I per fi arriba l'esperada notícia

Si, ja tocava, com començar per explicar-ho, a veure si m'en surto per tal de fer un bon post d'aquest esdeveniment.

Benvolguts amics, molts ja sabeu del que parlo, d'altres encara no, però no trigareu gaire a saber-ho, deixeu-me fer una mica d'introducció.

Ja fa força temps que tinc aquest blog, i l'actualitzo més o menys d'una manera habitual, però encara fa més temps que tinc parella i és clar, que passa quan fa força anys que surts i en el meu cas convius amb algú? doncs molt senzill, o et tires els plats pel cap o t'acabes casant, i aquest és el meu cas; després de més de quatre anys de convivència, al final hem decidit donar un cop de cap i legalitzar la nostra situació de parella. Això és, el proper 20 de setembre, o sigui, d'aquí a quatre dies mal comptats la Lídia i jo ENS CASEM.

En realitat és molt més maca del que es veu a la imatge, doncs la qualitat del paper amb les llums que fa no poden quedar reflectides en una foto.

Ja ho tenim gairebé tot lligat: l'indret de la cerimònia civil, el restaurant, els músics, els anells, el pastís, el padrí (en Marc per cert), i falta només acabar de confirmar el viatge (un 99% segur a la Rivera Maia), les flors i el fotògraf.

Els actes ja han començat, aquest dissabte passat les noies de la colla, juntament amb amigues de tota la vida, la meva germana i la Gina van acompanyar a la Lídia en el seu comiat de soltera, s'ho van passar força bé, tot i que no he vist les fotos, i la setmana que ve em toca a mi, segur que m'en faran alguna de grossa, doncs tenen més ganes de festa els meus amics que jo, ja penjaré alguna coseta en una entrada posterior, però només el que es pugui veure, es clar.

Doncs bé, l'esperada notícia ja està donada, ara a esperar que acabin de passar els dies i que tot surti d'allò més bé.