dilluns, 9 de juny del 2008

Sorpresa, sorpresa

No sé si és el títol més escaient, però aquest cap de setmana ha sigut força interessant, tot comença el passat 24 d'abril al vespre quan rebo un missatge de la Lurdes (P) on diu que reservem el cap de setmana del 7 - 8 de juny per fer festa grossa, en Joan (T), el seu marit acaba de fer 30 anys i això s'ha de celebrar, però és TOP SECRET!!! Quin mèrit, ha organitzat una sortida per tota la colla a una casa de colònies a Vilopriu, però s'ha d'anar amb molt de compte doncs en Joan no s'espera res. Van passant els dies, l'Eva ho va coordinant tot, fins arribar al dissabte. Al matí vaig al poble i em trobo pel carrer de cares en Joan (T), la Lurdes (P) i la petita Cèlia, se'm fa un nus a l'estómac, glubs!! En Joan em pregunta que faig el cap de setmana i el primer que se m'acudeix és dir-li que la Lídia i jo anem a Albanyà, al camping a veure la meva germana, i que el diumenge me'l passaré davant la tele doncs hi ha Fórmula 1, Moto GP i Roland Garros; em contesta que ell anirà a veure un partit de futbol del seu nebot, en Pol i quedem que ja ens veurem, uf, sembla que s'ho ha cregut. Arriba la tarda i quedem a casa de l'Eva i en Valentí (i la Sara) i allà ens trobem amb en Jaume (que porta el llitet de la Cèlia, roba per en Joan, etc.), la Lurdes (S), en Joan (P), l'Anna i la Lali. Ja està tot apunt, doncs som-hi, cap a Vilopriu; Trobem el restaurant i casa de colònies "El Ginebró" relativament be (excepte un petit lapsus) i allà ens trobem la Carme i l'Arnau, en Josep no ha pogut venir per feina i la Leti, en Lluís i en Guillem, però en Lluís ha de marxar doncs té compromisos ineludibles (un comiat de solter), però ja tornarà diumenge per dinar; ara ja només queda esperar. Sona el mòbil de l'Eva, és la Cati, la germana d'en Joan, que vénen en un altre cotxe amb en Josep, la Xènia i en Pol, ja estan arribant, en Joan no sospita res, es pensa que s'han perdut una mica, però com que en Pol porta el xandall, doncs de moment tot va perfecte. Arriben i ens troben a tots a l'aparcament de la casa de colònies, Sorpresa, quin GOL que li hem clavat, en Joan (T) està astorat, no s'esperava absolutament res, i ara està preocupat per la roba, però tot controlat, té de tot per poder canviar-se. Ens donen les habitacions, ens distribuïm i anem a explorar una mica les instal·lacions; el primer que ens trobem és una colla de burros catalans molt dòcils, hi ha una piscina força maca, diversos jocs infantils, taula de ping - pong, camp de futbol de dimensions diferents igual que la "pista" de bàsquet. Mentrestant ja han arribat també en Víctor i la Judit (la feina és la feina i han vingut quan han pogut) i els nois hem començat a fer "l'indio" a les cistelles de bàsquet amb la Xènia i en Pol. S'acosta l'hora de sopar i toca anar cap al menjador, sopem a l'hora dels europeus (2/4 de 9, massa aviat per mi) i després sobre taula, amb jocs i cerveseta i wisket i vodka i beefeter, ... que hi farem, tampoc hem de conduir, jejeje. Anem a dormir que el diumenge ja està aquí; Al matí esmorzem, les noies van a fins al poble que està a 1 km i nosaltres ens quedem jugant a futbol i bàsquet; al cap de poc ja tornen, Vilopriu és molt petit, és força maco, però no hi ha ni un trist bar per fer un cafè, nosaltres també pleguem i alguns anem a la piscina, l'aigua està fresqueta, però s'hi està força be; mentrestant ha arribat en Geli que havia anat a veure ballar a l'Esther, els pares de la Lurdes (els sogres d'en Joan) i els pares d'en Joan, al cap de poc arriba el Lluís també, amb cara de son i amb poca veu, sembla que la nit ha estat dura, però és que ja tenim una edat. Dinem i a l'hora dels regals "Nova sorpresa" hi ha regals per l'Eva, dimarts és el seu aniversari, i ella no sabia que també tenia regals. Mengem els pastissos, fem sobre taula i anem cremant els darrers cartutxs, estem força cansats, jo almenys; ha sigut una experiència gratificant, la mainada s'han portat molt be i en termes generals crec que tot ha sortir com s'esperava, no m'importaria gens repetir. Les instal·lacions de la casa de colònies "el Ginebró" m'han agradat força, tot estava molt net i el personal molt agradable. Ha sigut un cap de setmana diferent, sortint de la monotonia, llàstima d'aquells que no han pogut venir sigui pel motiu que sigui, a veure si en una altra ocasió podem ser-hi tots.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

QUIM ESTIC ALUCINADA, NO CONEIXIA QUESTA FACETA TEVA, EM SEMBLA MOLT XULO EL RESUM DEL CAP DE SETMANA.JO HI AFEGIRIA LES ANECDOTES NOCTURNES,EL SOSPIRAR DE L'ANNA, LES VEUETES DE L'ARNAU, ELS RONQUETS DE..., ELS MEUS COPS DE CAP A LA LLITERA DE DALT,LES QUEIXES DE LA LALI I LA JUDIT PER PODER DORMIR,ENFI UN CAP DE SETMANA PLE D'ACCIO TANT DE DIA COM DE NIT.FINS AVIAT COLLA, SOC LA CARME.

gina ha dit...

Ja veig que heu passat un bon cap de setmana!

Petonets

p.d: la Lidia ja deu ser d'exàmens no? diga-li que tingui sort.

Arale Norimaki ha dit...

quins troneres!!! ja us ho passeu be... per cert, en aquesta mateixa casa de colonies, avui hi ha el teu nebot... com s'ho estarà passant???? per cert no ens has de donar cap mes sorpresa?ptons...a veure quan acaba examens la lidia i veniu a albanyà...

Anònim ha dit...

Quina passada, jo no ho hauria resumit millor. Estic molt orgullosa de tenir aquesta colla d'amics. La veritat és que m'heu ajudat a mantenir el secret i heu fet que el cap de setmana sortís rodó. He de donar les gràcies a tots/ els "complices" d'aquesta aventura. Per part meva ha estat un èxit. Jo també espero poder repetir el més aviat possible un cap de setmana com aquest. Mil gràcies i fins aviat. Lurdes.

Joan ha dit...

Sóc el prota de la festa!!!
La veritat és que va ser una gran sorpresa x mi, no sospitava res de res. Jo anava a veure el meu nebot Pol jugar a fútbol, però quan vaig arribar a Vilopriu vaig pensar que era impossible que aquell poble pogués organitzar un torneig de futbol, no x desmèreixer el poble que era molt bonic, però la realitat és que eren quatre cases. Quan ja pensava que el meu cunyat s´havia confós de lloc, SORPRESA, tota la colla, bé tota no, esperant-nos a la casa de colònies, una gran sorpresa, i un gran cap de setmana, que hem passat tots junts. Bé, només em queda agrair-vos a tots x aquesta festa i espero que ho poguem tornar a repetir ben aviat. Joan

Ester ha dit...

Hola,hola
Sóc l'Ester S. Bé, m'hagués agradat poder venir però jo tenia actuacions aquest cap de set (bé,ja va anar-hi en Geli, el diumenge).Cel·lebro que us ho passessiu tant bé! Espero anar-hi un altre dia, pq hi haurà un altre dia,oi? jejjejejej!
Ens veiem aviat,

ESTER

Marta ha dit...

Suena muy divertido, aunque ya sea más dificil juntarse, entre los enanos y las miles de obligaciones que tiene uno, de vez en cuando hay que hacer un esfuerzo por dejarlas y reunirte con los amigos, viene de maravilla y rompe rutinas. Me alegro que lo pasarais bien.