Viatge de Noces II - Chichén Itzá

Dia 3:

I si, arriba la primera escapada cap a la cultura Maya, ni més ni menys qua a l'antiga ciutat de Chichén Itzá, una de les 7 meravelles del món modern, però la destinació més llunyana de les que anàvem a fer; ens havien avisat de la forta calor que fa en aquell indret, i per tant vam agafar roba lleugera, banyador i tovallola; a quarts de vuit del matí ens van venir a recollir amb una van (vehicle de 14 places) on vam acabar anant 8 passatgers, dues parelles britàniques, un parella de Madrid, una de Sevilla i nosaltres, a part d'en Mario (el conductor) i en Gerry García (el guia).

El viatge es fa una mica llarg, 3 hores aproximadament, però en arribar comença el que esperem, primer de tot omplir-nos de repelent contra mosquits, agafar una ampolla d'aigua i seguir en Gerry (guia), només entrar trobem una gran iguana i veiem l'arbre més utilitzat pels "mayas", a pocs metres més endavant ja trobem l'esplanada dels temples (cal recordar que no són piràmides, són temples) i comença l'explicació, anem cap el lloc del joc de la pilota, on el guanyador era decapitat, però no el concepte que tenim nosaltres sobre la mort, és molt diferent i difícil d'explicar, però ben narrat és de ben entedre, sempre i quant no ens tanquem en el nostre pensament, obrint la porta a altres pensaments. És impressionant el so que es produeix picant de mans a l'interior de "l'estadi", quina acústica més bona; seguidament seguim fent la ruta i les explicacions d'en Gerry cada cop es fan més interessants, almenys per a mi que m'agrada molt la història antiga, la passió d'aquella gent per l'astronomia i la fertilitat, per donar vida, tot i que des dels nostres ulls sembla més aviat que la treien, eren sacrificis o operacions? Cal recordar que els maies creien en la vida després de la vida, i el seu sacrifici era només un pas per reunir-se amb Kukulcan (déu principal que significa serp emplomada). Tenien la fixació en aconseguir l'equilibri i tenien la creu com a símbol, però no la creu com la coneixem, sino com a punt mig, p.e. nord-sud-est-oest, ... En un d'aquests punts mitjos ben triat pel nostre guia, i que cap altra guia sabia trobar, tot i que volien copiar-lo tots s'equivocaben en algun moviment o punt estratègic, en Gerry picant de mans, ara cap al nord, ara cap al sud ara cap a l'est ara cap a l'oest aconseguia unes resonàncies impressionants; acabada les explicacions, vam tenir temps per anar a mirar paradetes d'artesania i el "cenote" (pou sagrat), on les donzelles farcides d'or eren empeses (previament sedades o drogades) i on morien ofegades per algun dels molts rituals de fertilitat que tenien; a data d'avui encara hi ha gairebé totes les restes i les joies al fons del cenote, però està molt ben vigilat i allà s'ha de quedar. Seguidament vam anar a visitar el primer observatori astronòmic que es coneix, situat a pop del temple de Kukulcan i vam haver d'anar sortint doncs se'ns acabava el temps i encara quedava alguna cosa més per fer, però si per mi hagués sigut m'hi hagués quedat tres o quatre hores més, doncs amb les tres hores que hi vam estar no e vaig tenir prou per satisfer la meva curiositat.

Seguidament vam anar fins a un "cenote" proper per poder fer un banyet en un d'aquests pous, on l'aigua estava molt calenta, com a tot el carib, i des d'on es podia saltar i fer una mica l'indi com veureu en aquestes imatges.

Ja per acabar i després d'un dinar típic, havíe de visitar la ciutat de Valladolid, on tenen la catedral més antiga d'Amèrica, però una fortíssima tempesta ens va impedir baixar del vehicle i vam haver de tornar cap a l'hotel on teníem per sopar un deliciós àpat de peix i marisc.

Aquí us deixo un resum en video de la jornada, disculpeu la meva mala pata fent anar la càmera, però és de l'Arale i era la primera vegada que a feia servir, i el zoom no és massa bo, per cert, els primers animalons són habitants de l'hotel.