dilluns, 27 d’octubre del 2008

Ja tinc el Suunto D4

Doncs si, fa molt temps que li anava al darrera, però per A o per B, mai acabava de fer el pas; jo que sóc un apassionat de les activitats subaquàtiques, inverteixo el que calgui en la meva afició preferida, i fins ara anava fent amb un Citizen Aqualand Promaster, un rellotge al meu entendre força bonic, que a més em donava informació sobre el que feia a l'aigua, profunditat màxima, profunditat mitjana, temperatura de l'aigua, temps a sota, ..., una sèrie de dades que em permetien fer un estudi de les meves immersions, però a l'aficionar-me també a bussejar amb aire, vaig poder comprobar que la informació que em donava no era del tot correcte (segurament perquè ja té 9 anys) i això en el mòn submarí amb aire era un problema; havíem detectat que als 20m de profunditat només m'en marcava 16 i pot semblar una tonteria, però t'hi pots jugar la salut, així que quan he tingut quatre euros estalviats he fet el cop de cap i m'he comprat el rellotge - ordinador que necessitava, el Suunto D4. N'hi ha de més cars, però no tenen el que jo necessito, aquest és el més complert per mi, i per això me l'he quedat. Té la funció principal per mi que és la de l'Apnea, el submarinisme a pulmó, per fer la pesca submarina, fent un detallat enregistrament de les dades obtingudes a les immersions, té el mode aire, que em dona totes les dades necessàries per fer les immersions d'una manera segura i mostrant tota la informació que jo puc necessitar; també disposa del mode Nitrox, una altra manera de fer submarinisme que permet estar més estona a sota aigua, però encara no domino, tot arribarà, i moltes coses més que aniré descobrint a mida que ho vagi probant, doncs encara no l'he pogut estrenar, i el temps sembla que tampoc m'ho deixarà fer aquesta setmana, però de momnet ja el tinc; vaig comprar també el software i l'interface per poder descarregar-me les dades a l'ordinador i així visualitzar més detalladament les evolucions a sota aigua, ja tinc ganes de poder-vos-ho ensenyar,de moment però m'he d'esperar.
Els meus rellotges subaquàtics.

dijous, 16 d’octubre del 2008

Viatge de Noces VI - La tornada

Dia 8:
I ja arriba el darrer dia que passarem a terres mejicanes, hem intentat allargar un parell de dies més la nostra estància, però se'ns dispara el pressupots i per tant, tot i que el matí s'ha llevat amb un sol espeterrant, decidim que aquell serà l'últim dia (però hi tornarem, segur) de les nostres vacances al carib.
Com bé he dit, el dia es llevà radiant, cosa que feia molta ràbia, doncs ens havia plogut cada dia, però la decisió estava presa i aquell dia el passaríem a l'hotel, el vol sortia a les 19:15 i podiem estar a l'hotel fins les 16:00, així que després de fer les darreres compres a l'hotel, vam deixar les maletes a consigna, ens vam posar els banyadors, vam agafar les tovalloles i vam baixar cap a la piscina, per estar estès al sol, amb els meus mojitos, fer un banyet, anar a la platja, on la sorra era finíssima i no cremava, fer un parell més de mojitos, passejar una mica més per la platja i fer algun bany a les càlides aigües del carib, tumbar-me a sota una ombrel·la de fulla de palmera, fer un altre mojito, i de sobte comença a ploure, una pluja suau de 10 minuts i un altre cop un sol radiant, això sí és el clima caribeny i no el que ens havíem trobat; deixa de ploure i tornem a les tumbones de la piscina, a fer un altre mojito i la Lídia una pinya colada, fins que van arribar un grup de músics mejicans amb uns barrets enormes tocant música divertida.


Després d'això, el dia es va començar a ennuvolar d'una manera més seriosa i vam decidir tornar caminant per acomiadar-nos també de la fauna de l'hotel i anar cap a dinar i tornar les tovalloles, vam acomiadar-nos d'en Javi i l'Amparo, que van ser més espavilats que nosaltres i es van quedar dos dies més. Després d'això, vam anar a buscar roba per canviar-nos a consigna, ens van entregar una habitació de cortesia i just abans d'abandonar l'habitació va començar a caure aigua d'una manera exagerada, vam haver de demanar al conserge de l'edifici on estàvem que ens fes venir a recollir i portar dins al hall; allà per fer temps ens vam connectar a internet fins que van venir a recollir-nos i a les 16:00 puntuals ens venien a recollir, mentrestant i gràcies a internet, vam saber que la Lídia havia acabat la carrera que estudiava, quina alegria, ara ja és Educadora Social.
De camí cap a l'aeroport de Cancún, deixa de ploure i el sol torna a sortir, allí, una hora de retard en pujar a l'avió i una altra hora asseguts dins l'avió esperant que els operaris carreguessin les maletes; començavem malament la tornada, i això només era el principi. A les 21:15 sortíem direcció a Madrid, ens quedaven 9 hores de vol, vam sortir que ja era fosc, entre pel·lícula i pel·lícula anaven posant infomació sobre el vol, 1.080 Km/h, 14.000m d'altura, -65º de temperatura, tot això estava bé, doncs jo no sé dormir als vehicles i els trasllats s'em fan molt llargs.
Dia 9:

Seguim volant i jo veient pel·lícules, o les de l'avió o les que m'havia portat jo a l'MP4, i així, mica a mica, va anar clarejant i vam anar arribant a Barajas, les imatges dels núvols des de l'avió eren espectaculars, aviat es veia per la finestra les Rias Baixas de Galícia, i finalment arribem a destinació. Havíem d'arribar a les 12:00 i en realitat eren les 14:00 i el nostre vol cap a Barcelona sortia a les 15:45. Surt a correcuita de la T-4 Satélite cap a buscar les maletes a la T-4; Tarden una barbaritat, però per fi arriben, anem ràpidament cap al taulell d'IBERIA que se'ns assigna, quan arribem allà ens fan anar a un altre passadís, després de fer la cua, l'operadora ens diu que els bitllets que portem no serveixen, que hem de treure les targes d'embarcament a una mena de caixers automàtics, faig el que em diuen, trec les targes i les cintes de les maletes, anem a facturar i em diu la noia (per no dir un disbarat) que porto sobrepés, que en els vols nacionals no es pot portar tant pes, li explico d'on venim però no entra a explicacions, li dic que em cobri el recàrrec i em diu que no pot fer-ho i que el vol està tancat; ai, la mare que els va...., comencem a moure cel i terra per no haver de quedar-nos a Barajas però tot són negatives, que el vol sortirà sense nosaltres; una altra parella de Camallera està en el mateix problema que nosaltres, ens diuen que agafem el Pont Aeri, però això significa 200€ més, i no teníem perquè pagar, doncs ja ho teníem tot pagat i si havíem perdut el vol era per culpa de la incompetència d'una dona que passava de tot. Després de moltes reclamacions al final ens permeten tornar cap a Barcelona amb el Pont Aeri sense haver de pagar res, agafem el vol de les 16:46, però just abans de sortir, l'avió es para, no és res greu, però perdem una hora més, al final, sortim, però el vol de les 15:45 ens estava encara esperant perquè ningú els havia comunicat l'anulació dels nostres passatges, perquè diguin que no teníem temps d'arribar; finalment arribem a la terminal C de l'Aeroport del Prat a les 18:40, anem caminant fins l'estació de tren, i el tren surt molt tard, a les 19:15, nosaltres convençuts que el darrer tren cap a Figueres surt al voltant de les 20:00, estem neguitosos, al final arribem, pugem a les oficines i pel camí veiem que el tren cap a Figueres està apunt de sortir, comprem els tiquets i quan arribem a baix una altra vegada ens trobem que acaba de sortir; ja ens veiem agafant un tren cap a Girona i després que ens vinguin a recollir, però afortunadament, encara n'hi ha un altre una mica més tard, a les 20:25; uf! quina sort, ara ja si, tot tranquil, arribem a les 22:30 a Figueres on en Narcís, el pare de la Lídia ens ha vingut a buscar, ens acomiadem de la parella de Camallera i anem a Vilamalla a sopar; quin dia, Déu meu, però a la fi anem cap a casa.
I, arribem a casa i, sorpresa, la colla ha passat per aquí;

Si, com veieu, les imatges són fosques però així ho van deixar, tota la part de baix ornamentada amb paper higiènic, els sofàs girats, els matalassos al menjador, l'escala plena de gots i plats plens d'aigua i l'habitació plena de globus, la 01:00 de la matinada i nosaltres traient globus i pujant el matalàs, que pesa un ou, la resta ho deixem per l'endemà.
Per cert, us recordeu del cocu que em vaig emportar de record de Sian Ka'an, aquí teniu les imatges, boníssim.

dimecres, 15 d’octubre del 2008

Blog Action Day 08 - La pobresa

Novament ens trobem en la data que un munt de bloggers ens unim per fer una reivindicació, un acte per cridar l'atenció de les més altes instàncies, les que realment poden fer front als problemes actuals de les societats on vivim; una jornada on la pressió mediàtica que podem fer és tan i tan gran que de ben segur (o això espero) tindran alguna repercusió en el món en que vivim. Però anem per feina, aquest any el tema estrella el Blog Action Day és "la pobresa", si, la pobresa, aquella paraula que ens pensem que ens és molt llunyana, però que realment la tenim també a les portes de casa; evidentment els casos més extrems els trobem als països en via de desenvolupament, aquells països on els pobres són molt pobres mentre els governants són molt rics, però com que hem de mirar de fer l'escrit relacionant-lo amb la nostra temàtica, em quedo una mica limitat, però intentaré vincular-ho al que conec, o això em penso, que són els casos d'immigració que es reben a Espanya. Milers de persones fugen de les seves cases per buscar-se una vida millor, fugir de la pobresa extrema a la que estan sotmesos, a jugar-se la vida per una mínima possibilitat d'èxit, la desesperació de famílies senceres, una tragèdia humana que es repeteix dia rere dia, ara siguin pasteres a l mediterrània o cayucos a l'atlàntic, tot per aconseguir un somni, la majoria de vegades un malson. Gran part, per no dir tota la culpa, de la pobresa d'aquells indrets de l'Àfrica són els seus governants, tenen tot la riquesa per ells mentre el seu poble es mor de gana, la mala o nula gestió dels recursos naturals, que els podria donar una sortida; però cal culpar també als poderosos, aquells estats que en el seu dia es van comprometre a donar el 0,7% del PIB per ajudar als més necessitats i que ha quedat en paper mullat, molt bones intencions, però nul·la implicació, això és vergonyós, per tant, espero que aquesta jornada fac veure als qui realment tenen el poder, que fent un mínim esforç, es poden salvar moltes vides permetent que la gent no hagi d'abandonar els seus països i estalviar-se així el que això comporta.

dijous, 9 d’octubre del 2008

Viatge de Noces V - Sian Ka'an

Dia 7:
És dimarts al matí i el dia es lleva radiant, esmorzem i anem cap al hall de l'hotel, hem quedat a les 07:15, però ningú no ens porta fins a l'entrada de l'hotel que és on normalment quedem amb els nois d'Aventura México, però després de demanar insistentment que ens vinguessin a recollir, en aquesta ocasió, un Jeep Wrangler vermell arriba fins al hall i ens recull; de bones a primeres ja pugem a un Jeep. Cal dir que aquesta sortida em feia moltíssima il·lusió, doncs els que em coneixeu ja sabeu que m'apassiona tot el que sigui estar a la natura, i en aquesta ocasió en tindria l'oportunitat de gaudir-ne com mai abans ho havia fet, doncs es tractava d'un indret llunyà i amb animals que no tenim a casa, per tant, el dia es presentava genial.
Arribem a un centre de lloguer de vehicles AVIS, i se'ns assignen els nostres respectius Wranglers, molt nous, el meu blanc de canvi manual i 4.0l de benzina, ens fan engegar a tots les llums i posar les llargues i comencem a desfilar en renglera direcció Tulum. Ens va tocar anar amb una parella molt maca de Madridn en David i la Gema; la teoria era que ens anéssim turnant per conduir, però per sort per a mi, ningú més va voler fer-ho i per tant vaig poder gaudir jo tot sol de la conducció del Jeep durant tot el trajecte. Primer 70Km d'asfalt, això no té cap gràcia, però que hi farem, i seguidament comença una pista forestal dins la reserva de Sian Ka'an, 45Km entre mar, llacunes, manglars, palmeres cocoteres, en fi, una passada, no ens estava permès córrer, però tampoc estàvem parats, davant nostre només hi havia el Jeep dels guies i el Jeep d'una colla d'Hostalric, darrera portàvem 15 o 20 Jeeps més; com que feia molt bon dia i molt sol, vam treure les capotes i les noies podien anar dretes sobre els seients amb les melenes al vent, mentrestant, jo anava conduint i filmant el trajecte. De sobte, el cel es va tapar i va començar a ploure, primer d'una manera feble, però al cap de poc va començar d'una manera més insistent, moment en el que vam decidir tornar a col·locar la capota, just a temps, i al cap de pocs quilòmetres tornar-la a treure, una altre cop un sol radiant, quina calor; finalment arribem a la vila de Punta Allen, al bell-mig de la reserva, declarada com a Reserva Especial de la Biosfera i Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1987. Moment oportú per posar-se el protector solar, ens entreguen els equips d'snorkel, fem un petit esmorzar i comença l'aventura, primer a banyar-nos en una macro piscina natural d'aigües cristal·lines i poca profunditat, per seguidament anar a la recerca d'alguna tortuga, però no em feu dir quin tipus, ens va costar, però al final la vam trobar, després de fer-li alguna fotografia i filmar-la una mica, vam decidir anar a la busca dels dofins, no vam trigar gaire a trobar-ne un grup de 8 adults i una cria, salvatges però no s'espantaven i rondaven al voltant de la nostra embarcació, segons em va dir el patró, en aquella zona hi ha més de 1000 dofins, que macos, no m'hagués cansat mai de fer-los fotos; per emissora vam rebre una senyal de l'avistament d'un altre animal, no estava previst, però si, es tractava d'un manatí, això si em va fer una especial il·lusió, doncs és una espècie molt rara de veure i que només havia vist en algun documental de la tele, i estava allà, esquívol però molt a prop, al cap de poc en vam veure sortir a respirar dos més, però massa lluny, quan vam arribar-hi ja no els vam saber trobar. Ara tocava apropar-nos als manglars i veure diferents ocells, especialment fragates, pelicans i corbs marins, moltes aus, els arbres estaven farcits, però ja tocava la darrera activitat aquàtica de la jornada i ens vam dirigir cap a uns esculls situats al mig de la badia, on vam poder fer snorkel, la pena és que l'aigua es va enterbolir una mica i les fotos amb la càmera que portava no van quedar gaire bé, però vam poder veure peixos lloro, cirugians, altres que conec però que no se el nom i fins i tot una barracuda d'un metre a poc més d'1,5m sota meu. Després d'això, vam anar cap a la costa per dinar, molt bo, molt casolà i molt curiós, en un cobert a sobre la sorra finíssima de la platja; un bon àpat i de tornada, un altre cop agafar el cotxe, però abans de marxar em vaig emportar un record, un coco amb pallofa i tot, que tenia molt bona pinta; en aquesta ocasió estàvem gairebé a darrera de tot, millor, jeje. I dic jeje, perquè així no teníem tant control i podíem fer una mica més el que volíem, la pista era un fangar, ple de basses i és clar, "la ocasión hace al ladrón" i jo era com un nen amb una joguina nova, els d'Hostalric que anaven darrera nostre, al veure el que fèiem, doncs ells també, llàstima que els cotxes nostres fossin blancs i no es veia el fang, però us puc assegurar que era vergonyós, quina passada, i així 45 km més; després 70km més d'asfalt i ja de ben fosc arribar al punt de sortida, ens vam acomiadar d'en David i la Gema i cap a l'hotel, que les vacances estaven tocant a la fi i l'endemà ens tocava el dia més dur i trist de tots, però això ja vindrà més endavant.




Per cert, en aquesta ocasió algunes de les fotos són dels companys de vehicle, als qui he de donar les gràcies, i aquesta la del coco, que més endavant en veureu més; i una altra cosa, veieu com van quedar els cotxes, doncs les imatges no donen fe de com va quedar el nostre, la de l'interior si, però estava per fora molt més brut que el vermell.




dimecres, 8 d’octubre del 2008

Viatge de Noces IV - Tulum, Cobá i "Aldeas Mayas"

Dia 6: Així es va despertar el dilluns, quina magnífica vista des de l'habitació, poc ens pensàvem que al cap de poc començaria a ploure a bots i barrals, però així fou, tan aviat ens vam acabar l'esmorzar, que cada dia que teníem sortida ens pujaven a l'habitació, al dirigir-nos cap a la sortida de l'hotel, va començar a ploure, primer d'una manera lleugera, i després ja d'una manera més insistent. Aquest cop en Mario i en Gerry van ser molt puntuals i de seguida vam anar a buscar a la resta de la gent per començar una ruta fantàstica i inoblidable.
Quan ja havíem recollit a tothom, en aquesta ocasió a la van érem 8, la Lídia i jo, una parella de Barcelona, una altra d'Alacant i una parella més anglesa, doncs això, un cop tots a bord, en Gerry García ens va proposar fer un canvi de ruta, en comptes de començar per Tulum que està arran de costa, començar per Cobà, seguir per les Aldeas Mayas i acabar a Tulum, pensant que així el temps ens seria més favorable, i ho va ben encertar.
Agafem rumb cap a Cobà i només arribar, sorpresa, ja no plou, fantàstic, comencem la ruta a peu i comencen les explicacions, per seguidament agafar bicicletes o les "limosines mayas" per circular per l'antiga ciutat fins arribar al més famós i alt temple del Yucatan.
Després d'haver pujat i baixat els 142 esglaons del temple, tornem a agafar les bicicletes i seguim una mica més per la selva entre les restes de la ciutat maya, parant a seguir les explicacions del guia fins acabar la visita, que em va agradar molt.
Als pocs metres de sortir de l'aparcament de Cobà, vam arribar a un cenote espectacular, petit, d'aigües cristal·lines, amb un trampolí d'uns 10m d'alçada que no em vaig poder resistir, l'aigua calentíssima, un banyet curt, però intens.
Sortint del cenote, en una llacuna molt propera, es veien una sèrie de troncs, que de fet no eren tal troncs, sino cocodrils, i és clar, vam parar per poder-los veure de ben a prop, la veritat, feien uns quatre metres, però me'ls imaginava més grans, tot i que no m'hi vaig acostar a menys de dos metres per si de cas.
Ara ja vam agafar la carretera i en vam dirigir cap a un encavament maya, on hi vivia una família de la manera tradicional, vivint del que cultivaven, caçaven o pescaven, domesticaven una sèrie d'animals que aquí ens semblaria impensable, com teixons, senglars o cervatells i fabriaven útils i robes per vendre als turistes, va ser una experiència força enriquidora, veure com vivien aquella gent.
I ja va arribar l'hora de dinar, a les portes de Tulum, un menjar força típic, força bo, i és clar, amb una cervesa diferent, tot seguit ens vam acostar cap a l'antiga ciutat maya de Tulum, la única emmurallada i en un petit penyasegat, preciós, amb molt sol, el guia ens va explicar tot d'una manera tan fàcil d'entendre, que no em costaria gaire explicar-ho, però no és el cas, vam veure el més important, i en acabar vam anar a fer un bany a la magnífica platja del peu del penyasegat, poca estoneta doncs a les 5 de la tarda tancaven l'enclavatge maya i havíem de marxar, però realment va ser un dia molt i molt complert.
Ara només quedava tornar a l'hotel, sopar al restaurant italià, un dels millors, i anar a dormir d'hora, doncs l'endemà teníem un altre dia dur, la visita al parc natural de Sian Ka'an, tota una experiència.
Per acabar us deixo uns mica de resum en video del que vam viure aquell dia, espero que us agradi.


Viatge de noces III

Dia 4 i dia 5:
La veritat és que aquests dos dies no van ser massa profitosos, però abans de res, així ens vam trobar l'habitació la nit abans (pot ser no es veu massa bé, però era un conill ben fet).
Com que no teneíem cap sortida prevista vam aprofitar els dies per visitar Playa del Carmen amb en Javi i l'Amparo de Madrid, que també s'estaven al nostre hotel, encara sort que van agafar el paraigües que ens facilitava el Blue Bay, doncs ens va caure un xàfec que no ens va quedar més remei que tancarnos en un bar i és clar, beure. Va ser una tempesta forta però va durar 20 minuts com a molt, així que vam seguir de visita per les botigues agafant idees i acabant de contractar les excursions que volíem fer. A la tarda va millorar una mica el temps i vam caminar platja amunt i platja avall fins trobar un bon lloc d'aigües turqueses a poc més de 5 minuts caminant, però el temps no acompanyava massa i vam recular, això si, recollint records marins que ara tenim a casa; el temps va millorar una mica i ens vam quedar per la zona de la piscina (ben a prop del bar per fer jo mojitos i la Lidia Pinya colada) i ja va ser hora d'anar a sopar, en aquesta ocasió a base de carns, que bona que tenen la carn aquí, i que bé que la preparen; havent sopat vam veure una mica de show de l'hotel i vam anar a dormir relativament d'hora, això si, trobant això quan vam entrar a l'habitació.
El diumenge va ser una mica més del mateix, un temps una mica estúpid que vam aprofitar per anar al poble a comprar els regals i record per amics i família, passejar una mica més per la platja, jo vaig tirar una mica amb arc i la Lídia va aprofitar el poc sol que feia; a la nit sopar, en aquesta ocasió francés, molt bo també, veure l'espectacle mejicà de l'hotel i cap a dormir doncs l'endemà si que teníem una excursió, i molt bona per cert: Tulum, Cobá i Aldeas Mayas.

dissabte, 4 d’octubre del 2008

Viatge de Noces II - Chichén Itzá

Dia 3:
I si, arriba la primera escapada cap a la cultura Maya, ni més ni menys qua a l'antiga ciutat de Chichén Itzá, una de les 7 meravelles del món modern, però la destinació més llunyana de les que anàvem a fer; ens havien avisat de la forta calor que fa en aquell indret, i per tant vam agafar roba lleugera, banyador i tovallola; a quarts de vuit del matí ens van venir a recollir amb una van (vehicle de 14 places) on vam acabar anant 8 passatgers, dues parelles britàniques, un parella de Madrid, una de Sevilla i nosaltres, a part d'en Mario (el conductor) i en Gerry García (el guia).
El viatge es fa una mica llarg, 3 hores aproximadament, però en arribar comença el que esperem, primer de tot omplir-nos de repelent contra mosquits, agafar una ampolla d'aigua i seguir en Gerry (guia), només entrar trobem una gran iguana i veiem l'arbre més utilitzat pels "mayas", a pocs metres més endavant ja trobem l'esplanada dels temples (cal recordar que no són piràmides, són temples) i comença l'explicació, anem cap el lloc del joc de la pilota, on el guanyador era decapitat, però no el concepte que tenim nosaltres sobre la mort, és molt diferent i difícil d'explicar, però ben narrat és de ben entedre, sempre i quant no ens tanquem en el nostre pensament, obrint la porta a altres pensaments. És impressionant el so que es produeix picant de mans a l'interior de "l'estadi", quina acústica més bona; seguidament seguim fent la ruta i les explicacions d'en Gerry cada cop es fan més interessants, almenys per a mi que m'agrada molt la història antiga, la passió d'aquella gent per l'astronomia i la fertilitat, per donar vida, tot i que des dels nostres ulls sembla més aviat que la treien, eren sacrificis o operacions? Cal recordar que els maies creien en la vida després de la vida, i el seu sacrifici era només un pas per reunir-se amb Kukulcan (déu principal que significa serp emplomada). Tenien la fixació en aconseguir l'equilibri i tenien la creu com a símbol, però no la creu com la coneixem, sino com a punt mig, p.e. nord-sud-est-oest, ... En un d'aquests punts mitjos ben triat pel nostre guia, i que cap altra guia sabia trobar, tot i que volien copiar-lo tots s'equivocaben en algun moviment o punt estratègic, en Gerry picant de mans, ara cap al nord, ara cap al sud ara cap a l'est ara cap a l'oest aconseguia unes resonàncies impressionants; acabada les explicacions, vam tenir temps per anar a mirar paradetes d'artesania i el "cenote" (pou sagrat), on les donzelles farcides d'or eren empeses (previament sedades o drogades) i on morien ofegades per algun dels molts rituals de fertilitat que tenien; a data d'avui encara hi ha gairebé totes les restes i les joies al fons del cenote, però està molt ben vigilat i allà s'ha de quedar. Seguidament vam anar a visitar el primer observatori astronòmic que es coneix, situat a pop del temple de Kukulcan i vam haver d'anar sortint doncs se'ns acabava el temps i encara quedava alguna cosa més per fer, però si per mi hagués sigut m'hi hagués quedat tres o quatre hores més, doncs amb les tres hores que hi vam estar no e vaig tenir prou per satisfer la meva curiositat.
Seguidament vam anar fins a un "cenote" proper per poder fer un banyet en un d'aquests pous, on l'aigua estava molt calenta, com a tot el carib, i des d'on es podia saltar i fer una mica l'indi com veureu en aquestes imatges.
Ja per acabar i després d'un dinar típic, havíe de visitar la ciutat de Valladolid, on tenen la catedral més antiga d'Amèrica, però una fortíssima tempesta ens va impedir baixar del vehicle i vam haver de tornar cap a l'hotel on teníem per sopar un deliciós àpat de peix i marisc.


Aquí us deixo un resum en video de la jornada, disculpeu la meva mala pata fent anar la càmera, però és de l'Arale i era la primera vegada que a feia servir, i el zoom no és massa bo, per cert, els primers animalons són habitants de l'hotel.




divendres, 3 d’octubre del 2008

Viatge de Noces I

Doncs si amics, ja he arribat, quina ràbia, jo m'estimo molt la meva terra, però la vida que portava a 8000 km. d'aquí era meravellosa i això que no hem tingut massa bon temps, doncs ens ha plogut cada dia, però que hi farem, hi ha coses que s'escapen i la climatologia és un tema on no hi podem fer gaire res (de moment per sort); però anem al tema i comencen aquesta sèrie de successives entrades que aniré fent per explicar el viatge, també en breu obriré un altre blog més detallat amb més fotos i videos per si a algú li interessa.
Dia 1:
A les 03:30 del matí del dia 1 sóna el despertador, esmorzem, agafem les maletes i anem amb el cotxe cap a Vilamalla, on el pare de la Lídia ens portarà fins a l'estació d'autobusos de Figueres per començar el trajecte fins a l'aeroport del Prat amb el bus Ràpid Aeroport. A les 05:00 sortim cap a l'aeroport i hem d'esperar fins les 09:40 a que surti el vol d'IBERIA fins a Barajas on espero no haver de tornar-hi mai més, i després de perdre 3 hores voltant per passadissos i terminals, a les 14:00 surt el vol d'IBERWORLD amb destinació a Cancún, un cop arribar a Mèxic i abans de sortit cap a la Riviera Maya descobrir que el viatge contractat amb Viajes Iberia realment estava organitzat per Iberojet, però per sort no va passar res especialment greu que no tingués una relativa ràpida solució, però aixó serà al final del viatge i ja ho explicaré. Total que després de 10 hores de vol, arribem a un indret molt calurós, amb una diferència horària de 7 hores menys que a casa i allà pugem a un nou bus direcció a Playa del Carmen per arribar al nostre hotel, el Blue Bay Grand Esmeralda. Arribem que ja fosqueja, ens donen les targetes er entrar a les habitacions i les targetes del servei de tovalloles de platja i anem cap a les habitacions per dutxar-nos, canviar-nos i anar a sopar, arribem a l'edifici Chichén Itzà, habitació 7312 i ens trobem això:
que bonic, ens canviem per sopar i després a dormir que estem molt cansats del viatge.
Dia 2:
Ens llevem d'hora per esmorzar i anar a una xerrada on ens expliquen una mica com funicona tot i ens volen vendre les excursions més típiques, però nosaltres preferim anar primer a Playa del Carmen per veure preus i després decidir, i així és, els preus a la ciutat són bastant més econòmics que a l'hotel i després de veure força llocs ens decantem per Aventura México, no són els més barats, però el meu olfacte em va dir que seria una bona elecció, i així va ser. Vam mirar força botigues, vam anar a fer un toc de cervesa, és clar, i vam triar Corona en aquest cas (el que aquí s'anomena coronita, però allà la coronita seria aquí un quinto) i vam seguir vistant botigues sobretot de plata, doncs aquí és bastant barata i tornar cap a l'hotel, doncs feia un sol espeterrant i volíem anar a la platja o piscina. Ja dins l'hotel i anant cap a la nostra habitació, ens vam trobar alguns dels animals que viuen dins els jardins de l'hotel (iguanes, teixons (diferents als d'aquí), crancs, ossos rentadors (mapache), ocellots, sargantanes, ... i aquí en teniu un parell que van aparèixer.

Després a la nit vam anar a fer el primer sopar temàtic i vam triar el mexicà, però sincerament ens va decebre força, de tots els temàtics que vam fer va ser el que menys ens va agradar, però que hi farem, foto amb els barrets i cap a dormir doncs el dia següent feiem la primera visita i aquesta era la més llunyana Chichén Itzà però això ja ho explicaré en el següent post.