Vacances? Si, però quin stress

Quin títol més rar, però no sabia que posar-hi, he fet una setmana de vacances i encara no m'he refet, quin stress, gairebé no he parat, he gaudit del mar com poques vegades, he anat quatre dies a fer submarinisme, tres a fer pesca i un a bussejar amb en Marc, de la pesca no em puc queixar, he fet una molt bona reserva de pops de gran mida que aniran d'allò més be pels àpats d'estiu; hi he anat la l'hora dels senyors, al matí però no aviat, o a la tarda però no tard. El dijous vam anar amb en Marc a Colera a fer immersió, que bonics que són els fons de la platja de Colera, sembla mentida que a tan poca profunditat el fons sigui tan maco, al principi pot ser no massa, però a partir de mitja platja, illes de posidònia, sorra clara, molts cargols, un pop molt gran ben amagat, una sípia força maca, tot això dins els límits de les boies, això és a menys de 6m de profunditat; l'anècdota de la jornada va ser la demostració d'habilitat d'en Marc i el control de la flotabilitat d'un servidor, a veure, m'explico, en Marc probava una nova botella d'aire de més capacitat, i resulta que al ser més gran, l'aixeta li feia nosa, sol·lució, es treu el jacket per baixar-la una miqueta i així poder anar més còmode, però, a la poca profunditat a la que estàvem i al portar un tratge sec, en marc semblava un flotador, jo l'aguantava a baix com podia i cada cop que en Marc inspirava, jo deixava anar tot el meu aire i així ens compensàvem, al final i amb molta habilitat va col·locar la botella correctament i vam seguir bussejant.
A més de tot això, amb una calor horrorosa, en Joan, en Josep i jo vam anar a jugar a bàsquet, quan era jove ho feia força, però l'edat i els quilos em van jugar una mala passada, que hi farem, ja ho vaig passar bé, però quin cansament.
Però si tot això no fos prou, el més dur va ser treure part de la runa que vaig passar a darrera quan vaig arreglar la terrassa de davant (de fet encara no estic ni d'acabar d'arreglar la terrassa ni de treure la runa).
El dissabte a la tarda ja va anar tot millor, quan la Lídia va tornar de la platja, vam agafar els trastets i ens en vam anar al camping Bassegoda Park d'Albanyà, allà ens vam trobar amb els anfitrions la Laura, en Jordi i els nens (en Jordi i en Xavi), en Marc i la Gina i els veïns de caravana la Marina, en David i l'Arnau. Pica-pica, carn a la brasa, cervesa i cubates, de fet, com que vam arribar tard no vam poder gaudir de la piscina, per tant vam haver de fer altres activitats, com jugar amb la mainada a la zona de jocs per nens (on li vaig donar un cop al cap d'en Xavi, ho sento) preparar una mica el sopar on el xef Jordi feia que la carn a la barbq sortís d'allò més bona.

El dilluns vaig treballar, però a la nit hi havia revetlla al meu barri, en aquesta ocasió, la colla vam decidir fer-ho aquí, a Castelló, bon ambient, tranquil i a prop de casa (més a prop d'uns que d'altres, és clar); la festa no era cap bestiesa, però va estar bé, a l'aire lliure, molta mainada, força menjar i veure, va estar be, ja no tenim aquella edat que fa que aguantis fins les tantes i encara més, ara ens ho agafem tot amb més relax.

Com que era l'aniversari de ma germana, van sortir a celebrar-ho amb el seu marit i la Lídia i jo vam fer de cangurs dels nens, es

van portar molt bé, i el millor de tot, s'ho van passar pipa, jugant, corrent, tirant-se aigua, fent amics, tota una experiència, van aguantar be fins la 1 de la matinada, en aquell moment la Lídia se'ls va emportar cap a casa i jo em vaig quedar amb la colla per acabar de xerrar i recollir-ho tot. A veure si la propera vegada m'enrecordo d'agafar la càmera de fer fotos i en puc penjar alguna més, la qualitat del telèfon no és la millor, però que hi farem.