divendres, 29 de juny del 2007

L'estiu a la Costa Brava Nord



Tot i que ja fa una setmana que oficialment som a l’estiu, i que meteorològicament parlant ja fa força més temps, és aquest cap de setmana quan realment començarà el que coneixem com “ESTIU”. Arribarà tot el turista d’arreu d’Europa buscant el nostre sol i les nostres platges, a partir d’ara tot seran cotxes i més cotxes amb matrícules de tots colors i gent de tota mena passejant-se pel nostre litoral. És gràcies a aquesta gent, que molts pobles costaners canvien dràsticament, hi ha rentats de cara per fer-los més atractius, s’obren molts negocis que durant la resta de la temporada estan tancats, tota una sèrie d’esdeveniments com fires i festes per fer més concorregut el municipi, i de la qual cosa en podem gaudir tots els autòctons, que en major o menor mesura vivim d’això. Es per aquest fet, que en arribar a aquestes dates, sigui per la bonança del temps, sigui pel moviment de la gent, sigui pel que sigui, procuro visitar els municipis de la costa, amb paciència i deteniment, no per descobrir coses noves, doncs ja els coneixo, si no per veure com es transformen, i els contrastos que es produeixen, evidentment escombro cap a casa, i em quedo amb els municipis de l’Empordà, però aquest fet passa a tota la costa catalana.
Conclusió, si teniu temps, i segur que en teniu si esteu de vacances, proveu de visitar municipis com Cadaqués i arribeu fins al far de cap de creus, o qualsevol altre vila costanera i passegeu, respireu, observeu i gaudiu de l’estiu a l’Empordà, que quan ens n’hàgim adonat ja s’haurà acabat.

dilluns, 25 de juny del 2007

Modalitats de Pesca Submarina


Dins de la pesca submarina, podem destacar una sèrie de modalitats que ens permetran capturar, generalment, unes o altres espècies, o si més no, observar-les.
- Al forat: és possiblement la tècnica més utilitzada, i no per això és la més fàcil, doncs requereix un gran sentit d’observació i intuïció per a localitzar aquell peix que pot ser-hi ho no. Aquesta pesca es pot realitzar des de cota 0 fins a grans profunditats, això ja depèn de la capacitat de cadascú, jo personalment em moc entre els 8 i els 18m de profunditat tot i que he realitzat alguna captura a 21m. Les espècies més habituals en aquest tipus de pesca són les molles, els cap-rojos, congres, corballs i meros, tot i que aquests darrers són força més difícils de trobar doncs solen estar a molta profunditat.
- A l’espera: és, sense cap mena de dubte la modalitat més tècnica i al meu parer més perillosa, de fet sembla que sigui la més senzilla doncs en un principi és qüestió d’esperar a que s’apropin els peixos, però això requereix un gran mimetisme amb l’entorn i unes apnees molt llargues, cosa que si no es té cura pot provocar el temut “síncope” del qual ja en parlarem un altre dia. Es pot practicar a qualsevol profunditat, però les grans preses solen estar dels 20m cap avall. En aquesta modalitat els peixos més possibles de trobar són el dento, la orada, el llobarro, el sard, les sèrvies, els espets, ..., bàsicament animals que es mouen en aigües lliures. Rares vegades practico aquest tipus de pesca, doncs no tinc prou paciència, la màxima profunditat que he assolit en aquesta modalitat són els 26m, i 2’45 minuts, però rara vegada he trobat res. Per aquesta modalitat són aconsellables fusells de 100cm o més, i gomes molt potents, doncs els trets es solen fer a llarga distància.
- A la caiguda: és una modalitat en la que ens hem de moure amb molt de compte per tal de no alertar a la presa que hem vist anteriorment, també és recomanable fusells llargs, i després de la caiguda es pot fer una petita espera, però per això es necessita l’aigua força clara per aquest tipus de pesca.
- A “l’índia”: es tracta d’anar-se esmunyint entre les roques o les algues per trobar algun peix despistat.
- Profunda: normalment es considera profunda a partir dels 25m, però de fet, la pesca profunda és tota aquella que es troba una mica per sobre de les nostres possibilitats, on no ens trobem còmodes, per mi personalment, a partir de 20m ja és pesca profunda, però en canvi, conec gent que baixa a pescar a 40m i per ells és profunda a partir dels 30m, en general a partir de 35 o 40m pots trobar de tot, però més gran.

dijous, 21 de juny del 2007

La importància de viure a prop de la mar

Per aquells que hem tingut la sort de néixer a escassos quilòmetres de la mar, seria molt difícil allunyar-nos-en, doncs crec que forma part del nostre tarannà. El que està clar és que aquells que no tenen el privilegi de tenir a prop la costa, fan el que poden per quan tenen uns pocs dies de vacances i el temps acompanya, escapar-se cap al meravellós litoral que tenim els catalans. Ens podem dirigir a la Costa Daurada, a la Costa Central o a la Costa Brava, cadascuna diferent, però amb el mateix espai comú: LA MAR.
Els que es poden desplaçar fins a la costa poden triar diferents tipus d’allotjament, campings, hotels, cases o apartaments de lloguer, ...; en fi, la oferta és molt àmplia i permet a l’usuari gaudir de la proximitat d’una immensitat, una màgia indescriptible que es sent estant a la vora de la mar.
Hi ha mil maneres i mil activitats que es pot treure un profit de la proximitat del mar, relax, esports nàutics, passejades al cap vespre, prendre una copeta en alguna terrassa, tota una sèrie de “coses per fer” per a gustos i tipus de gent.
A la costa es pot triar viure de dia o de nit, hi ha oferta per tothom, per la nit es poden triar localitats com Salou, Lloret de Mar o Empuriabrava, on la quantitat possibilitats és inacabable i de dia qualsevol poble costaner com Llançà o Cadaqués on es pot respirar la tranquil·litat de l’ambient.
En quan a esports, per mi, els més representatius i els més integrats en la mar són dos, i a més esports cosins – germans, el submarinisme i la pesca submarina, hi ha altres esports que necessiten l’aigua per realitzar-se, però cap s’integra tant com les abans esmentades per tot el que suposa; és un plaer incomparable gaudir d’aquest tipus de sensacions, animo a tothom a provar-ho, segur que repetireu.

dilluns, 18 de juny del 2007

Visita al món submarí dels Caials de Cadaqués




El passat dimarts, 12 de juny, vam quedar a la tarda amb en Marc per anar a fer una sortida que teníem prevista feia temps, però per naps o per cols no acabàvem de coincidir. Era una sortida curiosa, dues maneres diferents de gaudir del mar, en Marc per sota amb equip autònom i jo pujant i baixant en apnea, vam tenir sort, doncs al principi la visibilitat era escassa, però a l'arribar a la part més profunda, la visibilitat era d'uns 13 ó 14 m cosa poc habitual en aquesta zona i que va permetre que en cap moment perdéssim el contacte visual entre ell i jo.


Després de tota la parafarnàlia d'equips i estris i la foto de rigor, vam baixar cap a l'aigua; cal dir que és un dels pocs llocs on es pot accedir còmodament des del cotxe; i només entrar ja vam veure un parell de pops d'aproximadament un quilet i als pocs metres, en una esquerda ben tapada però amb evidents signes d'estar habitada, vàrem veure un pop femella d'uns 4 ó 5 kg que estava ventilant els ous, uns metres més enllà, sota la primera pedra que vaig mirar hi havia un petit mero, però es va amagar ràpidament i no el vam poder observar gaire, una mica més enllà, en un cau que no falla mai, un congre d'una mida raonable ens mirava camuflat en la penombra de la cova, i a partir d'aquí vam agafar un canó de roques ple de peixos de tota mena, vam anar cap a les restes del Llanishen que és un "pecio" (delericte en català) del qual només en queden les quadernes i poca cosa més, allà estava ple de sards grans, cap-rojos i rufins petits, un parell de morenes, una molla, sèrvies, llavions, i un llarg etc. de fauna, entra la qual un parell de meduses que em van deixar els seus senyals de record, un altre pop i una espectacular anèmona de color "fosforita" que va ser la darrera observació abans d'agafar el camí de tornada cap a port, doncs el temps mana, de totes maneres encara vam tenir temps de veure un altre pop totalment a fora de cau.


Les sensacions van ser molt positives, a banda de les meduses i no descarto algun dia tornar a fer algun experiment d'aquest tipus.


A l'hora de sortir, el temps no acompanyava massa però nosaltres ja havíem disfrutat.


Vam entrar a l'aigua a les 17:45 i vam sortir a les 19:15 amb un temps d'immersió que per mi va ser de 22'30" i per en Marc de 61'. La meva profunditat màxima va ser de 13,7m i en Marc devia rondar els 14 ó 15 m. El promig de les meves immersions van ser de 6,1 m i la temperatura mínima de l'aigua de 17,2º, no era freda pel meu tratje de 5mm però una mica just pel 3mm d'en Marc.
En fi, va ser una estona tan plena de detalls que es faria etern explicar totes les anècdotes i curiositats que vam observar, sentir i gaudir d'aquella tarda a Cadaqués.

dilluns, 11 de juny del 2007

La Pesca Submarina




Aquesta és una de les meves principals aficions, i crec, que és una gran desconeguda, i a vegades, de manera mal intencionada, es tracta de criminalitzar-la per interessos econòmics, o desconeixement en si de l'activitat.
Per començar he de dir, que el mar m'apassiona en totes les seves facetes, però el fet d'estar dins seu, de sentir aquell silenci que diu tant, aquella pau i aquella tranquil·litat, la ingravidesa, són alguns dels aspectes que fan que per poc que pugui hi vagi i m'hi estigui 3, 4 ó 5 hores gaudint d'aquest món.
Cal que digui, que tot i que sóc apneista, també admiro i "envejo" a la gent que practica la immersió, doncs és una altra manera de gaudir del fons, i que et permet descobrir infinitat de detalls que a pulmó no és possible per la falta obvia d'aire. Segurament, algun dia, també em dedicaré a fer immersions d'aquest tipus; de totes maneres, i ho dic com a suposició, les sensacions que es tenen a pulmó han de ser més intenses per la senzilla raó que cada segon es viu d'una manera més profunda, potser a vegades massa.
El que trobo indignant, patètic i poc ètic i esportiu, és els anomenats "pescadors" que utilitzen equips de respiració autònoms per poder estar més estona a sota aigua i aconseguir així captures que en condicions normals serien molt difícils; és gràcies a ells el fet de que a vegades tinguem tant mala fama.
La pesca submarina és un esport molt noble, on el pescador, s'interna en un món, on les condicions li són adverses, per intentar capturar algun peix, que de fet, és el resultat final de la pesca, però, per arribar a això, abans s'han de seguir una sèrie de passos.
Aquesta ha estat una introducció al meu món, i que ben aviat completaré amb més dades sobre aquest meravellós esport.

dimecres, 6 de juny del 2007

Para empezar haremos un poco de país, ¡visitadnos!

hoteles en la costa bravaA lo largo de los 200 kilómetros de litoral que comprende la Costa Brava encontrará todo un mosaico de poblaciones típicas mediterráneas, como L'Escala, Palamós y Sant Feliu de Guíxols, que le esperan pacientemente ilusionadas con los tejados al sol y los pies en la arena, adornadas con colgantes de roca y mantones de pino verde para llegar engalanadas al noviazgo con las doradas aguas del Mediterráneo. Es precisamente la singularidad de este emotivo y repentino encuentro entre la montaña y el mar lo que llevó al periodista Ferran Agulló a definir esta costa como la COSTA BRAVA.Pero no piense que el paisaje, el clima, el sol y la luz agotan las posibilidades de ocio y entretenimiento de estas tierras. Hemos trabajado mucho para ofrecerle un montón de actividades capaces de borrar el más mínimo rastro de estrés o de aburrimiento que pudiera albergar en su espíritu. En bicicleta o a pie, en coche o incluso a caballo, por el cielo, los senderos o bordeando las calas, la Costa Brava es un escenario inmejorable para sus paseos y excursiones. Si prefiere practicar deportes náuticos o el golf, también disponemos de las instalaciones e infraestructuras más adecuadas.Y si desea aún más diversión, junto a las playas encontrará grandes centros de ocio, como Empuriabrava, L'Estartit, Lloret de Mar, Platja d'Aro, Roses, Sant Antoni de Calonge... donde tendrá asegurada la diversión hasta la llegada de la que será la puesta de sol de sus sueños. Azules son el cielo y el mar, como también lo son las banderas que año tras año nos otorga la Fundación Europea de Educación Ambiental como distintivo de aguas limpias, cristalinas y libres de contaminación, que garantizan la calidad ambiental del agua y de la arena de las playas de nuestro litoral.Roses, cadaques, figueres, museo dalí...No obstante, algo que en ningún caso puede dejar de descubrir es el alma de los fogones de nuestros restaurantes: la cocina de mar y montaña, el encuentro sublime de los frutos del mar con las carnes y las verduras de la montaña y del llano. El suquet de pescado, la sepia con guisantes, el pollo con cigalas, las albóndigas con gambas o el arroz a la cazuela quedarán en el álbum de los recuerdos como aquellas imágenes geniales que con frecuencia soñará al revivir sus vacaciones.