Dia 6: Així es va despertar el dilluns, quina magnífica vista des de l'habitació, poc ens pensàvem que al cap de poc començaria a ploure a bots i barrals, però així fou, tan aviat ens vam acabar l'esmorzar, que cada dia que teníem sortida ens pujaven a l'habitació, al dirigir-nos cap a la sortida de l'hotel, va començar a ploure, primer d'una manera lleugera, i després ja d'una manera més insistent. Aquest cop en Mario i en Gerry van ser molt puntuals i de seguida vam anar a buscar a la resta de la gent per començar una ruta fantàstica i inoblidable.
Quan ja havíem recollit a tothom, en aquesta ocasió a la van érem 8, la Lídia i jo, una parella de Barcelona, una altra d'Alacant i una parella més anglesa, doncs això, un cop tots a bord, en Gerry García ens va proposar fer un canvi de ruta, en comptes de començar per Tulum que està arran de costa, començar per Cobà, seguir per les Aldeas Mayas i acabar a Tulum, pensant que així el temps ens seria més favorable, i ho va ben encertar.
Agafem rumb cap a Cobà i només arribar, sorpresa, ja no plou, fantàstic, comencem la ruta a peu i comencen les explicacions, per seguidament agafar bicicletes o les "limosines mayas" per circular per l'antiga ciutat fins arribar al més famós i alt temple del Yucatan.
Després d'haver pujat i baixat els 142 esglaons del temple, tornem a agafar les bicicletes i seguim una mica més per la selva entre les restes de la ciutat maya, parant a seguir les explicacions del guia fins acabar la visita, que em va agradar molt.
Als pocs metres de sortir de l'aparcament de Cobà, vam arribar a un cenote espectacular, petit, d'aigües cristal·lines, amb un trampolí d'uns 10m d'alçada que no em vaig poder resistir, l'aigua calentíssima, un banyet curt, però intens.
Sortint del cenote, en una llacuna molt propera, es veien una sèrie de troncs, que de fet no eren tal troncs, sino cocodrils, i és clar, vam parar per poder-los veure de ben a prop, la veritat, feien uns quatre metres, però me'ls imaginava més grans, tot i que no m'hi vaig acostar a menys de dos metres per si de cas.
Ara ja vam agafar la carretera i en vam dirigir cap a un encavament maya, on hi vivia una família de la manera tradicional, vivint del que cultivaven, caçaven o pescaven, domesticaven una sèrie d'animals que aquí ens semblaria impensable, com teixons, senglars o cervatells i fabriaven útils i robes per vendre als turistes, va ser una experiència força enriquidora, veure com vivien aquella gent.
I ja va arribar l'hora de dinar, a les portes de Tulum, un menjar força típic, força bo, i és clar, amb una cervesa diferent, tot seguit ens vam acostar cap a l'antiga ciutat maya de Tulum, la única emmurallada i en un petit penyasegat, preciós, amb molt sol, el guia ens va explicar tot d'una manera tan fàcil d'entendre, que no em costaria gaire explicar-ho, però no és el cas, vam veure el més important, i en acabar vam anar a fer un bany a la magnífica platja del peu del penyasegat, poca estoneta doncs a les 5 de la tarda tancaven l'enclavatge maya i havíem de marxar, però realment va ser un dia molt i molt complert.
Ara només quedava tornar a l'hotel, sopar al restaurant italià, un dels millors, i anar a dormir d'hora, doncs l'endemà teníem un altre dia dur, la visita al parc natural de Sian Ka'an, tota una experiència.
Per acabar us deixo uns mica de resum en video del que vam viure aquell dia, espero que us agradi.
7 comentaris:
Amb aquest resum que has anat fent només et venen ganes d'anar-hi!!!
Per cert, veig que t'apasionen les figures amb toballoles...:-)
Ah! i en comptes d'esperar a que et porti menjars nous, tinc una idea millor...ens podríem apuntar tots quatre, no?
Petonets
que maco! no us van explicar, que era més fàcil i menys cansat pujar als temples fent ziga zagues com si fossiu cerps?... be, ho sabreu per un altre dia... ja estic experant que expliquis la ruta 4x4...
Gina, la cuina i jo no som massa amics, però li diré a la Lídia; Laura, jo vaig pujar fent ziga-zagues i corrents, no ho vaig trobar tant difícil, i per baixar vaig baixar saltant i la gent que anava passant es pensava que estava sonat.
jajajajaja, deurien pensar, d'on ha sortit aquesta cabra, jajajaja.
Ostres, quina gràcia m'ha fet lo del tronc-cocodrils.
Es pot fer el taller de cuina de la manera que ho faig jo, miro que fan i desprès participo dels menjars elaborats per la yuko ;)
Menos mal que el baño no te dió por dártelo agarradito a los "troncos" que pinta más chula tiene vuestro viaje, espero que sea uno de muchos que hagáis en muuuuchos años!
Que llesta Pirula!!!!
Que llesta Pirula!!!!
Publica un comentari a l'entrada