Tarda a Cap Ras

Dimecres passat a la tarda, vam sortir amb en Miquel per anar a pescar, o si més no intentar-ho, a Castelló feia força vent, però teníem fe a l’estiu a la zona de Llançà no sol arribar-hi gaire forta la marinada o el garbí, així que vam decidir anar cap allà, la veritat és que la zona nord del Cap de Creus és tot ell un petit microclima que fa que el temps de la plana i el de la costa nord a vegades no coincideixin. En fi, cap a les 3 de la tarda carreguem els estris i sortim cap a Cap Ras, que és un petit cap bastant ben conservat, on es veuen clarament els efectes de la tramuntana sobre els pins i a més sol ser un indret relativament tranquil que s’escapa fins i tot dels turistes. Total que arribem, aparquem, ens carreguem les motxilles a l’esquena i cap a la punta, no està gaire lluny, un 15 minuts caminant per estrets passadissos enmig d’una pineda molt tupida, i al final un penya-segat que impressiona, però tenim un caminet, per dir-li algun nom, que ens porta sense massa dificultats ben bé arran de mar, en efecte, la mar està una mica mogudeta però no presenta cap mena de problema per pescar-hi. Ens col·loquem els vestits de neoprè (la part més trista de la nostra afició), la resta de l’equip i cap a l’aigua, la visibilitat és fantàstica, no recordo haver vist mai tanta nitidesa en aquestes aigües, 15m segurs, es veu molt peix, escàpol però hi ha força moviment. El primer cau que no falla mai (sempre hi ha una molla o un congre) aquest cop estava habitat per un petit mero d’aproximadament un quilet, el deixo a veure si creix, faig petites esperes en superfície i algunes a més profunditat per veure si agafo algun sard gran o algun dèntol, però no hi ha sort, veig una pedra gran a uns 10m de profunditat baixo i m’hi trobo un mero d’aproximadament 4 o 5 kg, que em poso tant nerviós que no li tiro, torno a baixar, el torno a veure però hi ha una mica de pols en suspensió i no m’atreveixo a disparar i acabo veient com s’amaga, que hi farem, un altre dia serà, pesco un roger gran, al següent forat una molla de 1,100 kg, un parell de rurfins de bona mida i un pop , la cosa no ha anat malament, en Miquel mentrestant ha pescat un parell de serrànids, un tord, un parell més de rufins i un altre pop, satisfets tots dos sortim de l’aigua per tornar cap a casa, ara el mar s’ha calmat i ens ofereix una visió molt agradable, la cosa ha anat bé, recollim, carreguem els estris i a tornar a fer el camí de tornada, que ara entre que pesa més, no només per la pesca, sinó per tot el material moll, i que estem més cansats, es fa força llarg.
Ja ha passat una altra jornada de pesca, i segur que repetirem.
Les dades són del passat dimecres 18 de juliol del 2007, vam entrar a l’aigua a les 16:15 i vam sortir a les 18:45, el meu temps d’immersió va ser de 49’18”, la profunditat màxima 15,3m, el promig de profunditat 5,3m i la temperatura mínima de l’aigua (a -15,3m) va ser de 21,0º.