Realment de nens encara no en tinc, però tincs dos gossos que són com criatures, en tenia tres, però en Puck es va morir, pobret, va ser el primer que vaig tenir, i tot i no ser el més maco dels pastors alemanys, era el meu gos. Per sort o per desgràcia, els tinc mig assilvestrats, que vull dir amb això? doncs que no he volgut mai que fossin uns autòmates que segueixin uns patrons, també cal dir, que tinc la sort de disposar de terreny per a ells i no em cal tenir-los a dins de casa, tenen el pati d'uns 100 m2 i a més tot el sotarrani d'uns 90 m2 també és per a ells. El fet que no els tingui massa ensenyats, però, no significa que no em facin cas; també tinc la sort de viure a escassos metres de la Muga i tinc camp molt a prop on poden correr i divertir-se. En Puck sabia instintivament seure i donar la pota,
i ningú li havia ensenyat, segur perquè el vaig tenir des de cadell, en Doc, el breton, és potser el més autònom, és un caçador nat, però no marxa mai més de 25 o 30 metres de mi, i en Magnum, el cocker, és el més carinyós, també el més nerviós, la seva única missió en aquesta vida és complaure'm, però a la seva manera, des de que es va morir en Puck, sempre que surto a caçar me l'emporto també, doncs es passava el dia plorant perquè es trobava sol, però ells només volta, fa companyia, i li poso una esquella perquè a vegades es perd i així el puc trobar, el més graciós que fa és llençar-se en planxa a l'aigua des d'un petit pont, fa molta gràcia; en Doc és més pràctic, ràpid i astut, mentre un salta a l'aigua, l'altre dóna la volta i retalla nedant menys estona, en fi, em solen donar força alegries, són molt agreïts, però una mica bèsties. Aquí us deixo les fotos dels nens, inclosa la d'en Puck, que ja no hi és.. Per cert, es tiren al riu tot l'any, tan si fa calor com si hi ha gel, la feina és meva per evitar que hi entrin.
Realment de nens encara no en tinc, però tincs dos gossos que són com criatures, en tenia tres, però en Puck es va morir, pobret, va ser el primer que vaig tenir, i tot i no ser el més maco dels pastors alemanys, era el meu gos. Per sort o per desgràcia, els tinc mig assilvestrats, que vull dir amb això? doncs que no he volgut mai que fossin uns autòmates que segueixin uns patrons, també cal dir, que tinc la sort de disposar de terreny per a ells i no em cal tenir-los a dins de casa, tenen el pati d'uns 100 m2 i a més tot el sotarrani d'uns 90 m2 també és per a ells. El fet que no els tingui massa ensenyats, però, no significa que no em facin cas; també tinc la sort de viure a escassos metres de la Muga i tinc camp molt a prop on poden correr i divertir-se. En Puck sabia instintivament seure i donar la pota,
i ningú li havia ensenyat, segur perquè el vaig tenir des de cadell, en Doc, el breton, és potser el més autònom, és un caçador nat, però no marxa mai més de 25 o 30 metres de mi, i en Magnum, el cocker, és el més carinyós, també el més nerviós, la seva única missió en aquesta vida és complaure'm, però a la seva manera, des de que es va morir en Puck, sempre que surto a caçar me l'emporto també, doncs es passava el dia plorant perquè es trobava sol, però ells només volta, fa companyia, i li poso una esquella perquè a vegades es perd i així el puc trobar, el més graciós que fa és llençar-se en planxa a l'aigua des d'un petit pont, fa molta gràcia; en Doc és més pràctic, ràpid i astut, mentre un salta a l'aigua, l'altre dóna la volta i retalla nedant menys estona, en fi, em solen donar força alegries, són molt agreïts, però una mica bèsties. Aquí us deixo les fotos dels nens, inclosa la d'en Puck, que ja no hi és.. Per cert, es tiren al riu tot l'any, tan si fa calor com si hi ha gel, la feina és meva per evitar que hi entrin.
2 comentaris:
tens uns gossos que son una monada, als teus nevots els agrada molt jugar amb ells... les criatures es fan amb criatures... je je je
Me encantan los bichos, si por mi fuera, tendría la casa llena, pero en un piso es una locura, como bien dices los perros necesitan correr saltar y (nadar? me parto)
Y la vida de urbanita no es compatible con tener perro. Lo que si he tenido toda la vida son gatos, creo que son los bichos que mejor se adaptan a vivir en una casa, así que ahora tengo un gato macarra que es el dueño y señor absoluto de toda la casa, y de vez en cuando, nos deja estar en ella, pero teniendo muy claro, quien manda aquí...
Publica un comentari a l'entrada