El passat dimarts, 12 de juny, vam quedar a la tarda amb en Marc per anar a fer una sortida que teníem prevista feia temps, però per naps o per cols no acabàvem de coincidir. Era una sortida curiosa, dues maneres diferents de gaudir del mar, en Marc per sota amb equip autònom i jo pujant i baixant en apnea, vam tenir sort, doncs al principi la visibilitat era escassa, però a l'arribar a la part més profunda, la visibilitat era d'uns 13 ó 14 m cosa poc habitual en aquesta zona i que va permetre que en cap moment perdéssim el contacte visual entre ell i jo.
Després de tota la parafarnàlia d'equips i estris i la foto de rigor, vam baixar cap a l'aigua; cal dir que és un dels pocs llocs on es pot accedir còmodament des del cotxe; i només entrar ja vam veure un parell de pops d'aproximadament un quilet i als pocs metres, en una esquerda ben tapada però amb evidents signes d'estar habitada, vàrem veure un pop femella d'uns 4 ó 5 kg que estava ventilant els ous, uns metres més enllà, sota la primera pedra que vaig mirar hi havia un petit mero, però es va amagar ràpidament i no el vam poder observar gaire, una mica més enllà, en un cau que no falla mai, un congre d'una mida raonable ens mirava camuflat en la penombra de la cova, i a partir d'aquí vam agafar un canó de roques ple de peixos de tota mena, vam anar cap a les restes del Llanishen que és un "pecio" (delericte en català) del qual només en queden les quadernes i poca cosa més, allà estava ple de sards grans, cap-rojos i rufins petits, un parell de morenes, una molla, sèrvies, llavions, i un llarg etc. de fauna, entra la qual un parell de meduses que em van deixar els seus senyals de record, un altre pop i una espectacular anèmona de color "fosforita" que va ser la darrera observació abans d'agafar el camí de tornada cap a port, doncs el temps mana, de totes maneres encara vam tenir temps de veure un altre pop totalment a fora de cau.
Les sensacions van ser molt positives, a banda de les meduses i no descarto algun dia tornar a fer algun experiment d'aquest tipus.
A l'hora de sortir, el temps no acompanyava massa però nosaltres ja havíem disfrutat.
Vam entrar a l'aigua a les 17:45 i vam sortir a les 19:15 amb un temps d'immersió que per mi va ser de 22'30" i per en Marc de 61'. La meva profunditat màxima va ser de 13,7m i en Marc devia rondar els 14 ó 15 m. El promig de les meves immersions van ser de 6,1 m i la temperatura mínima de l'aigua de 17,2º, no era freda pel meu tratje de 5mm però una mica just pel 3mm d'en Marc.
En fi, va ser una estona tan plena de detalls que es faria etern explicar totes les anècdotes i curiositats que vam observar, sentir i gaudir d'aquella tarda a Cadaqués.
1 comentari:
Genial l'experiment, de fet aquest dijous i tornaré però amb un altre diver.
Navegar pels mini canons que descedeixen fins les restes del derelicte és tota una experiència!
Una de les millors immersions desde costa que he fet...
Per cert, veure en quim com un fantasma que apareixia i desapareixia com si fos un peix va ser tot una experiencia... quin merit!!!
Publica un comentari a l'entrada