Buuuuuuffffffff!!!!!!!!

No se m'ha acudit cap altre títol per posar en aquesta entrada, no se com descriure en poques paraules el que publicaré, és com un examen de quan anava a l'escola, però més modern, en lloc d'un comentari de text, serà un comentari de video, però buf!, no sé per on començar; la veritat és que fa molts dies que em ronda pel cap la manera de fer un post sobre això però no m'atrevia, no veia la manera de fer una entrada curosa, polida i seriosa. Tot això em turmentava, doncs crec que si bé en Josito em malairà els ossos per haver penjat això, amb el bon gust que té ell per la música, aquesta obra d'art mereixia com a mínim una referència, i, per no fer d'una "cosa" maca, natural i artística una "cosa" lletja, bruta i sincera, pensant, pensant, he trobat la manera d'exposar el tema dissimulant els més baixos instints que poden arribar a aflorar; EL COMENTARI DE VIDEO; comencem:
Que hi trobem en aquest video-clip, doncs pel sentit de l'oide es tracta d'una música enganxosa, molt repetitiva, que pot agradar o no agradar, basada en un principi amb instruments tradicionals com trompetes i timbals, però modificada electrònicament; També hi trobem lletra, si, una lletra amb veu femenina que diu això: Vaig deixar la meva feina, el meu "jefe", el meu cotxe i la meva casa, marxo cap una destinació que encara no coneixo, a algun lloc on ningú te deures a casa; i si t'agrada això, segueix-me, aleshores, anem-hi; segueix-me. Anirem al lloc on pertanyem i deixarem els nostres problemes a casa, vina amb mi, podem anar, a un paradís d'amor i alegria, una destinació desconeguda. Ara no sentiré aquells deures pesats, no més; la meva vida és millor ara i finalment gaudeixo; si, tota la gent vol venir aquí, i si és així, vine, uneix-te a nosaltres ara, anem, segueixe, i anem al lloc on pertanyem, i deixem els problemes a casa; vine amb mi, podem anar al paradís de l'amor i l'alegria, a un paradís desconegut. Hem marxat de la ciutat, de la contaminació, de la multitud; l'aire és clar, l'oceà és blau, m'encanta aquest so; estem contents per aquesta destinació que hem trobat; i si t'agrada això, pots seguir-me; anem, segueix-me, anem, al lloc on pertanyem i deixem els problemes a casa, vine amb mi, podem anar-hi, a un paradís d'amor i alegria; una destinació desconeguda.
En aquest text podem descobrir la utopia de trobar un lloc fantàstic, lluny dels maldecaps de la vida quotidiana, un desitg d'escapar.
Pel sentit de la vista podem observar principalment uns contrastos de color força encertats combinant el vert amb el blanc i el negre juntament amb el daurat dels inturments de vent, també podem observar una coreografia força aconseguida amb moviments sincronitzats amb la música (em sembla) i unes ballarines interpretant bé la seva funció. Hi ha algunes imatges una mica discordants que deuen ser per "enlairar" l'espectacle.
Un cop analitzat el video, us deixo l'enllaç per poder jutjar aquesta creació:

La quantitat de tonteries que acabo d'escriure per justificar aquesta fantàstica obra d'art, quines dones, quins moviments, quins ...... desitjos més pecaminosos, si és que hi ha coses que haurien d'estar censurades, jeje, només faltaria, visca l'alegria i aquest Alex Gaudino amb Destination Calabria.