Viatge de Noces VI - La tornada

Dia 8:

I ja arriba el darrer dia que passarem a terres mejicanes, hem intentat allargar un parell de dies més la nostra estància, però se'ns dispara el pressupots i per tant, tot i que el matí s'ha llevat amb un sol espeterrant, decidim que aquell serà l'últim dia (però hi tornarem, segur) de les nostres vacances al carib.

Com bé he dit, el dia es llevà radiant, cosa que feia molta ràbia, doncs ens havia plogut cada dia, però la decisió estava presa i aquell dia el passaríem a l'hotel, el vol sortia a les 19:15 i podiem estar a l'hotel fins les 16:00, així que després de fer les darreres compres a l'hotel, vam deixar les maletes a consigna, ens vam posar els banyadors, vam agafar les tovalloles i vam baixar cap a la piscina, per estar estès al sol, amb els meus mojitos, fer un banyet, anar a la platja, on la sorra era finíssima i no cremava, fer un parell més de mojitos, passejar una mica més per la platja i fer algun bany a les càlides aigües del carib, tumbar-me a sota una ombrel·la de fulla de palmera, fer un altre mojito, i de sobte comença a ploure, una pluja suau de 10 minuts i un altre cop un sol radiant, això sí és el clima caribeny i no el que ens havíem trobat; deixa de ploure i tornem a les tumbones de la piscina, a fer un altre mojito i la Lídia una pinya colada, fins que van arribar un grup de músics mejicans amb uns barrets enormes tocant música divertida.

Després d'això, el dia es va començar a ennuvolar d'una manera més seriosa i vam decidir tornar caminant per acomiadar-nos també de la fauna de l'hotel i anar cap a dinar i tornar les tovalloles, vam acomiadar-nos d'en Javi i l'Amparo, que van ser més espavilats que nosaltres i es van quedar dos dies més. Després d'això, vam anar a buscar roba per canviar-nos a consigna, ens van entregar una habitació de cortesia i just abans d'abandonar l'habitació va començar a caure aigua d'una manera exagerada, vam haver de demanar al conserge de l'edifici on estàvem que ens fes venir a recollir i portar dins al hall; allà per fer temps ens vam connectar a internet fins que van venir a recollir-nos i a les 16:00 puntuals ens venien a recollir, mentrestant i gràcies a internet, vam saber que la Lídia havia acabat la carrera que estudiava, quina alegria, ara ja és Educadora Social.

De camí cap a l'aeroport de Cancún, deixa de ploure i el sol torna a sortir, allí, una hora de retard en pujar a l'avió i una altra hora asseguts dins l'avió esperant que els operaris carreguessin les maletes; començavem malament la tornada, i això només era el principi. A les 21:15 sortíem direcció a Madrid, ens quedaven 9 hores de vol, vam sortir que ja era fosc, entre pel·lícula i pel·lícula anaven posant infomació sobre el vol, 1.080 Km/h, 14.000m d'altura, -65º de temperatura, tot això estava bé, doncs jo no sé dormir als vehicles i els trasllats s'em fan molt llargs.

Dia 9:

Seguim volant i jo veient pel·lícules, o les de l'avió o les que m'havia portat jo a l'MP4, i així, mica a mica, va anar clarejant i vam anar arribant a Barajas, les imatges dels núvols des de l'avió eren espectaculars, aviat es veia per la finestra les Rias Baixas de Galícia, i finalment arribem a destinació. Havíem d'arribar a les 12:00 i en realitat eren les 14:00 i el nostre vol cap a Barcelona sortia a les 15:45. Surt a correcuita de la T-4 Satélite cap a buscar les maletes a la T-4; Tarden una barbaritat, però per fi arriben, anem ràpidament cap al taulell d'IBERIA que se'ns assigna, quan arribem allà ens fan anar a un altre passadís, després de fer la cua, l'operadora ens diu que els bitllets que portem no serveixen, que hem de treure les targes d'embarcament a una mena de caixers automàtics, faig el que em diuen, trec les targes i les cintes de les maletes, anem a facturar i em diu la noia (per no dir un disbarat) que porto sobrepés, que en els vols nacionals no es pot portar tant pes, li explico d'on venim però no entra a explicacions, li dic que em cobri el recàrrec i em diu que no pot fer-ho i que el vol està tancat; ai, la mare que els va...., comencem a moure cel i terra per no haver de quedar-nos a Barajas però tot són negatives, que el vol sortirà sense nosaltres; una altra parella de Camallera està en el mateix problema que nosaltres, ens diuen que agafem el Pont Aeri, però això significa 200€ més, i no teníem perquè pagar, doncs ja ho teníem tot pagat i si havíem perdut el vol era per culpa de la incompetència d'una dona que passava de tot. Després de moltes reclamacions al final ens permeten tornar cap a Barcelona amb el Pont Aeri sense haver de pagar res, agafem el vol de les 16:46, però just abans de sortir, l'avió es para, no és res greu, però perdem una hora més, al final, sortim, però el vol de les 15:45 ens estava encara esperant perquè ningú els havia comunicat l'anulació dels nostres passatges, perquè diguin que no teníem temps d'arribar; finalment arribem a la terminal C de l'Aeroport del Prat a les 18:40, anem caminant fins l'estació de tren, i el tren surt molt tard, a les 19:15, nosaltres convençuts que el darrer tren cap a Figueres surt al voltant de les 20:00, estem neguitosos, al final arribem, pugem a les oficines i pel camí veiem que el tren cap a Figueres està apunt de sortir, comprem els tiquets i quan arribem a baix una altra vegada ens trobem que acaba de sortir; ja ens veiem agafant un tren cap a Girona i després que ens vinguin a recollir, però afortunadament, encara n'hi ha un altre una mica més tard, a les 20:25; uf! quina sort, ara ja si, tot tranquil, arribem a les 22:30 a Figueres on en Narcís, el pare de la Lídia ens ha vingut a buscar, ens acomiadem de la parella de Camallera i anem a Vilamalla a sopar; quin dia, Déu meu, però a la fi anem cap a casa.

I, arribem a casa i, sorpresa, la colla ha passat per aquí;

Si, com veieu, les imatges són fosques però així ho van deixar, tota la part de baix ornamentada amb paper higiènic, els sofàs girats, els matalassos al menjador, l'escala plena de gots i plats plens d'aigua i l'habitació plena de globus, la 01:00 de la matinada i nosaltres traient globus i pujant el matalàs, que pesa un ou, la resta ho deixem per l'endemà.

Per cert, us recordeu del cocu que em vaig emportar de record de Sian Ka'an, aquí teniu les imatges, boníssim.