Doctor Loft 05:00

Aquest és el nom que han utilitzat els promotor del Doctor Music Festival per la jornada de música a l'aire lliure que hi hagut aquest darrer cap de setmana al meu poble, Castelló d'Empúries. DOCTOR LOFT 05:00 EL FESTIVAL QUE EMPIEZA DONDE LOS DEMAS ACABAN.En un principi no em feia massa il·lusió, només hi veia probemes, fins i tot vaig fer un comentari al blog de la Martuki sobre els problemes que portaria als veïns el Rock in Rio Madrid; però estava equivocat, tot i que no ha estat un èxit de públic (el Doctor Loft, el Rock in Rio si que ho ha estat), per mi ha sigut una experiència molt gratificant, així que anem al tema.

Per començar, tot i la qualitat de les imatges que més endavant penjaré, si hi ha algú amb drets sobre el que publicaré, només cal que es posi en contatce amb mi i eliminaré el que no pugui publicar, tot i que com podreu veure, la qualitat tant d'imatge com de so és bastant lamentable, però de fet, tot ha estat enregistrat amb el telèfon.

Com ja he dit abans, a mi no em feia especial il·lusió, però l'estrella convidada era ni més ni menys que R.E.M., també hi havia Iggi Pop entre d'altres, i a la Lídia si li feia gràcia, per tant, vaig començar a moure'm per tal de mirar de trobar alguna manera d'accedir sense necessitat de pagar els més de 60 € que costava l'entrada; gràcies a alguns contactes que tinc, i després de molta incertidumbre vaig aconseguir un parell d'invitacions que ens donaven a la Lídia i a mi accés a l'espectacle.

El programa d'actuacions era força complert, cada cop tenia jo més ganes d'anar-hi, anava arreplegant tota la informació que podia, tríptics i similars per tal de saber en cada moment que hi havia a cada lloc, només quedava esperar a que arrivés el diumenge per poder accedir, ja havia aconseguit el que buscava.

El diumenge a les 5 del matí (d'aquí ve el nom 05:oo) va começar a sonar la música,no molt forta, però perfectament audible tot i que entre el lloc del festival i casa meva hi ha uns 5 quilòmetres, però tampoc massa molesta, així que m'hi vaig girar de cantó i vaig seguir dormint.

Ara ja només quedava anar a buscar els passis per accedir tantes vegades com calgués. La previsió per part de l'organització era que hi hagués 35.000 espectadors, però la veritat és que a mi m'havien arribat veus de que n'hi havia força menys, i en efecte així era, però això ho explicaré una mica més endavant. De fet, nosaltres només volíem anar a veure una mica com era tot el muntatge i gaudir del concert de R.E.M. per tant vam aprofitar el dia com millor ens va semblar, ara si que ja ho teníem tot, braçalets per accedir i el plànol de situació dels diferents ambients.Però com ja havia dit abans, l'afluència de gent no era l'esperada i en alguna de les clàusules dels artistes s'exigia un mínim de públic, per tant els promotors van fer una cosa que pel que tinc entés es força habitual i és el fet de regalar entrades a tothom, no sé quantes exactament, però quan un ocellet em va dir el que passava, vaig avisar a la colla per tal de poder arreplegar força braçalets per tal d'accedir a l'espectacle, el telèfon anava de cul (amb perdó), localitzàvem a tots els coneguts i la resposta va ser espectacular, ens van volar de les mans, i això que en teníem moltes, però ocasions com aquestes no són massa comuns i s'havia d'aprofitar, així que de ser només dos, vam passar a ser la colla, la meva germana, el meu cunyat, la Sònia(amiga de la Lídia) i allí ens hi vam trobar en Miquel amb la Judit i en Dani amb la Sara. Mentre estava veient el partit de tenis d'en Nadal, gràcies al fantàstic so del show, l'Iggy em deia que era hora d'anar desfilant, i així ho vaig fer, vam haver d'aparcar el cotxe a uns 15 minuts del recinte, amb una polseguera espectacular, però ja hi érem, després d'entrar vam passar per davant d'una carpa blava espectacular on hi havia música més haviat "xumba-xumba" anomenada "Doctor Loft XXXL Club", però nosaltres anàvem cap a l'"Escenari Open Air" que era on hi havia el concert pròpiament dit, entre aquests dos espais hi haia un xiringuito de Kebab i una altra zona anomenada "We Love Sundays Terrace" que era també de música més disco, però nosaltres cap a l'"OPEN AIR" entre d'altres coses perquè allí hi havia les barres Happy Hour on les begudes eren a meitat de preu, i això és important, per exemple, una cervesa valia 6 € però a les barres Happy Hour "només" 3€. Va acabar el concert d'Iggy & The Stooges , espectacular tot i l'edat del protagonista, i començava l'esperat concert de R.E.M. Emoció, els mítics artistes al costat de casa, cantant cançons noves i conegudes, My Religion potser és per mi la més coneguda, però n'hi va haver moltes altres,el cantant no

parava d'anomenar els camps de girasols de les rodalies i ens va fer interactuar fent llum amb les pantalles dels telèfons, un espectacle, tothom estava gaudint del moment, inclòs els VIP com ara Miguel Bosé o Andreu Buenafuente.

Però el concert va acabar i la gent va començar a marxar en tromba, nosaltres vam preferir fer temps i quedar-nos una estona a la carpa XXXL CLUB, on Jeff Mills començava el seu espectacle de llum i so i on vam aprofitar per ballar una miqueta, música que no és la nostra preferida, però a la hora que era estava prou be, encara quedava força gent, les gogos s'anaven movent i la resta començàvem a pensar que al cap de poques hores tocava llevar-se per anar a treballar, però encara hi havia molta gent que marxava i per estar-nos esperant fent cua al cotxe, preferíem acabar de cremar l'estona a la pista de ball.

Ja al final vam tornar cap el cotxe i un cop trobat i escapolint-nos per un lateral de l'aparcament vam aconsguir arribar a la carretera força ràpid i cap a dormir, doncs a les 7:00 tocava el despertador i encara es sentia la música, però ja està.

Crec que l'organització no haurà quedat gaire satisfeta del resultat, per la gent de les rodalies va estar molt be, ara cal esperar que de cares a properes vegades facin un plantejament una mica diferent, o fer-ho més endavant que els turistes hagin arribat o contractar algun grup català o espanyol que tingui força tirada, a part de promocionar-se per altres canals o altres mitjans de més audiència dels que ho han fet.