dimecres, 20 d’agost del 2008

Com si tingués casa nova

Ara feia molt que no publicava res, massa temps, i mira que m'agrada escriure, però he anat de cul (amb perdó), he estat de vacances, però només em deixen fer de setmana en setmana, i clar, quan vull adonar-me'n ja he de tornar a treballar. D'acord que he anat a pescar un parell de dies, i tot i que no ha anat massa bé, hem tornat a menjar mero i torno a tenir peixos per fer fumet, però el que més m'ha absorbit el temps ha estat, sense cap mena de dubte, la terrible xafogor que fa per aquests indrets, una calor tant horrorosa que em deixava ben xafat i no era capaç de fer res. Entre les coses positives, molt positives d'aquests dies, la més destacable va ser que per fi vaig fer coneixença de la Martuky i en Jose, molt macos, de molt bon tracte i sobretot molt coerents, llàstima d'haver triat aquestes dates, però com a mínim, ja ens hem posat cares.
Per celebrar el sant de la Iaia, la Lídia va convidar-la a venir a dinar a casa, juntament amb l'Eduard, la Fàtima, en Gerard, en Ramon i la meva mare, que li agrada venir perquè no li deixem fer res, li costa estar-se quieta, però com que és una convidada, a casa no es pot moure de la taula.
Però anem al quit de la qüestió, la casa, amb el que portem d'any hi he fet una inversió una mica important (molt important pel que fa a la meva butxaca) per anar condicionant l'indret i que ja no fos la més lletja del carrer; primer va ser el portal, després treure la porqueria que hi havia a l'entrada i posar-hi una bonica terrassa tota igualada que li dona com a mínim un aspecte més net, i per fi, i com a fase quasi final dins l'apartat de la façana davantera de la casa, ha sigut pintar la casa. Si, pintar-la, jo mateix amb puntuals ajudes de la Lídia. Així era abans de pintar-la:
A mi que pintar em fa urticària, a mi que en general les feines de carrer se'm fan molt pesades i la pintura en particular, a mi que, ..., doncs si, a mi m'ha tocat pintar, i perquè, doncs per la senzilla raó de que sóc una mica garrepa (com bon català que sóc); si m'ho venien a pintar havia de pagar al voltant de 3.000€, i fent-ho jo "només" me n'ha costat 382€, la raó és evident, i per no ser professional, el resultat ha sigut prou bo com podeu observar.El color és una mica atrevit, pistatxo, però cada dia m'agrada més. Ara ja està fet, el davant acabat i tota la casa pintada, de cares a l'any que ve mirarem d'arreglar la terrassa de darrera i si és possible condicionar també la resta de pati, però això ja es veurà el 2009.
Per acabar, s'apropa novament el Blog Action Day que tan bona acollida va tenir l'any passat, a veure si aquest any podem ser uns quants més.



Blog Action Day 2008 Poverty from Blog Action Day on Vimeo.

5 comentaris:

pirula ha dit...

Ei t'ha quedat molt xula!!! On vius? a Llançà? A Castellò? Ja ja
si l'encerto l'endevino

Doncs en Quim, és Clar!! ha dit...

A la segona, a la comtal vila de Castelló d'Empúries, a Llançà hi tenim un piset, és en Marc qui viu a Llançà

Arale Norimaki ha dit...

ke xuli! ja era hora! amb la casa tan maca que tens i semblava la del cutre del barri... i el color pistatxo... m'agrada!!! molt guai...

gina ha dit...

Molt xula!!!

Petons

Marta ha dit...

Que chula! muy buen trabajo, el esfuerzo ha merecido la pena, y lo mejor de esto, no es sólo el resultado, ¡Sino que ya no hay que volver a hacerlo en un moooontooooon de tiempo!! :-)

A nosotros también nos gusto mucho conocerte, fué un rato muy agradable, y me gusta habernos puesto cara.