Viatge de Noces V - Sian Ka'an

Dia 7:

És dimarts al matí i el dia es lleva radiant, esmorzem i anem cap al hall de l'hotel, hem quedat a les 07:15, però ningú no ens porta fins a l'entrada de l'hotel que és on normalment quedem amb els nois d'Aventura México, però després de demanar insistentment que ens vinguessin a recollir, en aquesta ocasió, un Jeep Wrangler vermell arriba fins al hall i ens recull; de bones a primeres ja pugem a un Jeep. Cal dir que aquesta sortida em feia moltíssima il·lusió, doncs els que em coneixeu ja sabeu que m'apassiona tot el que sigui estar a la natura, i en aquesta ocasió en tindria l'oportunitat de gaudir-ne com mai abans ho havia fet, doncs es tractava d'un indret llunyà i amb animals que no tenim a casa, per tant, el dia es presentava genial.

Arribem a un centre de lloguer de vehicles AVIS, i se'ns assignen els nostres respectius Wranglers, molt nous, el meu blanc de canvi manual i 4.0l de benzina, ens fan engegar a tots les llums i posar les llargues i comencem a desfilar en renglera direcció Tulum. Ens va tocar anar amb una parella molt maca de Madridn en David i la Gema; la teoria era que ens anéssim turnant per conduir, però per sort per a mi, ningú més va voler fer-ho i per tant vaig poder gaudir jo tot sol de la conducció del Jeep durant tot el trajecte. Primer 70Km d'asfalt, això no té cap gràcia, però que hi farem, i seguidament comença una pista forestal dins la reserva de Sian Ka'an, 45Km entre mar, llacunes, manglars, palmeres cocoteres, en fi, una passada, no ens estava permès córrer, però tampoc estàvem parats, davant nostre només hi havia el Jeep dels guies i el Jeep d'una colla d'Hostalric, darrera portàvem 15 o 20 Jeeps més; com que feia molt bon dia i molt sol, vam treure les capotes i les noies podien anar dretes sobre els seients amb les melenes al vent, mentrestant, jo anava conduint i filmant el trajecte. De sobte, el cel es va tapar i va començar a ploure, primer d'una manera feble, però al cap de poc va començar d'una manera més insistent, moment en el que vam decidir tornar a col·locar la capota, just a temps, i al cap de pocs quilòmetres tornar-la a treure, una altre cop un sol radiant, quina calor; finalment arribem a la vila de Punta Allen, al bell-mig de la reserva, declarada com a Reserva Especial de la Biosfera i Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1987. Moment oportú per posar-se el protector solar, ens entreguen els equips d'snorkel, fem un petit esmorzar i comença l'aventura, primer a banyar-nos en una macro piscina natural d'aigües cristal·lines i poca profunditat, per seguidament anar a la recerca d'alguna tortuga, però no em feu dir quin tipus, ens va costar, però al final la vam trobar, després de fer-li alguna fotografia i filmar-la una mica, vam decidir anar a la busca dels dofins, no vam trigar gaire a trobar-ne un grup de 8 adults i una cria, salvatges però no s'espantaven i rondaven al voltant de la nostra embarcació, segons em va dir el patró, en aquella zona hi ha més de 1000 dofins, que macos, no m'hagués cansat mai de fer-los fotos; per emissora vam rebre una senyal de l'avistament d'un altre animal, no estava previst, però si, es tractava d'un manatí, això si em va fer una especial il·lusió, doncs és una espècie molt rara de veure i que només havia vist en algun documental de la tele, i estava allà, esquívol però molt a prop, al cap de poc en vam veure sortir a respirar dos més, però massa lluny, quan vam arribar-hi ja no els vam saber trobar. Ara tocava apropar-nos als manglars i veure diferents ocells, especialment fragates, pelicans i corbs marins, moltes aus, els arbres estaven farcits, però ja tocava la darrera activitat aquàtica de la jornada i ens vam dirigir cap a uns esculls situats al mig de la badia, on vam poder fer snorkel, la pena és que l'aigua es va enterbolir una mica i les fotos amb la càmera que portava no van quedar gaire bé, però vam poder veure peixos lloro, cirugians, altres que conec però que no se el nom i fins i tot una barracuda d'un metre a poc més d'1,5m sota meu. Després d'això, vam anar cap a la costa per dinar, molt bo, molt casolà i molt curiós, en un cobert a sobre la sorra finíssima de la platja; un bon àpat i de tornada, un altre cop agafar el cotxe, però abans de marxar em vaig emportar un record, un coco amb pallofa i tot, que tenia molt bona pinta; en aquesta ocasió estàvem gairebé a darrera de tot, millor, jeje. I dic jeje, perquè així no teníem tant control i podíem fer una mica més el que volíem, la pista era un fangar, ple de basses i és clar, "la ocasión hace al ladrón" i jo era com un nen amb una joguina nova, els d'Hostalric que anaven darrera nostre, al veure el que fèiem, doncs ells també, llàstima que els cotxes nostres fossin blancs i no es veia el fang, però us puc assegurar que era vergonyós, quina passada, i així 45 km més; després 70km més d'asfalt i ja de ben fosc arribar al punt de sortida, ens vam acomiadar d'en David i la Gema i cap a l'hotel, que les vacances estaven tocant a la fi i l'endemà ens tocava el dia més dur i trist de tots, però això ja vindrà més endavant.

Per cert, en aquesta ocasió algunes de les fotos són dels companys de vehicle, als qui he de donar les gràcies, i aquesta la del coco, que més endavant en veureu més; i una altra cosa, veieu com van quedar els cotxes, doncs les imatges no donen fe de com va quedar el nostre, la de l'interior si, però estava per fora molt més brut que el vermell.