Dins de la pesca submarina, podem destacar una sèrie de modalitats que ens permetran capturar, generalment, unes o altres espècies, o si més no, observar-les.
- Al forat: és possiblement la tècnica més utilitzada, i no per això és la més fàcil, doncs requereix un gran sentit d’observació i intuïció per a localitzar aquell peix que pot ser-hi ho no. Aquesta pesca es pot realitzar des de cota 0 fins a grans profunditats, això ja depèn de la capacitat de cadascú, jo personalment em moc entre els 8 i els 18m de profunditat tot i que he realitzat alguna captura a 21m. Les espècies més habituals en aquest tipus de pesca són les molles, els cap-rojos, congres, corballs i meros, tot i que aquests darrers són força més difícils de trobar doncs solen estar a molta profunditat.
- A l’espera: és, sense cap mena de dubte la modalitat més tècnica i al meu parer més perillosa, de fet sembla que sigui la més senzilla doncs en un principi és qüestió d’esperar a que s’apropin els peixos, però això requereix un gran mimetisme amb l’entorn i unes apnees molt llargues, cosa que si no es té cura pot provocar el temut “síncope” del qual ja en parlarem un altre dia. Es pot practicar a qualsevol profunditat, però les grans preses solen estar dels 20m cap avall. En aquesta modalitat els peixos més possibles de trobar són el dento, la orada, el llobarro, el sard, les sèrvies, els espets, ..., bàsicament animals que es mouen en aigües lliures. Rares vegades practico aquest tipus de pesca, doncs no tinc prou paciència, la màxima profunditat que he assolit en aquesta modalitat són els 26m, i 2’45 minuts, però rara vegada he trobat res. Per aquesta modalitat són aconsellables fusells de 100cm o més, i gomes molt potents, doncs els trets es solen fer a llarga distància.
- A la caiguda: és una modalitat en la que ens hem de moure amb molt de compte per tal de no alertar a la presa que hem vist anteriorment, també és recomanable fusells llargs, i després de la caiguda es pot fer una petita espera, però per això es necessita l’aigua força clara per aquest tipus de pesca.
- A “l’índia”: es tracta d’anar-se esmunyint entre les roques o les algues per trobar algun peix despistat.
- Profunda: normalment es considera profunda a partir dels 25m, però de fet, la pesca profunda és tota aquella que es troba una mica per sobre de les nostres possibilitats, on no ens trobem còmodes, per mi personalment, a partir de 20m ja és pesca profunda, però en canvi, conec gent que baixa a pescar a 40m i per ells és profunda a partir dels 30m, en general a partir de 35 o 40m pots trobar de tot, però més gran.
- Al forat: és possiblement la tècnica més utilitzada, i no per això és la més fàcil, doncs requereix un gran sentit d’observació i intuïció per a localitzar aquell peix que pot ser-hi ho no. Aquesta pesca es pot realitzar des de cota 0 fins a grans profunditats, això ja depèn de la capacitat de cadascú, jo personalment em moc entre els 8 i els 18m de profunditat tot i que he realitzat alguna captura a 21m. Les espècies més habituals en aquest tipus de pesca són les molles, els cap-rojos, congres, corballs i meros, tot i que aquests darrers són força més difícils de trobar doncs solen estar a molta profunditat.
- A l’espera: és, sense cap mena de dubte la modalitat més tècnica i al meu parer més perillosa, de fet sembla que sigui la més senzilla doncs en un principi és qüestió d’esperar a que s’apropin els peixos, però això requereix un gran mimetisme amb l’entorn i unes apnees molt llargues, cosa que si no es té cura pot provocar el temut “síncope” del qual ja en parlarem un altre dia. Es pot practicar a qualsevol profunditat, però les grans preses solen estar dels 20m cap avall. En aquesta modalitat els peixos més possibles de trobar són el dento, la orada, el llobarro, el sard, les sèrvies, els espets, ..., bàsicament animals que es mouen en aigües lliures. Rares vegades practico aquest tipus de pesca, doncs no tinc prou paciència, la màxima profunditat que he assolit en aquesta modalitat són els 26m, i 2’45 minuts, però rara vegada he trobat res. Per aquesta modalitat són aconsellables fusells de 100cm o més, i gomes molt potents, doncs els trets es solen fer a llarga distància.
- A la caiguda: és una modalitat en la que ens hem de moure amb molt de compte per tal de no alertar a la presa que hem vist anteriorment, també és recomanable fusells llargs, i després de la caiguda es pot fer una petita espera, però per això es necessita l’aigua força clara per aquest tipus de pesca.
- A “l’índia”: es tracta d’anar-se esmunyint entre les roques o les algues per trobar algun peix despistat.
- Profunda: normalment es considera profunda a partir dels 25m, però de fet, la pesca profunda és tota aquella que es troba una mica per sobre de les nostres possibilitats, on no ens trobem còmodes, per mi personalment, a partir de 20m ja és pesca profunda, però en canvi, conec gent que baixa a pescar a 40m i per ells és profunda a partir dels 30m, en general a partir de 35 o 40m pots trobar de tot, però més gran.
1 comentari:
sou uns tuts
Publica un comentari a l'entrada