Tenir una casa vol dir no deixar de gastar, si ara això, si després allò, sempre hi ha quelcom on invertir, però de totes maneres, sempre és més agradable que gastar els diners en les tonteries del cotxe (que també és una butxaca sense fons).
Després de la grandíssima inversió que és la compra, queden tots els detalls; primer de tot la comoditat, és clar, mobles, llums i similars, però després comencen les obres menors; la colla que som molt trempats fem el que podem, però hi ha coses que se'ns escapen de les mans i no tenim més remei que acudir als professionals; primer va ser un troç de tanca de gelosia, després un cobert per evitar que entri aigua al soterrani (quan plou, perquè ploure no ho fa gaire, però quan s'hi posa fa por), el portal corredís automàtic d'accés al garatge, i ara, de moment la terrassa de davant, he eliminat la porqueria de jardí que tenia i només he conservat l'olivera, i he arrancat la rampa del garatge per treure les pedres i enrajolar-ho tot, deixar un parell de jardineres per quatre plantes i ja està. Sembla fàcil però no ho és, per algú a qui la seva feina no li requereix de massa esforços físics, trencar, carregar, traslladar i abocar 7000 kg de runa és molt dur, i més haver d'atravessar tota la casa per abocar-ho al pati de darrera per la propera intervenció que hi faré, ara ja gairebé el davant estarà acabat, si tot va be demà al mig dia ja hauran acabat, ara ens faltarà acabar de decidir quin color utilitzarem per pintar la casa, però en aquesta tasca ja m'ajudarà més la colla, encara sort en vaig tenir que el divendres em va ajudar en Joan i el dissabte la Lídia, sino ara estaria destrossat. Aquí deixo un parell de fotos, de la runa que he hagut de tirar al pati de darrera i dels paletes col·locant el terra.
Si tot va com ha d'anar i el temps (que sembla que si) acompanya, demà ja s'haurà acabat.
Per cert, el diumenge vam anar a dinar amb en Marc i la Gina a Colera i vam aprofitar la tarda per fer una sortideta amb barca cap a la reserva natural de Banyuls (França); en Marc i jo vam fer submarinisme i la Lídia i la Gina es van quedar al vaixell, va ser una magnífica immersió; mireu les fotos. A veure si em compro una càmera submarina i puc fer fotos magnífiques del fons marí; tot arribarà.
5 comentaris:
Carai Quim, aquests paletes han anat per feina. Sembla que queda força bé! Després de la feinada que vas tenir, el resultat val la pena, no?
Bones fotos, això si, ens fa falta una càmera per a fer fotos del fons marí. haurem d'estalviar ! (Que difícil!!!)
Fins aviat
ja era hora!!!! la teva casa era la més penosa del carrer!!!! ara si m'agrada... i la lidia deixarà de queixar-se... fins i tot semblarà més gran. Petons
Ánimo Quim, es muchísimo curro, pero sabiendo que es para disfrutarla tu y los tuyos, se ve todo de otra manera y se hace el trabajo con mucha más ilusión. Piensa en las barbacoas y las reuniones con amigos que vais a hacer en esa terraza tan chula que te está quedando.
Nosotros hace un año reformamos el salón,y pintamos la casa y menos mal que ha quedado chulísimo, porque te aseguro, que a mi no me vuelven a pillar en muuuuuuuuuuuucho, mucho tiempo ¡Ánimo campeón!
t'ha quedat magnífic! segur que aprofitareu molt aquest nou espai... quin regal més important tenir un nou espai tant gran!! enfi, quim, pensant, i pensant en la reflexió que vas fer fa una temporada sobre un video que vas penjar... m'agradaria saber que en penses d'aquest altre video musical que personalment i cultural, també m'inquieta força.. és aquest enllaç, ja em diràs quelcom...
http://www.youtube.com/watch?v=H2_o5O5TSGs
salut!!
Gina, ara ja està acabada, falta que nosaltres fem quatre cosetes i ja està.
Arale, els qui tenim hipoteques hem d'anar fent les coses quan podem, no quan volem, ja vas veure que ara hi ha prou lloc per jugar amb els nens, si tot va bé aviat em posaré a darrera.
Marta, la verdad es que me gusta mucho como queda, la idea no es hacer barbacoas, eso pretendo hacerlo en la parte trasera cuando pueda arreglarla, aunque no descarto hacer alguna excepión.
Jordi, el primer que hi faré serà penjar una cistella per jugar a bàsquet i després ja veurem; per cert: Collons amb l'Alizée, ara me l'hauré de mirar amb uns altres ulls, és una nina, però amb aquells moviments...
Publica un comentari a l'entrada