Una estoneta a Cap de Ras

O Cap Ras com en diem per aquí, doncs si, certament, aquest any encara no hi havia anat, tot i ser un dels indrets que més m'agraden per a fer pesca submarina; l'accés no és fàcil, però per els que no disposem d'embarcació ens hem de conformar en accedir als llocs on es pot fer a peu. Com que l'accés no és fàcil, abans d'anar-hi vaig trucar a en Jorge per comentar-li si a ell i a la seva dona els faria gràcia venir (els del casament de Madrid), doncs de joves ens havíem fet farts d'anar-hi, i com que em va dir que cap problema, doncs preparo el meu arsenal i els passem a recollir; això va ser ahir, a una hora prudencial, migdia, anem cap allà, i es clar, a aquella hora no hi ha ni un trist aparcament, però jo tossut, torno a fer el mateix recorregut i en trobo relativament a prop de l'accés.

Sota un sol de justícia comencem a caminar per una pineda on els efectes de la tramuntana són evidents, i al cap d'un quart d'hora caminant més o menys bé, arribem al penya-segat on es troba el nostre destí. Una vista fantàstica, l'aigua cristal·lina, semblava més de les Balears que no pas d'aquesta part de la Costa Brava.

Així que un cop meravellats amb l'indret, comencem a baixar per col·locar-nos arran d'aigua i començar a gaudir de l'indret. D'acord que pot ser no és el lloc més còmode per estar, però segons el meu parer, l'esforç paga la pena, a més a més, egoistament, jo hi vaig per pescar i si s'hi està còmode o no, doncs no em preocupa gaire.

Total, que em poso l'equip, netejo de garotes perquè els altres puguin accedir còmodament a l'aigua i començo a capbussar-me; miro el primer forat, a -8m, on normalment hi sol haver una molla de bona mida, i en efecte, hi és, però gira cua i s'amaga, apa, comencem bé; em dirigeixo cap al segon cau, a -12m, on també hi sol haver alguna bona molla, i en aquesta ocasió, veig una ombra i quan encenc la llanterna veig un mero d'entre tres i quatre quilos que em defuig, no s'amaga totalment, però no li puc disparar; baixo tres o quatre vegades més, però no em dóna la cara, pel que decideixo anar cap a un altre indret on també acostumo a tenir èxit, però mentre pujo a agafar aire, veig un pop d'1 kg i mig al que no li faig fàstics i el pesco, no és el que m'esperava però bé, és una peça bona i legal i segueixo la recerca; arribo al lloc, a -5m, i em trobo en el mateix forat un rufí de 1/2 quilo i un altre pop d'1kg i mig, els pesco tots dos i torno cap a l'inici; faig una volta per les petites illes que hi ha al davant i veig que la roca està arrasada, una zona que estava plena de musclos ara és pedra pelada; fa pena i no m'estanya que es prohibeixi, els que sempre els hem agafat amb les mans no fem cap mal, seleccionem els grossos i ja està (ara ja no n'agafem, no es pot ;) ) però hi ha qui hi va amb rasclinets i ho arrasa tot, els grans i els petits i això és nefast. Així que per anar acabant, faig un darrer repàs a les dues pedres on he vist la molla i el mero per veure si tinc més sort. Baixo al primer forat per la molla i la veig a contra llum, espero un moment que es posi bé i la clavo, bona molla, ronda el quilo; vaig cap al cau del mero, em ventilo, baixo, miro i,..., res, no està on l'havia deixat, abans de pujar, però, faig una batuda per tots els racons i el veig en una esquerda, el clavo bé i no em costa gens treure'l, al final feia 3kg 400g, bona peça que servirà per sopar.

Estava realment content, no és massa habitual que pesqui meros i ho havia d'exterioritzar, així que vaig enfilar-me a unes roques i mireu, mireu com n'estava de content.

Ara ja només quedava la penosa tornada, pujar el penya-segat i tornar cap el cotxe, quinze minuts més per una hora a l'aigua, però content. A l'arribar al cotxe, sorpresa, tots els cotxes sota un sol infernal i el meu a l'ombra, fins hi tot així vaig tenir sort. Arribem a Llançà, anem a buscar pollastre per dinar, tot tancat, però mentre netejaven els en quedava encara un, més sort encara; Ens vam acomiadar d'en Jorge i l'Almudena que ja tornen cap a Madrid i la Lídia i jo vam anar a la platja davant la casa de la meva mare, mala elecció, tot havia sortit rodó, i una medusa minúscula em va xafar la tarda, primer noto com una descàrrega elèctrica i poc a poc una cremor a l'espatlla, sort de la Creu Roja que em van posar una pomada i ja no em fa mal, encara es veu la marca, però cap molèstia; per tant, aquest diumenge ha estat, en general fantàstic, però esgotador.