36

Avui és dilluns, 28 de gener, aquesta setmana faig vacances, i com que la Lídia no pot, doncs em quedaré per casa; fa un dia fantàstic, agafo els trastets i cap a fer pesca submarina, l'aigua no està gaire clara, i tot i que només està a 11.5 graus, no tinc gens de fred, el sol ajuda molt. Al cap de dues hores surto de l'aigua i no he pescat absolutament res, ni tan sols he vist res que fos interessant per pescar, quin desastre, jo que anava convençut de trobar alguna cosa. Em truquen de la feina si hi puc passar un moment per arreglar un petit problema; jo hi vaig i es soluciona, vaig cap a dinar, aquesta tarda ja veurem que faré, potser una mica de bricolatge que ja m'agrada.

I vull donar les gràcies als que s'han recordat que avui és el meu aniversari, 36 anys ja, déu n'hi do, us deixo que els que no ho heu fet encara o perquè no ho sabíeu, o perquè no us recordàveu, em deixeu els vostres missatges de felicitació , si voleu regalar-me coses, m'ho dieu i quedem, jejeje. Gràcies a tots.

Pianistes

He rebut aquest mail, i com no tinc cap tema important o cap anècdota nova, us deixo això per anar-vos entretenint, a veure si us agrada, són uns artistes

Els meus nens

Realment de nens encara no en tinc, però tincs dos gossos que són com criatures, en tenia tres, però en Puck es va morir, pobret, va ser el primer que vaig tenir, i tot i no ser el més maco dels pastors alemanys, era el meu gos. Per sort o per desgràcia, els tinc mig assilvestrats, que vull dir amb això? doncs que no he volgut mai que fossin uns autòmates que segueixin uns patrons, també cal dir, que tinc la sort de disposar de terreny per a ells i no em cal tenir-los a dins de casa, tenen el pati d'uns 100 m2 i a més tot el sotarrani d'uns 90 m2 també és per a ells. El fet que no els tingui massa ensenyats, però, no significa que no em facin cas; també tinc la sort de viure a escassos metres de la Muga i tinc camp molt a prop on poden correr i divertir-se. En Puck sabia instintivament seure i donar la pota, i ningú li havia ensenyat, segur perquè el vaig tenir des de cadell, en Doc, el breton, és potser el més autònom, és un caçador nat, però no marxa mai més de 25 o 30 metres de mi, i en Magnum, el cocker, és el més carinyós, també el més nerviós, la seva única missió en aquesta vida és complaure'm, però a la seva manera, des de que es va morir en Puck, sempre que surto a caçar me l'emporto també, doncs es passava el dia plorant perquè es trobava sol, però ells només volta, fa companyia, i li poso una esquella perquè a vegades es perd i així el puc trobar, el més graciós que fa és llençar-se en planxa a l'aigua des d'un petit pont, fa molta gràcia; en Doc és més pràctic, ràpid i astut, mentre un salta a l'aigua, l'altre dóna la volta i retalla nedant menys estona, en fi, em solen donar força alegries, són molt agreïts, però una mica bèsties. Aquí us deixo les fotos dels nens, inclosa la d'en Puck, que ja no hi és.. Per cert, es tiren al riu tot l'any, tan si fa calor com si hi ha gel, la feina és meva per evitar que hi entrin.

Traductor

Veient que algunes de les visites que tinc són des d'altres indrets on no es parla el català, i especialment de Madrid (Hola Marta i José), he instal·lat als meus blogs un traductor per aquells que tinguin dificultat en entendre el que escric; fent click als botons que hi ha a dalt a la dreta, es pot triar en quin idioma es vol veure el blog (Castellà, anglès, francès i alemany), i s'obre en una altra finestra. De totes maneres agraeixo els esforços que fan els lectors de llengua no catalana per entendre el que escric i recomano només utilitzar el traductor en cas que no sigui possible comprendre el texte.
Aquí us deixo el link d'on he trobat el traductor per si algú s'ho vol instal·lar també.
http://traductor.gencat.net/jsp/button-download.jsp?locale=ca
Ara hauré de mirar més l'ortografia.
Per cert, a vegades és una mica lent.

Mars i Mites Clàssics

Al final m'he engrescat i he decidit crear un blog per poder explicar amb calma el que va ser aquest viatge sobre la història passada del nostre món. Les pedres parlen, no estic boig, a l'estar envoltat de tanta construcció antiga, t'endinses en aquell món, intentes comprendre, no es pot descriure amb paraules, senzillament un viatge fantàstic, espero que el meu relat us agradi i us animi a viatjar. Aquest blog el dedicaré especialment a la meva mare que va ser la "culpable" de que això fos possible. Gràcies mama, va ser fantàstic. http://www.maresymitosclasicos.blogspot.com/

La publicitat a l'antiguitat

L'altre dia, veient el Blog de la Marta, sobre el viatge que va fer a Sicília, em va cridar l'atenció els mosaics de les noies jugant a una espècie de voleibol amb una indumentària força similar al que actualment anomenem bikini, i mirant aquelles imatges em vaig recordar que en un creuer meravellós que vaig fer ara aviat farà dos anys, en una de les visites que més em va agradar, la de l'antiga ciutat d'EFESO, hi havia, a terra, en una de les avingudes principals de l'antiga ciutat, un anunci publicitari força peculiar, el considerat primer anunci publicitari de la història. Hem de tenir en compte alguns conceptes que s'utilitzaven en aquella època ara ens resulten desconeguts, i utilitzen altres símbols per voler dir el mateix. Per exemple, un quadrat pintat a terra, significa edifici important, un forat a terra significava diners, un peu era el que ara diem una mà, això està a mà dreta o mà esquerra, i amb aquest conceptes ja podríem entendre el que significa la següent imatge o publicitat. És evident, no? Veiem un forat, un peu esquerre, un quadrat i un dibuix d'una senyora. Es tracta de la primera publicitat de tots aquells locals que trobem per les carreteres plens de llums de colors vius i on hi ha senyores que fumen i et tracten de tu, si si, es tracta de la publicitat d'un prostíbul, espavilada aquella gent!
Solució:
Si vas per aquesta avinguda i tens diners (forat) darrera de l'edifici (quadrat), a peu esquerra hi trobaràs dones.
Vaja uns punyeteros, a més, aquesta ciutat va ser la primera de la història que va il·luminar mitjançant torxes els seus carrers principals, o sigui que la publicitat es podia veure a totes hores.
Aquell viatge va ser espectacular, però necessitaria gairebé un blog per cada destinació que vaig visitar, Roma, El Caire, Xipre, Esmirna (Turquia), Rhodas, Atenes, Olympia, ja ho deia el creuer, Mars y Mites Clàssics, tot allò a bord del Costa Fortuna, en aquell moment era el vaixell insígnia de la companyia Costa Cruceros, si m'animo intentaré sintetitzar en una altre entrada el més bàsic del creuer, però serà difícil.

Nit del canvi d'any

En un principi, aquesta nit hauria de ser com qualsevol altre, ni és el dia més llarg, ni el més curt, ni som més joves ni més vells, en un to físicament racional no tindria perquè ser diferent, però vet aquí on es mostra la nostra condició humana i permetem que els nostres sentiments i les nostres emocions (col·lectives) ens facin passar aquesta nit com a una especial, tant especial com poques, a gairebé tot el món es fa algun acte o alguna festa, la gent es posa les seves millors gales i es preparen per passar "LA NIT", allargant fins a altes hores de la matinada o fins que el cos aguanta, doncs en aquesta nit es solen fer excessos tant en menjar, com en beure, i per aquesta raó, des de fa forces anys, a la meva colla procurem realitzar el sopar i la conseqüent festa a casa d'algú, afortunadament quasi tots tenim casa i això ens permet tenir suficient espai per poder estar tots. En aquesta ocasió va tocar a casa meva, érem vint-i-dos, si si, 22 tal com sona, i vam cabre-hi força justets, però el més important és que vam poder estar tots junts. Com és tradició en aquesta colla, cadascú prepara alguna cosa de primer plat i s'encarrega el segon. Ahir vam tenir primers de tot tipus, truites de patata i carbassó, empanades, vol-au-vent de delícies del mar, sopa de carbassa, amanida de pasta, amanida normal, canapés i més coses que ni tan sols sé pronunciar, però que va estar molt bo, i en quantitat industrial, i de segon vam tenir rodó de vedella amb salsa, tortells i torrons per postres i cava, molt cava de Peralada, força bo per cert.

Falten pocs minuts perquè arribi el punt culminant de la nit, els darrers minuts de l'any i toca perdre la vergonya i el sentit del ridícul i guarnir-se amb el cotillò per estar ornamentat per l'ocasió de fer el canvi d'any espantant qui sap què; jo personalment em poso el dotze grans de raïm de més gran a més petit per tal de poder menjar-me'ls tots sense perill d'ofergar-me en l'intent, hi ha qui els treu la pell i els pinyols, però jo encara no arribo a tant. Sonen els quarts, preparats i campanada rera campanada raïm cap dintre, al final tan els que ho hem aconseguit com els que no alcem les copes, brindem, petons i abraçades i ja estem a l'any nou, ara és el moment de començar a posar la musiqueta ben alta i a ballar, tenim la sort de que cap dels veïns del voltant estan a casa i per tant podem fer el soroll que volem.

Això si, mica en mica tothom va desfilant, doncs uns perquè l'1 treballen, altres per la mainada o per la raó que sigui, van marxant. al final, la festa la vam acabar a quarts de tres de la matinada, ens fem grans, però qui va aguantar més va ser la Carme, ai Carmeta, que ens pensàvem que et posaries de part a la festa però encara aguantes, molt bé per tu.

Al matí m'he llevat a una hora totalment impensable fa molt pocs anys, les 9 del matí del dia 1, increïble (més si tenim el precedent de l'any anterior) i amb una estranya sensació per ser dia 1, NO TENIA GENS DE RESACA, dues paraules ho descriuen in - creïble.

Només em queda desitjar a tothom que es compleixin aquells propòsits que hàgiu fet per aquest any que acabem d'entrar.