dilluns, 30 de juliol del 2007

Neteja de la Platja de Grifeu

Aquest dissabte al matí vaig tornar a realitzar una tasca que ara feia anys que no havia realitzat, i que és molt gratificant, netejar les aigües d’una de les platges més boniques del nostre litoral, la platja de Grifeu a Llançà. Vam quedar a les 10 del matí al Club Nàutic de Llançà en Marc, en Patrick, la Gina i jo, per anar a treure la brossa de la sorra del fons marí de la platja i allà ens vam trobar amb força més gent, entre la qual hi havia la Maria del Minisub, gran amant del mar; en Marc, en Patrick, la Gina i la Maria, com la majoria de gent anaven amb equip autònom i jo i algun altre anàvem a pulmó, de fet la profunditat de la platja no passava dels 5 o 6 metres i anar a pulmó no era gaire inconvenient. L’aigua estava cristal·lina, però en alguns racons del fons es podia veure com arriba a ser de PORCA molta gent. Entre altres coses, el que a mi més em va impactar va ser trobar llaunes, ampolles de plàstic i de vidre, compreses, burilles de cigarreta, funda de matalàs i un llarg etc. de coses vàries, entre les quals, les restes d’un veler destrossar per una llevantada. A l’acabar el Club Nàutic de Llançà ens va convidar a tots els voluntaris a dinar, sardines, botifarra amb mongetes i grana de capellà, en fi jornada complerta.
Vam fer la coneixença d’un noi, en Yorick, d’origen català, però que viu a Roma, que em va semblar molt gratificant, aquest noi feia la neteja com jo, a pulmó i el que em va sorprendre més gratament va ser que es va emportar als seus fills grans ( la més gran devia tenir 10 o 12 anys) perquè veiessin el que feia, és molt important i diu molt a favor d’aquesta persona l’educació que li dona als seus fills, inculcant-los el respecte pel medi ambient ja des de petits, enhorabona Yorick, tens una família molt maca.

dilluns, 23 de juliol del 2007

Tarda a Cap Ras




Dimecres passat a la tarda, vam sortir amb en Miquel per anar a pescar, o si més no intentar-ho, a Castelló feia força vent, però teníem fe a l’estiu a la zona de Llançà no sol arribar-hi gaire forta la marinada o el garbí, així que vam decidir anar cap allà, la veritat és que la zona nord del Cap de Creus és tot ell un petit microclima que fa que el temps de la plana i el de la costa nord a vegades no coincideixin. En fi, cap a les 3 de la tarda carreguem els estris i sortim cap a Cap Ras, que és un petit cap bastant ben conservat, on es veuen clarament els efectes de la tramuntana sobre els pins i a més sol ser un indret relativament tranquil que s’escapa fins i tot dels turistes. Total que arribem, aparquem, ens carreguem les motxilles a l’esquena i cap a la punta, no està gaire lluny, un 15 minuts caminant per estrets passadissos enmig d’una pineda molt tupida, i al final un penya-segat que impressiona, però tenim un caminet, per dir-li algun nom, que ens porta sense massa dificultats ben bé arran de mar, en efecte, la mar està una mica mogudeta però no presenta cap mena de problema per pescar-hi. Ens col·loquem els vestits de neoprè (la part més trista de la nostra afició), la resta de l’equip i cap a l’aigua, la visibilitat és fantàstica, no recordo haver vist mai tanta nitidesa en aquestes aigües, 15m segurs, es veu molt peix, escàpol però hi ha força moviment. El primer cau que no falla mai (sempre hi ha una molla o un congre) aquest cop estava habitat per un petit mero d’aproximadament un quilet, el deixo a veure si creix, faig petites esperes en superfície i algunes a més profunditat per veure si agafo algun sard gran o algun dèntol, però no hi ha sort, veig una pedra gran a uns 10m de profunditat baixo i m’hi trobo un mero d’aproximadament 4 o 5 kg, que em poso tant nerviós que no li tiro, torno a baixar, el torno a veure però hi ha una mica de pols en suspensió i no m’atreveixo a disparar i acabo veient com s’amaga, que hi farem, un altre dia serà, pesco un roger gran, al següent forat una molla de 1,100 kg, un parell de rurfins de bona mida i un pop , la cosa no ha anat malament, en Miquel mentrestant ha pescat un parell de serrànids, un tord, un parell més de rufins i un altre pop, satisfets tots dos sortim de l’aigua per tornar cap a casa, ara el mar s’ha calmat i ens ofereix una visió molt agradable, la cosa ha anat bé, recollim, carreguem els estris i a tornar a fer el camí de tornada, que ara entre que pesa més, no només per la pesca, sinó per tot el material moll, i que estem més cansats, es fa força llarg.
Ja ha passat una altra jornada de pesca, i segur que repetirem.
Les dades són del passat dimecres 18 de juliol del 2007, vam entrar a l’aigua a les 16:15 i vam sortir a les 18:45, el meu temps d’immersió va ser de 49’18”, la profunditat màxima 15,3m, el promig de profunditat 5,3m i la temperatura mínima de l’aigua (a -15,3m) va ser de 21,0º.

dimarts, 10 de juliol del 2007

Seguros de coche

Hoy en día nos escandalizamos con los precios que tienen los seguros, y por la obligatoriedad de poseer uno para casi todo, ya sea coche, moto, barca, vivienda, vida, ... en fin para todo i para todos. vamos a centrarnos en los seguros de coche.
A decir verdad, a todos nos molesta el echo de tener que pagar un seguro, pero la verdad es que por culpa de muchos pasotas, criajos i demás desaprensivos, podemos encontrarnos con serios problemas a la hora de tener un siniestro. Cual debe ser la misión de un seguro, a parte de hacerse ricos, pues la de cubrir los daños que podamos causar a otros vehículos, personas o mobiliario urbano, darnos una seguridad de no tener que pagar nosotros, de nuestros bolsillos, los desperfectos que hayamos podido causar, ya sea por culpa nuestra por despiste, o por razones inevitables.
Pero también tenemos la opción de que el seguro nos cubra los daños propios, que son los llamados seguros a todo riesgo, bastante más caros, pero útiles en determinadas ocasiones, para abaratar el precio de estos seguros se puede optar por la opció de seguro con franquicia, y en función del importe de la misma subirà o bajarà más la factura.
Tipos de seguro:
- A Terceros: como dice el nombre, solo cubre los daños que ocasionemos incluyendo a los ocupantes del propio vehículo excluyéndonos a nosotros.
- A Terceros con Lunas: igual que el anterior, pero asegurando además los cristales del propio vehículo.
- A terceros con Lunas, Robo e Incendio: más de lo mismo añadiendo lo mencionado.
-A Todo Riesgo: lo cubre todo´, daños ocasionados a terceros y a nosotros mismos, de eho solo cubre por el valor del vehículo en el momento del siniestro, si la reparación es más cara, solo pagan el dinero que esté tasado el vehículo.
Los precios de los seguros también varían en funció del sexo, el domicilio (si es rural o urbano), del kilometraje, si duerme en garaje o en la calle, edad, años de carnet, ..., en fin un gran número de variantes que harán que sean más o menos asequibles.

divendres, 6 de juliol del 2007

Gran problema, comprar casa

Gran dilema o gran problema, tan és com es vulgui dir, avui en dia és gairebé una utopia, i perquè dic això, doncs perquè és un tema que em preocupa, per sort per mi, vaig enganxar el moment oportú per fer la compra, però veig com gran quantitat d’amics i coneguts es veuen en la complicada situació d’haver de triar entre uns lloguers caríssims o hipotecar-se gairebé de per vida per obtenir una casa, i més que una casa un pis, doncs amb els preus de fa 7 o 8 anys d’una bona casa en un municipi ni gran ni petit, ara no es pot ni comprar un pis, els preus han augmentat al voltant del 300% i això no hi ha qui ho aguanti, i ara se suposa que els preus baixaran, si es clar, els preus de les construccions, però són ara els bancs i les caixes els que amb els seus interessos fan que la il·lusió de ser propietari es torni un infern al final de cada mes, perquè al moment que compres un habitatge el preu és el que és, pot ser car o molt car, però el que canvia darrerament any rere any són els tipus d’interès i casualment sempre a l’alça, total, que el que es considera una hipoteca mitja de 150.000€ a pagar en 300 quotes, en els darrers 2 anys ha variat a l’alça de més de 100€ al mes, vergonyós, com s’ho ha de fer algú amb un sou normal per pagar de 800 a 1.000€ al mes només per la vivenda, amb dos sous encara te’n pots sortir, però avui en dia amb aquests diners et pots comprar poca cosa, a menys que estiguis en un municipi no gaire gran, doncs a les grans ciutats això ja és impensable.
Em considero afortunat, com ja he dit abans, doncs si arribo a saber que el tema va per aquí, potser hagués anat 5 o 6 anys escanyat però hagués comprat dues cases i ara tindria diners per fer el que em vingués de gust, però no és el cas, i vaig fent còmodament, de totes maneres, el que si m’afecta són les pujades anuals del tipus d’interès, encara tinc força marge de maniobra, doncs he fet els càlculs del que hauria de pagar si pugés al 6.5% (que no crec que hi arribi) i encara me’n sortiria.
Ara cal esperar que els promotors s’adonin que amb aquests preus no podran vendre i que els habitatges tinguin un import més raonable, que els bancs, a nivell europeu, ja no demano que abaixin, si no que estabilitzin els interessos, i així permetre que la qualitat de vida de la gent i principalment el jovent sigui més alta.
Tenir casa és molt bonic, però quin preu hem de pagar!

dijous, 5 de juliol del 2007

Mala tarda per sortir a mar

Dimecres tarda, quedem amb en Miquel per anar a fer pesca submarina, el temps ha anunciat tramuntana forta, però a Castelló no es mou ni una fulla, carreguem els estris al cotxe i ens disposem a anar a prop del far de s’Arnella, al Port de la Selva. Tan bon punt passem Quermançó, comença el mal temps, de núvols ja n’hi havia a Castelló, però aquí, a més a més hi bufava la tramuntana, al passar el cim del molí ja veiem el mar ple de cabretes, uiuiui que patirem; se suposa que allà on anem està a recer de tramuntana, però tal i com ho veiem girem cua, el vent és de tramuntana, però el mar sembla de llevant, massa perillós, reculem direcció a la Farella, a Llançà, on sempre que hi ha nord s’hi està bé, però tampoc, massa mar de fons, darrer recurs, si a la cara sud del Cap de Ras no tenim sort, reculem i cap a casa, però mira, tot i que no és una bassa d’oli aquí si hi podrem entrar, és una mica tard però ja hi som; al cap de poc d’entrar a l’aigua trobem un congre d’uns 2 quilets dins d’un dels molts tubs que hi ha a la zona (antics desguassos), però està a molt poca aigua i amb la mala mar no li podem tirar, prenem la referència i ja tornarem després, seguim mirant tubs i a uns 3 o 4m de profunditat trobem un altre congre, aquest més gran, al voltant dels 4 quilos, està molt endins, li posem una mica d’esquer a prop del cau per veure si surt, i va sortint i entrant al cau sense donar-nos opció a tirar, al final surt una mica més del compte i ja està, clavat i ben clavat, rematar-lo i al passador, seguim una estona més, veig una morena gran, però no els hi tiro mai, no sabria que fer-ne, al final en Miquel fa un pop i tornem cap al primer congre, ara les ones són més petites i en principi serà més fàcil, efectivament, col·loquem una mica d’esquer davant, i quan surt en Miquel el captura, Enhorabona, el teu primer congre!, segur que en vindran d’altres, un darrer cop d’ull veig un altre congre que no li puc tirar i cap al cotxe, per sort el temps ha calmat un xic i podem sortir bé de l’aigua.
Al final, la jornada ha sigut una mica justa, però tenint en compte l’estat de la mar podem estar contents, dos congres, un pop, un parell de tords i un rufí, un altre dia tindrem més sort.