprobar que la informació que em donava no era del tot correcte (segurament perquè ja té 9 anys) i això en el mòn submarí amb aire era un problema; havíem detectat que als 20m de profunditat només m'en marcava 16 i pot semblar una tonteria, però t'hi pots jugar la salut, així que quan he tingut quatre euros estalviats he fet el cop de cap i m'he comprat el rellotge - ordinador que necessitava, el Suunto D4. N'hi ha de més cars, però no tenen el que jo necessito, aquest és el més complert per mi, i per això me l'he quedat. Té la funció principal per mi que és la de l'Apnea, el submarinisme a pulmó, per fer la pesca submarina, fent un detallat enregistrament de les dades obtingudes a les immersions, té el mode aire, que em dona totes les dades necessàries per fer les immersions d'una manera segura i mostrant tota la informació que jo puc necessitar; també disposa del mode Nitrox, una altra manera de fer submarinisme que permet estar més estona a sota aigua, però encara no domino, tot arribarà, i moltes coses més que aniré descobrint a mida que ho vagi probant, doncs encara no l'he pogut estrenar, i el temps sembla que tampoc m'ho deixarà fer aquesta setmana, però de momnet ja el tinc; vaig comprar també el software i l'interface per poder descarregar-me les dades a l'ordinador i així visualitzar més detalladament les evolucions a sota aigua, ja tinc ganes de poder-vos-ho ensenyar,de moment però m'he d'esperar.
Els meus rellotges subaquàtics.

dijous, 16 d’octubre del 2008

Viatge de Noces VI - La tornada

Dia 8:
I ja arriba el darrer dia que passarem a terres mejicanes, hem intentat allargar un parell de dies més la nostra estància, però se'ns dispara el pressupots i per tant, tot i que el matí s'ha llevat amb un sol espeterrant, decidim que aquell serà l'últim dia (però hi tornarem, segur) de les nostres vacances al carib.
Com bé he dit, el dia es llevà radiant, cosa que feia molta ràbia, doncs ens havia plogut cada dia, però la decisió estava presa i aquell dia el passaríem a l'hotel, el vol sortia a les 19:15 i podiem estar a l'hotel fins les 16:00, així que després de fer les darreres compres a l'hotel, vam deixar les maletes a consigna, ens vam posar els banyadors, vam agafar les tovalloles i vam baixar cap a la piscina, per estar estès al sol, amb els meus mojitos, fer un banyet, anar a la platja, on la sorra era finíssima i no cremava, fer un parell més de mojitos, passejar una mica més per la platja i fer algun bany a les càlides aigües del carib, tumbar-me a sota una ombrel·la de fulla de palmera, fer un altre mojito, i de sobte comença a ploure, una pluja suau de 10 minuts i un altre cop un sol radiant, això sí és el clima caribeny i no el que ens havíem trobat; deixa de ploure i tornem a les tumbones de la piscina, a fer un altre mojito i la Lídia una pinya colada, fins que van arribar un grup de músics mejicans amb uns barrets enormes tocant música divertida.


Després d'això, el dia es va començar a ennuvolar d'una manera més seriosa i vam decidir tornar caminant per acomiadar-nos també de la fauna de l'hotel i anar cap a dinar i tornar les tovalloles, vam acomiadar-nos d'en Javi i l'Amparo, que van ser més espavilats que nosaltres i es van quedar dos dies més. Després d'això, vam anar a buscar roba per canviar-nos a consigna, ens van entregar una habitació de cortesia i just abans d'abandonar l'habitació va començar a caure aigua d'una manera exagerada, vam haver de demanar al conserge de l'edifici on estàvem que ens fes venir a recollir i portar dins al hall; allà per fer temps ens vam connectar a internet fins que van venir a recollir-nos i a les 16:00 puntuals ens venien a recollir, mentrestant i gràcies a internet, vam saber que la Lídia havia acabat la carrera que estudiava, quina alegria, ara ja és Educadora Social.
De camí cap a l'aeroport de Cancún, deixa de ploure i el sol torna a sortir, allí, una hora de retard en pujar a l'avió i una altra hora asseguts dins l'avió esperant que els operaris carreguessin les maletes; començavem malament la tornada, i això només era el principi. A les 21:15 sortíem direcció a Madrid, ens quedaven 9 hores de vol, vam sortir que ja era fosc, entre pel·lícula i pel·lícula anaven posant infomació sobre el vol, 1.080 Km/h, 14.000m d'altura, -65º de temperatura, tot això estava bé, doncs jo no sé dormir als vehicles i els trasllats s'em fan molt llargs.
Dia 9:

Seguim volant i jo veient pel·lícules, o les de l'avió o les que m'havia portat jo a l'MP4, i així, mica a mica, va anar clarejant i vam anar arribant a Barajas, les imatges dels núvols des de l'avió eren espectaculars, aviat es veia per la finestra les Rias Baixas de Galícia, i finalment arribem a destinació. Havíem d'arribar a les 12:00 i en realitat eren les 14:00 i el nostre vol cap a Barcelona sortia a les 15:45. Surt a correcuita de la T-4 Satélite cap a buscar les maletes a la T-4; Tarden una barbaritat, però per fi arriben, anem ràpidament cap al taulell d'IBERIA que se'ns assigna, quan arribem allà ens fan anar a un altre passadís, després de fer la cua, l'operadora ens diu que els bitllets que portem no serveixen, que hem de treure les targes d'embarcament a una mena de caixers automàtics, faig el que em diuen, trec les targes i les cintes de les maletes, anem a facturar i em diu la noia (per no dir un disbarat) que porto sobrepés, que en els vols nacionals no es pot portar tant pes, li explico d'on venim però no entra a explicacions, li dic que em cobri el recàrrec i em diu que no pot fer-ho i que el vol està tancat; ai, la mare que els va...., comencem a moure cel i terra per no haver de quedar-nos a Barajas però tot són negatives, que el vol sortirà sense nosaltres; una altra parella de Camallera està en el mateix problema que nosaltres, ens diuen que agafem el Pont Aeri, però això significa 200€ més, i no teníem perquè pagar, doncs ja ho teníem tot pagat i si havíem perdut el vol era per culpa de la incompetència d'una dona que passava de tot. Després de moltes reclamacions al final ens permeten tornar cap a Barcelona amb el Pont Aeri sense haver de pagar res, agafem el vol de les 16:46, però just abans de sortir, l'avió es para, no és res greu, però perdem una hora més, al final, sortim, però el vol de les 15:45 ens estava encara esperant perquè ningú els havia comunicat l'anulació dels nostres passatges, perquè diguin que no teníem temps d'arribar; finalment arribem a la terminal C de l'Aeroport del Prat a les 18:40, anem caminant fins l'estació de tren, i el tren surt molt tard, a les 19:15, nosaltres convençuts que el darrer tren cap a Figueres surt al voltant de les 20:00, estem neguitosos, al final arribem, pugem a les oficines i pel camí veiem que el tren cap a Figueres està apunt de sortir, comprem els tiquets i quan arribem a baix una altra vegada ens trobem que acaba de sortir; ja ens veiem agafant un tren cap a Girona i després que ens vinguin a recollir, però afortunadament, encara n'hi ha un altre una mica més tard, a les 20:25; uf! quina sort, ara ja si, tot tranquil, arribem a les 22:30 a Figueres on en Narcís, el pare de la Lídia ens ha vingut a buscar, ens acomiadem de la parella de Camallera i anem a Vilamalla a sopar; quin dia, Déu meu, però a la fi anem cap a casa.
I, arribem a casa i, sorpresa, la colla ha passat per aquí;

Si, com veieu, les imatges són fosques però així ho van deixar, tota la part de baix ornamentada amb paper higiènic, els sofàs girats, els matalassos al menjador, l'escala plena de gots i plats plens d'aigua i l'habitació plena de globus, la 01:00 de la matinada i nosaltres traient globus i pujant el matalàs, que pesa un ou, la resta ho deixem per l'endemà.
Per cert, us recordeu del cocu que em vaig emportar de record de Sian Ka'an, aquí teniu les imatges, boníssim.

dimecres, 15 d’octubre del 2008

Blog Action Day 08 - La pobresa

Novament ens trobem en la data que un munt de bloggers ens unim per fer una reivindicació, un acte per cridar l'atenció de les més altes instàncies, les que realment poden fer front als problemes actuals de les societats on vivim; una jornada on la pressió mediàtica que podem fer és tan i tan gran que de ben segur (o això espero) tindran alguna repercusió en el món en que vivim. Però anem per feina, aquest any el tema estrella el Blog Action Day és "la pobresa", si, la pobresa, aquella paraula que ens pensem que ens és molt llunyana, però que realment la tenim també a les portes de casa; evidentment els casos més extrems els trobem als països en via de desenvolupament, aquells països on els pobres són molt pobres mentre els governants són molt rics, però com que hem de mirar de fer l'escrit relacionant-lo amb la nostra temàtica, em quedo una mica limitat, però intentaré vincular-ho al que conec, o això em penso, que són els casos d'immigració que es reben a Espanya. Milers de persones fugen de les seves cases per buscar-se una vida millor, fugir de la pobresa extrema a la que estan sotmesos, a jugar-se la vida per una mínima possibilitat d'èxit, la desesperació de famílies senceres, una tragèdia humana que es repeteix dia rere dia, ara siguin pasteres a l mediterrània o cayucos a l'atlàntic, tot per aconseguir un somni, la majoria de vegades un malson. Gran part, per no dir tota la culpa, de la pobresa d'aquells indrets de l'Àfrica són els seus governants, tenen tot la riquesa per ells mentre el seu poble es mor de gana, la mala o nula gestió dels recursos naturals, que els podria donar una sortida; però cal culpar també als poderosos, aquells estats que en el seu dia es van comprometre a donar el 0,7% del PIB per ajudar als més necessitats i que ha quedat en paper mullat, molt bones intencions, però nul·la implicació, això és vergonyós, per tant, espero que aquesta jornada fac veure als qui realment tenen el poder, que fent un mínim esforç, es poden salvar moltes vides permetent que la gent no hagi d'abandonar els seus països i estalviar-se així el que això comporta.

dijous, 9 d’octubre del 2008

Viatge de Noces V - Sian Ka'an

Dia 7:
És dimarts al matí i el dia es lleva radiant, esmorzem i anem cap al hall de l'hotel, hem quedat a les 07:15, però ningú no ens porta fins a l'entrada de l'hotel que és on normalment quedem amb els nois d'Aventura México, però després de demanar insistentment que ens vinguessin a recollir, en aquesta ocasió, un Jeep Wrangler vermell arriba fins al hall i ens recull; de bones a primeres ja pugem a un Jeep. Cal dir que aquesta sortida em feia moltíssima il·lusió, doncs els que em coneixeu ja sabeu que m'apassiona tot el que sigui estar a la natura, i en aquesta ocasió en tindria l'oportunitat de gaudir-ne com mai abans ho havia fet, doncs es tractava d'un indret llunyà i amb animals que no tenim a casa, per tant, el dia es presentava genial.
Arribem a un centre de lloguer de vehicles AVIS, i se'ns assignen els nostres respectius Wranglers, molt nous, el meu blanc de canvi manual i 4.0l de benzina, ens fan engegar a tots les llums i posar les llargues i comencem a desfilar en renglera direcció Tulum. Ens va tocar anar amb una parella molt maca de Madridn en David i la Gema; la teoria era que ens anéssim turnant per conduir, però per sort per a mi, ningú més va voler fer-ho i per tant vaig poder gaudir jo tot sol de la conducció del Jeep durant tot el trajecte. Primer 70Km d'asfalt, això no té cap gràcia, però que hi farem, i seguidament comença una pista forestal dins la reserva de Sian Ka'an, 45Km entre mar, llacunes, manglars, palmeres cocoteres, en fi, una passada, no ens estava permès córrer, però tampoc estàvem parats, davant nostre només hi havia el Jeep dels guies i el Jeep d'una colla d'Hostalric, darrera portàvem 15 o 20 Jeeps més; com que feia molt bon dia i molt sol, vam treure les capotes i les noies podien anar dretes sobre els seients amb les melenes al vent, mentrestant, jo anava conduint i filmant el trajecte. De sobte, el cel es va tapar i va començar a ploure, primer d'una manera feble, però al cap de poc va començar d'una manera més insistent, moment en el que vam decidir tornar a col·locar la capota, just a temps, i al cap de pocs quilòmetres tornar-la a treure, una altre cop un sol radiant, quina calor; finalment arribem a la vila de Punta Allen, al bell-mig de la reserva, declarada com a Reserva Especial de la Biosfera i Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1987. Moment oportú per posar-se el protector solar, ens entreguen els equips d'snorkel, fem un petit esmorzar i comença l'aventura, primer a banyar-nos en una macro piscina natural d'aigües cristal·lines i poca profunditat, per seguidament anar a la recerca d'alguna tortuga, però no em feu dir quin tipus, ens va costar, però al final la vam trobar, després de fer-li alguna fotografia i filmar-la una mica, vam decidir anar a la busca dels dofins, no vam trigar gaire a trobar-ne un grup de 8 adults i una cria, salvatges però no s'espantaven i rondaven al voltant de la nostra embarcació, segons em va dir el patró, en aquella zona hi ha més de 1000 dofins, que macos, no m'hagués cansat mai de fer-los fotos; per emissora vam rebre una senyal de l'avistament d'un altre animal, no estava previst, però si, es tractava d'un manatí, això si em va fer una especial il·lusió, doncs és una espècie molt rara de veure i que només havia vist en algun documental de la tele, i estava allà, esquívol però molt a prop, al cap de poc en vam veure sortir a respirar dos més, però massa lluny, quan vam arribar-hi ja no els vam saber trobar. Ara tocava apropar-nos als manglars i veure diferents ocells, especialment fragates, pelicans i corbs marins, moltes aus, els arbres estaven farcits, però ja tocava la darrera activitat aquàtica de la jornada i ens vam dirigir cap a uns esculls situats al mig de la badia, on vam poder fer snorkel, la pena és que l'aigua es va enterbolir una mica i les fotos amb la càmera que portava no van quedar gaire bé, però vam poder veure peixos lloro, cirugians, altres que conec però que no se el nom i fins i tot una barracuda d'un metre a poc més d'1,5m sota meu. Després d'això, vam anar cap a la costa per dinar, molt bo, molt casolà i molt curiós, en un cobert a sobre la sorra finíssima de la platja; un bon àpat i de tornada, un altre cop agafar el cotxe, però abans de marxar em vaig emportar un record, un coco amb pallofa i tot, que tenia molt bona pinta; en aquesta ocasió estàvem gairebé a darrera de tot, millor, jeje. I dic jeje, perquè així no teníem tant control i podíem fer una mica més el que volíem, la pista era un fangar, ple de basses i és clar, "la ocasión hace al ladrón" i jo era com un nen amb una joguina nova, els d'Hostalric que anaven darrera nostre, al veure el que fèiem, doncs ells també, llàstima que els cotxes nostres fossin blancs i no es veia el fang, però us puc assegurar que era vergonyós, quina passada, i així 45 km més; després 70km més d'asfalt i ja de ben fosc arribar al punt de sortida, ens vam acomiadar d'en David i la Gema i cap a l'hotel, que les vacances estaven tocant a la fi i l'endemà ens tocava el dia més dur i trist de tots, però això ja vindrà més endavant.




Per cert, en aquesta ocasió algunes de les fotos són dels companys de vehicle, als qui he de donar les gràcies, i aquesta la del coco, que més endavant en veureu més; i una altra cosa, veieu com van quedar els cotxes, doncs les imatges no donen fe de com va quedar el nostre, la de l'interior si, però estava per fora molt més brut que el vermell.




dimecres, 8 d’octubre del 2008

Viatge de Noces IV - Tulum, Cobá i "Aldeas Mayas"

Dia 6: Així es va despertar el dilluns, quina magnífica vista des de l'habitació, poc ens pensàvem que al cap de poc començaria a ploure a bots i barrals, però així fou, tan aviat ens vam acabar l'esmorzar, que cada dia que teníem sortida ens pujaven a l'habitació, al dirigir-nos cap a la sortida de l'hotel, va començar a ploure, primer d'una manera lleugera, i després ja d'una manera més insistent. Aquest cop en Mario i en Gerry van ser molt puntuals i de seguida vam anar a buscar a la resta de la gent per començar una ruta fantàstica i inoblidable.
Quan ja havíem recollit a tothom, en aquesta ocasió a la van érem 8, la Lídia i jo, una parella de Barcelona, una altra d'Alacant i una parella més anglesa, doncs això, un cop tots a bord, en Gerry García ens va proposar fer un canvi de ruta, en comptes de començar per Tulum que està arran de costa, començar per Cobà, seguir per les Aldeas Mayas i acabar a Tulum, pensant que així el temps ens seria més favorable, i ho va ben encertar.
Agafem rumb cap a Cobà i només arribar, sorpresa, ja no plou, fantàstic, comencem la ruta a peu i comencen les explicacions, per seguidament agafar bicicletes o les "limosines mayas" per circular per l'antiga ciutat fins arribar al més famós i alt temple del Yucatan.
Després d'haver pujat i baixat els 142 esglaons del temple, tornem a agafar les bicicletes i seguim una mica més per la selva entre les restes de la ciutat maya, parant a seguir les explicacions del guia fins acabar la visita, que em va agradar molt.
Als pocs metres de sortir de l'aparcament de Cobà, vam arribar a un cenote espectacular, petit, d'aigües cristal·lines, amb un trampolí d'uns 10m d'alçada que no em vaig poder resistir, l'aigua calentíssima, un banyet curt, però intens.
Sortint del cenote, en una llacuna molt propera, es veien una sèrie de troncs, que de fet no eren tal troncs, sino cocodrils, i és clar, vam parar per poder-los veure de ben a prop, la veritat, feien uns quatre metres, però me'ls imaginava més grans, tot i que no m'hi vaig acostar a menys de dos metres per si de cas.
Ara ja vam agafar la carretera i en vam dirigir cap a un encavament maya, on hi vivia una família de la manera tradicional, vivint del que cultivaven, caçaven o pescaven, domesticaven una sèrie d'animals que aquí ens semblaria impensable, com teixons, senglars o cervatells i fabriaven útils i robes per vendre als turistes, va ser una experiència força enriquidora, veure com vivien aquella gent.
I ja va arribar l'hora de dinar, a les portes de Tulum, un menjar força típic, força bo, i és clar, amb una cervesa diferent, tot seguit ens vam acostar cap a l'antiga ciutat maya de Tulum, la única emmurallada i en un petit penyasegat, preciós, amb molt sol, el guia ens va explicar tot d'una manera tan fàcil d'entendre, que no em costaria gaire explicar-ho, però no és el cas, vam veure el més important, i en acabar vam anar a fer un bany a la magnífica platja del peu del penyasegat, poca estoneta doncs a les 5 de la tarda tancaven l'enclavatge maya i havíem de marxar, però realment va ser un dia molt i molt complert.
Ara només quedava tornar a l'hotel, sopar al restaurant italià, un dels millors, i anar a dormir d'hora, doncs l'endemà teníem un altre dia dur, la visita al parc natural de Sian Ka'an, tota una experiència.
Per acabar us deixo uns mica de resum en video del que vam viure aquell dia, espero que us agradi.