Coneixeu el moviment "SLOW"?

A la vida diària, com més avantatges tenim, menys temps disposem per gaudir, aquest fet em rondava pel cap, havia sentit parlar d'alguns corrents socials lligats amb aquest tema, però no n'havia fet massa cas; parlant amb en Marc va treure el tema d'aquesta corrent anomenada "Slow", i vaig decidir investigar una miqueta a través de wikipedia i Flylosophy per veure de que tractava exactament, doncs el terme "slow" significa lent, poc a poc o alguna altre sinònim i volia veure en que s'aplicava. El concepte "slow" va sorgir per oposar-se primerament als comerços de mejars ràpids (Fast food) i s'anomenà Slow food, però s'ha anat aplicant a altres aspectes de la vida quotidiana; el concepte principal és el de gaudir del temps, no fer-ho tot de seguida, sino saber el que s'està fent, treballar per viure i no pas viure per treballar, en fi, dedicar-se a un mateix el temps necessari per poder fer les coses de la manera més correcta possible, sense presses, ... Això jo ho veig una mica utòpic, seria fantàstic poder dedicar tot el temps a fer-ho tot lentament, conscient del que es fa, però al mòn on vivim això és difícil; difícil pot ser si, sobretot dins l'horari laboral, però i el nostre temps lliure? no us heu plantejar mai agafar el vostre temps i invertir-lo en fer una sola cosa, però a consciència, dedicant-li tot el temps que requereixi, gaudir plenament del que s'està fent en aquell moment. En la vessant del temps de lleure, en les activitats que jo realitzo sempre he intentat que això fos així, però no sempre és possible, sobretot si depens de tercers per poder fer-ho; per posar un exemple, els lectors del meu blog sabeu que tinc una autèntica passió pel mar, i que practico les disciplines esportives més implicades en el medi aquàtic; doncs bé, aquí jo hi practico el que jo anomeno "Slowsea" o mar lent, que és la manera com jo em sento còmode en aquest espai, si vaig en apnea, el temps que tinc d'immersió és relativament curt, però relativament només, doncs aquells segons els passo amb una pausa, inclòs el meu cor batega més lentament, escolto els sorolls, miro els detalls, cada alanada és una nova experiència. Quan faig busseig amb escafandra autònoma, faig el mateix, poc a poc, relaxat, observant, sense presses, gaudint del que significa ser una petita criatura dins d'un mòn enorme, desconegut, fantàstic; però això tan idílic que estic explicant no sempre és possible, sobretot quan hi ha interessos econòmics per mig, quan vas a un centre i et tracten com xais, un ramat a toc de pito que fan que no estiguis plenament gaudint de la situació, però es clar, això és una disciplina que mou molts interessos; per altra banda, es pot trobar un club com el que vaig explicar en el post anterior, el club rosa de mar, on la prioritat és fer que qui els acompanyi s'ho passi be, vulgui repetir, anant sense presses, sense crits, tractant a la gent amablement, ells si que apliquen la teminologia "slow" al que fan, perquè recordeu que en aquesta vida hi estem de passada i els bons records seran els que ens acompanyaran durant aquesta, per tant, en el temps lliure de cadascú, que faci el que es vulgui, però "slow", "slow".