Nit del canvi d'any

En un principi, aquesta nit hauria de ser com qualsevol altre, ni és el dia més llarg, ni el més curt, ni som més joves ni més vells, en un to físicament racional no tindria perquè ser diferent, però vet aquí on es mostra la nostra condició humana i permetem que els nostres sentiments i les nostres emocions (col·lectives) ens facin passar aquesta nit com a una especial, tant especial com poques, a gairebé tot el món es fa algun acte o alguna festa, la gent es posa les seves millors gales i es preparen per passar "LA NIT", allargant fins a altes hores de la matinada o fins que el cos aguanta, doncs en aquesta nit es solen fer excessos tant en menjar, com en beure, i per aquesta raó, des de fa forces anys, a la meva colla procurem realitzar el sopar i la conseqüent festa a casa d'algú, afortunadament quasi tots tenim casa i això ens permet tenir suficient espai per poder estar tots. En aquesta ocasió va tocar a casa meva, érem vint-i-dos, si si, 22 tal com sona, i vam cabre-hi força justets, però el més important és que vam poder estar tots junts. Com és tradició en aquesta colla, cadascú prepara alguna cosa de primer plat i s'encarrega el segon. Ahir vam tenir primers de tot tipus, truites de patata i carbassó, empanades, vol-au-vent de delícies del mar, sopa de carbassa, amanida de pasta, amanida normal, canapés i més coses que ni tan sols sé pronunciar, però que va estar molt bo, i en quantitat industrial, i de segon vam tenir rodó de vedella amb salsa, tortells i torrons per postres i cava, molt cava de Peralada, força bo per cert.

Falten pocs minuts perquè arribi el punt culminant de la nit, els darrers minuts de l'any i toca perdre la vergonya i el sentit del ridícul i guarnir-se amb el cotillò per estar ornamentat per l'ocasió de fer el canvi d'any espantant qui sap què; jo personalment em poso el dotze grans de raïm de més gran a més petit per tal de poder menjar-me'ls tots sense perill d'ofergar-me en l'intent, hi ha qui els treu la pell i els pinyols, però jo encara no arribo a tant. Sonen els quarts, preparats i campanada rera campanada raïm cap dintre, al final tan els que ho hem aconseguit com els que no alcem les copes, brindem, petons i abraçades i ja estem a l'any nou, ara és el moment de començar a posar la musiqueta ben alta i a ballar, tenim la sort de que cap dels veïns del voltant estan a casa i per tant podem fer el soroll que volem.

Això si, mica en mica tothom va desfilant, doncs uns perquè l'1 treballen, altres per la mainada o per la raó que sigui, van marxant. al final, la festa la vam acabar a quarts de tres de la matinada, ens fem grans, però qui va aguantar més va ser la Carme, ai Carmeta, que ens pensàvem que et posaries de part a la festa però encara aguantes, molt bé per tu.

Al matí m'he llevat a una hora totalment impensable fa molt pocs anys, les 9 del matí del dia 1, increïble (més si tenim el precedent de l'any anterior) i amb una estranya sensació per ser dia 1, NO TENIA GENS DE RESACA, dues paraules ho descriuen in - creïble.

Només em queda desitjar a tothom que es compleixin aquells propòsits que hàgiu fet per aquest any que acabem d'entrar.