Ja m'he CASAT!!!!!!

Si amics, ara ja fa uns dies, però això de casar-se és molt dur, i no ho dic en el sentit de que sigui una llosa emocional, que no ho és, sino en la feina que arriba a portar i no només abans de l'acte en si, sino després també, és per aquesta raó que he tardat tant, però ara, abans de marxar cap a Mèxic en el viatge de noces, intentaré sintetitzar el que va suposar per a mi el passat dissabte 20 de setembre; comencem.

És dissabte, aviat al matí, arriben en Marc (el meu padrí) i la Gina per recollir-me i portar-me a casa de la meva mare a Figueres, que és on m'hauré de canviar, mentrestant, ells van a buscar el ram que s'ha de portar a la núvia i guarnir una mica el cotxe, i jo em començo a posar la roba de "bonito", o no?

Al mateix temps, la Lídia a Castelló també es va vestint per l'ocasió.

Un cop en Marc ja té el ram i el cotxe ornamentat, va cap a casa on la núvia l'espera i li porta les flors i aquest emotiu vers.
Ara jo ja sóc de camí cap a l'antic convent de Santa Clara, on l'Ajuntament ha habilitat la capella per a poder realitzar-hi actes civils, com ha sigut el meu cas, una cerimònia civil. Només arribar està ple de gent que s'espera a les portes de la capella, faig les salutacions pertinents i anem entrant cap a dins per esperar que la núvia faci l'entrada per la porta. I a la fi arriba, una mica tard, però ja se sap, la núvia ha de ser la darrera d'entrar i a vegades els convidats no troben el lloc, i més a Castelló on tothom coneix la catedral, però la gent que no és del poble desconeix el convent de Santa Clara.

La cerimònia fantàstica, amb en Ramon, l'oficiant, amic personal meu, que s'estrenava en aquests actes va portar el que podia haver sigut una pallissa d'esdeveniment en un tràmit entretingut i distès, on la gent va poder gaudir força; gràcies especialment a la Gemma, cosina de la núvia que ens va cantar un parell de cançons, gràcies a la Sònia, que estava més nerviosa que nosaltres i ens va llegir unes paraules, gràcies també a en Francesc, per aquell escrit tant ocurrent i distés que ens va dedicar, i sobretot, moltes gràcies a tots els que van venir per acompanyar-me en un dia tan especial; però no us penseu que s'acaba aquí el relat, no, això només és el començament, sortint de la cerimònia, fotos de grup i els convidats cap a l'Hotel Sant Marc de Santa Margarida i la Lídia, el fotògraf i jo cap a fer unes fotos de record. Vam triar el carrer empedrat de la sortida de la capella, la llotja i el rentador, suposo que hauran sortit unes fotos boniques, però fins que no estigui acabat l'àlbum no ho sabré, però en Josep se'l veia molt professional pel que no tinc cap dubte de que tot estarà bé.

Mentre els convidats esperaven que els nuvis arribéssim, a l'Hotel Sant Marc els tenien preparat un aperitiu fabulós, explèndit, com només els del grup Prestige saben fer, hi havia molt, de tot i molt bo, no faltava de res, els que ja coneixien el lloc sabien on anaven, però la resta de la gent estava astorada, "quina passada!" deien, i la veritat és que tot estava molt bo, vam arribar nosaltres i també vam estar picant plats i més plats fins que va arribar l'hora de dinar; el saló estava molt ben decorat, tant el peix com la carn estaven boníssims, i que dir del pastís, genial, en Surroca és un crack de pastisser i la seva obra va ser formidable, gràcies Bartomeu. Per anar acabant, vam entregar uns nuvis a la Melissa i en Carles, uns altres a la Gina i en Marc (a veure si es decideixen), el ram de la núvia va ser per la meva iaia i vam acabar donant una planta a les mares respectives, va ser el toc emocionant de la festa, després, les diferents colles ens van anar fent jocs i conyes per riure tots una mica, i es clar, alguns, el seu regal va ser una currada impressionant, ja veureu les fotos dels regals, quina paciència per fer-los i per desfer-los, es clar, després ball, barra lliure i més ball fins que vam haver de plegar. Quan ja quedàvem quatre gats vam baixar a la disco de l'hotel fins quarts de dues, hora en que ja van anar a dormir. Ara si que ja he acabat, donant les gràcies a tots els que heu fet que aquest dia tan important per nosaltres hagi sigut un dia inoblidable, gràcies per passar-vos-ho tan bé i fer que nosaltres també gaudíssim i gràcies a l'hotel Sant Marc per la seva atenicó i professionalitat, ara només em queda acomiadar-me fins d'aquí a uns deu dies que torni de viatge i publiqui alguna cosa nova.

Tinc moltíssimes fotos per publicar, però realment no tinc gens de temps així que us prometo que més endevant faré una entrada bàsicament de fotos del casament, sempre i quant la meva germana no es decideixi a fer-ho abans. Per cert, aquests eren alguns dels regals: